*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

diumenge, 29 de novembre de 2009

Vista a Vinaròs, segona part

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Un cop acabada la visita a Ca la Massita (després hi tornarem a veure com han quedat les farinada de repassos i trobar-nos amb la sorpresa de tenir-ne un paquetet per cadascú), varem anar al Restaurant Bergantin, escollit gràcies a les recomanacions del Massitet. Val ha dit que va ser una bona recomanació.

L’acollida del cap de sala, va ser magnífica, i l’atenció que va mostrar durant tot el dinar, molt agradable. Just al punt d’estar per a tot sense estar massa a sobre.

Primer varem degustar uns entrants variants, entre ells els famosos llagostins de Vinaròs. En el meu cas fou el primer cop que els provava i val a dir que em varen agradar molt. Les gambes de Palamós i els llagostins de Vinaròs!! I els més bons són els petits, que s’acostumen a quedar a Vinaròs.

Després vingueren tres arrossos. Va a dir que aquest mes de novembre es celebra a Vinaròs la XV Jornades Gastronòmiques dels arrossos. Uns 16 restaurants ofereixen un menú on l’arròs és el plat estrella.

El menú en fotos:

Tellarines
Per a mi genials, amb un oli que feia sucar-hi pa

Escopinyes

Calamars saltejats amb fruits secs
Gens malament, malgrat que no m’agraden les panses em va agradar el joc de gustos

Gambes panxudes
Molt bones i amb una forma curiosa, amb panxa!

Llagostins de Vinaròs
Moooltt booonnsss...

Arròs d’ortigues de mar (anemones)
L’estrella del dinar, malgrat que la textura pot semblar estranya es desfan a la boca, barrejades amb l’arròs, donant-li un gust a mar impressionant.

Arròs de popets i carxofes
Va ser el que va disputar amb força l’estrellat de l’anterior.

Arròs negre
Val a dir que també estava molt bo, però davant la novetat de les ortigues...

Combinat de tast de postres: flam, formatge i xocolata

També uns pastissets de Ca la Massita, de cabell d’àngel, moniato i de la pasta sola

No em vaig apuntar els vins però els podeu veure a qualsevol de les altres cròniques.

Sols queda dir una cosa: ens tornaran a veure per Vinaròs!

dilluns, 23 de novembre de 2009

Visita a Vinaròs, primera part

8 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
El títol de la crònica hauria de ser la mateixa que li ha donat a la pre-crònica l’Starbase, Demasiao pal cuerpo massitas chronicle.
Amb tant bona acollida han aconseguit fer-nos addictes a les visites a Vinaròs, de ben segur que l’any vinent ens hi retrobarem i, com que el boca a boca funciona, segurament serem més!

Dos cotxes junts varem sortir de Barcelona, el Massitet i la Kisumenja amb una amiga seva, la Maria. El Manel amb la Mar i jo. En arribar una passejada tranquil·la pel passeig de Vinaròs, amb explicacions del Massitet, mentre esperàvem que arribessin els altres blocaires.
Un cop va arribar l’Starbase i la Cris, varem anar cap al Forn de pa Massita que feia estona ens esperàven. Allí ens retrobarem amb el Miquel i la Nuni i els seus fills, Guillem i Alba, i amb la Marta.

Ens varen fer, i l’Starbasse també en va fer, la farinada de repassos, un dels dolços típics vinarosencs que aquest forn, amb l’ajut del Juanjo Roda, professor de l’escola d’hosteleria, han estat recuperant. Podeu veure una explicació millor del que és la farinada de repassos a l’Olleta de Verdures.

Després ens varen obsequiar amb una aperitiu de Coc de Abadejo, de verdures, de tonyina i de sardines fresques (per a mi aquests dos últims els millors), acompanyat d’un vermut amb sifó i pell de llimona que es diu bicicleta.

La Massita ens acompanyava contestant totes les nostres preguntes, i mostrant-nos altres dolços, pans i productes tradicionals, alguns també recuperats per ells. També ens acompanyà la seva filla i germana del Massitet, que ha pres el relleu de la tradició familiar amb empenta. Una gran feina que recolliran en un llibre que esperem que surti per Sant Jordi (ja tenim llibre que comprar!).

Ja ha dit i no em cansaré de repetir l’acolliment que ens han fet, moltes gràcies a tots.

La propera crònica, la del dinar.

Podeu veure les altres cròniques:

Olleta de verdures (Josep Àngel i Susanna) i aquí
DeCuina
(Oscar i Cris), i aquí
Un cocinillas online
(Manel) i aquí
Baixa Gastronomia
(Mar)
Cuinetes (Miquel i Sílvia), vídeo1, video 2, crònica 2
Pa de nous (Marta)

divendres, 20 de novembre de 2009

Cargolada de dues maneres

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Del llibre Cuinar per ser feliç de la Carme Ruscalleda.

Ingredients:
- 2 kg. de cargols purgats
- un ramet d'herbes (farigola i mitja fulla de llorer)
- 100 gr. de cansalada virada salada
- 100 gr. de salsitxes
- 1/2 copa de vi ranci
- 2 cebes
- 6 tomàquets madurs
- 1 bitxo
- 1 cabeça d'alls
- julivert
- 1 ou
- porradell (ciboulette)
- sal i pebre
- mostassa granulada
- oli d'oliva verge
- vinagre de Xerès


Tallar la cansalada i les salsitxes a daus molt petits i reservar.

Cal vigilar que els cargols siguin vius en posar-los dins l'aigua freda. Posar-los al foc. En arrencar el bull canviar l'aigua i de nou bullir fins que torni a arrencar el bull. Abaixar el foc i deixar-los bullir a mitja potència.
Salar, tirar el ramet d'herbes i deixar-ho coure uns 50 minuts. Provar i, si cal, rectifiqueu de sal.

En una cassola amb un fil d'oli i a mig foc, enrossir els daus de cansalada virada 3 minuts. Afegit les salsitxes i continuar sofregints 5 minuts més. Han de quedar rosses. Afegir les cebes picades ben fines i 4 grans d'alls aixafats. A foc lent deixar-ho enrossir.

Afegir al sofregit els 4 tomàquets ratllats, el bitxo tallat petit i salar. Continuar a foc lent deixant-ho confitar uns 10 minuts.

Tirar al sofregit la mitja copa de vi ranci, deixar-ho coure durant 5 minuts, tastar la sal i reservar.

Preparar una vinagreta mescant bé 2 tomàquets ratllats, julivet i porradell picats, una cullerada de mostassa granulada, sal, pebre, 2 cullerades de vinagre, 10 cullerades d'oli verge.

Preparar un allioli de manera tradicional: picar molt bé al morter 4 grans d'all amb un xic de sal. Anar-ho lligant a raig de setrill amb l'ajut del morter.

Servir la meitat dels cargols en una plata, sortint de l'olla, calents i escorreguts. Servir a cada comensal les dues salses, vinagreta i allioli per anar sucant-hi els cargols.

L'altra meitat de cargols els tirem a la cassola, escorreguts. Remenar amb molta cura i deixar coure tot junt 5 minuts.

dissabte, 14 de novembre de 2009

Ales de pollastre amb inspiració de Cuinetes

7 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
El bloc Cuinetes va penjar aquesta recepta de broquetes de pollastre, tenia ales de pollastre i vaig pensar que quedaria bé. Sols un canvi, el mirim (licor japonès per a cuinar i marinar).

Ingredients:
- 4 ales de pollastre
- ½ got de salsa de soja
- 50 cl. de mel
- un raig de mirim
- sèsam torrat
- sal i pebre
- oli d’oliva verge

Barrejar la salsa de soja amb la mel, si cal fer desfer una mica la mel al microones per tal que es barregi bé amb la soja. Reservar en un bol.

Netejar i cremar les ales de pollastre, separar-ne les parts. Salpebrem.
Posar-les dins la barreja de salsa de soja, remenar i reservar a la nevera durant una hora.

En una paella amb oli, anar fregint els trossos d’ales. Seguidament passar-los pel sèsam tot arrebossant-los.

Fer una reducció amb la salsa de marinar, fins a aconseguir una textura de caramel. Salsejar les ales abans de servir.

dilluns, 9 de novembre de 2009

Amanida de pollastre i pinya

11 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Tinc el costum de fer el brou amb ales de pollastre, però tenia un pit de pollastre avorrit a la nevera i li vaig posar. El vaig aprofitar per fer aquesta amanida.

Ingredients:
- un pit de pollastre
- una llauna de pinya al natural petita
- una ceba
- dues cullerades grans de maionesa
- dues cullerades petites de curry


El pit el vaig fer coure dins el brou, crec que és la millor manera per fer aquesta amanida per què a la planxa o fregit queda massa ressec. Tallar-lo a daus petits i posar en un bol.
Tallar els tres talls de pinya que hi ha en la llauna a talls petits i afegir amb el pollastre. Reservar-ne el suc.
Picar ben fina la ceba i afegir-la a la barreja anterior.

En un altre bol barrejar la maionesa, el curry i afegir el suc de la pinya tot aconseguint una salsa clara.

Amanir la barreja de pollastre, pinya i ceba amb aquesta salsa.
Servir freda.

dimecres, 4 de novembre de 2009

Crema catalana

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Recepta de la Mireia Carbó, del curs de Cuina Tradicional al Club Social Caprabo.

Ingredients:
- 1/2 litre de llet
- 100 gr. sucre
- 4 rovells d'ou
- 20 gr. de Maizena
- 1/2 pell de llimona
- 1/2 branca de canyella


Barrejar els rovells amb la Maizena i un rajoli de llet. Reservar.
Bullir la resta de la llet amb el sucre, la pell de llimona i la branca de canyella. Un cop bulli, retirar del foc i deixar refredar mentre infusiona.
Afegir-hi els rovells sense deixar de remenar.

Colar en un cassó que pugui anar al foc i fer-ho coure fins a aconseguir una crema espessa i fina.

Repartir en cassoletes de fang individuals i deixar que es refredin.

Espolsejar sucre per sobre i cremar abans de servir.

Les variacions possibles: afegir una cullerada cacao pur en pols, afegir xocolata (en aquest cas s'ha de reduir la quantitat de Maizena), fer-la amb pell de taronja... En cas d'haver-la de fer amb edulcurant afegir-lo al final, ja fora del foc.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...