*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimecres, 28 de març de 2012

Trobada al voltant del porc basc

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
En primer lloc agrair als que estan al davant del grup de Gastroblocaires catalans la feina de contacte i organització que fan. Les sortides per conèixer llocs i productes són sempre benvingudes però ho són especialment per que representen l’internet 3.0 del món blocaire gastronòmic català. Poder compartir unes estones amb aquells que coneixem de llegir-los a la xarxa... No té preu! (Soni o no a anunci).

Aquest cop qui va contactar va ser eltenedor.es i el grup Sagardi.
A la web eltenedor.es es poden fer reserves a restaurants amb molt bones ofertes.

El grup Sagardi, jo no ho sabia, va nèixer a Sant Pere de Ribes ara fa 15 anys amb l’Irati que posteriorment es traslladaria al carrer Cardenal Casañas de Barcelona i seria la primera tasca de pintxos de Barcelona. D’allí va anar creixent: Sagardi, Orio, Euskal Etxea, Golfo deBizkaia, la vinoteca Torres, Miguel Torres restaurant, Ibai, 1881 i l’últim, Sagàs una ventura amb els germans Rovira (el post de Sagàs aquí). I també han començat l'aventura d'un nou bloc gastronòmic Vivir al Pil-Pil.

Iñaki y Mikel López de Viñaspre, President i Director general del Grup (i fundadors) van estar amb nosaltres compartint presentació i taula acompanyats de Manel Jimenez xef executiu del grup. Així com en José Ignació Jáuregui, criador i recuperador del porc basc. Una bona oportunitat per conèixer més del grup i del porc.

El porc basc. Euskal Txerria. Pío negro.

A l’any 2000 quan en José Ignació (propietari de Maskarada) va començar feia anys que el porc basc havia anat minvant fins a un nombre de una seixantena de porcs. En aquest vídeo ens explica les diferents parts del porc.

Si a l’any 1921 estava classificat com a raça amb el nom “porc pío negre del País Basc, als anys 50 amb els canvis de les explotacions que buscaven animals més productius va començar a desaparèixer de les granges.

El porc basc s’adapta molt bé al clima i terreny que li és propi. Les mares tenen la meitat de cries, unes set, que les de altres races per cada cadellada. 

Maskarada a Lekunberri (Navarra) neix amb la voluntat de criar els porcs en granges ecològiques i en grans espais on els porcs poden caminar llargues distàncies diàries. També elabora productes a partir d’aquest porc. Els porc són criats en una granja genètica i quan tenen uns 30 quilos (tres mesos) són traslladats a Arruiz, el poble on hi ha la granja de 80.000 metres quadrats on els porc viuen en llibertat. Allí viuen fins que tenen 14 mesos i 170 quilos. Aquí podeu veure vídeos dels porc i de la granja.

El grup Sagardi, que sempre aposta pels productes bascos de qualitat, s’ha compromés en aquest projecte de recuperació conjuntament amb ells.

Després d’explicar-nos les diferents parts del porc, del que ja sabem que tot s’aprofita. Varem fer un pica-pica amb diferents embotits, i després varem passar a taula a degustar alguns plats de porc basc.

Xoriç i llonganissa

Llom i cap de llom, aquest últim exquisit.

Pernil curat, saborós.

Xistorra fregida, ja en tinc debilitat per la xistorra però aquesta esa molt bona.

Salsitxa tofonada amb puré cremós de patates

Papada de vidre amb pebrots, realment saborosa

Mongetes guisades amb orella i peus de garrí, m’encanta l’orella i els peus però aquest plat sols el tenen en algun dels restaurants del grup (cada porc  només té dues orelles...).

Garrí cruixent i confitat amb tomàquet confitat

Llom a la brasa, podia semblar que tant gruixut estaria estellós... Però aquí es va demostrar la qualitat i suculència de la carn del porc basc... Què tendre!!
Pluma a la brasa, molt saborosa, no necessita res més que una bona brasa (cal dir que als restaurants del grup la tenen, una brasa a l’estil basc)

Costella de porc a la brasa, el mateix que les dues anteriors

Amanida d’enciam i ceba tendra de l’hort d’Hernani, un enciam gustós i una ceba boníssima

Pebrot del piquillo escalivat i pelat a mà, molt bons

Taronja en almívar de Txacolí i gelat de nata, un postre molt bo, amb un gelat fet per ells que estava deliciós (els gelats se’ls fan ells)

I el vi, UCO acero’10 Malbec

dijous, 15 de març de 2012

3eres Jornades gastronòmiques Pota blava i Carxofa Prat

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Convidats per Pratencs.cat i per l’Associacióde Gastronomia i Turisme de Prat (AGT) un grup de blocaires varem anar a conèixer les virtuts de les carxofes del Prat i del Gall de Pota Blava, dos denominacions d’origen que són l’orgull d’aquesta població del Baix Llobregat. Ja fa tres anys que celebrem les Jornades gastronòmiques Pota blava i Carxofa Prat.

Un dissabte de principi de març, les Jornades formen part del MarçGastronomic d’aquesta ciutat, ens varem reunir al Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa. Allí en Joan Ribas, president de la Cooperativa Agrícola del Prat, ens va fer els honors i ens va presentar la carxofa del Prat. 

De primer ens va dir que les carxofes del Prat venen de planters propis o de Tudela... Si senyor, les carxofes del Prat són les mateixes que les de Tudela. Però que les fa diferents?

En primer lloc cal dir que el terreny on és cultiven és la llera el riu, lloc ric amb nutrients, fruits de arrossegades i crescudes, el Delta del Llobregat és tant fèrtil com el del Nil.
Una altra de les característiques que les fa diferents és el clima. Un microclima fred i sec ja que l’obertura i planura del terreny fa que el vent assequi l’ambient.
Tot junt fa que les plantes de la carxofa del Prat siguin bianuals, i tinguin un PH diferent de les altres que ha permès demanar la declaració de Indicació Geogràfica Protegida (IGP) a Europa.

En aquest clima la planta de carxofa dona tres flors, la primera de creixement lent i tija llarga, la més preuada. La segona de creixement més ràpid ja que fa més calor. La tercera no es pot aprofitar. Totes tres son de forma diferent, la primera més rodona i la segona amb una punta, però són de la mateixa planta. També si fa més o menys fred poden canviar de color, més o menys liles les puntes.
 
Al Prat les explotacions són petites, això permet recollir la carxofa al matí a que estiguin abans de les 12 h a mercabana: una agilitat que garanteix la frescor del producte. Una mica humides aguanten força dies dins la nevera.

Hi havia hagut fins a 20 magatzem que enviaven carxofes a França i Holanda, ara les pagesos que la cultiven són vocacionals. Això si, són pagesos urbanites i encara tenen una altra funció: ajuden a esponjar el territori urbà.

Dins les Jornades hi ha uns quants restaurants que presenten plats amb Carxofes i Pota blava, dos d’aquests cuiners Susana Aragón i Virgilio Contero ens van preparar allí mateix una degustació:

Carpaccio

Bunyols (fets amb l'aprofitament fulles cuites forn i amb massa de bunyol)

Escuma amb nebulosa pernil ibèric

Esfera de carxofa

Carxofes en tempura

En acabar varem anar a dinar un arròs amb carxofes i pota blava.

Teniu fins el dia 30 de març per degustar carxofes i pota blava als restaurants del Prat.

Un gran acolliment i una molt bona informació sobre la carxofa del Prat. Sols una cosa vaig trobar a faltar: algú que ens parles el Gall de Pota Blava, que com varem poder comprovar al dinar és excel·lent.

dimarts, 6 de març de 2012

Arròs de capipota amb gambes

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

La recepta la vaig veure a la revista Cuina, podeu veure-la aquí. L’altre dia vaig comprar capipota i tot pensant com fer-la vaig recordar-la. Vaig obrir la nevera, i el congelador (on hi tenia unes gambes pelades i congelades) i em vaig fer aquest deliciós arròs. Les quantitats no les tinc, el vaig fer amb el que tenia, però podeu fer servir la recepta original per guiar-vos.

Ingredients:
- una ceba grossa
- un porro
- una fulla de llorer
- una cabeça d’alls
- cansalada fumada
- capipota cuit
- arròs bomba
- un bitxo
- gambes pelades
- una cullerada de cafè de pasta de tomàquet sec

Picar la ceba i el porro ben petits i posar-los a sofregir a la paella, amb el bitxo, els alls picats i el llorer. Quan estigui la ceba daurada afegir-hi la pasta de tomàquet. Deixar-ho sofregir i rectificar de sal.

Tallar la cansalada a daus petits i afegir-la al sofregit.
Tallar el capipota a daus i afegir-lo al sofregit.
Enretirar la fulla de llorer i el bitxo.
Cobrir-ho d’aigua i quan bulli afegir-hi l’arròs. Deixar-ho coure uns 15 minuts (mirar el temps que marca l’arròs) i quan manquin dos minuts per apagar-lo afegir-hi les gambes.
Acabar-ho i coure els dos minuts que manquen i llestos. Bon profit!

dijous, 1 de març de 2012

laLola de Las Arenas

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Quim Marqués, del Suquet de l’Almirall de la Barceloneta, ha engegat un nou repte, un nou restaurant amb un nou format, laLola de Las Arenas. A més en Quim ha passat per les cuines de El Bulli, En Racó d'En Freixa, Casa Fermín i La Cousine des Anges. I ha estat xef de cuina dels restaurants Lola i Nostromo.

També té a les seves mans alguns llibres molt interessants com “La cuina marinera”, o “La cuina de la Barceloneta

Un grup de gastroblocaires catalans varem anar-hi convidats per a conèixer la seva oferta.
Val a dir que pensava en un d’aquests locals que ara estan de moda de tapes i platillos que acaben donant comentaris com aquest del Ricard. He de dir que em va sorprendre agradablement. Ara us ho explico.

El local em va recordar, salvant les distàncies al Tickets però molt més “obert”, més clar. Dos ambients, en un costat la cuina oberta i a l’altre la barra del bar. Colors negres i vermells. Amb vistes a la terrassa de l’últim pis del Centre Comercial que té unes meravelloses vistes sobre la Plaça Espanya i el Palau Nacional.
Ens varen rebre amb molta cordialitat, la Carme i l’Antonio, el cap de cuina. Ens varen ensenyar la cuina on varem poder comprovar que hi pelen patates: sacs de patates mostraven que les que menjaríem no eren congelades, com és costum avui en dia que fins i tot les fregides que et serveixen en unes braves ho són. Bon senyal.

Va arribar en Quim Marquès, després de presentar-nos laLola va estar atent a les preguntes que li fèiem, contestant-les totes i cadascuna.

laLola no és ben bé un restaurant de tapes, és més un restaurant de mitges racions. Un lloc on compartir més enllà del sopar tot acabant amb unes copes del bar.

En Massitet li va fer les grans preguntes de la nit, periodista ha d’ésser, per què La Lola, per què ara i per què aquí.

Lola és deia el primer restaurant on va treballar (1992); ara i aquí, senzillament les vistes són espectaculars i li va encantar el local. No descarta obrir més La Lola arreu. Les tapes o mitges racions, a Les Arenes hi ha sis restaurants cadascú amb una temàtica diferent. El de tapes, platillos, mitges racions i entrepans és laLola.

El  menú degustació va consistir en:

laLolarussa amb pernil i llagostins
Un bon començament, llagostins picadets a dins i un bon pernil a sobre

Virutes de pernil “Dehesa de Extremadura”
Tant amb les virutes com amb les anxoves que van seguir, ens van presentar la qualitat del producte que serveixen

Les millor anxoves

Croquetes de pollastre i “pata negra”
Molt bones

Els bunyols de bacallà amb allioli de mel
D'entrada he de dir que el bacallà no m’agrada (amb algunes excepcions com la brandada), però com que m'agrada provar-ho tot les vaig provar, i com me’n alegro d’haver-ho fet! Excel·lents, boníssimes, grans triomfadors de la nit.

Calamarsets amb tomàquet
Saborosos

Pilotes collonudes amb sèpia i suc
Tinc debilitat per les mandonguilles i aquestes eren molt bones

Coca de vidre amb tomàquet, oli i sal


Mallorquí
Un altre dels triomfadors de la nit, pa de brioix per fer un entrepà calent de sobrassada i formatge

Català
Entrepà de pollastre també molt ben aconseguit... Aaahh, tots els entrepans van acompanyats de patates xips

Montadet de pepito
Un pepito fet amb filet de vedella ecològica... Què més us puc dir? El filet al punt com podeu veure.

Bomba
Va ser un extra que estan definint, la bomba bona, la presentació final promet, dues salses, un allioli i una amb tomàquet seran segurament molt millor que la d'aquesta nit

Coca de Llavaneres, pastís laLola i macarons

Acompanyat de cervesa laLola, de dues cerveses Moritz en la proporció que els hi va agradar i que guarden en secret. I de cava brut nature laLola.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...