*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimarts, 29 de maig de 2012

Guisat de vedella a la manera de la Montserrat Seguí

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
A casa hem viscut amb les receptes de la Montserrat Seguí des que la meva mare anava a cursos de cuina amb ella al Institut de la Dona (com es deia abans). Després va editar el seu llibre Cuinar és senzill que ha servit per que a moltes llars s'aprengués a cuinar, i penso que és present a moltes cases. A casa li varem afegir unes pastanagues.

Ingredients:
- 1 kg de patates petites
- 400 gr. de vedella
- 1 ceba
- 3 grans d'all
- 1/4 litre de brou
- 1 dl de vi blanc
- 1 cullerada de tomàquet concentrat
- 1 ram d'herbes (llorer, farigola i julivert)
- unes pastanagues

En una cassola alta posar l'oli i la carn a daurar, tallada a trossos grossos. Afegir la ceba picada i deixar coure.

Afegir el vi, i deixar-lo reduir. Afegir el tomàquet concentrat, els alls picats, el brou i el ram d'herbes. I les patates i pastanagues pelades. Salpebrar i deixar coure a foc lent, tapat, fins que les patates siguin cuites.

En servir retirar el ram d'herbes.

dilluns, 21 de maig de 2012

Cargols, flamenc i cervesa

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
En primer lloc avisar que tinc una altra cervesa a la llista de les que m'agraden, la Moritz 00, suau i refrescant. Genial.

Moritz va proposar als gastroblocaires una sortida diferents. Conèixer un dels últims xiringuitos que deuen quedar a Barcelona. Però no un xiringuito de platja, si no de muntanya: La Caseta del Migdia a Montjuïc.

La gent de la Caseta munta xerinoles amb els cargols i el flamenc de protagonistes. M'agraden els cargols, m'agrada el flamenc, i clar, m'hi vaig apuntar.

Varem quedar davant la fàbrica Moritz justament on acaben d'obrir un restaurant i on obriran properament una botiga Moritz, la visita al qual és a la llista de coses pendents.
Allí, la gent de Moritz ens va acompanyar amb una furgoneta preciosa, una joia que podeu veure a la foto. A dins amb un tirador de cervesa i tot!

En arribar ja hi havia la resta de blocaires que havien pujat pel seu compte. Les taules i les llums suaus, l'escenari, i els cuiner, ens esperaven, de fons podíem reconèixer el só de la música del Boss que més abaix estava en ple concert.

Gràcies a la Txell de la Cuinavermella vaig descobrir la Moritz 00, i em va encantar!!
Els cargols molt bons, fets a la llauna sobre una paella, amb un all-i-oli del tot correcte. Després unes fulles d'enciams, tomàquet, una botifarra i pollastre a la brasa.
La veritat és que jo em vaig dedicar als cargols, però pels altres sé que la carn estava molt ben cuita (a voltes el pollastre queda cru per dins i massa cuit per fora). Des postres, el més fluix, un tros de braç de gitano.




Amb els cargols va començar l'espectacle de flamenc, és veu que hi ha dos grups d'artistes que es van tornant. Bona veu la cantadora i bona dansa els ballarins.

I en acabar alguns blocaires van sortir a ballar.

Cargols i flamenc, per si ho voleu saber, costa 19 euros, un preu prou ajustat pels temps que corren.

Si voleu veure la crònica del grup que hi va anar la setmana anterior ho explica l'Starbase.


dilluns, 14 de maig de 2012

Arròs negre cremós amb calamars

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
El Taller de Cuina Sabores ja el coneixeu, hi dona classes en Xesco del restaurant Ca l'Esteve, i hi vaig fer un curs amb altres blocaires gastronòmics que vaig explicar en aquest post.

Aquest cop hi vaig anar amb una amiga i col·laboradora, Cristina, i el meu nebot en David. El curs anava d'arrossos i en varem fer un de cremós, un de sec i un de caldós. 


Però no sols això, en Xesco en sap molt, i va fer una petita introducció als arrossos, classes i resultats al ser cuinats. Som un país que mengem arròs però no hem evolucionat en les maneres de cuinar-lo, paelles, cassoles, en algun lloc bunyols, com a postre, però poca cosa més. Altres països tenen molt més que ensenyar-nos des de diferents tipus de cocció a fulls d'arròs per fer rotllets.



Dels tipus d'arròs em va quedar apuntat un, arròs gessamí, una varietat del Delta i que penso provar.

Aquest arròs el varem fer al curs i, el diumenge el meu nebot el va voler fer per al dinar familiar. I la veritat és que va agradar molt a tots, el secret, tallar el calamar ben petit, gairebé a la mida d'un gra d'arròs.

Ingredients:
- 400 g de calamars
- 400 g de ceba picada
- 4 grans d'all picats
- 120 g de tomàquet triturat
- 1 dl d'oli d'oliva verge
- 2 culleres petites de julivert ben picat
- 2 culleres petites de farina d'ametlla
- sal i pebre
- 1/2 litre de brou de peix
- tinta de calamar
- 300 g d'arròs Arborio

En una cassola posar a fregir l'oli, la ceba i l'all.
Netejar i tallar els calamars a daus ben petits i afegir-los a la ceba i l'all. Deixar al foc fins que s'hagi evaporat tota l'aigua dels calamars.

En una olla posar a bullir el brou de peix i la tinta de calamar, remenar per que s'integrin.

Quan ja no surti vapor dels calamars i es vegin ben secs s'hi afegeix l'ametlla i el tomàquet. Ho deixem coure lentament. Salpebrem i reservem.

Daurar l'arròs en una mica d'oli, afegir-hi el sofregit i poc a poc, el brou amb la tinta de calamar.
Anar treballant com un rissotto. Rectifiquem de sal i pebre si és necessari.

Ho servim amb un all-i-oli suau.

Al curs a més hi varem posar per sobre una cullerada d'escuma de parmesà.
Que varem fer amb 1/4 de litre d'aigua, 2 cullerades petites de parmesà ratlla i una cullerada petita de lectina de soja.
Quan el parmesà està ben desfet, amb l'ajut d'una batedora elèctrica fem l'escuma i l'anem traient amb una cullera per posar-la sobre l'arròs.

dimecres, 9 de maig de 2012

Jo i la cervesa, visita a la fàbrica Damm

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Per començar confesso que no m'agrada la cervesa. Com que m'agrada provar-ho tot, n'he provat forces i sols n'he trobat tres que m'agraden.

La primera no s'ha comercialitzat mai: L'any 98, a les excavacions del poblat de Genó a Lleida, un poblat del bronze final, en algunes ceràmiques van ser identificades restes de cervesa. La seva composició era molt semblant a la de la cervesa actual i són les restes més antigues que s'han trobat a la Península Ibèrica i a Europa.

El Departament d'Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història de la UB, amb el suport de Sant Miguel van decidir recuperar la cervesa prehistòrica (trobada a pocs quilòmetres de la fàbrica de Lleida d'aquesta empresa). Es va cultivar el tipus de blat que s'havia identificat i es va elaborar artesanalment a partir de la formula del poblat de Genó, tot donant-li el nom de Zythos (utilitzat pels antics per anomenar la beguda).
El producte no es va comercialitzar mai, ja que els conservants naturals utilitzats sols arriben a la caducitat de dues setmanes, però uns quants privilegiats la varem poder provar. Jo en conservo una ampolla buida a casa. El seu gust era molt suau que recordava al de la sidra però sense ser-ho.

La segona va ser durant la trobada gastroblocaire a Ca l'Esteve on varem poder parlar de cerveses. Allí vaig poder provar-ne diverses i bones, i em va agradar una, la Rossa de Petràs. Suau, com he descobert que m'agraden.

La tercera l'he descobert a la vista gastroblocaire que varem fer a la fàbrica de cervesa Damm del Part de Llobregat.
Va ser una molt bona i impressionant excursió, amb autocar inclòs! Com quan anàvem a l'escola d'excursió. La veritat és que es va agrair especialment en tornar després del tast marinat de cerveses.

Arribat a la fàbrica ens va acollir el responsable de l'arxiu històric de Damm que ens va donar un munt de dades interessants sobre el món de la cervesa Damm i ens va presentar un documental sobre la seva història. Els podeu veure al web de Damm, aquí.

La mestra cervesera ens va explicar després quin és el procés d'elaboració de les seves cerveses, control de qualitat, varietats, aigües, tast... Ambdós varen contestar totes les nostres preguntes.

La gran ampliació de la fàbrica Damm es va realitzar al 1993, la seva modernització la va convertir en una de les més modernes i automatitzades d'Europa.
Aquesta automatització fa que els que elaboren cervesa sigui un equip de quatre persones per torn i que tota la plantilla estigui formada per 135 persones per torn. Si tenim en compte que elaboren 3,5 milions de litres de cervesa per dia... Ja us podeu imaginar que visitar la fàbrica és impressionant.

Malgrat la quantitat de litres que fabriquen el seu estoc és molt baix: procuren que el producte arribi al consumidor acabat de fer i per tant fabriquen el que necessiten, sense tenir estocs.

A la fàbrica tenen un espai on hi ha una petita factoria de cervesa, bé, ells diuen que petita però la veritat és que és prou gran. Allí és on investiguen amb nous gustos, és on va néixer la Inèdit!

Després varem fer la visita a la fàbrica, varem poder veure l'automatització que us deia: robots com porta-palets portant caixes de cervesa d'un lloc a l'altre i sense conductor i sense xocar les unes amb les altres o amb qualsevol cosa o persona que els hi passi pel davant. Grans espais de màquines i màquines sense més que un treballador, o dos com a màxim.


En acabar la visita varem passar a fer un maridatge de cerveses. Allí ens va explicar la manera correcta de servir una cervesa (horror servir-la amb copes gelades!) i varem saber que també es dediquen a fer cursos sobre com servir cerveses a baristes.

I va ser en el maridatge, que va consistir en provar cadascuna de les cerveses Damm amb un plat elaborat per a ella, on vaig descobrir la tercera cervesa que m'agrada, la Saaz.
Varem provar:

SAAZ + Broqueta Salmó Carpier amb Cogombre i Coulis de la Passió
A.K.DAMM + Tartaleta de Brandada amb Olives de “Calamata”
ESTRELLA DAMM + Coca d’Escalivada amb Anxova
VOLL DAMM + Torradeta de Magret amb Ceba Caramel·litzada
BOCK DAMM + Broqueta de Mortadel·la amb Coulis de Mango
WEISS DAMM + Patata Farcida de Botifarra del Perol amb Fruits Secs
ESTRELLA DAMM INEDIT + Orada amb Ratatouille de Verdueres i Salsa Marinera

Xarrup de Fruites amb Gelat de Plàtan i Toffee

I uns dies després varem rebre a casa una caixa de la cervesa que més ens havia agradat!!! A mi va ser la SAAZ!!!!
Gràcies Damm!!!

dijous, 3 de maig de 2012

Mandonguilles de col-i-flor

9 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Aprofito que en motiu del Saló del Còmic, l'Enfogonat ha convocat el concurs sobre receptes relacionades amb el món del còmic per participar-hi amb aquesta.
Per a votar sols heu de clicar aquí.




Al carrer Bertrellans al costat de casa han obert una petita botiga de còmics, Pictogràfics, i allí hi vaig trobar aquesta petita joia “La cucina verde” un llibre de cuina amb unes il•lustracions precioses amb receptes de cuina vegetariana italiana.

Ingredients:
- 500 gr. de col-i-flor
- 200 gr. de pa sec
- 1 gra d’all
- 2 cullerades de formatge d’ovella esmicolat
- 3 cullerades de julivert picat
- 1 ou
- farina
- sal i pebre negre
- oli d’oliva

Coure la col-i-flor en aigua salda fins que estigui feta, escórrer i deixar refredar.

Esmicolar el pa i picar l’all ben fi. Triturar la col-i-flor en un bol amb l’ajut d’una forquilla fins a obtenir una massa homogènia, afegir-hi el formatge d’ovella, el julivert, el pa esmicolat, l’ou i l’all. Salpebrar. Barrejar bé.
Si cal hi podem afegir més pa.

Fer boles amb la massa, arrebossar-les amb la farina i daurar-les en oli calent.

A Sicília li afegeixen fonoll o menta fresca.
Jo hi vaig afegir dos xampinyons i porradell picat.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...