*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

divendres, 24 de maig de 2013

Llenties per l'Astrid de Mi blog de pinxos

10 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Mi blog de pintxos és un dels blogs de referència que va nèixer al 2007, l’Astrid era l’ànima d’aquest blog. És i era. Lamentablement la malaltia s’ha endut l’Astrid i Mi blog de pintxos ha quedat orfe, com nosaltres.

Vaig conèixer a l’Àstrid al primer picnic urbà que uns quants blocaires varem fer al març del 2011. Ja coneixia el seu blog, però aquell dia a part de provar un dels seus pintxos la vaig conèixer a ella. Quina dona, quina alegria i quina energia que repartia arreu!

Un altre gran bloguer, El Comidista, que també la va conèixer aquell dia, li va dedicar aquesta entrevista al seu bloc, la podeu llegir aquí.

Els bloguers catalans, Barcelona era la seva ciutat d’adopció, com a record li volem oferir una recepta. Aquesta recepta és inspirada en una del del blog de l’Àstrid, Got de crema de llenties amb foie i correroles. És una recepta amb restes de nevera, em va agradar quan la vaig veure. No hi ha les quantitats per què l’he feta amb el que tenia al congelador, justament unes restes perfectes per a fer-la. Ni fet expressament

Ingredients:

- llenties estofades, sols les llenties
- brou
- patates
- mi-cuit
- tomàquets secs en oli
- curri, escames de sal i pebre

Posar les llenties en el brou i triturar, colar i posar al foc. Pelar les patates i tallar-les a daus i posar-les al brou de llenties.

Quan les patates estiguin cuites apartar del foc, afegir el curri al gust i aixafar tot fent un puré. Depenent de la quantitat de patates serà més o menys espès, a la recepta en la qual m’he inspirat ho fa amb nata líquida i li queda una crema. Jo vaig preferir fer-ho amb la textura d’un puré.

Tallar a daus el mi-cuit, i picar els tomàquets.
Posar en una copa o bol unes cullerades de puré de llenties.

Ho decorem amb uns raig de l’oli de confitar els tomàquets. A sobre els tomàquets picats i els daus de mi-cuit. Ho acabem amb escames de sal i pebre acabat de moldre.

Gràcies Astrid!

dimarts, 21 de maig de 2013

Homenatge a Astrid Gabilondo - Mi blog de pintxos

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Texte original publicat al mur de Gastroblocaires


Hi ha alguns dels que tenim ja una edat blocaire que vem tenir la sort i el privilegi de compartir somriures i dinars amb una blocaire que ens va deixar la setmana passada. Astrid Gabilondo era una noia de Donosti que va venir a il·luminar Barcelona amb el seu somriure obert i amb la seva energia de pura amfetamina natural.

Amb el seu blog http://www.miblogdepintxos.com/  va construir una xarxa de complicitats i amistats. Demostrant un cop més que el millor dels blogs són els blocaires. Divendres passat ens va deixar i la seva gran amiga Dolors Mateu ha obert una entrada per a que aquells que vulguin cuinar una recepta del seu blog.

Desde Gastroblocaires, hem pensat proposar un homenatge a l'Astrid. Un homenatge a la cuina, a les nostres cuines. 
Us proposem que durant la setmana cuineu alguna recepta del seu blog i que DIVENDRES VINENT dia 24 de Maig la penjem als nostres blogs com a comiat al seu somriure. 

Si penjeu les receptes les podeu compartir al mur de Gastroblocaires, però SOBRETOT és important publicar-lo al recull que està fent la Dolors (http://blogdecuina.blogspot.com.es/2013/05/un-angel-en-la-cocina.html) , que en farà un llibre amb totes elles i on ja hi ha alguns de vosaltres que hi heu col.laborat.

Creiem que és un comiat que és mereix l'Astrid: que cuinem amb ella al cor una de les seves receptes. Gràcies Astrid per totes les vegades que ens vas fer somriure. Recordeu: publiquem una recepta seva el proper divendres 24 i la inscribim al recull del blog de la Dolorss.

dimecres, 1 de maig de 2013

Fem botifarres a la Xacuteria Margarit

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L'any 1945 neix al Mercat de Sarrià el primer establiment de Xarcuteries Margarit. Avui ja en són sis, gairebé tots a Sarrià (n’hi ha un a Sant Gervasi) portats per la tercera generació de Margarits, cinc germans.
L'establiment del Mercat de Sarrià ha estat guardonada amb el premi “Barcelona, la millor botiga del món” atorgat per l’Ajuntament de Barcelona.

I aquí ens veieu, un grup de gastrobloguers a punt d’entrar a l’obrador del carrer Caponata de Sarrià per fer botifarres. Quin dissabte més profitós, agraït, educatiu, interessant i divertint que varem passar!

Dins aquest obrador, obrador i cuina, es fan tots els productes que es venen a les cinc botigues que tenen. Cuina per què no sols tenen productes derivats del porc si no que també tenen preparacions per facilitar la feina a les cuines domèstiques, com el preparat per fer truita de patates, o el carncake, del qual en varem poder fer i provar després a casa... Gran idea!

En arribar ens varen acollir els germans, la Dolors, el Josep, l'Àngels, la Lídia i el Xavier. Sabeu allò de que tal com ets acollit t’hi trobes? Doncs va ser així, va ser entrar i sentir-nos tranquils, acollits, amb ganes d’aprendre i fer preguntes, i amb ganes de fer botifarres!

Després de deixar estris, jaquetes i altres i posar-nos bates, gorros i rentar-nos les mans, varem entrar a l’obrador on ens varen explicar qui eren i que feien.

El primer que varem fer fou botifarres d’ou, però no unes típiques botifarres d’ou si no les botifarres d’ou Margarit: carn i papada de porc (la proporció depèn del magre de la carn), ou batut, sal i pebre... I, per si la qualitat del producte anterior no la fa ja extraordinària, amb el foie emulsionat i la tòfona marinada amb conyat, aconsegueix ser excepcional. Quina botifarra d’ou!!

Varem aprendre a embotir, que no és gens fàcil, i a lligar-les, que amb una mica de pràctica alguns ho varen aconseguir.

Després aprenguérem com es fa el pernil dolç, però no un pernil dolç qualsevol si no del bo. De que no té altre producte afegit i es fa amb la cuixa de porc sencera.
Les cuixes de porc desossades i una mica desgreixades, a les quals se’ls injecta salmorra, antioxidants i fosfats naturals, es posen en un tipus de formigonera que els fa donar voltes i voltes durant una hora i descansa un quart per tornar a donar voltes, així durant unes deu hores. Això serveix per tal d’extreure les proteïnes que faran de lligam entre els diferents trossos de carn.

Antigament posaven les cuixes dins sacs de cotó (fundes de matalassos) i amb rems els hi donaven forts cops durant forces hores. La formigonera facilita la feina.


Un cop han passat per aquí es posen dins motlles on premen la carn per tal que treguin els aires que puguin quedar entre trossos i així ajuntar-los. Els deixen reposar i els posen al forn a 75 graus durant unes nou hores.

Ja cuits els deixen refredar a la cambra durant 24 hores, i a la botiga. En total són sis dies d’elaboració, 48 pernils a la setmana que en són 400 quilos. Algunes setmanes augementen a 600 quilos, 24 pernils més.

El pernil Margarit té el punt just de color rosat que ha de tenir, ja que hi posen el just de colorant natural per tal que no tingui el color marró de la carn de porc cuita que no li donaria un aspecte atractiu. Té les betes dels diferents trossos de carn i algun que altre forat degut a que no han desaparegut tots els aires en prémer el motllo, ja que en fer-ho manual és fàcil que en quedin. I el gust i la textura... Ja no us ho puc explicar, cal que el proveu.

Seguidament ens varen ensenyar a fer un dels productes de creació pròpia, el carncake, un pastís de carn amb l’interior líquid tal coulant.
En tenen de botifarra negre, de foie, de crema d'espinacs i pinyons; de foie i tòfona i de pebrots del piquillo; es couen durant uns 16 minuts en el forn a 200ºC i són boníssims.

Finalment varem poder continuar provant d’embotir i lligar. Botifarres i salsitxes; varem aprendre a fer els lligats de salsitxes típics, tal trena. Algún que altre amb més èxit, però tots amb ganes i bon humor.

Si us passeu per alguna Xarcuteria Margarit de ben segur us atendran i contestaran els dubtes i preguntes que els volgueu fer, i no us oblideu de comprar-hi botifarra d’ou i pernil, i si voleu també un carncake que acompanyat de patates o arròs és un bon segon plat.


Aquí podeu veure la resta de fotografies.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...