*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

divendres, 28 de juny de 2013

Pernilets de pollastre amb vermut i nous

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquesta és una de les receptes que va fer la Mireia Carbó en l'últim taller del Club Social Caprabo. Com sempre una recepta que dona molt de joc. Ella la va fer amb llaminera de porc, però es pot fer amb pollastre, i fins i tot amb salmó.


Ingredients:
- 50 gr. de nous
- 100 gr. de vermut negre
- 100 gr. de brou de pollastre
- 500 gr. de pernilets de pollastre
- 1 poma
- 1 ceba
- 1 gra d'all
- oli d'oliva verge
- sal i pebre

Escalfar una mica l'oli en una cassola i daurem els pernilets. Reservem-los.
Piquem la ceba i l'all i els sofregim en la mateixa cassola amb una mica de sal.

Afegir la poma sense pell i tallada a daus (no cal molt petits per què després ho triturarem tot), ho deixem coure uns minuts.

Hi afegim els pernils de pollastre i una part de les nous (en deixarem unes quantes per servir-les amb el pollastre trossejades). Si ho fem amb salmó ho haurem d'afegir més tard per què no necessita tanta cocció.
Afegim el vermut i el deixem reduir.

Hi tirem el brou de pollastre i ho deixem coure uns 25 minuts més, fins que els pernils estiguin ben cuits. Si ho fem amb salmó el brou també pot ser de pollastre. Retirem els pernils de pollastre i triturem la salsa.

Es serveix la carn acompanyada de la salsa i les nous trossejades.
És més bo fet d'un dia per l'altre.

dimarts, 25 de juny de 2013

Dia Sàpiens a Tortosa

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Al novembre de 2002, ha fet 10 anys naixia una les revistes divulgadores de la nostra història que més ha contribuït en la recuperació de la nostra memòria. No crec que exageri. I això, que té a veure amb la cuina? Per què en parla avui al blog?

El Grup Cultura 03 i Sàpiens Publicacions editen unes grans revistes, Sàpiens, Descobrir i Cuina. Cadascuna d’aquestes revistes, un dia l’any celebra el seu dia. Bé en el marc d’una Fira de qualsevol poble de Catalunya, bé organitzant-ne una petita mostra de cóm és, invita als seus lectors a diverses activitats gratuïtes. L’any passat Cuina va celebrar el Dia Cuina a Manlleu, aquí la crònica d’aquell dia magnífic.

Aquest any, la revista Sàpiens, en col·laboració amb Cuina, han organitzat unes activitats adreçades a bloguers gastronòmics, entre d’altres. Així un grup de bloguers ens desplaçàvem cap a Tortosa un dissabte de maig, amb un dels autocars que l’organització posa a disposició dels lectors, i a gaudir.

A Tortosa celebren cada any la Festa del Renaixement, aquest any celebraran la XVIII edició del 18 al 21 de juliol. El dia Sàpiens va estar dedicat al Renaixement, fins i tot hi havia una petita mostra, petita però que donava una bona visió de la qualitat d’aquesta, de la Fira.

El primer lloc de trobada dels bloguers va ser el Mercat Municipal, el millor lloc per quedar amb els amants de la gastronomia. Varem donar unes voltes pel mercat, el que a mi em va agradar especialment va ser una parada on venien planters per a horts, urbans o no. Ja m’agradaria que a la Boqueria o Santa Caterina n’hi hagués un!

Allí, al vell mig del mercat, la cuinera tortosina Margaret Nofre, Presidenta de l’Associació de hostaleria i turisme de Tortosa Platigot, ens va fer una demostració de cuina del Renaixement. La Margaret és una estudiosa del llibre del Sent Soví, i assessorada per un dels millors historiadors de la nostra cuina, en Josep Lladonosa, ha aprofundit en les seves receptes i les ha recuperat.

Ens va fer unes tortes semblants a les creps (França) o fillolas (Galícia) que explica el llibre del Sent Soví (1400), fetes senzillament amb aigua, farina i herbes fresques. Una barreja de farina i aigua, neutre per que serveixi per salat i dolç, amb herbes picades i cuites a la paella calenta ben fines.

També ens va fer unes reroles, unes mandonguilles de fetge de pollastre o cabrit, amb pa sec remullat amb aigua de roses i vinagre, ous i formatge sec ratllat, i amb una mica de canyella per sobre un cop fregides en llard. Un gust sorprenent que a mi em va agradar molt.

Una magnífica demostració, amb unes bones explicacions del producte i de la seva elaboració.

Un cop acabat ens varem dirigir cap el Museu on ens esperava una magnífica oportunitat de poder escoltar en Josep Lladonosa. Quin no coneix el seu gran llibre “El Gran Llibre de la Cuina Catalana”? En Gastromimix li va dedicar un post i una entrevista. La conferència, com us podeu imaginar, estava dedicada a la cuina del Renaixement.

Molts pobles tenen plats especials, propis, però no tots tenen una cuina pròpia com té Catalunya. Una cuina que tenim documentada des del 1400 amb el llibre del Sent Soví, el receptari més antic amb 220 receptes.

Lladonosa va fer un repàs pels llibres de cuina que en parlen o en fan referència. També va parlar de com España a volgut silenciar des de sempre la Cuina Catalana, i la seva antiguitat, posant com més antic un llibre del 1600 que explica les tècniques de tall, no pas receptes o productes i la seva elaboració.

Fins tot com Eiximenis lloa com els catalans mengen graciosament i millor que altres nacions quan parla de com usar bé de beure i menjar. De com els catalans foren els primers en menjar amb forquilles quan a França encara menjaven amb els dits.
Lladonosa denuncia que ens treuen la nostra història, i ho explica amb fets i documents.

Va fer també un pas pels estris usats: foc a terra, forn de pa (rostits, coques de recapte...), l’ast amb baixador que Leonardo DaVinci va mecanitzar, graelles... Les espècies: macís, clau, sucre, canyella, nou moscada... Els productes: mel, suc de raïm verd “agraç” (àcid per a agredolços), llet d’ametlles, aigua de roses, aigua de flor de taronger, tarongina amarga (bigarrada)... Dels colors dels plats, molt diferents als d’ara.

El descobriment d’Amèrica va dur nos productes però no va fer canviar ràpidament la nostra cuina ja que varen ser reticents a la seva introducció. Així el llibre de 1611, “El arte de la cocina” no aporta cap dels productes nous. No és fins al 1700, a “‘L’estudiant cuiner” que apareix el tomàquet, i fins al 1851, amb “La cuinera catalana” que apareixen tots els nous productes.

Ens explicà com fer llet d’ametlla per als nostres plats: 200 gr. d’ametlla crua pelada, 1 litre i quart de brou de gallina. Triturar-ho i posar-ho tota la nit a la nevera. L’endemà colar-ho amb un drap o colador de filferro tupit.

I encara ens haviem de veure més amb la Margaret, ja que als bloguers ens havien preparat un dinar al seu restaurant, Sant Carles, un dinar renaixentista i amb la presència de Josep Lladonosa que va estar explicant-nos tot el que li varem demanar.

Menjar blanc (de brou de pollastre amb fils de pollastre), antigament un primer plat no pas dolç com ara

Verat escabetxat, una de les maneres de conservació que es feien servir

Rap amb musclos, a Tortosa producte de proximitat

Poma aromatitzada

Vi hipocras (vi, mel, clau, nou moscada; deixar macerar 2 o 3 dies)


Tot estava elaborat amb cura i molt bo. Llàstima del cafè que ens varen servir. Ja sabeu la meva opinió sobre els cafès de restaurants i bars, caldria que en tinguessin més cura, és injustificable que després d’un bon àpat com el que varem gaudir et serveixin un cafè dolent, mal fet i amb aquestes condicions.

I no es penseu que tot va acabar aquí, però ho deixo per un altre dia...

dissabte, 8 de juny de 2013

Salsitxes al vi de la Maria

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
La Maria és una amiga del facebook, ambdues juguem a alguns dels jocs que hi ha i per això ens varem fer amigues. Tinc una recepta pendent que em va passar ella, unes migues tal com les fan a casa seva (és de Almeria) però de moment us poso aquesta que també és ben bona. També forma part d’un grup de cuina fàcil al facebook al qual m’he unit fa poc.
Ingredients:
- salsitxes crues
- alls partits per la meitat
- ceba en juliana
- 2 o 3 fulles de llorer
- una cullerada petita de grans de pebre negra (sense moldre)
- un got gran de vi blanc o negre
- un got gran d’aigua
Sofregir una mica les salsitxes, afegir la ceba i es mareja una mica. Seguidament els alls, el llorer i el pebre, es torna a marejar un par de minuts.
S’afegeix el vi, l’aigua i es deixa coure fins que redueixi.

Molt bones acompanyades de puré de patates, o fins i tot de col-i-flor bullida, tot aprofitant la salsa de coure les salsitxes per amanir-ho.

diumenge, 2 de juny de 2013

Trufa bombó sobre sablé d'ametlles - Taller a Mas Pastissers

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Mas Pastissers és una pastisseria de Barcelona que neix al 1969 de la mà d’en Joan Mas. Ara la pastisseria la porta el seu fill, una nova generació amb una nova manera de fer.


Ara fa uns dies, uns quants blogaires varem tenir l’oportunitat d’assistir a un taller a l’obrador que la pastisseria té al Passeig Maragall.
Allí varem tenir la gran sort, en ser pocs, de poder posar-nos mans a la massa i realitzar unes receptes que acostumen a ser clàssic d’aquesta pastisseria de Barcelona.
En Joan fill ens va anar guiant i aconsellant per poder-les fer després a casa i varem poder preguntar-li tot el que volíem saber de com és i com es treballa un obrador d’una pastisseria.


El pare Mas ens va ensenyar fotografies de quan va fundar, amb altres, l’escola del Gremi de Pastisseria de Barcelona. Quin privilegi escolar en primera persona la història i el paper del Gremi.


La Gemma ja ha penjat una de les receptes que varem fer, el got de mojito. Jo us en penjo un altre.


Trufa bombó sobre sablé d’ametlles


Ingredients:
Per al sablé:
- 100 gr de sucre llustre
- 200 gr de mantega pomada
- 1 ou
- 340 gr de farina fluixa
- 100 gr de farina d’ametlla
- 1 gr de sal
Per a la garnatxe:
- 500 gr de xocolata Manjari 64%
- 600 gr de nata
Per al glassejat:
- 115 gr de sucre
- 15 gr d’aigua
- 75 gr de nata
- 40 gr de cacao en pols
- 5,5 gr de gelatina en fulla
- 75 gr de gelatina neutra (especial per a glassejats, dona brillantor, com l'Absolu Cristal o el Brillance Noire)


Comencem el dia abans a fer el sablé barregem la mantega amb el sucre llustre i la sal. De mica en mica afegim els ous que els tenim a temperatura ambient, la farina d’ametlla i la farina.
Es pot canviar la farina d’ametlles per avellanes o nous picades finament.
També es pot substituir una part de la farina per cacao en pols.
Ho emboliquem amb paper film i ho deixem reposar a la nevera.


El glassejat el preparem tot posant al foc la nata, el sucre i l’aigua. Un cop bulli afegim el cacao en pols i remenem amb unes barilles. Afegir-hi les fulles de gelatina hidratades i escorregudes. Barregem. Finalment hi afegim la gelatina neutra i ho fem bullir lleugerament un moment.
Colar i reservar a la nevera durant 24 hores.


L’endemà fem una planxa amb la massa dels sables i en tallem rodones, la mida serà la dels motlles on haurem de posar-les despres, i enfornem a 160 graus durant uns 20 minuts.


Preparem la garnatxe fent bullir la nata, i un cop llesta afegir la xocolata i fer emulsionar a 35 graus amb l’ajut de una batedora elèctrica.

Posar en uns motlles que hem refredat prèviament, a sobre i tot i prement una mica les galetes sablé ja cuites.

Ho posem a la nevera per que es refredi.

Un cop refredat els trèiem del motlle i ho posem sobre una reixeta que estigui sobre un recipient que reculli la xocolata sobrant i els hi tirem glassejat per sobre, l’aplanem i deixem refredar.
Els retirem amb compte per posar-los on haguem escollit per servir-los.

Es pot fer petits com varem fer nosaltres, o més grans.

Podeu veure totes les fotografies aquí.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...