*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dijous, 27 de febrer de 2014

Truita de botifarra d'ou - Dijous llarder

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Va ser un dijous llarder, que va caure al febrer, que ara fa uns nou anys em varen fer la reducció d'estomac.
De pesar uns 136 quilos he passat a pesar entre 85 i 90 quilos, amb la conseqüent millora especialment en mobilitat, ja que no patia cap dels altres problemes físics que comporta l'excés de pes, com ara diabetis o colesterol.
Una decisió proposada per l'endocrinòleg del CAP que em va costar prendre, i que ara, recomano, això si, no pas en llocs on no hi ha una pràctica, seguiment i control de l'operació en condicions. Recomano fer-ho per la Seguretat Social, tal com ho vaig fer jo. 
A mi em varen operar a l'Hospital del Mar, i sort que estava en mans de professionals per què vaig tenir un petit problema força usual que varen saber detectar al moment i posar-hi solució ràpidament.
Un gran equip de professionals, tant metges com infermeres, als quals vull agrair les seves atencions els quatre dies que hi vaig ser ingressada.
La recuperació és dura per què s'ha de tornar a aprendre a menjar, tal nadó, però, com dic, ho recomano.
Avui dijous llarder, he dut una botifarra d'ou a la feina. Hi he fet un petit canvi, he daurat els talls de botifarra a la paella abans de fer la truita.


Ingredients: 
- 200 – 250 gr de botifarra d'ou 
- sis ous 
- oli d'oliva i sal 

Tallar a rodanxes la botifarra d'ou i passar-les per la paella antiadherent sense oli. Daurar-les lleugerament. 

Batre els ous en un bol, salar i afegir-hi les rodanxes de botifarra. Deixar-ho reposar un moment.

Escalfar oli en una paella i afegir-hi la barreja d'ous i botifarra. Deixar coure lentament tot sacsejant la paella de tant en quant per tal que no s'enganxi.
Quan per sota ja és cuita la girem amb ajut d'una tapa d'olla plana o plat pla.

Un cop cuita la servim, malgrat que és ben bona freda també!

dissabte, 15 de febrer de 2014

Un llibre, un vi, un restaurant i una recepta andorrans

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Com us avançava en aquest post, ha sortit un llibre de gastronomia andorrana "Que mengem a Andorra?" de Cristina Ribes (A4 Edicions 2013).

Comença amb una interessant i curta introducció on situa la gastronomia andorrana en el moment actual i amb les herències de les influències rebudes d’un costat i l’altre de la seva frontera, la societat, els costums, els camps situats a alçada amb un clima particular, el bosc, el bestiar que havia estat l'economia principal del país, la caça i la pesca també important.
Els productes de la terra són els que són i, en moltes ocasions, no són els que eren.

El llibre és un treball d’investigació i recuperació de receptes fet en primera persona, la Cristina ha anat visitant cuiners, cuineres, gent gran, joves, que podrien tenir en la memòria i en la pràctica, receptes familiars i tradicionals, fins i tot algunes de perdudes.
El caràcter andorrà és tancat, com la seva terra, l’autora és andorrana i ha pogut entrar i parlar, no sense alguna dificultat, en les llars de les famílies andorranes. Ha parlat amb els protagonistes, recepets, anècdotes… Ha cuinat cadascuna de les receptes, n’ha fet la tria i les ha recollit en el llibre. Una joia.


Actualment hi ha un grup de gent que està recuperant cultius perduts, un d’aquest és la vinya. Són molt interessants els vins d’alçada que es fan a Andorra, petites produccions que no es troben comercialitzades.
Vaig tenir la sort de poder-ne provar un, el riesling Escol de Borda Sabaté, excepcional!

I també hi ha una colla de restaurants andorrans que tenen plats de cuina tradicionals andorrana en les seves cartes. Algun d’ells també han participat en el recull de receptes del llibre. Un d’aquest és la Borda Raubert. Excel·lent producte, i cuidada elaboració.
I com no, varem fer-hi un menú amb plats andorrans.

Deliciós detall de una crema tèbia
Carpaccio de nyàmeres i bolets saltejats
El carpaccio de nyàmers sobre formatge fresc
Magnífiques mandonguilles amb llanegues, potser el bolet que m'agrada més, i unes delicioses, enormes i esponjoses mandonguilles
Graellada de carn
Deliciosa patata farcida de carn gens embafadoses, al contrari
Trinxat andorrà, per què no sols hi ha trinxat a Puigcerdà, a gairebé tot el Pirineu hi ha diferents maneres de fer-lo
Els postres de la casa
Una de les receptes amb les que la Borda Raubert ha col·laborat en el llibre “Què mengem a Andorra?” és aquesta, un deliciosa versió que es menja molt bé sobre una llesca de pa.

Borda Raubert
All-i-oli de pera

Ingredients: 
- 4 peres d’hivern o de Puigcerdà 
- 2 patates grosses 
- 3 grans d’all 
- ¼ litre d’oli d’oliva 
- ¼ libre d’oli de girasol 
- 3 rovells d’ou 
- 1 pessic de sal

Escalibar les peres al forn, pelar-les i treure-lis el cor. També es poden bullir pelades i sense cor i, un cop cuites, escórrer-les. Pelar i bullir les patates. Passar les patates i les peres pel passapurés i deixar-ho refredar.

Mentre, pelem els alls i els aixafem bé en un morter.
Un cop el puré es fred el posem en un bol juntament amb els rovells, els alls i un pessic de sal.
Anem remenant amb l’ajut de la mà de morter o amb un cullerot mentre anem afegint de mica en mica l’oli d’oliva. Després, també de mica en mica el de gira-sol.

Posar-ho en un recipient a la nevera fins el moment de servir-la.

dissabte, 8 de febrer de 2014

Tajine de pollastre amb llimones confitades i olives

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Feia temps que volia fer una recepta amb llimones confitades, aleshores l’Ada Parellada va publicar aquesta recepta i vaig pensar que ja era hora de mirar que feia. Tinc una tajine de la casa Emile Henry i vaig mirar al seu web les receptes que hi havia. També em vaig mirar les receptes amb tajine del bloc Receptes de cuina del Marroc. Fent-les servir com a base vaig fer aquest pollastre a la tajine.

Ingredients: 

- quatre contra-cuixes de pollastre 
- quatre llimones confitades petites 
- una ceba gran 
- un pebrot verd italià 
- dos tomàquets pera 
- una llima 
- tres grans d’all 
- una cullerada de postres de julivert picat 
- una cullerada de postres de coriandre picat 
- pebre, gingebre, cúrcuma, en pols 
- 150 gr. d’olives manzanilla sense pinyol 
- oli d’oliva verge 
- una cullerada de postres de mantega 
- aigua o brou de pollastre 
- sal 

Posar al foc la tajine amb un raig d’oli i la mantega, hi posem el pollastre, la ceba tallada en juliana, el pebrot a talls regulars, el julivert picat i les espècies.

Quan el pollastre comenci a estar daurat afegir-hi 200-250 ml d’aigua i les llimones tallades a quarts. Tapar la tajine i deixar coure.
Anar vigilant que no es quedi massa sec, si cal se li va afegint aigua i remenar. Deixar coure durant uns 20-30 minuts.

Exprimir la llima i reservar-ne el suc.
Pelar, treure les llavors i tallar a daus els tomàquets, reservar.
Afegir el suc de la llima, el coriandre, els tomàquets i les olives a la tajine i deixar cure uns 10-15 minuts més tapat.

El vaig acompanyar d’arròs gesamí però també quedaria bó amb cuscús.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...