Delícies del rebost

Escuma de Tiramisú

2012-01-23T06:30:00.000+01:00

En Pep Nogué ens va fer aquesta escuma a l'Espai Consum Bonpreu. Feia dies que tenia guardat el sifó a l'armari, és una bona recepta per treure'l. Jo l'he fet amb menys cafè i sense Amaretto, però us deixo la recepta tal qual la va fer en Pep.

Ingredients:
- 175 gr. de mascarpone
- 175 gr. de nata per muntar
- 175 gr. de llet sencera
- 25 ml. d'Amaretto
- 8 gr. de cafè soluble
- 90 gr. de sucre
- cacau en pols
- 2 càrregues de sifó cream

Barrejar el mascarpone i la llet tot triturant-ho per que quedi ben fi.
Afegir-hi la nata, el café soluble i l'Amaretto. Continuar triturant bé per tal que el sucre es dissolgui.
Colar-ho en un colador fi per tal d'evitar problemes amb els sifó.

Si el sifó és de 500 ml haurem de fer dos sifons, doncs la quantitat de barreja és superior.

Posem la barreja dins el sifó i una o dues càrregues (tenint en compte l'assenyalat anteriorment). Un cop s'ha buidat la càrrega la traiem i posem el sifó a la nevera fins el moment de servir.

Es serveix l'escuma en una copa o vol i l'empolsinem amb cacau.

Ales de pollastre a la mostassa

2012-01-19T06:00:00.000+01:00

M'agraden molt les ales de pollastre, si hagués d’escollir una part del pollastre sens dubte serien les ales (amb punta inclosa!). Aquestes les vaig fer l’altre dia en un dit i fet, tenia pressa i les vaig fer al microones. Com que hi vaig posar mostassa no els hi vaig posar gens de sal, la veritat no la necessitàven.

Ingredients:
- sis ales de pollastre
- tres cullerades soperes de crème fraîche
- dues cullerades de postres de mostassa de Dijon

En un bol que pugui anar al microones barregem la crème i la mostassa.

Netegem les ales, tot cremant-les a la flama. Les tallem per parts i les posem en el bol. Barregem per tal que totes les ales quedin mullades amb la crema.Tapem amb paper film i ho posem al microones deu minuts.
Ho treiem i ho tornem a barrejar.
Ho posem un altre cop al microones cinc minuts. A menjar!

Si es volen torrar una mica es poden posar al grill del microones o del forn una estona.
Si no teniu crème fraïche ho podeu fer amb iogurt grec.

Pastí de pastanaga, carbassa i poma

2012-01-16T06:50:00.000+01:00

Quin pastís més bo ens va ensenyar en Pep Nogué a l'Espai Consum Bonpreu, deliciós i sa! La recepta original està en la mesura anglosaxona "cup" però en Pep ens va anar donant les equivalències corresponents a cada ingredient.

Ingredients:
- 2 cups o 300 gr. de farina
- 2 cups o 400 gr. de sucre moreno
- 2 tea spoon o cullera de cafè de llevat Royal
- 1/2 tea spoon o cullera de cafè de bicarbonat
- 1 tea spoon o cullera de cafè de canyella
- 1/4 tea spoon o cullera de cafè de gingebre
- 4 ous
- 3/4 cup o 150 gr. d'oli vegetal
- 1 cup o 100 gr. de pastanaga ratllada
- 1 cup o 100 gr. de carbassa ratllada
- 1 cup o 100 gr. de poma ratllada

Barregem en un bol la farina, sucre, llevat, bicarbonat, canyella i gingebre. Reservem.

Batem els ous, sense arribar a muntar-los, afegim l'oli, i la pastanaga, poma i carbassa ratllades. Barregem bé.
Hi afegim la barreja de farina i barregem be.

Encamisem un motlle i hi tirem la barreja. Ho posem al forn a 175ºC durant uns 40 minuts.
En treure del forn el desemmotllem en calent i ho deixem refredar, així l'exterior quedarà cruixen.

El pastís es pot servir així mateix o se li pot fer una capa per cobrir-lo de xocolata o una cobertura amb crema agre, vainilla i sucre com la d'aquest pastís per exemple.

Escola de cuina Xup-xup

2012-01-11T19:51:00.000+01:00

Aquest cop la convocatòria anava de la mà dela Nuni de Cuinetes, un curs de cuina a una escola de cuina de Terrassa Xup-Xup i gràciesa una empresa de muntatge de cuines Àngel Muñoz, també de Terrassa.

Xup-xup Escola de cuina és molt més que unaescola de cuina, seria millor dir que el fet de ser escola de cuina éssecundari. En Miquel Ristol és l’ànima d’aquest estudi gastronòmic idistribuïdor de productes gastronòmics de qualitat (doneu una ullada al seuweb).

Tot i que l’escola de cuina és l’eina permostrar als professionals les característiques, qualitat i l’ús els productesque distribueixen, també s’aprofita per fer cursos de cuina molt interessants.

A més té un canal de youtube on es poden veuretotes les receptes, que es poden rebre per correu electrònic si hom s’apunta ala seva llista de correu. Així les activitats presencials es fan un cop persetmana a preus molt, molt assequibles (aquí podeu trobar les activitatsprevistes pel 2012), i un cop per setmana es rep un vídeo amb una recepta.

Com veieu és molt més que una escola de cuina.

I també en Miquel és molt més que un cuiner oun professor de cuina, és tot un filòsof, a més d’ensenyar o donar idees per acuinar, ens mostra la seva filosofia de la vida, de la cuina, de les relacions,dels productes.

Ell mateix diu que no creu en les receptes,les que farà avui nosaltres un cop a casa les farem tal com ens han quedat nopas la recepta en si.

Un cop estem cuinant, si ens falla uningredient no ens hem d’aturar, continuem endavant i de ben segur quedescobrirem quelcom de nou; vaig recordar quantes receptes estimades avui sónconseqüència d’errors dels cuiners, el pastís tatin, el brownie...

A casa hem de cuinar per intuïció, és unacuina molt mes rica.

Com veieu, molt més que un cuiner-professor decuina.

Quines receptes ens va fer, i varem poderprovar?

En primer lloc un pastís de peix i marisc ambverdures; tot el peix i marisc triturat ben fi, menys una part apartada itallada a daus petits per aconseguir una textura diferent, sobre un llit deverdures saltejades a les que hi va afegir uns quants bolets. Ja us explicaréuns espaguetis que vaig fer inspirant-me amb la salsa que l’acompanyava.

De segon un filet de vedella “fullat”, que vafarcir amb foie. Molt més fàcil de fer del que pot semblar, quan el faci, queel faré, us penjaré la recepta.

Per postres ens va fer una crema de xocolatalleugera amb avellana i galeta. Inspirada en una recepta de l’Alain Ducasse elresultat va ser genial.

I com a extra ens va fer un tast d'un dels brous que comercialitza, molt bo!

En acabar també varem poder parlar ambl’Àngel, gràcies al qual varem ser convidats al curs, i autor de la cuina del’escola. Una cuina meravellosa, amb les encimeres d’alumini (a mi m’encanten)i uns armaris de pissarra on, com podeu veure a les fotos, es pot anar apuntantamb guix i que es neteja amb un senzill drap humit. Això si, cal tenir unsfogons amb inducció que no produeixen vapor gras i un bon extractor, si no ésmolt més difícil de netejar.

Si visiteu el seu web veureu quina meravellade cuines!!!

I finalment un homenatge i agraïment a enMiquel del Bloc d’Apple en Català... Gràcies!!!

Trobada gastroblocaire a la Garrotxa - Segona part

2012-01-08T19:31:00.001+01:00

Després d’un matí intens, com podeu llegir enaquest post, varem anar a recuperar forces al restaurant l’Hostal dels ossos deBatet de la Serra.

Es diu així pels ossos que té clavats a laparet on es lligaven els cavalls de la gent que hi entrava a menjar.

El menú va consistir amb un menú de cuinavolcànica, una cuina que s’arrela a la comarca de la Garrotxa tot utilitzant-neels productes propis.

El col·lectiu de Cuina Volcànica neix al 1994 a partir d’un grups derestauradors que recuperen en els seus plats l’ús de productes propis de lacomarca, alguns gairebé oblidats. Cuina de proximitat i temporada, una cuinatradicional sense por a les innovacions. Podeu veure el menú i les fotografies dels plats més abaix.

Havent dinat ens varem dirigir a Olot pervisitar l’empresa d’on surt la centenària Ratafia Russet, on en Xavi ens va explicar com elabora la ratafia.

Herbes (unes divuit), espècies, i nous verdes,són el secret d’aquesta ratafia, que es deixen macerar en alcohol durant unany. Després de l’any, aproximadament, se li afegeix aigua. Es deixa reposardos mesos i se’n treu la meitat del líquid tot afegint-hi aigua amb sucre. Estorna a deixar reposar tres mesos més i llestos, a punt de fer el tast.

En Pep ens va comentar el titular d’unaentrevista que li varen fer i que reflecteix el que varem poder copsar d’aquesthome que també li agrada investigar amb diferents sabors de ratafia. El titulardeia que millor que la gent fes ratafia a casa per què així el tenia menysfeina; així pot fer una producció assumible sense desvirtuar ni el gust ni laqualitat del seu producte. També en varem poder tastar una no comercialitzada ique varen realitzar juntament amb en Pep.

He de dir que jo la ratafia sols la faigservir per cuinar en substitució de l’anís, trobo que queda molt millor queaquest, us animo a provar-ho.

Alguns de nosaltres com que encara teníemforces, varem acabar el dia a ...5titius... una botiga gastronòmica d’Olot queporta l’Anna l’autora del bloc Petroglifa a la cuina; allí varem fer un tast decinc cerveses molt ben guiat. Sols us dic una cosa, sort que la botiga no ésmés a prop doncs seria difícil la contenció: plena de plaers gourmets, menjar,vi, cervesa, i estris diversos.

EL DINAR

Els entrants

Cullereta de cabell d'àngel amb serrat d'ovella

Fesols de Santa Pau i confitat

Sopeta de farro

Niu volcànic (botifarra negra amb trinxat de verdures)

Braó de xai de ramat amb patata i ceba al forn

Mousse de iogurt de la Fageda amb poma i fajol

Farinetes de fajol amb mel

Si voleu veure totes les fotografies cliqueu sobre la presentació

Avui fa cinc anys d'aquest bloc - Rissottto amb ceps i foie

2012-01-04T20:05:00.052+01:00

El 4 de gener de 2007 començava aquest bloc amb una recepta de foie, aprofito que va ser de foie per publicar aquesta recepta de rissotto apresa en el curs amb l'André Bonnaure.

Ingredients:

- dos litres de brou de pollastre Aneto, si pot ser de l'ecològic

- 500 gr. d'arròs Arborio o Carnaroli

- una llauna de 450 gr. de pedrers confitats d'ànec

- 50 gr. de ceps secs

- 100-200 gr. de foie d'ànec

Si tenim carcasses d'ànec podem fer un brou cassolà amb elles, tot afegint-hi les verdures que fem servir per fer brou.

Posar en una cassola els pedrers tallats a trossos, els bolets sec i l'arròs. Sense més, com els pedrers són confitats ja són untants amb greix i serà suficient. Deixar rossejar una mica i afegir-hi el brou calent, de mica en mica, deixant que l'arròs el begui poc a poc.
Anar remenant i afegir el brou a mida que ho demani.

En afegir l'última ració de brou afegir el foie a trossos, tapar i deixar uns segons.

El foie substitueix la mantega típica del rissotto, tampoc li va posar el vi blanc que acostuma a posar-se en rossejar l'arròs, no li calia la veritat.

Pasta inflada

2011-12-20T19:36:00.004+01:00

La Dolors em demana al post anterior la recepta de la pasta inflada. En Xesco Bueno ens les va ensenyar a fer al curs de cuina que varem fer a Sabores Taller de cuina.

Senzillament es tracta de bullir la pasta, espirals, pistons... Passant-se de cocció. S’esbandeix i es deixa assecar.

Aquí hi ha el problema de la humitat que tinguem a casa. M’explico. Si estàs en un lloc sec es pot deixar assecar a temperatura ambient. A casa meva en fer una prova, la pasta és va florir. Visc a prop de mar i la humitat que hi tinc no hi va gens bé. La solució és la que també ens va donar en Xesco: posar-les al forn baix, uns 30ºC fins que estiguin completament seques (semblant a quan estan crues). Encara no ho he provat, ho volia fer aquestes festes.

L’Starbase de Decuina.net diu que les va tenir al forn unes vuit hores aproximadament.

Un cop seques es poden guardar en un pot. Quan en vulguem senzillament hem de escalfar oli i quan estigui ben calent (recordeu que no ha de fumejar), hi tirem la pasta i la fregim.
Compte en no tenir-la massa estona, de seguida és queda cuita.

La retirem i la posem sobre un paper de cuina i la salem. És molt bona!

NOTA POSTERIOR: Finalment les he assecat al forn. He bullit la pasta el doble de temps que deia el paquet. L'he esbandit molt bé i l'he deixat al escórrer una estona llarga. He posat paper sulfuritzat en unes safates i he escampat la pasta a sobre procurant que no quedessin enganxades unes amb altres (alguna ha quedat, però com que estaven ben esbandides no ha passat res).
Les he posat al forn a 50ºC, amb el ventilador encès, durant unes tres hores. Acabat el temps les he tret i les he deixat refredar unes hores sobre un drap. Un cop refredades llestes!
Per fregir-les he fet servir un colador, hi he anat posant grapats de pasta i submergint-lo en oli ben calent uns segons doncs s'inflen ben ràpid.

Curs de cuina a Sabores Taller de cuina amb en Xesco Bueno

2011-12-04T23:14:00.002+01:00

Quan l’Starbase de Decuina.net va fer la convocatòria i vaig sentir el nom d’en Xesco ja vaig dir que si, però quan vaig sentir que ho feia al Sabores Taller de cuina ja no en vaig tenir cap dubte. M’explico.

En Xesco el vaig conèixer primer pel seu bloc Gastromimix del qual, a part de les receptes, lliçons de cuina i curiositat, m’agrada especialment la bibliòfila; els seus comentaris sobre llibres de cuina, especialment antics o vells, són una meravella. Després ens va acollir en una trobada gastroblocaire a Can l'Esteve, el seu restaurant situat a Castellbisbal, i així en altres saraus de blocaires gastronòmics.
A part del seu restaurant en Xesco és un gran mestre, col•labora en diverses escoles i una d’elles és Sabores Taller de cuina al barri de Gràcia.

Sabores Taller de cuina és una escola de cuina que fa poc ha obert les seves portes al carrer Sant Lluís de Gràcia, a tocar del carrer Escorial. En Dani que l’ha posat en marxa treballava en el mon de l’hosteleria organitzant i muntant cuines. Quan va establir-se pel seu compte no ho va dubtar. L’organització de l’escola la porta ell tot sol, fins i tot, en acabar el curs és que fa la neteja dels estris i de la cuina. Això fa que s’abarateixin els costos i que, actualment Sabores Taller de cuina sigui una de les escoles de cuina a Barcelona que ofereixen cursos a un preu molt més que raonable. Si visiteu el seu web ho podreu veure.
Bé, comencem. Quan varem arribar el primer que varem fer és conèixer les instal•lacions, un local petit però molt ben aprofitat, i molt acollidor.

En Xesco va fer la presentació dels diferents plats que cuinaríem, si cuinaríem entre tots, i com ens organitzaríem. De mica en mica varem començar a preparar els diferents plats i ben aviat cadascú tenia una tasta a fer. En Xesco ens explicava com fer cada cosa i com l’acabaríem, i anava amunt i avall controlant-ho tot. Quina gran lliçó de com organitzar el treball en una cuina!! I quina facilitat en explicar l’elaboració de plats que podrien semblar complicats a primera vista.

Els plats que varem elaborar, després els varem poder provar acompanyats d’un vi rosat de Ca l’Esteve SomVuit, que va resultat molt bo per acompanyar cadascun dels plats que teníem a taula.

Els plats foren:

Caputxino de bolets

Una sorprenent meravella, gustosíssim

Espàrrecs amb maionesa

El secret de fer una suau maionesa amb un rovell i una batedora de mà, i de netejar i bullir adequadament i al seu punt uns espàrrecs verds

Sandwich de poma i micuit

Un altre dels que va tenir molt d’èxit, no en tens prou amb un de sol

Pasta inflada

La gran diversió de la nit, un bon acompanyament substitutiu de les crispetes

delaTerra

Tal com va dir en Xesco un joc visual i sensorial, una reproducció de les sensacions i textures que ens dona la terra.

Sal de vi

Sorprenentment fàcil de fer i amb un resultat espectacular.

Quallada de foie amb peres trufades

L’estrella de la nit, excel•lent i sorprenentment fàcil de fer, de ben segur que serà en més d’una de les nostres taules aquest Nadal.

Per si en voleu veure més fotografies:

Sols queda agrair a en Miquel dels Racons d'en Miquel i de Fem un mos que va fer, amb la meva càmera, les fotos on surto jo.

Visita gastroblocaire a la Garrotxa - Primer part

2011-11-28T20:06:00.058+01:00

Aquest cop gràcies a Fem un mos els blocaires gastronòmics varem poder visitar la Garrotxa. El cuiner Pep Nogué que molts de nosaltres coneixem pels cursos a l’Espai Consum de Bonpreu, ens fa fer amfitrió i guia, i com en sap!!!

El punt de concentració va ser davant el Mercat d’Olot.
La plaça del Mercat va ser construïda al 1915, substituint l’antiga, hi podem trobar, a més del Mercat un pàrquing subterràni. A la plaça s’hi poden trobar pagesos que porten els seus productes.

A dins una gran qualitat de parades. El mercat és petit, però he de dir que el que més ens va sorprendre va ser això, la qualitat de cadascuna de les parades. Un lloc on trobar productes de proximitat, ara que està de moda l’slow food i, si no tenen el segell d’ecològics, de ben segur que la seva qualitat no els desmereixen pas.

Sols arribar ens esperava un esmorzar ofert pel mercat amb productes del que hi podem trobar. Embotits, pa, coca, i unes mongetes de Santa Pau amb botifarra esparracada excepcionals.

També varem poder trobar una espècie de torrades de Santa Teresa fetes amb farina de fajol que ens va oferir la Carme de Can Rovira de Batet: Farina de fajol bullida en aigua, deixada refredar i tallada a rodanxes que fregirem en oli calent, les deixem sobre un paper absorbent i les empolseguem en sucre, s’han de menjar acabades de fer i són sorprenentment boníssimes.
De la parada de la Carme eren els tomàquets delicioses que varem poder provar al dinar de Ca l’Ignasi de Cantonigrós.

La benvinguda ens la varen fer el president del mercat en Jordi Vilarrasa, que ens va explicar com el mercat és el lloc per allò que deia abans, trobar producte de proximitat i de qualitat, es pot dir que els productes van de l’hort a la taula sense més intermediaris. Actualment el mercat és a punt de fer una remodelació integral que afectarà també a les façanes, una remodelació necessària per un edifici que té més de trenta anys i que actualitzarà les seves instal•lacions.

La regidora de Promoció econòmica l’Ajuntament també ens va donar la benvinguda tot lloant la bona feina que fan els mercats. I també en Gerard, representant del grup Cuina Volcànica, que tancava el cercle, de la terra al plat, un grup que promou la utilització dels productes de la comarca i que enguany celebra els 26 anys de la seva creació.

Varem poder aprendre de la mà d’en Pauet de Santa Pau com fer la predicció del temps que tindrem l’any vinent amb l’ajut d’una ceba.
Us aconsello el vídeo que n’ha penjat l’Starbase de Decuina.net.

Es tracta de pelar la ceba i partir-la en dos parts. De la primer part en traiem sis capes, de dins a fora, i les posem una darrera l’altre sobre un suport; fem el mateix amb l’altre meitat tot posant-les a continuació. Afegim una cullerada de sal bona a dins de cada capa i les traiem a fora l’aire durant tota la nit. L’endemà, segons la quantitat d’aigua que s’hagi fet a dins cada capa, sabrem si el més que li correspon serà més o menys humit.
També ens va donar un quadre per fer la predicció-prova de Santa Llúcia, a veure si ens surt be.

A destacar la parada del President, Jordi Vilarrasa, que té criança i elaboració pròpia al Mas Janric de Begudà i del qual en varem poder provar alguns a l’esmorzar que ens varen oferir. També els de Mas Coromines de Sant Joan de les Fonts; una de productes ecològics, la de la Carme de Can Rovira de Batet que ens va ensenyar diferents productes del territori i altres que elabora amb ells, com un oli d’aranyó pels dolors i diferents melmelades, i una altra de pasta fresca. Les parades de peix també feien el seu goig.

Televisió Olot ens va fer una entrevista a alguns dels blocaires i el Mercat ens va obsequiar a cadascú de nosaltres amb una bossa plena de llibres i fulletons informatius. Moltes gràcies!!!

Horaris Plaça Mercat Olot:
- Dilluns, dimarts, dimecres, dijous i dissabte: De 7:30 a 14:00 h.
- Divendres: De 7:30 a 14:00 h. i de 16:30 a 20:00 h.

Després varem anar a la formatgeria de la Vall de Bianya, Mas Farró. Una masia del 1618 que estan recuperant formatges artesans amb llet crua de cabra i ovella.

En Casimir i la seva mare ens varen acollir i explicar com l’any 2000 varen decidir fer formatges. I ens varen ensenyar les instal•lacions i donaren un tast dels dos que fan, d’una gran qualitat. Una explotació on la llet dels animals passa directament a la formatgeria, que fan la quantitat de formatges que poden segons la quantitat de llet que donen els animals cada anys, sense voler fer més del que poden fer. Un cop més la senzillesa d’una bona feina i la voluntat de donar bona qualitat dona un producte immillorable.

Un altre dia us explicaré la visita al restaurant de cuina volcànica l’Hostal dels Ossos, a Ratafia Russet i a l'establiment 5Titius d'Olot.

Crema suau de llenties

2011-11-24T01:42:00.040+01:00

Aquesta es la meva participació a la campanya solidaria dels blocs gastronòmics amb el Gran Recapte del Banc d’Aliments d’enguany, que tindrà lloc els dies 25 i 26 de novembre.

Es tracta de publicar una recepta amb un dels ingredients recollits pel Banc d’Aliments (llegums seques, oli, llet, llaunes de conserva de peix i tomàquet natural), una recepta senzilla i barata.

Totes les receptes seran recollides en un bloc que s’ha obert especial per l’ocasió Blocs contra la fam.

Animeu-vos a participar-hi i el 25 i 26 compreu o porteu la vostra col•laboració als llocs de recollida. Per més informació cliqueu aquí.

Ingredients:
- 200 gr. llenties cuites
- una cullerada sopera de iogurt natural
- 400 ml d’aigua
- una ceba gran
- sal i pebre
- oli
Opcional:
- cúrcuma, curry o qualsevol altre espècie

Pelar i tallar la ceba en juliana, posar-la amb una mica d’oli en una cassola a foc ben baix, salar lleugerament i deixar confitar. Si veiem que es queda massa seca li podem anar afegint rajolins d’aigua, però molt poca.
Ha de quedar d’un color marronosa, la de la foto és a punt d’estar llesta.

Un cop tenim la ceba a punt hi afegim l’aigua i apugem el foc. Quan arrenqui el bull ho enretirem. Queda com un brou vegetal molt gustós, és un bona manera de substituir el brou vegetal quan no en tenim.
Posem en un bol les llenties (si són de pot les haurem passat per aigua i escorregut abans), el brou amb la ceba, el pebre l’espècie escollida si escau i la cullerada de iogurt. Triturem. Corregim de sal i pebre. Si volem podem colar-ho, depèn de la potència de la nostra trituradora.

Es pot servir calenta, tèbia o freda. Sola amb un rajolí d’oli com a la foto, bé amb una mica de tonyina esmicolada al mig, bé amb uns dauets de cansalada fregida o amb uns daus de pernil.

2011-11-18T19:00:00.003+01:00

La iniciativa ha tingut un ressò important, si cliqueu sobre el mitja podreu llegir o escoltar-ho!

I en aquest bloc recollirem totes les receptes: Blocs contra la fam

Blocs contra la fam

2011-11-16T19:20:00.000+01:00

Volem donar suport a la campanya d'enguany del Banc d'Aliments tot publicant receptes als nostres blocs, el dia 24 de novembre, amb algun dels productes que es recullen durant la campanya de la Gran Recapte d'Aliments 2011.

Aquest any es volen recollir 8 tones dels següents aliments: llegums secs, Tomaquet natural en llauna, Conserves de peix, Oli i Llet.

Per això s'ha creat un grup de Facebook Blocs contra la fam, on els blocs que vulguin participar s'hi poden apuntar.
Si teniu twitter podeu seguir els hashtags #blogscontralafam #blogscontraelhambre.

Si no teniu bloc, o si també hi voleu contribuir amb algun dels productes que es demanen, animeu-vos-hi a participar portant-los els dies 25 i 26 de novembre a un dels punts de recollida. De moment estan confirmats: Alcampo, Caprabo, Carrefour, Condis, Consum, Fragadis, Gros Mercat, Lidl, Mercadona, Mercats de Barcelona, Nova Venda, Plusfresc, Sorli Discau, Spar, Suma i Valvi.

Podeu trobar més informació al web del Banc d'Aliments.

Pollastre al curry amb arròs i fideus

2011-11-15T23:23:00.000+01:00

La meva neboda té un amic l’Ayman, a qui li agrada cuinar i te fama de fer un pollastre al curry molt bo. L’altre dia estava jo a casa la meva germana i va venir l’Ayman, li varem demanar la recepta i ens la va explicar. El diumenge va caure com a plat únic, ens va agradar molt. Per cert el seu oncle és el que porta la Pastisseria Libanesa Cleopatra, un lloc deliciós.

Ingredients:
- arròs
- fideus
- oli de gira-sol
- pits de pollastre
- ceba
- curry
- sal
- aigua

Les quantitats... Una tassa d’arròs per persona, igual quantitat de fideus; pits de pollastre, doncs els que us sembli per les persones que sou, tenint en compte que pot ser plat únic.

El primer que hem de fer, millor el dia abans, és posar l’arròs en un bol i cobrir-lo amb aigua fins passar un dit per sobre. El deixem tot un dia repòs. Podem anar canviant l’aigua algun que altre cop.

Posem en una olla un raig d’oli de gira-sol, hi afegim els fideus. Anem remenant de tant en quant fins que quedin ben rossos.
Afegim l’arròs escorregut i tantes tasses d’aigua com hem posat d’arròs. Ho posem a foc fort i quan comenci a bullir abaixem el foc i tapem. Deixem coure uns 25 minuts, apaguem el foc i deixem reposar.
Es pot afegir aigua calenta si veiem que en necessita, tot depèn del tipus d’arròs que fem servir.

Piquem la ceba ben fina, nosaltres la varem triturar amb la batedora elèctrica per què sols deixés el gust sense notar la textura.
Sofregim la ceba en una cassola amb un xic de sal, quan estigui cuita afegir-hi el pollastre tallat a daus. Quan comenci a estar cuit hi afegim el curry al gust i li donem unes voltes, si cal corregim de sal. Deixem coure una mica més i llestos.

Servim l’arròs acompanyat del pollastre, queda deliciós barrejat tot junt.

II Fira del tomàquet del Vallès

2011-11-11T07:49:00.000+01:00

Aquest cop la convocatòria venia de part de La Cuina Vermella, els vermells fa temps que estan compromesos amb l’slow food del vallès i en la recuperació de productes autòctons que alguns pagesos del Vallès estan recuperant.

La II Fira del tomàquet del Vallès es va celebrar a Santa Eulàlia de Ronçana dos caps de setmana de setembre. Aquí podeu consultar el fulletó amb diverses varietats de tomàquets.

El primer que varem fer és visitar l’hort ecològic on es van estudiant les diferents varietats recuperades de tomàquets. Com és recuperen? Gràcies a que molts pagesos vells guardaven llavors de varietats que havien anat desapareixen. Fins a vuit varietats ja estudiades i en producció, i dues rengleres en estudi hi ha en aquest hort.

Les varietats són locals, tradicionals i properes. La fertilització es realitza com abans, zona de fàbriques tèxtils es feia servir el borrall de la llana. Ara també, aquest permet una fertilització lenta al ritme que necessita la planta. El borrall s’enterra al costat de la planta i va deixant anar els nitrats poc a poc, a mida que la planta els necessita i dura mesos.

També es fa servir una maceració en aigua (de tres dies) de cua de cavall, que un cop colada serveix per prevenir pulgó, fons i altres insectes.

També hi ha plantades al voltant de l’hort altres plantes que ajuden a eliminar possibles malalties, com ara tarracet, mostassa, tabac, artemisa, verbena, hisop, entre d’altres.

També en aquest horts s’estan recuperant diferents varietats de mongetes, com les mongetes del carai. Actualment en tenen unes 34 varietats plantades!

Després de la visita varem participar en un tast de diverses varietats de tomàquets presentat per Pep Salsetes un dels ànima mater d’aquesta meravellosa recuperació dels productes de la terra.

Varem provar: Pometa de Santa Eulàlia de Ronçana, Montserrat de Vacarisses (res a veure amb els Montserrat que hi ha ara a tots els supermercats), Pometa de Lluís Vila de l’Ametlla del Vallès, Cor de Bou de Vacarisses (tampoc res a veure amb els que trobem al mercat i l’estrella de la jornada), Rosa ple (un dels descobriments sorprenents conservat gràcies a Etern Verdaguer).

El Cor de Bou era extraordinari i em varen sorprendre els Rosa ple.

Més varietats recuperades, a part d’aquestes, i que es varem poder trobar a la fira: Rosa ple de Parets del Vallès, Pometa de La Garriga, Pare Benet del Bedorc-Igualada (malgrat no ser de la comarca, l’han apadrinat per la seva qualitat), Palosanto de Cardedeu-Argentona, Tardà de Riells del Fai, Rosa de penjar de Cardedeu, Tomàquet de penjar de Castellar del Vallès... Sabíeu que n’hi havia tantes de varietats? I sols a la comarca del Vallès!!

Tornarem l’any vinent amb un cistell més gros!!!

Mandonguilles de col-i-flor

2011-11-07T07:57:00.002+01:00

Al carrer Bertrellans al costat de casa han obert una petita botiga de còmics, Pictogràfics, i allí hi vaig trobar aquesta petita joia “La cucina verde” un llibre de cuina amb unes il•lustracions precioses amb receptes de cuina vegetariana italiana.

Ingredients:
- 500 gr. de col-i-flor
- 200 gr. de pa sec
- 1 gra d’all
- 2 cullerades de formatge d’ovella esmicolat
- 3 cullerades de julivert picat
- 1 ou
- farina
- sal i pebre negre
- oli d’oliva

Coure la col-i-flor en aigua salda fins que estigui feta, escórrer i deixar refredar.

Esmicolar el pa i picar l’all ben fi. Triturar la col-i-flor en un bol amb l’ajut d’una forquilla fins a obtenir una massa homogènia, afegir-hi el formatge d’ovella, el julivert, el pa esmicolat, l’ou i l’all. Salpebrar. Barrejar bé.
Si cal hi podem afegir més pa.

Fer boles amb la massa, arrebossar-les amb la farina i daurar-les en oli calent.

A Sicília li afegeixen fonoll o menta fresca.
Jo hi vaig afegir dos xampinyons i porradell picat.

Visita al Mercat de Santa Caterina

2011-11-03T17:35:00.000+01:00

A principis d’octubre, uns dies abans que es celebrés el Mercat de mercats, varem poder tenir el privilegi de visitar amb uns bons guies el Mercat de Santa Caterina, i no sols la part normalment visible del mateix si no també el soterrani, una impressionant instal•lació amb les càmeres frigorífiques i un centre de recollida selectiva d’escombraries.

L’Starbase va ser el que ens va convocar i coordinar, i la Nuria Costa, directora de comunicacions de Mercats de Barcelona, l’Elisenda (la persona que porta el twiter i el facebook dels Mercats), la Marta Mitjanes, directora del mercat i l'Angel Juny, el president dels comerciants del Mercat de Santa Caterina varen ser els nostres amfitrions.

A Barcelona hi ha actualment 39 mercats d’alimentació el que la fa una de les ciutats més visitades per conèixer a gestió dels mateixos, 39 no són poca cosa.

La major part han estat generats a partir de mercats oberts, coberts a finals del segle XIX, bé amb cobertes de ferro (Boqueria, Sant Antoni...) bé en edificis que van canviar l’ús, com el de Santa Caterina.
D’aquests 39, 9 es troben en obres i 18 ja han estat reformats i modernitzats.

On ara hi ha el mercat de Santa Caterina hi havia hagut un convent gòtic (destruït al 1835) i el primer mercat obert que hi va haver a Barcelona (1846), el veïnatge de l’estació de França feia que fos un mercat ben concorregut, gent de la costa i del nord de Barcelona, famós per la seva oferta.

La reforma era necessària ja que l’antic edifici estava molt fet malbé, va durar cinc anys en que el mercat es va traslladar en un edifici prefabricat a l’Arc del Triomf. Era el mercat de la meva àvia per part de pare, i la veritat recordo que quan l’acompanyava ara ja fa molts anys, molts anys abans que el reformessin, ja pensava que feia pena i que necessitava una nova cara.
Al darrera de l’edifici es poden veure les antigues piques de les bacallaneries.

En el moment de la reforma hi havia 400 parades al mercat, actualment n’hi ha unes 173, d’uns 79 establiments (n’hi ha que ocupen més d’una parada), dels pagesos de la plaça en queda una, la resta, en la seva gran majoria varen agafar una parada a dins el nou mercat. Moltes de les parades que sols venien sols llimones, o patates, es van diversificar i no sols venen un producte.

La reforma va enderrocar tot l’interior, conservant la façana, i conservant una part de les restes trobades que es poden visitar.

Amb la reforma el mercat de Santa Caterina va ser pioner amb moltes coses, el primer en tenir pàrquing al soterrani, també va ser el primer en tenir web i servei a domicili, servei que cobreix tot Barcelona. També és un dels primers que té al seu interior un supermercat, Caprabo, atès que es va pensar que es podia oferir un servei complementari al del mercat d’alimentació, i així ha estat. El Caprabo del Mercat de Santa Caterina és el que per superfície que ocupa té més vendes. Fins i tot es pot comprar online!

Impressionants son les entranyes del mercat, a part del pàrquing hi ha tot el centre de logística del mercat, així com un centre de recollida pneumàtica i de selecció de les escombraries. Des del començament fins el final tot passa pel soterrani del mercat: a part de no trencar-se la cadena de fred, ni durant l’arribada de la mercaderia ni en el seu repartiment a domicili, un cop finalitzat l’horari del mercat les deixalles, del mercat i dels veïns, surten ja separades i comprimides en camions cap a la deixalleria.

Un cop varem acabar la visita, ens havien preparat un tast de productes, embotits, fruites (de proximitat) de la parada de l’Àngel i olis d’Olisoliva

Galetes de coco

2011-10-30T22:47:00.001+01:00

Ja tornem a tenir la Mireia Carbó al Club Social Caprabo, i la veritat la tornada ha estat genial. Ens va fer unes galetes molt senzilles i molt bones. Això té la cuina de la Mireia, és una cuina senzilla que dona resultats excel·lents. El diumenge ja en varem fer unes, la veritat és que en fer panellets, els de coco els varem substituir per aquestes galetes. Com dic, boníssimes!

Ingredients:
- 200 gr. de coco ratllat
- 150 gr. de sucre
- 50 gr. de mantega pomada
- 2 rovells
- 2 ous

Batre la mantega pomada (tova però no desfeta) amb el sucre fins que aquest es desfaci i aconseguim una crema. Afegir els ous i els rovells.
Incorporar el coco ratllat.

Deixar reposar a la nevera fins aconseguir una consistència que es pugui treballar (una hora o fins i tot el dia abans).
Fer la galetes formant boles. Les aixafem amb una forquilla suaument per deixar-hi l'empremta a tires.

Enfornem a 180ºC (dalt i baix) fins que agafin una mica de color.

Rostit de pollastre del Mercat de mercats

2011-10-28T08:35:00.000+02:00

Aquests dies hi ha hagut el segon Mercat de mercats organtizat pels mercats de Barcelona. Un punt de trobada que facilita conèixer el que hi ha als diferents mercats que hi ha a la ciutat. Tinc pendent de fer el relat d’una molt interessant visita al Mercat de Santa Caterina i que ens va donar molta informació sobre els mercats que tenim a ciutat.
A l’Aula Gastronòmica del Mercat de mercats es van succeint, una darrera d’altra, demostracions de diversos cuiners catalans, mitja hora per gaudir en directe de la presència, demostració i tast de cuina que es fa ara i aquí, a Catalunya.
Aquesta recepta la va fer, i la vaig poder provar també, el xef Pere Massana del Restaurant Cal Pere del Maset (Subirats), del qual en podeu veure més receptes al programa Cuines de TV3.

Ingredients:
- un gall del Penedès de pota negra
- una ceba
- un porro
- una pastanaga
- un tomàquet
- brou d’au
- uns quants rossinyols
- unes prunes
- vi ranci
- anís
- una fulla de llorer
- oli d’oliva verge
- una branca de canyella
- vi blanc

Es desossa el pollastre i es talla a octaus, es sala i es marca a la cassola i es reserva.
Tallar la ceba i posar-la a la cassola en l’oli d’haver marcat el pollastre. Donar-li unes voltes i afegir el porro tallat. Després la pastanaga i, finalment el tomàquet tallat a daus.

Afegir el pollastre a sobre premem avall. Mullar amb un raig de vi ranci i unes gotes d’anís. Hi posem una mica de brou, compte en la quantitat per què estem fent un rostit, no pas un guisat.
Una fulla de llorer (o altres herbes). El tapem i el deixem al foc lent, molt lent, entre una hora i mitja i dues hores. Anem vigilant que no es quedi massa sec i si cal afegim brou.

Retirem el pollastre i passem les verdures pel xino (sense triturar-les).
Tornem a posar el pollastre a la cassola, amb la salsa per sobre.
A part saltegem uns rossinyols, i sense deixar-los coure del tot s’afegeixen a la cassola on s’acabaran de fer.

Haurem deixat unes prunes a macerar el dia anterior amb vi blanc; les bullim quinze minuts en aigua i les escorrem. Les afegim a la cassola i deixem que faci xup-xup uns minuts.

A les verdures s’hi pot afegir una cabeça d’alls que retirarem en passar les verdures pel xino.
També s’hi pot afegir pinyons.

Un tast de sake

2011-10-24T06:55:00.002+02:00

Sóc una enamorada del Japó, del país, del menjar, del seu art i de la seva gent. Hi he pogut anar un cop, ja fa anys, i allí vaig provar sakes que em van agradar molt més que no pas els que podem trobar a la majoria de restaurants i botigues orientals i japonesos de casa nostra. Els que trobem aquí serveixen en prou feines per fer un xupito i poc mes.

Quan en Roger de Comerjapones em va dir si volia anar a un tast de sakes a Vilaviniteca no vaig dubtar, si!

Durant dos dies hi ha hagut a Barcelona una mostra de sakes de la província d’Ehime al sud del Japó. Ehime es troba a la illa de Shikoku, és una de les illes que tanquen el mar interior del Japó, el mar de Seto. Allí el clima i la terra tenen moltes semblances amb el Mediterrani i especialment, segons ells diuen, amb Catalunya. Quant enamorats de Catalunya estan els japonesos!

Aquesta província fou la pionera en la fabricació de sake, ara fa 400 anys. De les 1600 bodegues de sake que hi ha al Japó aquesta província en concentra 47. Quasi totes son petites que fan un sake artesà i amb una producció molt petita.

Després d’aquestes explicacions de la mà del senyor Hidetoshi Nakajo president de l’Associació de fabricants de sake de la província d’Ehime, va agafar la paraula el senyor Yagi, un dels fabricants de sake que ens va explicar el procediment per fabricar-ne.

Aquests sakes son fabricats amb aigües subterrànies i tenen la fama de ser suaus i de sabor exquisit, i ho varem poder comprovar.

El procediment per fabricar el sake comença amb el polit del gra d’arròs, un arròs especial per fer sake, de gra gros, amb un alt grau d’absorció d’aigua i que porta el midó concentrat en el seu nucli central, a diferència el comestible que el porta repartir en tot el gra. Amb el polit s’aconsegueix un arròs sense grasses ni proteïnes i altres elements que espatllarien el sake. A la fotografia podeu veure uns grans d’arròs sense polir i uns polits.

Un cop polit es cou al vapor, se li afegeix fong koji que descompon el midó en sucre, i llevat, que converteix el sucre en alcohol; tot al mateix temps, realitzant-se una doble fermentació en el mateix tanc i en el mateix moment.
Es deixa fermentar tot afegint-hi més arròs fins a dues vegades més. Finalment es filtra.

El llevat si abans era natural, actualment és elaborat en laboratori atès que segons el tipus i gust que se li vulgui donar al sake es fa un llevat o altre.

En alguns casos se li pot afegir alcohol per frenar la fermentació i/o per pujar-ne el grau, així s’estabilitza la qualitat del sake. Les matèries primes per elaborar aquest alcohol son les patates i la canya de sucre.

Els diferents tipus de sake van en funció a si se li ha afegit sucre o no i en funció a la qualitat del polit del gra d’arròs. Els sakes sense alcohol són Junmai, i les qualitats segons el grau de polit són Daiginjo (més del 50% de polit), Ginjo (40-49% de polit) i Hongozo (menys de 40% de polit). Així un sake sense alcohol afegit i amb un polit de més del 50% del gra es un Junmai Daiginjo (pur de qualitat superior).

El sake es el producte obtingut per la fermentació natural amb mes grau d’alcohol conegut.

Varem passar a fer el tast de cinc sakes, presentats per diverses companyies

Lemon Glas No Kyujitsu - Umenishiki

Un licor de sake amb un baix grau d’alcohol (7%) i amb essència de llimona afegida. Molt refrescant, amb una transparència meravellosa com podeu veure a la foto de sota (el bol a ratlles blanques), o més ben dit, no la veieu. Sorprenent.

En la meva ignorància en sakes, em va semblar ideal per prendre tot berenant.

Daiginjo-shu - Yagi Shuzo

Amb aquest ja tenim un grau alt d’alcohol, 15%. Afruitat, amb un emmagatzematge llarg a baixes temperatures.

Varem comentar que estaria bé per començar un àpat.

Tant l’ampolla com l’etiqueta tenen un disseny acurat i modern, preciós.

Ginjo Genshu Kiyaoroshi Kogane - Takeda Shuzo

Grau: 18%. Més dolç que els altres dos, amb un sabor fragant.

Per acompanyar un arròs amb bolets i conill.

Tokubetsu Junmai Shizukuhime Genshu - Kyowa Shuzo

Grau: 17-18%. Un sabor fragant i ric, degut al tipus d’arròs.

Per acompanyar foie.

Tokubetsu Junmai Genshu - Nakashirohonke Shuzo

Grau: 17-18%. Amb un agradable sabor a arròs, sense diluir.

Per acompanyar plats de carn, com una bona cua de bou.

I varem sortir amb dos regals, el got de ceràmica amb el que varem fer el tast del primer sake i el llibre Sake la seda líquida d'Antonio Campins que va fer la presentació de l'acte.

Crec que aquest ha estat un dels post més llargs que he fet, sols afegir que el sake tant es pot pendre fred com calent, acabat de fer (que és el normal) o havent reposat en bodega. I el que varem poder veure, que pot acompanyar un àpat perfectament.

Moltes gràcies!

Cantonigrós 3 - Ca l'Ignasi

2011-10-19T06:46:00.005+02:00

I continuem amb la magnífica vetllada preparada per la Nuni i en Miquel, si voleu veure els preparatius del dinar podeu llegir-ho al seu bloc, Cuinetes.

Si l’any passat en Martí va fer una estada als Casals i una colla de gastroblocaires i varem anar, aquest any ha tocat estada i visita a Ca l’Ignasi de Cantonigrós. La veritat és que es un privilegi poder seguir al Martí en les seves estades, ens fa descobrir grans cuines de casa nostra.

En el cas de Ca l’Ignasi és una gran sorpresa, el local és molt acollidor i no cal dir que el mateix passa amb l’Ignasi i la seva dona la Laia. Ens van ensenyar tot el restaurant amb cuina inclosa, amb un forn de llenya de pizzes adaptat per la seva cuina on va cuinar-nos un xai meravellós.

Varem dinar i després varem sortir a la terrassa a prendre uns gintònics preparats pel mateix Ignasi, que va estar a la nostra disposició per contestar tantes preguntes com li varem voler fer. Gràcies!

El menú va ser aquest,

Llonganissa de Can Riera de Vic.

Tast de pans: pa blanc de Ca La Nàsia d’Olot, pa de Fajol de Can Carbasseres d’Olot, pa de pagès del forn Batallé d’Hostalets d’en Bas.

Tast de tomàquets amanits.

Taco de morro de bacallà al forn de llenya amb confitat de pebrot i cebes de Figueres i crema de patates del país.

Remenat de bolets.

Arròs de Pals amb conill d’Artesa i verduretes del temps.

Cuixa de xai ecològic confitada i rostida al forn de llenya amb escalunyes dolces.

Biscuit d’en Xixo de Vic amb figues caramelitzades.

Carquinyolis.

Podeu veure les receptes que va presentar al programa Cuines de TV3.

Cantonigrós 2 - Can Colom

2011-10-17T23:20:00.001+02:00

Aquest cop la visita gastroblocaire organitzada per la Nuni i en Miquel a Cantonigrós va tenir dues parts, la primera una visita a Can Colom, una casa d’embotits i el dinar a Ca l’Ignasi.

A Can Colom ens van oferir un tast dels seus productes a l’obrador, ens varen ensenyar les màquines i ens varen explicar com funcionen. Compren el porc i el porten a matar a l’escorxador que es queda amb les parts que ells no fan servir.

Ens va explicar que tenien les màquines més petites per què no fan grans produccions i així ells sols poden fer els embotits. Les màquines els faciliten la feina, trinxen la carn, la barregen amb les espècies i les emboteixen. Sols queda lligar-les i penjar-les per tal que s’assequin o coure-les, com és el cas del paté i de la pilota rostida.

Aquesta última va ser la gran estrella, la pilota rostida, amb o sense bolets. La mestressa aconsella servir calenta la de bolets, però la que no en porta, que és la que varem poder provar, freda és boníssima i sorprenent.

Cal dir que tots els altres embotits són boníssims, a mi em va agradar especialment el llom i la botifarra blanca, la qual en tenen de seca al gust de l’Empordà o tendre al gust de la resta.

El secret de Can Colom, a part de fer-ho amb estimació, és fer-ho en la mesura que es pot assumir, sense més. Esperem que hi hagi qui continuï amb la realització d’un producte ben fet i de qualitat.

Cantonigrós 1 - Coca del Mossèn de Folgueroles

2011-10-11T20:47:00.004+02:00

Tot anant cap a Cantonigrós, en Josep Àngel, la Susanna i jo varem secundar la proposició del Roger, que també venia amb nosaltres, per passar a visitar el Forn de Folgueroles, on es fa la boníssima coca del Mossèn.

El Xavier Puigseslloses ens va acollir tot ensenyant-nos l’obrador on fan 1300 coques al dia, si nois, 1300 ni més ni menys. Moltes per un forn de poble!!! Les coques no sols les venen al forn si no que també les empaqueten i són enviades arreu de Catalunya, principalment restaurants.

El secret és les tres fermentacions que fa la massa abans no es posa al forn. La última fermentació es realitza en un armari de fusta que és una joia i que li crea problemes amb les inspeccions de sanitat cada cop que hi passen. Igualment passa amb la massa mare... Voleu creure que no es pot tenir segons sanitat una massa mare de més d’un dia???? Absurd, no??? Però clar, sanitat ho considera una substància viva, que ho es.

Alguna cosa haurà de canviar, cada cop hi ha més forns que ens donen pa de qualitat i això moltes vegades és gràcies a la massa mare que guarden i alimenten amb el temps i amb constància. Aquests forns són cada cop més buscats pels amants del menjar bo i de qualitat i que no volen passar amb un pa dolent, altrament dit de “gasolinera”.

Varem poder tastar una cosa salada i una dolça, i ens en van regalar una per cap. Torrada i amb tomàquet va estar poc temps a taula el diumenge! Què bona que és!

També ens va explicar que cada any organitza juntament amb l’ajuntament, un concurs de coques fetes a casa. Ens va comentar que és extraordinària la imaginació de la gent en fer-les. El concurs era el cap de setmana següent, però potser l’any vinent ja estarem a l’aguait i farem la visita aquell dia!

Jornades del foie a l’Hotel Catedral Catalonia

2011-10-06T22:53:00.002+02:00

Tinc molts post pendents, però vull aprofitar penjar aquest ja que les Jornades del foie que estan organitzant al restaurant de l’Hotel Catedral Catalonia acaben el dia 16 d’octubre.

L’Hotel va contactar amb alguns blocaires per tal de presentar-nos-les. He de dir que conec el restaurant de l’hotel, La brasserie du gothique, ja que és un dels restaurants del barri que té menú d’un plat. Sempre hi he menjat força bé amb un preu prou correcte per la qualitat dels plats.

El xef Fernando Feijoo ens va presentar els diversos plats de les Jornades amb una introducció sobre el foie força interessant.
Com ja sabeu jo havia fet un curs amb l’André Bonnaure, un mestre del foie, però he de dir que em va agradar la presentació del xef Feijoo apropant-nos al foie des de un restaurant.
Si un ens acosta el foie a casa, l’altre ens el presenta i ens el fa proper al restaurant.

Pels que tingueu malestar en menjar un producte aconseguit “maltractant” un animal cal dir que l’engrandiment del fetge de l’ànec és natural en aquests. Els antics egipcis se’n adonaren que el foie d’ànecs que estaven a punt d’emprendre la migració eren més bons i mes grans. L’ànec, per preparar-se per el llarg vol migratori s’atipa i emmagatzema l’aliment al fetge, així pot volar dies i dies sense parar.
Els egipcis donaven figues al ànecs per tal que mengessin tot atipant-se i d’aquí el nom de foie.

Algunes granges per tal d’aconseguir més diners i més ràpidament varen començar a atipar forçadament als ànecs joves, així aconseguien fetges grossos amb menys poc temps.
La tendència actual però és anar engreixant el fetge dels ànecs de forma més natural, i deixant-los créixer fins a ser adults.

Els plats del menú de les Jornades que ens varem presentar i varem poder tastar foren:

Crema de ceps amb oli de tòfona negra i xips de tubercles

Molt bona i suau

Carpaccio de bacallà amb mongetes del Ganxet saltejades

No el vaig provar, no m’agrada el bacallà

Ous de Calaf amb foie polê i puré de parmentier de castanyes

Em va agradar el foie sobre l’ou fregit

Caneló d’ànec amb foie i prunes a l’aroma de Chartreuse

Molt bo, ben aconseguit el gust i la textura del farcit d’ànec

Foie micuit amb poma i figues i reducció de Pedro Ximénez

Molt bo, i molt ben presentat

Terrina de foie d’oca

També molt bona, amb la textura especial que tenen les terrines

Filet rossini de bou

També molt bo, val a dir que tenen un forn Josper amb el qual fan la carn a les brases

Gelat de foie

Em va agradar sorprenentment, no és els típics postres dolços i això em va agradar

Per veure un vi dolç Aureus Sauternes AOC Sauternes i també varem tenir el privilegi de tastar un Tokaji Chateau Dereszl 5 putinyos amb un gust final de poma àcida que combinava molt bé amb el foie.

He de dir que l’amabilitat i acolliment va ser excepcional, moltes gràcies a tot l’equip que ens va atendre! I gràcies Manel per avisar-nos i coordinar-ho!

WUACAMOLDE – GUACAMOLE DIFERENT

2011-09-27T20:55:00.004+02:00

L’Albert, un bon amic meu, sempre em fa broma quan faig fotos dels plats abans de menjar-me’ls, especialment quan vaig a un restaurant. Ell ja ho va patir en un sopar gastroblocaire i recorda que no s’atrevia a començar el plat cada cop que li posaven al davant, no fos que algú no li hagués fet la foto...
Un dia que feia una truita de patates per sopar, molt bona per cert, va treure-la de la cuina amb un rètol que deia “no fotos”... No us dic mes.
Em va demanar la recepta de guacamole, i ell la va variar així i la explicada tal qual us la copio a continuació. Fins i tot va fer la foto del plat!!!

Es, la que os explicaré tot seguit, una recepta dels indis Trujumanan del est de Colinas al estat de Crulussañdade (Brasil)

Es molt important per a fer- la, anar el mes brut i despullat possible.
S’agafen (amb les mans) 2 cebes si pot ser tendres, es tallen trossets que no facin plorar i es posen al got de MINIPIMER; si ets al mig de la selva hauràs de buscar una planta que es diu Tuyacaman al peu de la qual i sol haver un endoll per al MINIPIMER.

Escaldes 2 tomàquets madurs per a poder-los pelar i al pot del MINIPIMER amb ells, polsim de sal, alguna cosa que piqui horrors (tabasco, pebre vermell, xili,el Mourinyo,etc...). També s’hi afegeixen unes olives negres mortes, sense pinyol, clar, el suc d'una llimona i un raig de vinagre. Triturem.

En un altre bol hi peles dos alvocats (laboralistes si pot ser).
Pelar un alvocat es el mes fàcil del mon, es talla verticalment per el mig i es fa un gir de una part contra l’altre així quedarà obert en dos meitats quedant el gros pinyol a la vista
Es molt important no tallar ni el portafolis ni cap documentació que hi porti, desprès a la sala del jutjat s’emprenyen molt.

Amb una forquilla es xafa tan com es pugui

Perquè sigui un WUACAMOLDE de veritat es del tot necessari repetir de manera gairebé compulsiva la frase:
Tsamina mina eh, eh
Waka waka eh, eh (La Shakira ho fa )

així com repartir tota la pasta resultant en un motlle (molde) escaient posant-hi els pinyols dels alvocats perquè no es faci lletja la barreja.

El punt de picant es molt personal podent anar des de una suau coïssor fins a que et caiguin totes les dents quan en provar-ho et poses la punteta de una cullereta a la llengüeta
I fins aquí la, no per rústega i senzilla, manera exquisida de fer un Wuacamolde apanyadet tal i com li va ensenyar a la tieta Mercedes una sra. India que comprava a la Boqueria

Sor Teresa de Loyola i Lucientes

Ànec a l’antiga

2011-09-19T07:13:00.001+02:00

La recepta ens la va fer l’André Bonaure al curs que vaig fer sobre el foie a l’escola Coquus, va ser una bona lliçó de com treballar amb la carn d’ànec i aprofitar-ne la grassa per posteriors elaboracions.

Ingredients:
- un ànec tallat a vuitens
- 2 litres vi negre
- una copa de vi ranci
- verdures de temporada: api, pastanaga, naps, cebes o escalunyes, xirivia...
- farina
- xampinyons
- daus de pernil

Posar els talls d’ànec en una safata que pugui anar al forn, sense res més. Enfornar a 180ºC durant tres quarts d’hora. Mentre podem anar preparant les verdures.

En una cassola gran al foc s’hi afegeix una mica de la grassa que ha deixat anar l’ànec. L’André diu que ni l’ànec, ni el foie, s’han de treballar mai amb oli d’oliva, cal la mateixa grassa de l’ànec o bé un oli neutre com pot ser el de nous.

Afegir a la cassola les verdures tallades a daus, sense salar. Quan comencin a rossejar afegir-hi una mica de farina, la proporció es de tres culleres grans per un bol gran de verdures. Donar una volta i afegir-hi els dos litres de vi negre i una copa de vi ranci. Tapar i deixar coure el temps que tenim l’ànec al forn.

Quan surt l’ànec del forn es pot posar la grassa que ha deixat anar en un pot per guardar-la a la nevera, és una bona opció per donar un toc diferent als nostres plats.

L’ànec l’afegim a la cassola amb el vi negre i les verdures, i si cal, hi afegim una mica d’aigua. Tapem i deixem coure. Fins que la carn estigui tendre.
Afegim els xampinyons i el pernil i deixem coure una estona mes.

Es pot servir amb els daus de verdures sencers o triturar-los i fer-ne una salsa.

No hi va posar sal, gens, sols un polsim de pebre. I no es notava a faltar!

Torrades amb botifarra i endívies

2011-09-15T14:21:00.000+02:00

Als cursos de cuina Bonpreu sempre donen bones idees que després pots fer servir a casa d’una altra manera. En Pep Nogué ens va presentar unes torrades que queden en forma de bol i així s’hi pot presentar amanides diverses. En David Lienas també en va fer una de semblant, tallant al llarg el pa de motlle i posant un pes a sobre per que no es deformés i la va fer servir de base de coca. Jo les vaig farcir de restes de nevera.

Ingredients:
- llesques de pa de motlle
- restes de botifarra crua, ja cuita
- mitja ceba de figueres petita
- una endívia
- restes de carbassó
- un polsim d’ametlla molta

Amb l’ajut d’un corró aprimar les llesques de pa de motlle, ben fines. Posar-les sobre una safata i al forn a 180ºC uns minuts, just quan comencen a estar torrades i ondulades.

Tallar petita l’endívia i el carbassó i donar-li un cop de microones (1-2 minuts).

A mi m’agrada l’endívia amb un cop de calor i el carbassó tirant a cru, per això ho faig així.

Esmicolar la botifarra.
Saltejar la ceba ben picada.
En un bol barrejar la endívia, la botifarra i la ceba. I omplir les torrades amb la barreja.

Torrar l’ametlla molta i empolsimar per sobre.

Pizza de carbassó i tonyina

2011-08-11T13:28:00.001+02:00

M’agrada la massa de pizza de Buittoni Finissima, molt fina i quadrada, i gairebé sempre en tinc una a la nevera, és una pizza d’aquelles d’obrir la nevera i veure que hi ha.

Ingredients:
- una massa de pizza Buittoni Finissima
- un carbassó
- una mica de crema de llet (millor creme fraiche)
- sal i pebre
- una llauna de tonyina al natural
- restes de formatges
- un raig d’oli d’oliva verge

Estendre sobre una safata per anar al forn la massa de la pizza i pintar-la amb la crema de llet.

Laminar el carbassó finament i repartir-lo sobre la massa de pizza. Salpebrar.
Esmicolar la tonyina i repartir-la per sobre el carbassó.

Ratllar els formatges, jo el passo per la picadora, i empolsinar la pizza amb la barreja. Posar-hi un raig d’oli i al forn fins que estigui cuita i els formatges desfets.

S'hi pot posar també, sota el carbassó, una mica de ceba tallada molt fina.

Sopa de meló

2011-07-15T21:13:00.000+02:00

Vaig anar a sopar a casa uns amics a Granollers, i ens van oferir un sopar magnífic, un dels plats aquesta sopa de meló ben original. Em van dir que l’havien trobat en uns fascicles de la revista Semana. Ens va agradar tant que ja l’hem fet a casa.

Ingredients:
- 1 meló gran
- 1-2 porros
- 3 cullerades de mantega
- 1 litre de brou de pollastre o verdures
- 1 cullerada de Maizena
- 1 copa d’Oporto
- 8 cullerades de nata líquida
- sal i pebre
Guarnició:
- 24 gambes cuites
- menta picada
- boles de meló

Pelar, treure les llavors i tallar el meló a daus tot reservant-ne un tros per fer-ne boles. Reservar.
Escalfar la mantega en una cassola i sofregir els porros tallats. Afegir la porpra de meló tallada a daus. Remenar i afegir-hi el brou.
Coure deu minuts i afegir la Maizena desfeta en l’Oporto, salpebrar i deixar coure uns minuts.

Passar per la trituradora, colar i deixar refredar. Afegir-hi la nata líquida, comprovar el punt de sal.

Servir empolsegada amb menta i amb un brotxeta de gamba i meló.

Vista a Valira o un post llarg sobre estris de cocció

2011-07-12T00:14:00.047+02:00

Quan l’Starbase ens va proposar una visita a la fàbrica de Valira a Reus m’hi vaig apuntar com qui s’apunta a un bombardeig, sense esperar que fos tant interessant i instructiva com va ser. Molt conèixer els productes que cuinem, i voler qualitat del que mengem però a voltes oblidem amb què cuinem. La visita ens va ensenyar a conèixer i valorar la qualitat dels estris emprats en cuinar.

Primer de tot agrair, però molt, l’acolliment del personal de Valira, tots els que ens varen acompanyar durant la visita i en especial de l’Eric, el Director General de la companyia que ens va donar les explicacions i, tal com diu l’Starbase a la seva crònica, va fer funcionar el grup de manera genial. I també la seva disponibilitat en contestar totes les preguntes que li varem fer.

La companyia Valira és una companyia catalana fundada per un Andorrà, Josep Betriu que li va posar el nom de la vall i el riu d’Andorra.
L’empresa compta amb 140 treballadors, molts d’ells amb una especialització de gran qualitat.

En aquest últims temps l’empresa s’ha dedicat exclusivament a fabricar allò que fa bé i ho fa ella a la seva fàbrica de Reus, deixant de banda tots els productes que venien de la Xina per exemple i dels quals no en podia garantir la qualitat al cent per cent (a la Xina o tens fàbrica pròpia on controles tot el procés des de l’inici al final o no pots garantir-ne la qualitat). Així ella fa els motlles de les peces, fon l’alumini, fa les peces, poleix, pinta i les munta. Tot amb 140 treballadors i aquí a Catalunya.

Ja l’explicació introductòria va ser molt instructiva. Ens va parlar els diferents materials emprats en els estris de cocció.
El coure, gran conductor tèrmic, difusor de calor, però molt pesat. A més s’ha de netejar abans de fer servir atès que l’òxid de coure és tòxic. Quasibé sols es fa servir professionalment.
El ferro colat és un mal conductor tèrmic, però aguanta molt la temperatura un cop s’ha escalfat. Per això no s’utilitza en paelles però si en cassoles, són estris de cocció lenta (estofats...).
L’Inox, un aliatge de ferro i níquel, mal conductor tèrmic però que no s’oxida, poc pesat. La seva mala conducció també el fa mes adient per a cassoles i olles.

L’alumini, bon conductor tèrmic, poc pesat, fàcil de manejar però no és antiadherent. El fons de l'estri ha de ser el màxim gruixut possible per tal d'acumular energia. Al no ser antiadherent se li ha d’afegir una capa d’antiadherent tipus tefló o ceràmic. Malgrat que el ceràmic no és adient per segons quines coses ja que no ho és tant antiadherent com el tefló, el ceràmic va molt bé per la carn ja que ajuda a la reacció de mallaird.
L'alumini és 100% apte pel consum, però alguns, per tal que sigui més manejable li posen plom, això és el que acostumen a fer a la Xina i no es gens recomanable especialment a partir d'una quantitat determinada.

L'alumini té un altre problema, no activa la inducció, Valira té una patent a base d'un disc de Inox que introdueixen en el moment d'injectar l'alumini en el el motlle.

Malgrat en aquests moments no tenen cap producte amb acabat ceràmic al setembre en treuran una línia nova.

Els motlles es fan amb tecnologia punta, segons el disseny dels especialistes i controlada pel treballador que ha de tenir un alt nivell de formació. Cada motlle pot arribar a costar 30.000 euros i té una vida de 100 peces. Ja aquí varem començar a veure per què una bona paella podria semblar cara.

La visita va continuar enmig de motlles i peces acabades de sortir del motlle. Varem arribar als forns on es fon l’alumini que, malgrat no estava en funcionament emanava una caloreta que ens va fer imaginar el que significa treballar al costat dia a dia.

Allí ens va ensenyar peces sense polir acabades de sortir del motlle. El material que sobre i que caldrà polir senzillament és per que el motlle ha de tenir uns llocs d’escapament de l’aire quan se li injecta l’alumini fos a pressió; a molta pressió per aconseguir una paret prima i un fons gruixut. El tècnic que hi ha en aquesta màquina n’ha de saber molt, abans d’injectar l’alumini ha de col·locar la base difusora en el motlle, amb precisió i rapidesa. Es fa una peça per minut. La seguretat ha de ser màxima ja que les peces surten calentes, quan el treuen surt a 400ºC i l'interior és a 500ºC (com un coulant es mes fos per dins).

Un cop refredades passen a polir-se, i a donar-los-hi un acabament amb sorra a alta pressió que li fa petites deformacions per tal que després si puguin pintar les capes de tefló. L’Eric ens va explicar que per garantir la qualitat s’han de donar tres capes, també ens va dir que no creia que avui en dia hi hagués ningú que en donés menys de capes. I té una cocció final a 450ºC.

Un cop acabat aquest procés arriba el muntatge del mànec. I una diferència de gustos entre els blocaires presents. Que us agrada més, que el mànec vagi cargolat o reblat (en castellà remachado)?

Jo, com l’Starbase i algú altre, varem dir que estàvem farts de cargols que s’afluixen i de mànecs que ballen, reblat for ever!!! Doncs bé, la nova línea de paelles que treu Valira, Aire Induction, és amb en mànec reblat!!! M’hi vaig enamorar al primer cop d’ull!!!! Una curiositat, a Europa van reblats, no cargolats. A més es poden posar al forn amb mànec i tot.

L'Starbase ho explica molt bé aquí.

Una altre de les línies de productes en que Valira s’ha especialitzat és la dedicada a la gent que ha dinar a fora de casa amb carmanyola.

Les seves carmanyoles de al gama Nomand són de gran qualitat, per això estan fabricades amb butadiè i un acabat de fibra de vidre, que les fa molt durables i aguanten fins i tot un cotxe que els hi passa per sobre com va voler comprovar un treballador de Valira. Podeu veure el vídeo al post de Decuina. El producte no és transparent però al no ser destinades a ser emmagatzemades al frigorífic on si que va bé que es vegi el que hi ha dins, no és tant important. No sols poden anar al microones si no que també aguanten fins a 200ºC al forn. Es pot dir que es pots cuinar en elles el dinar, tapar i endur-t’ho, escalfar-ho al microones i menjar tot en un.

Les tapes són mes manejables, fetes de polipropilè amb junta de silicona, i es poden comprar a part, ja que la seva durabilitat, malgrat la bona qualitat, no es tanta com la de la carmanyola en si.

La gran varietat de neveres que s’afegeix a la línea fa que tothom trobi la que li va bé. N’hi ha una, Noman Take Away que es pot dur penjada o plegada dins la bossa... Genial.

I no sols varem sortir més savis si no molt contents amb un gran regal que ens varen fer, un wok de la nova línea Aire i una carmanyola Nomand.

2n picnic urbà a la Cookiteca

2011-07-07T13:17:00.000+02:00

Un cop més la incombustible Margot, del bloc Margot Cosas de la vida, va organitzar un picnic urbà de gastroblocaires, i ja van dos. El primer, aquí.

També un cop més la Cookiteca ens va acollir, i com en saben d’acollir!! Aquest cop però varem estrenar-nos en el seu nou local de Via Laietana.

Aquest local es troba dins el supermercat Veritas de Via Laietana i és la consolidació de la col•laboració entre ambdós que es tradueix amb cursos de cuina saludable, amb productes ecològics o vegetariana.
L’encarregada d’aquest local és la Mireia, amb una gran formació i especialment amb cuina saludable. En el poc temps que porten oberts ja han fet un seguit de cursos molt atractius. Espero poder-ne gaudir d’algun ben aviat.

Aquest cop crec que la Margot va tenir dues idees genials, la primera la de convidar a un altre blogger que no fos de gastronomia: Ella y el abanico, de la Montse; un bloc dedicat a la menopàusia, amb articles, consells i algunes receptes.

La segona la d’apadrinar un bloc de gastronomia: Leonor és una lectora de blocs gastronòmics que va demanar poder venir al picnic i es va trobar amb una sopresa... La Margot li va regalar un bloc El arte del buen comer. La Leonor s’ha animat i ja hi ha penjat algunes entrades. Benvinguda al món dels blocs gastronòmics.

Tot estava d’allò més bo. Destacaré el Humus de xocolata que va dur la Juani de Directo al Paladar que estava genial. Com diu ella una bona manera de menjar llegum, i és un bon substitut de les cremes de xocolata que hi ha al mercat.

I també la cervessa que va dur en Roger, la Damm es va inspirar en aquesta per crear la seva Innedit.

Una bona estona compartida amb gent a qui llegim i seguim, i especialment per provar plats atractius i sorprenents.

I a més el programa Plats de la cadena Estil9 va estar amb nosaltres!

La meva participació va ser una versió d’aquesta recepta: Quiche d’espinacs amb feta.

Gràcies a tots, especialment a la Margot i a Cookiteca.

Els altres participants,
Margot de Margot Cosas de la Vida
Oscar de Decuina
Roger de Cuina amb compte
Miquel de Les receptes del Miquel
Belem de A la cuina amb un parell d'ous
Margarida del Món de la cuina
Silvia de Dones Gourmet de Catalunya
Juana de Directo al Paladar
Carmen de Dulces bocados
Ana de 5 sentidos en la cocina
María José de Las recetas de MJ
Loreto de Sabores de colores
Ana de La cocinera del bétulo
Silvia de Y sigo en la cocina
M. Ángeles de Cook me tender
Palmira de Come conmigo
Bloc convidat: Montse de Ella y el Abanico
Bloc apadrinat: Leonor de El arte del buen comer
Bloc col·laborador en l'organització: Miguel de La puerta de Samsara

Amanida de ruca amb vinagreta de melmelada de pebrot

2011-07-02T10:36:00.000+02:00

Anava amb presses, obrir la nevera i fer una amanida.

Ingredients:
- dues cullerades de melmelada de pebrot escalivat amb vermut del Rebost de l’Empordanet
- una bossa de ruca
- dos talls de formatge tendre de cabra al pebre
- cinc anxoves
- oli i vinagre

En un plat servir la ruca, tallar el formatge a talls llargs i afegir-los a la rúcula.
Picar les anxoves i repartir-les per sobre l’amanida.

En un bol posar la melmelada de pebrots, oli i una mica de vinagre (jo en vaig posar ben poc).
Amanir.

No hi he posat sal per què les anxoves li donen el toc de sal necessari.

Pa de llet

2011-06-24T00:18:00.006+02:00

La recepta l’he adaptat per panificadora del llibre Hecho a mano de Dan Lepard.

Ingredients:
- un cub de llevat fresc
- 350 ml de llet fresca sencera
- 20 gr. de melassa d’arròs
- 250 gr. de farina fluixa per a postres
- 250 gr. de farina de força
- una cullerada petita de sal
- 25 gr. de mantega

En un bol que pugui anar al microones posar la llet i la mantega a trossos. Amb un minut en vaig tenir prou per tal que la mantega es desfés.
Afegir-hi el llevat esmicolat i remenar per que es desfaci be.

Posar la barreja de llet a la panificadora, juntament amb la melassa.
Afegir les farines i finalment la sal.

Programar a pa dolç (la panificadora de Lidl és el programa 4), 750 gr. i el mig cuit (a mi no m’agrada massa torrat).

Pastís tatín de carbassa

2011-06-20T01:56:00.000+02:00

La recepta la varen fer al programa Cuines de TV3 i anava acompanyat de iogurt i de sorbet de mandarina. Jo sols vaig posar-hi una cullerada petita de iogurt. La recepta la podeu veure aquí.

Ingredients:
- 400 gr. de carbassa laminada
- 150 gr. de sucre
- 40 gr. de mantega
- canella en pols

Posar en una cassó al foc el sucre i la mantega i deixar que es caramel•litzi.

Al fons d’un motlle posar una mica del caramel que hem fet, a continuació una capa de carbassa. Continuar amb caramel, una mica de canella i una altra capa de carbassa. Anar fent capes fins que acabem.

Posar al forn a 160ºC durant 35 minuts.
Deixar refredar abans de desemmotllar.

Jo sols vaig posar canella en pols en una de les capes, però suposo que va al gust de cadascú.

Amanida de carbassó

2011-06-16T07:46:00.000+02:00

El dia que varem fer la trobada al voltant del cafè al Central Cafè ens van servir una amanida de carbassó cru que em va agradar molt. M'he inspirat en ella per fer aquesta.

Ingredients:
- un carbassó
- tomàquets secs en oli
- un ceba petita
- un tall de cansalada viada
- oli marinat en all

Tinc un gadget de cuina que fa punta a les verdures tot tallant-les amb tires primes, tipus spaguettis, va molt bé per tallar les verdures pel wok i m'ha anat molt bé per tallar el carbassó a tires primes.
Picar els tomàquets i la ceba petits i barrejar-los amb el carbassó dins un bol.

Tallar la cansalada a daus petits i passar-los per la paella. Afegir-los a l'amanida.
Amanir-la amb una mica d'oli marinat amb all.

No hi he posat sal, la dolçó del carbassó m'agrada i els tomàquets secs ja li donen la mica de salat que li cal. Però clar, això va a gustos.

Tickets

2011-06-13T00:08:00.003+02:00

Tinc pendents algunes cròniques, Biocultura, Sagàs, Tickets i algun altre. Començo pel final, però bé, per algun lloc he de començar.

Tickets, l’Albert i en Ferran Adrià en son els creadors, amb unes tapes d’allò més originals i bones. Hi varem anar amb la Susanna i el Josep Àngel d’Olleta de verdures i en Roger de Cuinar amb compte.

El local és dissenyat com si d’una fira és tractes, d’entrada sembla una mica fosc però un cop asseguts a la taula tens força llum (això és una mania meva, m’agraden els llocs on m’hi puc veure, no em trobo bé als locals amb poca llum).
Curiositat, a la taula del costat teníem un matrimoni amb el fill, anglesos, feien deus dies havien estat al Noma, i ara venien del Can Roca i del Sant Pau... Jo de gran vull ser com ells!!! Jo i tots els de la taula!!!

Les tapes te els van servint amb un ordre, una darrera l’altre van fent gaudir als comensals de gustos, sensacions i textures. A voltes recordant gustos, altres descobrint-ne de nous.

Varem compartir les següents tapes:

Les olives de Ticket

Una explosió a la boca, tal com diuen Olletes, amb més gust d’oliva que les olives

Varietat de pescaíto frito amb pols d’algues gallegues

La primera impressió es la de un pa de gambes xinès, aquells que donen als restaurants xinesos de pica-pica... A la boca, pescaíto frito!

Miniairbaigs farcits de formatge Manxego

Una petita pasta de full que en mossegar-la omple la boca de manxego fos.

Mollete de papada

El mollete és un pa suau que amb un toc de gust a mostassa ve acompanyat per una papada fregida al punt

Ravioli líquid de formatge gadità Payoyo

L’exquisidesa i finesa d’aquest ravioli és indescriptible

Ventresca de tonyina amb ous de salmó, suc de piparra i pa aeri de poma verda

Exquisit, un tàrtar de tonyina que es realment superb

Patates confitades en oli d’oiva amb suc de costella de porc i pernil ibèric cuit

Cada cop més m’agraden més les patates confitades en retiment de les fregides, no cal dir que els suc de costella era per sucar-hi pa (hi varem sucar la patata), el pernil genial

Miniguatlles a la graella amb mel i menta

Mini, mini, és mengen sense escurar, quan te les serveixen olores la menta de cop

Núvol de flor de saüc amb crema de llimona i maduixetes del bosc

Segons el cambrer el dolç amb menys calories que podem trobar arreu, i realment lleuger i saborós, sorprenent i bonic

Patís tebi d’ametlles amb sorbet de mango

Un coulant d’ametlles especialment deliciós, el sorbet igualment deliciós

Roques de merenga seca de regalèssia amb trufa de xocolata blanca i fruita de la passió

Ni la regalèssia ni la fruita de la passió són especialment del meu gust, potser per això em va sorprendre gratament aquest plat

Un servei magnífic i acurat, que fa complicitat amb el client, acompanya l’àpat. Per veure varem prendre cerveses i coca-cola, el preu va ser de 37 euros per persona un preu completament assequible per un menjar de altíssima qualitat. Amb compte si demaneu vi, el compte puja força.

Arròs integral amb tofu

2011-06-09T23:26:00.000+02:00

Del Biocultura 2011 (n’hauré de fer un post) em vaig dur un tofu artesanal boníssim. A mi m’agrada més el seitan que no pas el tofu, aquest últim no té gust, el gust li dona el que li poses o amb que el marines. Però aquest tofu artesanal, en pot de vidre que fa una noia de l’Empordà és molt bo, i no li calen masses floritures. Formava part d’una petita fira exterior que presentava l’Associació Món Empordà.

Ingredients:
- arròs integral cuit
- tofu
- ceba tendre
- all tendre
- salsa pesto

Posar una mica d’oli en una paella i saltejar lleugerament el tofu tallat a daus.
Picar la ceba i fregir-la a la paella on hem saltejat el tofu. Afegir-hi l’all picat.
Quan estigui cuit, tornar-hi a posar el tofu, donar-li unes voltes i afegir la salsa al pesto, deixar uns segons i afegir l’arròs integral ja cuit.
Remenar i servir.

Si es vol se li pot afegir una mica de formatge ratllat per sobre, jo no ho vaig fer.
Vaig coure a part l’arròs per què necessita molt més temps de cocció que el normal i m'era més còmode bullir-lo a part.

Pa de xocolata i nous

2011-05-28T06:08:00.005+02:00

Aquest és una primera recepta "publicable" amb la meva panificadora; gràcies a Lindl he pogut compar-ne una a molt bon preu. I ja he començat a fer "experiments".

Ingredients:
- 500 gr de farina de força
- 325 ml de llet
- 30 gr de mantega
- una cullerada sopera de rapadura
- una cullerada de cafè de sal
- 100 gr de nous picades
- 100 gr de xocolata negre picada
- un sobre de llevat sec (11 gr)

(El primer cop que vaig fer servir la rapadura va ser en aquesta recepta)

Desfer la mantega al microones i barrejar-la amb la llet. Avocar-ho a la cubeta de la panificadora.
Afegir la farina barrejada amb la rapadura i la sal. Afegir el llevat

Posar el programa de pa dolç (el 4 a la panificadora de Lidl), jo he posat el pes de 1250 per què la fermentació és més llarga, malgrat que amb el pes mig segurament n'hi hauria prou per què puja molt, i el torrat del mig (no m'agrada massa torrat).

Quan la panificadora dona la senyal s'hi afegeix les nous i la xocolata picades i llestos.

El pa aquest té molt poc sucre, no és massa dolç, és ideal amb oli i un polsim de sal per sobre.

El nou anunci d'Estrella Damm té com a protagonista El Bulli (notícia del diari Ara)

2011-05-26T14:27:00.001+02:00

Gràcies al diari Ara tenim la primícia de l'anunci, diuen:

Ja el tenim aquí. La marca cervesera ha anunciat aquest matí en un tuit que el nou videoclip d'Estrella Damm ja corre per la xarxa. El tema musical "I wish that I could see you soon" de Herman Düne posa la banda sonora a la història de l'aprenent de cuina que és admès per fer pràctiques a elBulli de Ferran Adrià. L'anunci s'estrenarà a la televisió el dilluns de la setmana que ve.

Jo el trobo preciós, i vosaltres?

Mousse de maduixes amb nata i mascarpone

2011-05-24T06:35:00.001+02:00

Un pastís que he fet amb el que tenia, a partir de la recepta de la Dolorss i com que volia provar la rapadura que vaig comprar a Cafès El Magnífico, vaig fer aquest mousse, senzillament no tenia prou nata i tenia Mascarpone a la nevera.

Ingredients:
- 500 gr. de maduixes
- 350 ml de crema de llet
- 150 gr. de mascarpone
- 150 gr. de rapadura de canya de sucre
- dos sobres de gelatina en pols Royal

Folrar les bores d’un motlle, millor que sigui desemmotllable, amb paper d’enfornar o acetat per pastissos.

Primer es tallen en làmines unes quantes maduixes i les posem al voltant de les bores enganxades al paper formant una sanefa.

La resta de maduixes les triturem juntament amb la rapadura, i les posem en un pot al foc. Just quan comenci a bullir el retirem del foc i hi afegim la gelatina, barregem bé i deixem refredar.

Muntem la nata líquida i afegim el mascarpone tot continuant muntant-la.
Reservem.

Quan el suc de maduixes estigui fred l’afegim a la nata tot barrejant bé.

Avoquem la barreja al motlle i tapat amb paper film el deixem a la nevera o al congelador, tot depenent del temps que tenim per que es refredi.

Es decora amb trossos de maduixes que haurem reservat, jo no ho vaig fer i el vaig decorar amb línees de xocolata.

Nota: La rapadura ha resultat ser un molt bon substitut del sucre blanc, amb el gust entre mel i sucre candi es desfà més fàcilment que el sucre en pols. Molt aconsellat pels qui no ens agraden els postres massa dolços.

Carbassó farcit

2011-05-20T06:01:00.001+02:00

Aquesta és la típica recepta d’aprofitament, d’aquelles d’obrir la nevera i… A veure que hi ha? Les variacions depenen del que es hi ha a la nevera donen molt de joc.

Ingredients:
- carbassó
- restes de rostit de pollastre
- un porro petit
- una mica de midó de blat de moro (Maizena)
- un rajolí de nata líquida
- sal, pebre
- restes de barreja de tres formatges ratllats

Picar el porro i posar-lo en una cassola amb oli al foc.

Tallar el carbassó longitudinalment i buidar-lo. Picar el que hem tret i afegir-lo a la cassola amb el porro.
Passar un o dos minuts, depèn de la mida, el carbassó buidat pel microones i reservar.

Trinxar les restes de rostit de pollastre i afegir-los a la cassola, salpebrar.
Afegir una mica de midó de blat de moro, donar-li unes voltes i afegir un rajolí de nata líquida, sols per que quedi lligat.

Omplir amb la barreja els trossos de carbassó i cobrir amb la barreja de formatges.
Gratinar.

Maduixes amb nata de la Mercè

2011-05-16T15:08:00.000+02:00

En un sopar d'aquells que uns porten alguna cosa per compartir amb els altres, la Mercè ens va dur aquest postre, fàcil i bo.

Ingredients:

- 1 kg. de maduixes

- 3 cullerades soperes de sucre

- el suc de mitja llimona

- gelat de nata

Es trituren les maduixes juntament amb el sucre i el suc de llimona. A casa li varem posar sols tres cullerades de sucre, però se'n hi poden posar més si us agrada més dolç. Al gust.

Es serveix en un got: es posa la "sopa" de maduixa i a sobre una bola de gelat de nata. També queda molt bé amb gelat de vainilla... Podeu anar provant a veure quin gust us agrada més!

Tres micuit amb tres coccions

2011-05-09T14:13:00.005+02:00

L’André Bonnaure, al curs que vaig fer a l’escola Coquus, ens va ensenyar tres maneres, fàcils i bones, de fer micuit.
Com deia en l’altre post, la que ens va agradar més, per gust i textura, és la feta al microones. Però us penjo les tres per si en voleu provar alguna altre. El pebre de Sichuan l’he trobat a Casa Gispert, i el té Lapsang Souchon a Sans i Sans.

Ingredients pels tres micuits:
Micuit amb pebre de sichuan – escaldat
- un foie sencer d’uns 400 gr.
- pebre de sichuan
- flor de sal
Micuit amb té fumat – microones
- un foie sencer d’uns 400 gr.
- té lapsang souchon
- flor de sal
Micuit amb ortigues seques – paella
- un foie sencer d’uns 400 gr.
- ortigues seques triturades
- flor de sal

Primer de tot cal treure les venes els foies amb molta cura. Cal intentar que especialment l’escaldat quedi més sencer, els altres no cal. Els reservem.

Pel micuit amb pebre de sichuan,
salpebrem al gust els trossos de foie i els posem sobre un paper film. Els anem embolicant com un cilindre amb l’ajut del film tot fent pressió per que quedi compacte. Per tal que quedi ben hermètic l’emboliquem amb una capa més de film i una de paper d’alumini.
Posem una olla al foc amb aigua. Quan bulli apaguem el foc i hi posem el foie ben embolicat. El deixem a dins l’aigua un minut, màxim dos.
El traiem i tal qual el posem a la nevera un mínim de sis hores abans de servir-lo.

Pel micuit amb lapsang souchon,
Salem els trossos de foie i els empolseguem amb el té passat pel molinet, be fi.
Cobrim el fons d’una terrina amb paper d’alumini per tal que sigui més fàcil desemmotllar-la (els costats hi podrem passar el fil d’un ganivet fàcilment).

Posem els trossos de foie especiats en un plat o bol i els posem al microones, aquí és important no passar-nos de temps. Per un microones de 900W amb 50 segons n’hi hauria d’haver prou, màxim un minut, depèn de la quantitat de foie que hi hagi. A la foto podeu veure la textura que ha de prendre.

Posem el foie a dins la terrina, la tapem i la posem a la nevera un mínim de sis hores abans de servir-lo.

Pel micuit amb ortigues seques,
Salar i empolsegar amb les ortigues passades pel molinet el foie. Reservar.
Preparar una terrina tal com hem fet amb el micuit anterior.
Posar una paella alta al foc, quan esta ben calenta la retirem del foc i hi tirem el foie especiat. Li donem cinc segons de volta i ho posem dins la terrina.
La tapem i la posem a la nevera un mínim de sis hores abans de servir-lo.

Si ens cal treure-les abans, amb dues hores al congelador també va bé.

Cansalada torrada amb patata i espàrrecs

2011-05-03T23:15:00.000+02:00

Inspirada en una recepta de l’Eva Arguiñano.

Ingredients:
- Un tall de cansalada fresca ben gruixut
- una patata
- uns espàrrecs verds
- una branca petita de farigola
- una fulla de llorer
- sal i pebre

Posar en una cassola el tall de cansalada (si cal tallat en dos) coberta d’aigua, afegir la farigola i el llorer i un polsim de sal. Tapar ben tapat i posar al foc mig. Anem vigilant que no es quedi sense aigua. Un cop ben cuita la retirem i li tallem els cantons per que quedin rectes. Reservar.

Pelar la patata i tallar-la en rectangles gruixuts, de la mateixa mida que la cansalada. Posar-los en una cassola amb aigua i sal, tapada, a foc baix, ha de coure sense bullir. Caldrà més temps del normal però hem de vigilar que tinguin consistència i no es trenquin. Reservem.

Netegem els espàrrecs pelant-ne el tall. Reservem.

En una planxa ben calenta amb una mica d’oli, hi posem la cansalada, la patata i els espàrrecs i els deixem coure. Cal que la cansalada quedi ben daurada, que la patata agafi color i que els espàrrecs quedin cuits.

Posar en un plat el tall de patata, a sobre la cansalada i espàrrecs al costat. Salpebrar al gust.

Cargolada

2011-04-27T19:50:00.000+02:00

Ha estat el meu aniversari, i com que escollia el menú de diumenge jo, vaig escollir fer una cargolada. La recepta és del Corpus de Cuina Catalana, amb alguna variació.

Ingredients:
- 1 1/4 de cargols nets i escaldats
- 1 ceba grossa
- 3 alls
- 2 tomàquets madurs
- 1 bitxo
- 100 gr. de cansalada viada a daus
- 100 gr. de salsitxa
- 100 gr. de pernil a daus
- 1 cullerada de farina
- 1 got de vi ranci
- oli, aigua i sal
Per la picada:
- julivert
- avellanes torrades
- 2 alls
- xocolata negra

Es saltegen els daus de pernil, cansalada i la botifarra en una cassola i es reserven.
En el mateix oli es posa a sofregir la ceba picada i els alls picats. Se li afegeix el bitxo i els tomàquets ratllats i es deixa fer a foc suau.
S'afegeix la farina i el got de vi ranci, es deixa evaporar l'alcohol i s'hi afegeixen els cargols. Es deixa a foc suau durant uns 10 minuts.
Es passa pel morter les ingredients de la picada i s'afegeixen a la cassola, es deixa fer a foc suau durant cinc minuts més i llestos!

El món del cafè - tercera part

2011-04-21T14:06:00.003+02:00

Tal com vaig dir la tercera part va dedicada al cafè a partir que és a mans del torrador fins a les mans del barista, el professional que ens prepara un bon cafè.

Juntament amb el Salvador Sans hi havia l’Eduard, mestre barista, que ens va preparar uns dels millors cafès que mai he provat. Mestre barista per què en sap molt i per què ensenya a baristes i té cura de les màquines de cafè... Ara m’explicaré.

Comencem pel torrat amb una curiositat que té com a protagonista a Josep Guardiola i Grau (l'Aleixar, Camp de Tarragona, 1831 – París, 1901), després del seu pas per Anglaterra i San Franciso va anar a fer negocis a Guatemala establint-se a Chocolá com a productor de sucre i cafè.
Inventà i patentà una màquina d'assecar els grans de cafè.
Josep Guardiola va ser accionista del Canal de Panamà, va tenir una filla natural Lola, i finalment ja gran es va casar amb la jove Roser Segimon i Artells, amb qui s’instal•là a París i que heretaria una fortuna i amb aquesta finançaria la construcció d'un edifici extraordinari: la Casa Milà de Barcelona.

Les imatges ens mostren el procés de torrat dels grans de cafè, són imatges que en va cedir en Salvador Sans; a Cafès El Magnifico torren els grans de cafè en màquines de 15 o 30 quilos en petites quantitats i cada tipus del cafè té el seu torrat per tal que puguem gaudir de les millors de les aromes.

Un cop torrat s’ha de moldre, i aquí també hi ha diferents tipus de molt segons el tipus de cafetera a emprar. Ha de deixar passar l’aigua i a l’hora donar-li gust i consistència.

Per cada 35 ml d’aigua calen uns 8 gr. de cafè per fer un bon cafè (les càpsules de màquines automàtiques en tenen menys, la resta no és cafè).

En Salvador aconsella deixar el cafè expresso per un barista professional, ja que les màquines domèstiques no tenen les característiques necessàries per la realització d’un bon expresso. Per a ús domèstic aconsella la cafetera de filtre o la italiana.

Per fer un bon cafè amb la cafetera italiana (la que tinc jo i per això li ho vaig preguntar), diu que anivellem la superfície sense premsar el cafè, omplim amb aigua filtrada calenta, i posem la cafetera sobre un foc ben suau, si és amb un difusor millor, per tal de no cremar el cafè. Apagar el foc quan tota l’aigua és a dalt, uns cinc minuts, vigilant que no es cremi el cafè.

Per conservar el cafè a casa el millor és posar-lo amb un pot hermètic amb el mateix envàs que ens el venen a dins la nevera. Si s’ha de consumir més tard, embolicar-lo amb paper film i congelar-lo.

I un bon expresso?
La màquina, al Central Cafè i a Cafès El Magnifico (on també es pot fer degustació), es controla a diari, ha d’estar neta del tot i controlar la pressió de l’aigua.

El barista ha de netejar bé el filtre cada cop abans d’omplir-lo de nou de cafè, si queden restes de l’anterior es cremen i li dona al següent un gust amarg.

Entre que comença a sortir el raig de cafè i s’omple la tassa han de passar uns 25 segons, ni mes ni menys. I l'hem de prendre quasi al moment.

Si el volem amb llet, la llet no ha de bullir (això ni a la cuina atès que amb el bullit el que aconseguim és cremar la lactosa que és un sucre i donar-li un gust desagradable), ha d’estar a uns 80ºC. Per això el barista que en sap, aguanta el pot de la llet amb la ma mentre l’escalfa, per controlar-ne amb el tacte l’escalfor, i no el deixa sol a la màquina escalfant-se.

El dibuixos que es creen amb la crema de l’expresso ben fet i la llet ben escalfada són una mostra de la feina ben feta i acurada.

I ara sé per què sempre demano un cafè amb llet amb la llet freda... Quan vaig provar el cafè en llet preparat per l’Eduard vaig saber que hi hauria un després... Ara, com que tinc la sort de treballar a prop, vaig cada dia prendrem un cafè amb llet (sense demanar-la freda) a Cafès El Magnifico, on me’l preparen amb tranquil•litat i professionalitat, per això van guanyar l’any 2009 el premi al millor expresso.

A la web de Cafès El Magnifico hi ha molta més informació, val la pena donar-hi una volta.

Primera i segona part de la crònica.

El món del cafè - segona part

2011-04-18T13:30:00.000+02:00

Abans de continuar amb la crònica de la visita al Central Cafè, la primera part de la crònica la podeu veure aquí, he de dir que a casa he crescut amb una cafetera sempre a punt. A la meva mare el cafè li curava tots els mals, tenia mal de cap... Cafè, tenia dolor... Cafè. Fins i tot si tenia insomni, s’aixecava del llit, es prenia un cafè i tornava al llit on dormia, ara si, plàcidament.

Jo he de dir que cafè sol, no el prenc gairebé mai; amb llet, sempre amb llet. I sempre l’havia demanat amb la llet freda... Després de veure com es prepara un bon cafè i un bon cafè amb llet, i tastar-los, sé per què el demano així.
Sols dir-vos que tinc al darrera la feina Cafès El Magnífico i que ja m’he acostumat a prendre el cafè amb llet allí i no el demano amb la llet freda.

Bé, continuem amb la passió pel cafè que Salvador Sans, de Cafés El Magnífico ens va transmetre en la nostra visita al Central Cafè.

En Salvador és la tercera generació de torradors de cafè i és el responsable de la venda de cafè per orígens. Ens trobem amb una empresa que, tal com ells diuen “Coneixem a la gent amb la qual treballem i premiem el bon treball pagant un preu més elevat. Sabem que si establim unes bases ètiques i ecològiques, aquestes afectaran a la qualitat del gra i a la millora de la qualitat de vida de les comunitats cafetaleres”.

L’experiència de prendre un cafè és una experiència sensorial que hauria de ser única i puntual... Què busquem sensorialment al prendre un cafè: que sigui dolç en contraposició a amarg, que ens doni una sensació de plenitud en boca, sedosa; i una certa acidesa que deixi la boca refrescant.
El cafè té mes de 1000 components aromàtics (el vi en té 400).

L’origen del cafè el trobem a Etiòpia, malgrat que els primers en conrear-lo varen ser els iemenites. Els esclaus feien servir les cireres de cafè per menjar en les llargues travesses pel desert, ja que els donaven energia pel seu contingut en sucres i cafeïna; l’escorça i les fulles serveixen com a repel•lent d’insectes.

Hi ha dos espècies de cafè, l’Aràbiga, la de més qualitat, i la Robusta, amb el doble de cafeïna i el doble de sabors “defectuosos”. I si, són dues espècies molt diferents. L’Aràbiga estima les altituds, aproximadament es fa a 800 metres, i la temperatura suau (21-25 ºC); la Robusta, el seu nom ja ho diu, aguanta més inclemències i la calor.

En Salvador ens va fer tastar les dues i ens va reptar a endevinar quina era quina... Ho sento, però no la vaig encertar, malgrat que després de les explicacions de tast que va donar, en el segon tast si que em va ser més agradable l’Aràbiga.

Una plana d’Aràbiga fa uns 800 gr. de fruita que es tradueixen en 400 de cafè a l’any.
Es pot començar a recol•lectar a partir del tercer any i, segons com la tractes pot donar fruit fins a 40 anys sense minvar ni millorar la qualitat del gra. La collita mecànica escurça la vida de la planta a uns 10 anys. La qualitat del gra és bianual.

Un 60% de la collita no es cafè de màxima qualitat, els caficultors han après a distingir-ne la qualitat atès que els torradors cada cop més viatgen fins a ells i fins i tot hi ha concursos de tast. Aquest 60% de més baixa qualitat va al mercat nacional, a les multinacionals i a les grans superfícies i supermercats.

El bon cafè avui en dia és compra a molt més que un preu just, el preu d’una tona de cafè val el que una tona de coure, i la pot arribar a triplicar!

El cafè Robusta, amb una qualitat força inferior fins i tot que aquest 60% de baixa qualitat d’Aràbiga, va al mercat de cafès solubles i de càpsules, així com a mercats amb nivell per càpita més baix. També van a parar a aquests mercats els Aràbiga que han patit algun defecte en el procés d’elaboració.

I com que encara ens queda el procés de torrat i de preparació d’un bon cafè, he de dir allò de... CONTINUARÀ!

La primera part de la crònica la podeu trobar, aquí.
I la segona crònica de l'Starbase de Decuina, aquí.

El món del cafè - primera part

2011-04-12T13:45:00.001+02:00

Sempre us dic que es nota quan algú et mostra estimació pel que fa, aquesta estimació traspua el que t’explica i en el que t’ensenya, amb un ple coneixement de la serva feina.
L’altre dia varem poder gaudir, un cop més, d’una d’aquestes experiències d’estimació per la feina, estimació? Estimació, vull dir passió!

Varem anar un grup de gastroblocaires al Cafè Central del carrer Tuset, on es pot trobar “el millor cafè de Barcelona” segon diuen ells, i tal com ho varem poder comprovar després.

Convocats pel grup de Gastroblocaires, la trobada estava organitzada per Maria Calabuig de Aldentecomunicacions, i l’excusa era conèixer el món del cafè de la ma de Cafès el Magnífico.

A veure, en primer lloc varem poder degustar algunes delícies gastronòmiques que hi podem trobar. Val a dir que molts dies, quan estava a l’anterior feina, anava a esmorzar, i algun cop a berenar, al Cafè Central de Calvet per què m’agrada molt el bikini negre que hi fan. I aquest és un dels que varem poder provar.

Tast de tres amanides: guacamole, humus i de tonyina

Espagueti vegetal (carbassó) amb pesto d’algues

Tast de bikini blanc, bikini negre, salmó roll i wiener roll

Tast de pizza piadina i de mex wrapp

Cheesecake i bloc de xocolata

Acompanyat per un vi blanc d'agricultura ecològica

El guacamole estava genial, amb el punt picant que tants amics mexicans troben a faltar als guacamoles que es fan a Barcelona, i igual que jo trobo a faltar el picant i el gust d’all a l’all-i-oli que es serveix arreu.
També estava deliciós l’humus i el mex wrapp també era picant, doncs duia jalapeños, tal com ha de ser!

Ja he dit abans que el meu preferit és el bikini negre, amb pa de motlle integral i formatge edam... Una delícia. Com podeu veure la carta és sana, amb producte bo i ben elaborat.
Conclusió final: Vull que obrin in Central Cafè a Ciutat Vella... Els trobo a faltar!

Després, i abans de prendre el cafè. Varem poder gaudir d’un altre apassionat per la feina que fa, en Salvador Sans de Cafès el Magnífico ens va parlar del cafè. I com que les explicacions que ens va donar eren d’allò més interessants, ho deixo pel proper post, no diuen que les entrades de bloc han de ser curtes?

Podeu veure la crònica de la primera part per l’Starbase aquí.

Andre Bonnaure i la quotidianitat del foie

2011-04-09T21:30:00.000+02:00

Nascut al 1941 a Périgueux, André Bonnaure és considerat un del millors especialistes en foie gras. Neix en una família de cuiners, cuiner, amant dels ànecs i del foie. Viu a Girona des de fa anys, i des que es va jubilar es dedica a la divulgació del producte que estima, el foie.

Encara recorda l’olor de les escalopes de foie que feien a casa seva. Un producte quotidià per a ell que vol que ho sigui per als altres. D’aquí la seva proximitat, la seva accessibilitat i els seus cursos meravellosos.

Dos anys abans de jubilar-se li van proposar fer un gran llibre sobre el foie, un llibre escrit en castellà i traduït a altres idiomes inclòs el japonès. D’aquí arranca la seva dedicació, un cop jubilat, a la divulgació del foie, especialment amb cursos de cuina. A Barcelona el podeu trobar a l’Escola de cuina Coquus, on gairebé un o dos cops al mes dona un monogràfic dedicat a aquest producte.

Fa unes setmanes vaig poder gaudir d’un d’aquests cursos. I si he de ser sincera, crec que és una de les millors inversions en cursos de cuina que he fet.

Mentre ens donava una gran quantitat de informació sobre l’ànec, el foie i la seva cocció, entre d’altres anècdotes, va anar cuinant uns plats que després varem poder provar.

- Tres maneres diferents de fer micuit, a la papillota, al microones i a la paella
- Carpaccio de magret d’ànec i de foie
- Arròs cremós de foie i ànec
- Civet d’ànec a l’antiga
- llardons d’ànec

Ens va explicar que el bon foie no és gens àcid, més aviat és dolç (si el foie té un regust àcid és que és vell), per això és molt millor combinar-lo amb àcid (així també desengreixa), també el maridatge. Per a ell el millor maridatge és una bona sidra seca.

La mida ideal d’un foie és d’uns 400-500 gr., el límit estaria en uns 600 gr. Procurem evitar és més grans.

Si el volem blanquejar sols cal posar-lo en llet una hora a la nevera, però perd una mica de sabor: el foie quan menys es toca millor.

De moment us poso com fer llardons d’ànec i uns quants enllaços interessants, ja aniré penjant receptes.

Llardons

Els trossos de grassa sobrant de desengreixar l’ànec és fan servir per fer un bons llardons. Cal tallar-los tots a la mateixa mida i posar-los en una paella al foc lent amb una mica d’aigua (esquitxos). Calen unes dues hores com a mínim per tal que quedin cruixents.
Els varem provar en una amanida amb carpacció de magret i foie.

Comentari del Pingue sobre el llibre del Foie, aquí.
Entrevista a André Bonnaure a A Fuego Lento.

Verdures adobades amb vinagre i espècies

2011-04-06T12:00:00.000+02:00

El nom que li donen a Gran Bretanya és Piccalilli, he conservat l'ingredient principal, la col-i-flor, la resta he fet servir les que tenia a casa. La recepta original és del llibre "El libro de las conservas".

Ingredients:

- una col-i-flor

- 2 cebes grans
- 900 gr de verdures: pastanaga, nap, carbassó
- 60 gr. de sal marina
- 2 culleres de farina
- 275 gr. de sucre

- 1 cullerada de cúrcuma en pols

- 30 gr. de mostassa en pols

- 900 ml de vinagre

- un farcellet d'espècies: pebre de jamaica, fulles de llorer, clau, cassís, pebre en gra, llavors de mostassa, canella, gingebre

Uns dies abans fer un farcell amb una gassa i les espècies, afegir al vinagre i deixar macerar. El dia de fer la recepta es retira el farcell.

Un dia abans, netejar, pelar i tallar les verdures a daus regulars, intentar conservar els cabdells de col-i-flor sensers.

En un bol gran, millor que no sigui metàlic, posar 1,2 litres d'aigua i la sal; quan la sal estigui disolta afegir les verdures. Si cal posar un plat a sobre les verdures per tal que es quedin summergides. Deixar reposar durant 24 hores.

Escòrrer les verdures i rentar-les amb aigua freda. Bullir aigua en una olla gran i afegir les verdures. Escaldar durant uns 2 minuts. Colar-les i refredar per tallar la cocció.

Mentre l'aigua està escalfant, en un bol barrejar la farina, el sucre (si us agrada més fort en podeu posar menys), la cúrcuma y la resta d'espècies. Diluir amb una mica de vinagre. Afegir amb la resta de vinagre i posar en una cassola al foc. Ha de bullir mentre remenem per que no quedin grumolls. Reduim el foc i deixem coure uns 15 minuts.

Afegir les verdures i remanar bé per tal que s'impregnin de la salsa. Envassar en pots de vidre estilitzats, tancar i segellar tal com tingueu costum. Deixar reposar en un lloc fosc i fresc durant un mes.

Jo el que faig és fer bullir en aigua els pots i les tapes, les trec en calent de l'aigua amb unes pinces per no cremar-me, les omplo amb la barreja calenta, els tapo i els poso cap per avall fins que es refreden.

Amanida de patata, pernil d’ànec i poma

2011-03-29T10:07:00.000+02:00

D’una web francesa on es poden trobar bones receptes, “750 grammes”, la foto és d'aquesta mateixa web.

Ingredients:

- 400 gr. de patates

- 100 gr. de pernil d’ànec

- 1 ceba vermella

- 1 poma granny

- cebollí picat

- oli d’oliva verge

- vinagre de vi

- sal i pebre

Pelar i coure les patates al vapor o en aigua salada. Refredar i tallar a rodanxes fines.
Picar la ceba.
Rentar i tallar la poma a tires fines (sense pelar-la).
Picar el cebollí.
Barrejar-ho tot en un bol juntament amb el pernil d’ànec.

Fer una vinagreta amb l’oli, el vinagre, la sal i el pebre.
Amanir uns 30 minuts abans de servir.

Rosquilles de vi

2011-03-21T08:03:00.000+01:00

L’Eva és una bona amiga, d’aquelles a les que veus poc però hi pots comptar sempre (espero que ella pensi el mateix de mi). Em va parlar d’aquestes rosquilles, una recepta d’una altra amiga seva, la Maria. Aquí us les deixo.

Ingredients:
- 1 tassa de vi
- 1 tassa d'oli
- 1 tassa de sucre
- 1 culleradeta de llevat
- farina (la que accepti)
- anís (al gust)

Ho remenem tot i hi anem afegint farina fins que quedi la consistència com plastilina calenta.
Fem "xurros", els tallem i formem rosquilles sobre una safata untada prèviament amb oli.
Ho posem al forn a 170-180ºC fins que estigui cuit, uns vint minuts. No han d’estar torrades.

Les deixem refredar i bon profit!

Fòrum Gastronòmic de Girona 2011

2011-03-19T07:28:00.000+01:00

Ho sé, ja fa dies i a més penjo les fotos sense text. Però sols he d'agrair al Fòrum i als expositors el tracte que ens donen als blocaires. Les fotos expliquen que varem fer i com ens ho varem passar.

Braç de mousse de moka cobert de rovell d'ou cremat

2011-03-16T13:10:00.002+01:00

Aquest cop la Cristina col·labora amb una recepta dolça.

Ingredients:
- 300 cc crema de llet
- 3 ous
- 100 gr. de sucre
- 50 cc aigua
- 6 fulls de gelatina
- 1 cull. cafè instantani
Per la planxa de braç de gitano:
- 120 gr. de sucre
- 120 gr. de farina
- 4 ous
Per la cobertura de rovell d’ou (gema):
- 200 gr. de sucre (n’hi ha d’haver el mateix pes que els dels ous)
- 3 ous
- gotes de llimona

Per fer la planxa de braç de gitano, posem les clares a punt de neu i reservem;barregem els rovells amb el sucre tot aconseguint una barreja blanquinosa. Hi afegim la farina i barregem. Muntem les clares a punt de neu i les afegim amb molt de compte a la barreja.
Posem la barreja sobre la plata d’anar al forn sobre un paper sulfurat i ho enfornem durant 8 minuts a 180ºC sense deixar de vigilar.

Es prepara un almívar amb els 100 gr. de sucre i els 50 cc d’aigua. Quan el sucre està desfet, es retira del foc. S’espera que es refredi una mica abans d’afegir-hi els rovells d’ou, que s’han de batre perquè no es prenguin. Es torna al foc sense parar de remenar fins que arranca el bull. En aquest punt es retira del foc, s’hi afegeix la gelatina escorreguda, es deixa refredar i ja s’hi posa el cafè instantani desfet amb una mica d’aigua freda.

Es munta la crema de llet per una banda i les clares d’ou per l’altra. A les clares s’afegeix la preparació anterior amb molta precaució i tot seguit s’hi afegeix la nata.

Es retallen les puntes de la planxa i es farceix amb la crema preparada per la part més daurada. S’enrotlla i es deixa una estona al congelador, perquè es prengui.

Mentrestant es prepara la cobertura de rovell d’ou:

Es baten els ous i s’hi barregen tots els ingredients.
Es cou a foc suau i es remena amb una espàtula de fusta. Quan arrenca el bull, s’hi fa una bona remenada i es retira del foc.

Quan baixa la temperatura, s’aboca damunt els marbre i s’escampa bé , fins que es refredi i quedi d’un color natural.

Un cop fred, es recull amb una espàtula i es pot guardar al frigorífic 3 o 4 dies.
Es cobreix el braç amb el rovell; es pot empolsinar amb sucre i cremar amb el bufador o cremador.

La recepta de la planxa de braç de gitano és de Receptes.cat

1r picnic urbà

2011-03-01T11:54:00.000+01:00

Ja fa dies, vaig tard, varem gaudir del 1r picnic urbà gràcies a la iniciativa de la Margot, iniciativa i organtizació. Gràcies Margot!

A part de gaudir no sols de la companyia d’altres blocaires gastronòmics si no també de les meravelles culinàries que varem dur i compartir, també vaig poder comprovar que la Cookiteca, que ens va cedir el local, és un lloc de pas obligat per a qui li agrada la cuina, especialment fer pastissos a casa... Quantes coses que tenen a la venda! I a més, quants cursos interessants!!

Si cliqueu sobre la presentació podreu veure totes les fotos.

I per més informació la convocatòria i llista de participants, els espònsors i la foto dels participants.

Si hagués d’escollir un pica-pica, no sé pas si ho podria fer doncs tots estaven boníssims i no voldria que ningú s’enfadés, però el meu vot va per a:

El de gambes i vinagreta

La recepta de Mi blog de pinchos, aquí

I les boles de pernil i foie

La recepta del Miquel, aquí

Què vaig dur jo?? Dos entrepans:

Entrepà de formatge de cabra i tomàquet

Ingredients de l'embolicat amb taronja:

- pa d'espelta

- formatge de cabra tipus rulo

- tomàquet a rodanxes fines

- melmelada de tomàquet i alfàbrega del Rebost de l'Empordanet

Entrepà de formatge fresc i alvocat

Ingredients de l'embolicat amb verd:

- pa de cinc cereals

- formatge fresc

- alvocat

- olivada d'olives negres d'Aragó

Mans i pans

2011-02-22T13:31:00.009+01:00

L’altre dia vaig tenir el privilegi, sempre és un privilegi assistir a un taller o restaurant de l’Ada, de poder anar a la presentació als mitjans del nou taller que fa al seu restaurant el Pla dels Àngels.

Mans i pans… Bona combinació.
He de dir que anava sense saber massa on anava, l’Ada havia fet una crida pel facebook i m’hi vaig apuntar sense dubtar-ho.

Les mans són signes d’humanitat segons Darwin. Donar la ma, una encaixada de mans, és una salutació i també la manera de tancar un tracte. En moltes cultures les mans guareixen, transmeten energia, escalfor, donen vida i en són signe. I si avui en dia alguns han perdut la quotidianitat del tocar, abraçar, a l’altre, amic o amat, és un dels costums més saludables que existeixen. En paraules del pare Llimona “Viure és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?”.

El pa, que dir del pa. Un aliment bàsic que forma part de la nostra dieta tradicional. I en moltes cultures és sinònim d’aliment, i acompanya molts dels nostres rituals. També en algunes cultures el feien servir de moneda de canvi.
Si antigament s’elaborava a la llar, o en forns públics on es duia a coure la massa de casa, ara el comprem a la fleca. Últimament, i especialment amb l’aparició de petits electrodomèstics que en fan, torna l’olor de pa acabat de fer a les cases.

El nou taller de l’Ada Parellada, amb la col•laboració de l’Eva Moreno (creadora del Tapersex©) uneix mans i pans, dos signes de vida.

L’Ada ensenya com fer pa a casa. Farina, aigua, sal i llevat són els únics ingredients necessaris. Explica com amassar-lo, aconsella com deixar-lo fermentar i com coure’l al forn. Avisa, el pa fet a casa no és com el pa fet en un bon forn de pa. No hi ha res com el pa artesà fet per un bon flequer. Però el pa fet a casa té això, l’hem fet nosaltres, hem fet la massa amb les nostres mans i un cop al forn, ha perfumat la nostra llar... I això no te preu!

Amb la meitat de la massa (l’altre es deixa fermentar abans d’anar al forn), és com veiem que la seva textura és semblant a la de la pell. I aquí, l’Eva, ensenya a fer una massatge eròtic donant formes diferents a la massa. Us ben asseguro que les mans prenen escalfor en tocar la massa de pa, tot despertant el sentit del tacte.

En acabar un tast de les meravelles de la cuina de l’Ada, al voltant de les quals es poden anar fent preguntes sobre el taller, sobre els pans i sobre els massatges. I provar els panets fets en la primera part del taller!

En resum un taller molt productiu, us el recomano, crec que és ideal per fer amb parella.

On i quan?
1r dimarts de cada mes de 20 a 22h
Restaurant Pla dels Àngels. Ferlandina 23. Barcelona
Preu: 30€
Per inscripcions enviar un email a mansipans@hotmail.com

Homenatge a Santi Santamaria

2011-02-19T17:32:00.003+01:00

Tal com deia en el post anterior, i seguint la proposta de Decuina, aquesta recepta del Santi Santamaria l'he fet tot recordant-lo. No sempre estava d'acord amb ell ni, especialment, en les formes que feia servir, però no per això no vol dir que el considerés un gran cuiner.

Pollo a la demi-deuil de pobre

- 1 pollastre de pagès de 1,5 kg
- 3 kg de sal gorda
- 300 gr de farina
- 12 clares d’ou
- 2 cullerades soperes d’herbes (romaní, farigola i llorer)
- 4 cullerades soperes de fons d’au reduït amb farigola i olives
- sal i pebre
Pel farcit:
- 150 gr de pa remullat amb llet
- 120 gr de carn de botifarra
- 10 olives negres d’Aragó picades
- 1 ou
- sal i pebre

Netejar el pollastre i untar-lo per sota la pell dels pits amb la pasta d’olives.

Farcir el pollastre amb una massa feta amb les ingredients que s’indiquen.

Cosir l’au i daurar-la en una paella. Deixar-la refredar.

Barrejar les clares d’ou, la sal gorda, la farina i les herbes i cobrir el pollastre amb la barreja. Enfornar-lo a 180ºC durant 25 minuts.

Trencar la crosta de sal. Trinxar el pollastre i acompanyar-lo del farcit i el fons d’au reduït aromatitzat amb la farigola i les olives.

Notes: Hi ha massa farcit millor fer-lo amb menys pa, serà més gustós, uns 100 grams és suficient. Si munteu les clares d’ou a punt de neu amb dos quilos de sal gorda és suficient.

Una proposta de l'Starbase de Decuina

2011-02-16T20:46:00.000+01:00

Com diu l'Starbase, malgrat no estar d'acord amb ell, amb Santi Santamaria, no per això no crec que no fos un gran cuiner i una pèrdua la seva mort. A Decuina ens fan una proposta d'homenatge que us transcric a continuació (la foto és del bloc del Santi):

Avui ha mort el gran cuiner Santi Santamaria, amb el que molts cops no hi estava d'acord en les seves vehements opinions. Però un grandíssim cuiner, en majúscules. GRANDÍSSIM CUINER.
I de propina, blogger gastronòmic.

Aquest dissabte em penso cuinar per a mi i la meva familia una recepta d'en Santi, com a particular homenatge. I després la penjaré al bloc, es clar.
Ja en vem fer una aquest nadal , dins de l'homenatge a cuiners als que admirem.

US ANIMO A TOTS A HOMENATJAR A SANTI SANTAMARIA CUINANT UNA DE LES SEVES RECEPTES AQUEST DISSABTE.

Tan li fa si teniu bloc o no, si sou molt bons cuiners o no feu ni un ou ferrat, no importa... us animo igual a que entre tots li fem aquest petit gest de record i agraiment. Un gest íntim fet amb el que més es va estimar -familia a part-: la cuina.

Va per tú, Santi.

Vinyes verdes del meu cor...

2011-02-14T21:48:00.002+01:00

(...)

Vinyes verdes del meu cor...

Dins del cep s'adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d'or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau cap al tard...

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!

(Josep Maria de Sagarra)

Vinyes no tan verdes, però si quan s’adormia la tarda, varem poder visitar a tocar del restaurant El Bulli dins el parc natural del Cap de Creus; també varem poder comprovar que l’Anna Espelt responsable del Celler Espelt de Vilajuïga, les porta ben dins del cor, les vinyes i la terra, el “terroir” com ella mateixa ens deia (terra, territori, homes, naturalesa, tradició...).

L’origen del vi són les vinyes i allí, a les vinyes varem començar la visita al Celler Espelt de Vilajuïga en ple Empordà. A l’Anna alguns la coneixíem del últim sopar gastroblocaire que varem fer a l’Àtica, ella, lectora, va venir per compartir amb nosaltres una bona estona, ja aleshores varem poder tastar algun dels seus vins.

Juntament amb el Parc Natural la distribució d’aquestes vinyes és ordenada i pensada per tal de conservar l’espai natural; les vinyes són alternades amb cultius i boscos replantant espècies autòctones més resistents a les inclemències i al foc.

Aquí tenen 170 hectàrees de terreny de les quals sols en conreen 20; conreus ecològics, responsabilitat amb l’entorn, responsabilitat i amor per la terra. Com deia l'Anna, una aposta de futur per fer un vi de qualitat amb l'estimació per l'entorn.

Amb aquest bon gust de boca varem anar al Celler de Vilajuïga, on varem poder tastar cinc vins de la catorzena que en fan.

Aquí una nota: els que em coneixeu sabeu que no m’agrada el vi blanc, ara puc dir que amb una excepció i no precisament és el de més alta gama que tenen... No dec ser de morro fi: és el Vailet (garnatxa blanca i macabeu), l’Anna mateix el va definir com un “tot terreny”, fresc, molt fresc.

I també cal destacar l’Airam, un vi dolç de les varietats lledoner negre i lledoner roig (el lledoner és la varietat que nosaltres anomenem garnatxa, nom que ells el fan servir per referir-se als vins dolços).

Si voleu veure totes les fotografies cliqueu sobre la presentació

En Manel comenta els altres molt millor que no pas faria jo aquí.

Ens quedarà una visita pendent a la resta del celler i per comprar Vailet!

Gràcies Anna!!

La meravella de trobar-te amb persones netes

2011-02-07T00:40:00.004+01:00

Doncs si, la trobada gastroblocaire d’aquest dissabte ha estat, entre altres, una bona ocasió per trobar-te amb persones que et mostren netament i amb il·lusió el que fan; i gaudir-ho amb els amics de la xarxa, amb els que sempre dona gust compartir alguna cosa més que lloc al web.

Anem per pams, doncs ha estat un dissabte intens.

Gràcies al ben fer del Manel el Generós, mai més ben dit, ens varem trobar una trentena, si nois, una trentena de gastroblocaires al Mas Alba de Terradelles, a l’Alt Empordà.

Allí ens varem trobar amb tres germans que porten entre els tres una casa rural, una explotació ramadera de cabres, una formatgeria i un centre hípic d’equinoteràpia. I també a en Manu del Rebost de l’Empordanet que elabora unes boníssimes melmelades, i a la Rosita la seva encantadora gossa.

Ens varem dividir en dos grups, uns cap a la formatgeria i els altres amb en Manu.

En Martí fa els formatges de Mas Alba amb la llet de les cabres del seu germà Llorenç, i l’ajuda a tenir-ne cura. A Decuina podeu veure una foto on tinc un cabritet als braços... Me l’hagués endut a casa de bon gran, era tant dolç!

A les cabres les munyen sols un cop al dia per què puguin alimentar als cabrits, així no les exploten en excés i els cabrits estan més ben alimentats i son més forts davant de les malalties. Als mascles els destinen al consum de carn per tal de fer la millora de la raça, ja que si es fan creuaments entre exemplars de la mateixa sang la raça perd qualitat.

També l’alimentació es acurada, ells mateixos els preparen l’aliment, una barreja d’userda, civada en flor, palla i una barreja de grans (ordi, civada, blat de moro, soja, cotó....), això fa que la qualitat de la llet, i el seu gust, pugui se sempre la mateixa i ajudi a la qualitat del formatge elaborat després.

Varem poder veure les cabres i com la llet va directament del munyidor a un dipòsit, i d’allí va canalitzada cap a la formatgeria el que fa que arribi allí amb la màxima qualitat.

En Martí ens va donar una lliçó impagable de com es poden fer diferents tipus de formatges, segons el tipus de quall, segons el tractament donat a la llet quallada i segons la curació i el temps de la mateixa que se li dona després, l’Starbase ho ha explicat molt bé aquí, i en Manel els tipus de formatges que elaboren aquí.

Varem poder baixar a la cova de maduració, instal·lada a la gelera de la masia, per cert una masia el segle XVIII també casa rural, on varem poder veure alguns dels formatges que hi estaven madurant.

Un cop acabada la visita a la formatgeria i a les cabres, ens varem asseure al sol i varem poder gaudir de les explicacions del Manu del Rebost de l’Empordanet.

Ens va explicar les diferències entre confitura, melmelada, gelea; els diferents tipus de sucres que es poden fer servir per elaborar-les, els diferents procediments... Si en Martí ens havia donat una lliçó sobre formatges, ara gaudíem d’una lliçó de melmelades.

I també una gran lliçó de com hem de llegir les etiquetes dels mateixos.

Sabíeu que mentre la llei obliga als petits productors a elaborar melmelades amb un mínim d’un 35% de fruita les grans empreses sols n’hi ha de posar un % i poden cobrir la resta amb farines? Sabíeu que els productes que hi tenen una presència de menys d’un 2% no s’han de declarar? Així conservants i colorants no tenen per què declarar-se si són menys del 2% (compte amb els productes sense colorants ni conservants!). I que hi ha conservants naturals, suc de llimona i altres, que per llei s’han de declarar amb el seu número E si no són considerats com a part fonamental de la recepta? Per tant a voltes els números E de les etiquetes no són pas mes que productes completament naturals; i altres que no els declaren potser en posen de menys naturals però en una quantitat menor a la que estan obligats a declarar.

Impressionant és com en Manu tot sol, elabora les melmelades. La cura que té en fer-les i en trobar el gust de cadascuna, això junt amb la qualitat dels productes emprats donen unes melmelades magnifiques. Les elabora majoritàriament amb xarop d'agave, en podeu veure les propietats en aquest post de MenjaSa.

També ens va parlar de la importància de l’alimentació en relació al yin i al yan. Com podem potenciar un o altre segons les nostres necessitats en cada moment i en cada època de l’any. Això ens pot ajudar a mantenir-nos equilibrats i en bon estat de salut. (Manu, si dic alguna cosa que no és correcte corregeix-me!).

Per veure la resta de fotografies cliqueu a sobre la presentacio

A continuació varem poder tastar els formatges de Mas Alba junt amb les melmelades i gelees del Rebost de l’Empordanet. Una combinació excel·lent.

Varem dinar al Mas Alba, i així també varem poder gaudir de l’acolliment que dona aquesta casa rural. Un dinar amb cabrit guisat i uns postres especial (no el comercialitzen), recuit de drap amb llàgrimes de mango i melmelada de violetes del Rebost de l'Empordanet.

Un altre dia parlaré de la visita de la tarda al Celler Espelt.

Boles de col-i-flor i bròquil

2011-02-03T10:48:00.002+01:00

Estava cansada i tenia a la nevera una col-i-flor que feia cara de voler ser cuinada d’un cop, al matí m’havien dut un bròquil preciós al cistell de Recam-Bio, i com que tenia ganes de posar-me a la cuina a descansar, tot inspirant-me amb les mandonguilles de col que la Mariona Quadrada va fer al programa Cuines de TV3, vaig fer aquestes jo.

Ingredients:
- una col-i-flor petita
- un bròquil petit
- una ceba de figueres
- unes restes de mi-cuit d’ànec
- oli d’oliva verge
- una nou de mantega
- una cullerada sopera de farina per croquetes Santa Rita
- una cullera sopera de crème fraîche
- farina per arrebossar les mandonguilles
- sal

Picar ben fina la ceba, és pot fer amb el braç elèctric i una mica d’oli.
Posar en una cassola amb la nou de mantega i un raig d’oli. Salar i deixar a foc lent tot confitant.

Coure la col-i-flor i el bròquil en aigua salada, ha de quedar cuit però tendre. Colar bé i reservar.

Afegir a la ceba confitada el mi-cuit i remenar per que es desfaci. Un cop desfet afegir-hi la farina, donar unes voltes i tirar-hi la col-i-flor i el bròquil. Amb ajut d’un aixafa purés anar-ho triturant i barrejant al mateix temps. Afegir-hi una cullerada de crème fraîche i donar-hi unes voles per què quedi ben barrejat.
Deixar refredar.

Fer les mandonguilles i enfarinar.
Fregir-les lleugerament per què quedin torrades per fora.

Es poden servir amb un sofregit, com a acompanyament, amb beixamel...

Crema de col

2011-01-27T11:20:00.000+01:00

Ingredients:
- una col
- una ceba grossa
- dues patates
- mantega
- oli d'oliva verge
- sal i pebre
- quatre formatgets
- un litre de brou vegetal o de pollastre
- 1/2 d'aigua

En una olla posem una nou de mantega, un rajolí d'oli i la ceba tallada a trossos. Li donem unes voltes i hi afegim la col tallada també a trossos, les patates a daus, el brou i l'aigua. Jo vaig fer servir brou de pollastre Aneto que m'agrada molt.

Ho deixem bullir. Quan la col i la patata estiguin cuites ho enretirem del foc i ho triturem amb la batedora elèctrica o vas americà (aquest últim ho deixa finíssim), tot afegint-hi els quatre formatgets.
Salpebrem al gust i llestos!
La varem servir amb ceba cruixent a sobre.
El sofregir una mica la ceba abans li va donar un gust diferent i molt bo.

Amanida de mongetes verdes

2011-01-22T10:51:00.002+01:00

Una amanida que es feia a casa i que sempre m’ha agradat. Se li pot anar afegint altres ingredients, olives, anxoves, nous, ou dur... Sols cal posar-hi imaginació. Tant és bona freda com tèbia. La mare també hi posava patata bullida però així és més lleugera...

Ingredients:
- mongetes verdes
- cebes
- tomàquets
- tonyina en oli d’oliva

Les mongetes es poden tallar a talls amples o bé en juliana tal com veieu a la imatge, a mi m’agraden més d’aquesta última manera. Es posa a bullir força aigua amb molta, molta sal. Quan bull s’hi posen les mongetes i es deixen que bullin uns set minuts (segons aconsella la Carme Ruscalleda en aquesta recepta).

Picar fina la ceba. Pelar (o no) el tomàquet i tallar-lo a daus petits. Barrejar-ho tot en un bol. Afegir-hi les mongetes refredades en aigua freda per tallar-ne la cocció (si cal les haurem reservat a la nevera).

Afegir-hi la tonyina esmicolada tot amanint-ho amb el seu oli.

Jo no hi poso ni sal ni vinagre, però se’n hi pot posar.

Les sobres es poden aprofitar barrejant-les amb pasta bullida i queda un plat de pasta ben bo.

Pastís de mandarina

2011-01-18T19:46:00.000+01:00

La Cristina, un cop més, ha estat l'orígen d'aquesta recepta. Està fent un dels cursos de cuina a l'Escola de la Dona, la recepta és del curs i me la va passar.

Ingredients:
- 6 mandarines
- 6 ous
- 225 gr. sucre
- 250 gr. d’ametlla ratllada
- 1 cullerada de postres de llevat (tipus Royal)

Posar a coure les mandarines senceres, amb la pell, dins d’una cassola amb aigua freda, a foc lent unes dues hores.
Triturar-les i deixar-les refredar.

Mentre barrejar els ous sencers amb el sucre, blanquejar, afegir l’ametlla ratllada i el llevat. Aquí si es vol s’hi pot afegir un raig de licor.
Finalment afegir el puré de mandarina.

Posar la barreja dins d’un motlle quadrat de 20 cm untat amb mantega, al forn escalfat 180ºC durant 40 minuts.

Millor fet del dia abans.
Es pot fer amb 3 taronges o amb 4 llimones.

Salmó confitat

2011-01-09T07:13:00.001+01:00

A Estil9 TV fan un programa de cuina que es diu Plats. Van fer un salmó un dia semblant a aquest.

Ingredients:
- una rodanxa de salmó
- unes branques de farigola
- una fulla de llorer
- un gra d'all
- dues pastanagues
- oli
- sal i pebre

En una cassola que pugui anar al forn i al foc s'hi posa una bona quantitat d'oli, tenint en compte que després haurà de cobrir el tall de salmó. Posar al foc el més baix possible tot afegint-hi la farigola, el llorer, i l'all pelat. Pelar i tallar les pastanagues i també afegir-les a l'oli. Deixar confitar.

Partir la rodanxa de salmó tot traient-li l'espina, treure-li la pell i reservar.
Encendre el forn a uns 50-60 ºC.

Quan faci una estona que l'oli està confitant retirar-lo del foc i afegir-hi els talls de salmó salpebrats, han de quedar coberts. Si voleu podeu enretirar l'all per què no quedi tant fort de gust.
Posar la cassola al forn durant una mitja hora com a mínim.

Servir el salmó acompanyat de la pastanaga. L'oli el podeu colar i fer servir per amanir o coure més peix.

Galetes d'herbes

2011-01-04T07:41:00.000+01:00

Ingredients:
- 250 gr. de farina de força
- 1 cullerada petita d’herbes seques
- 120 gr. de mantega pomada
- 180 ml de nata
- sal

Les herbes que vaig fer servir jo van ser herbes de provença, però es poden fer servir farigola, romaní, orenga, alfàbrega o una barreja de les que ens agradin més.

Posar en un bol la mantega tallada a trossets, barrejar-la amb la farina a poc a poc, amb les mans, sense treballar-la en excés. Afegir la nata, la farigola i la sal.
Fer-ne una bola, la emboliquem amb paper film i la reservem a la nevera com a mínim una mitja hora.

Treure la massa i estirar-la. Amb ajut d’un tallador anar tallant les galetes i posar-les sobre un paper de forn o silicona en una safata.
Punxar-les amb ajut d’una forquilla i enfornar-les a 180ºC durant uns 15 minuts.

Bescuit gelat de torró

2011-01-01T16:04:00.000+01:00

Aquesta recepta la van fer a l'apartat de Cuina de casa del programa Cuines de TV3, el podeu veure aquí. A casa no ens agraden els postres massa dolços i per això la meva germana li va posar menys sucre. Un cop fet i provat varem veure que no li calia la cobertura de xocolata, sense ella també està deliciós. Per aquestes quantitats en surt una barra ben grossa, potser millor fer-ne la meitat. És ideal per acabar amb les restes de torró d'aquest dies.

Ingredients:
- 1 litre de nata líquida
- 1/2 barra de torró de xixona
- 1 barra de torró d'alacant
- 6 rovells d'ou
- 150 gr. de sucre
- 200 gr. de cobertura de xocolata negra
- 30 gr. de mantega

Esmicolar els torrons i reservar-los.

Batre els rovells amb el sucre fins a aconseguir una crema blanquinosa. Reservar.

Montar la nata. Barrejar-la amb els rovells d'ou a poc a poc.

Afegir els torrons esmicolats. Remenar i enmotllar.

Deixar 24 hores al congelador.

Posar la cobertura de xocolata i la mantega en un bol i desfer al microones, o amb un pot al bany maria. Millor fer-ho de minut en minuts i remenar entre un i l'altre fins que veieu que està ben desfesta, així evitareu que es cremi.

Desenmotllat i cobrir el bescuit amb la xocolata.

Pastís de formatge estil NY

2010-12-27T10:39:00.001+01:00

La recepta la vaig trobar tot remenant pel web Wholekitchen.

Ingredients:
Per la base:
- 210 gr. de galetes, jo vaig fer servir les Digesta
- 40 gr. de sucre
- 120 gr. de mantega
Pel farcit:
- 1 quilo de formatge cremós, vaig posar Mascarpone
- 190 gr. de sucre
- 35 gr. de farina de reposteria
- 5 ous
- 80 ml de nata
- 1 cullerada de cafè de ratlladura de llimona
- unes gotes d'extracte de vainilla
Per la cobertura:
- 240 ml de crema agre
- 35 gr. de sucre
- unes gotes d'extracte de vainilla

Triturar les galetes fins que estiguin fines com farina. Barrejar-les amb el sucre i la mantega desfeta fins que formin una massa compacte.
Omplir el fons del motlle amb aquesta massa tot pressionant fins a aconseguir una capa fina. En algunes receptes he vist que també cobreixen les parets del motlle. Reservar a la nevera.

En un bol posem el formatge cremós, el sucre i la farina, i batrem suaument durant una bona estona. Hi anem afegint els ous un a un, sense deixar de batre. Per acabar hi afegim la nata, la ratlladura de la llimona i la vainilla, i ho barregem bé suaument fins que quedi tot integrat.

Tirem la barreja sobre la base de galetes i ho posem al forn a 180ºC durant 15 minuts.
A continuació el baixem a 120ºC i el deixem coure durant una hora i mitja aproximadament.
El deixem refredar fora del forn mentre preparem la cobertura.

En un bol posem la crema agre, el sucre i la vainilla i ho barregem fins aconseguir una massa fluida.
Posem la barreja per sobre el pastís amb compte, ja que encara estarà calent, i la tornem a introduir al forn durant uns 15 minuts.

Un cop passat el temps la traiem del forn, abans no es refredi del tot li passem un ganivet pel voltant del motlle per què així després el podrem desemmotllar millor.
A la recepta aconsella deixar-lo refredar a dins el forn ja apagat abans de posar-lo a la nevera. Jo el vaig deixar refredar a fora. Tal com diuen el vaig deixar tota la nit per tal que prengués cos i consistència.

Nota: Jo vaig fer servir Crème Fraîche barrejada amb una mica de iogurt per fer-la una mica més agre... El "truqui" és de Directo al paladar, aquí podeu veure'n el post.

Gratinat de llagostins

2010-12-20T20:23:00.000+01:00

A un dels cursos amb en David Lienas a l'Espai de Consum Bonpreu ens va fer una gratinat com aquest, la recepta ori1ginal era amb garotes però quan no n'hi ha aquesta versió és molt bona. Les mides són per unes quatre persones aproximadament.

Ingredients:
- 16 llagostins
- 60 gr. d'escalunyes
- 80 gr. de porro
- oli d'oliva verge
- mantega
- 60 gr. de tomàquet pelat i sense llavors (pot ser de llauna)
- 80 gr. de carbassó (la part verda)
- 100 gr. de nata
- 1 rovell d'ou
- 20 ml. de Conyac
- sal i pebre blanc

Netejar els llagostins. Reservar.
Pelar i picar les escalunyes ben fines i posar-les a ofegar en una paella amb la mantega i una mica d'oli d'oliva. Quan comenci a daurar afegir-hi el porro també picat ben petit. Ofegar-lo bé.
Mullar amb el Conyac i deixar evaporar.

Afegir el tomàquet triturat i el carbassó picat ben fi. Salpebrar.
Ofegar fins que sigui una pasta gairebé seca. Barrejar amb els llagostins a daus i mullar amb la nata. Coure lleugerament.
Rectificar de sal i pebre i retirar del foc.

Deixar refredar lleugerament i barrejar-hi el rovell d'ou.
Omplir els motlles individuals on els servireu i gratinar al forn.

Sopa de bolets

2010-11-30T09:21:00.001+01:00

Al número 111 de la revista CUINA (octubre 2010), en Pep Nogué ens presenta aquesta sopa que em va cridar l’atenció per la seva senzillesa. Jo la vaig fer amb el meu bolet predilecte, la llenega negra (foto), però ell ens la presenta amb rovellons que de ben segur tambe és ben bona.

Ingredients:
- 2 litres de brou vegetal
- 50 ml d’oli d’oliva
- 1 quilo de rovellons
- 400 gr. de cansalada viada
- 1 cabeça d’alls
- 1 ceba de Figueres
- 25 gr. d’ametlles torrades
- 3 grans d’alls
- 2 llesques de pa torrat
- 1 branca de julivert
- sal

Posem en una olla al foc el brou vegetal.

Netegem els bolets escollits i traiem les impureses amb un drap humit, vigilant que no es trenquin. Els tallem a la mateixa mida.

En una altra olla hi posem l’oli d’oliva i hi sofregim lleugerament la cansalada viada tallada a daus petits. Hi afegim la ceba i la cabeça d’alls tallats ben petits.
Hi afegim els bolets i ho deixem coure 2 minuts.

Afegim el brou vegetal que teníem ja al foc i ho deixem coure uns 15 minuts a foc suau.

Fem una picada amb les ametlles, els 3 alls, el julivert i el pa torrat, ho deixatem amb una cullerada de la sopa i ho tirem a l’olla.
Deixem coure 2 minuts més i la podem servir.

Crespells de salmó

2010-11-27T21:26:00.002+01:00

Fa uns dies vaig anar a un altre curs de la Mercè Rovira gràcies a la botiga Artero del carrer del Call, ens va fer uns quants plats d’aprofitament, allò que fem tots quan tenim restes a la nevera. En aquesta ocasió dels estris que ens va presentar em va atraure un de ben senzill per facilitar tancar els crespells. Se’n poden fer de diferents mides per què també talla la massa, i crec que el faré servir per fer pasta farcida... Ja en penjaré alguna de les receptes que ens va fer, però de moment i aprofitant el que tenia jo a la nevera vaig fer-ne aquests crespells de salmó. Val a dir que el farcit també estava molt bo com a tàrtar!

Ingredients:
- 500 gr. de salmó
- 3 culleres de postres de crème fraîche
- 1 rajolí de salsa de soja
- 1 cullera de cafè de mostassa
- sal
- anet fresc
- un ou dur

Piquem el salmó petit amb el ganivet. El marinem amb un rajolí de salsa de soja i el reservem.
Piquem l’ou ben petit i el barregem amb la crème fraîche, la mostassa una mica de sal i l’anet. I afegim el salmó i ho barregem bé.

Anem fent els crespells posant una cullerada al costat i tancant-lo amb ajut d’una mica d’aigua per segellar-lo i una forquilla (això si no tenim l’aparell que us deia).

Es poden fregir o coure al forn.

Pomes del ciri farcides de carn i bolets

2010-11-23T09:08:00.000+01:00

Aquest any la Cristina m'ha dut pomes del ciri, l'any passat les vaig fer a la manera tradicional d'Arenys, el típic "relleno" la recepta del qual la podeu veure aquí; aquest any però les he farcit al meu gust.

Ingredients:
- 2 pomes del ciri
- 200 gr. de carn de vedella (filet de pobre) passat per la màquina dues vegades
- 200 gr. botifarra amb pebre
- 70 gr. de rossinyols
- 1 porro gran
- canyella
- nou moscada
- sal
- mantega
- all
- julivert

Primer posem en un bol les dues carns. Saltegem els bolets tallats ben petits els bolets, hi afegim l'all i el julivert picat, ho deixem coure uns minuts i ho afegim a les carns.
Tallem ben petit el porro i el saltegem a la paella, l'afegim també a les carns.
Afegim un polsim de canyella i de nou moscada. Barregem bé amb la mà, corregim de sal i ho reservem.

Pelem i buidem les pomes del ciri i les farcim amb la barreja. Passem per la farina la part del forat i la fregim per segellar-la.
Posem les pomes en una safata per anar al forn amb un dit d'aigua, un rajolí d'oli i una mica de mantega. També hi podem posar el que hem anat treien de dins les pomes.

Vigilar que no quedi massa sec, deixar coure a 180ºC una bona estona; les pomes del ciri aguanten llargues coccions sense problema.
Es pot afegir una mica de pa ratllat mullat amb llet a la barreja de carns per que quedi més melosa, però com que la poma del ciri admet molta cocció la carn ja s'amara de poma.

Amb el fons resultant, es pot lligar una mica i servir com a salsa.

Pupilas gustativas - Figues farcides de foie

2010-11-14T20:51:00.005+01:00

A Dani Albors el vaig conèixer pel seu bloc, Diario de un cocinero. Aquest cuiner d’Alcoi parla en ell de la seva manera de viure la gastronomia, l’amistat, l’amor...

Ara fa uns dies (tenia pendent de fer aquesta entrada) va venir a l’aula de la Boqueria a presentar el seu nou llibre, Pupilas gustativas, mentre ens parlava anava cuinant. Va ser una meravella veure la facilitat amb que tracta el producte, el cuina, el combina.
Em va agradar la senzillesa dels plats que ens va cuinar, així com la combinació de gustos i textures.

En Dani va aprofitar er presentar el guarapo, un producte canari que senzillament és la sàlvia de la palmera, la textura és com la de la mel, el color una mica més fosc i el gust... Mmmm... La veritat és que em va encantar, dolç sense ser empallegós com pot arribar a ser la mel.
Aquest dies l’he estat provant, amb mató queda sensacional; també he fet una crema de castanyes i moniato que he endolcit amb guarapo.

Figues amb foie i guarapo

Ingredients:

- 4 figues

- foie (pot ser micuit)

- guarapo

- pinyons torrats

- llavors de sèsam torrades

Pelar les figues i fer unes incisions en creu a la part superior, sense tallar la figa del tot.

Farcir-les amb pinyons i llavors de sèsam i foie per sobre.

Fregir-les en una paella i quan estiguin calentes posar-hi el guarapo per sobre.

Abans de servir empolsegar amb una mica de pols de kikos per sobre.

Quiche d'espinacs i rovellons

2010-11-06T03:32:00.000+01:00

Els quiches es poden fer del que sigui, aquest el vaig fer l’altre dia per aprofitar unes espinacs ecològiques i uns rovellons que havien quedat d'una sopa de la qual també penjaré la recepta.

Ingredients:
per la base
- 200 gr. de farina
- 100 gr. de mantega pomada
- 1 ou
- herbes de provença
- pebre i sal
pel farcit:
- espinacs
- rovellons
- 1 ceba
- sal
- un all
- una mica de julivert
- oli d’oliva verge
- formatge de Parma ratllat
- 100 ml. de nata líquida
- 3 ous

En un bol barregem amb les mans els ingredients per la base, quan comencen a agafar consistència emboliquem la massa amb paper film i la deixem reposar a la nevera.

En una paella fonda fem sofregir lleugerament la ceba picada fina amb oli.
Hi afegim els espinacs, salem i deixem que treguin l’aigua. Reservem.

En una altra paella saltegem en oli l’all picat, afegim els bolets tallats petits i el julivert picat. Reservem.
Batem els ous amb la nata líquida, hi podem posar espècies com canyella, pebre... Salem.
Hi afegim els bolets escorreguts i els espinacs també escorreguts. Afegim el formatge de Parma.

Estenem la massa que teníem a la nevera entre dos papers d’anar al forn intentant donar-li la forma del motlle, aprofitem un dels fulls de paper i l’estenem en un motlle per anar al forn. Jo en vaig fer servir un de rodó de uns 20 cm.
Farcim amb la barreja de bolets i espinacs.

Enfornem a 180ºC durant una mitja hora.
Es bo a temperatura ambient, i es guarda bé a la nevera.

Magdalenes veganes

2010-10-29T19:30:00.001+02:00

Tenia les restes d'una carbassa i en veure aquesta recepta vaig pensar que, malgrat no tenir prou carbassa hi podia afegir pastanagues. Han quedat molt bones, fins i tot crec que sols amb pastanaga quedarien d'alló més bones.

Ingredients:
- 300 gr. de farina integral de blat
- 200 gr de sucre moré
- 1 cullerada petita de bicarbonat
- mitja cullerada petita de llevat
- 1 cullerada petita de sal
- 1 cullerada petita de canyella
- un polsim de nou moscada
- 150 ml de llet de soja
- 150 gr. d'oli de gira-sol
- 1 tassa de puré de carbassa i pastanaga
- ametlla molta i sucre per empolsar les magdalenes

Pelar la carbassa i les pastanagues i tallar-les a trossos. Posar-les en un safata que pugui anar al forn i tapar-les amb paper d'alumini. Enformar a 180ºC fins que estiguin tendres.
Triturar-ho amb l'ajut del passapurés i reservar.

Barrejar en un bol la farina, el sucre moré, el bicarbonat, la sal, el llevat, la canyella i la nou moscada.

En un altre bol barrejar el puré de carbassa i pastanaga (una tassa gran) amb l'oli i la llet de soja. Anar-hi afegint la barreja de farina sense deixar de remenar dins a aconseguir una pasta homogènia.

Repartir la massa en motlles per magdalenes (amb els paperets) tot omplint-los tres quartes parts. Tirar-hi per sobre una mica d'ametlla picada i sucre.

Fornejar a 180ºC fins que estiguin cuites (quan comencin a estar torrades per sobre mireu amb ajut d'una agulla si estan fetes per dins), al meu forn vaig estar entre 20 i 30 minuts.

Panellets

2010-10-24T20:57:00.001+02:00

Aquest any en comptes de fer servir la recepta de la Mireia Carbó he decidit fer la que la Carme Ruscalleda explica al seu llibre Cuinar per ser feliç. Jo els he fet de pinyons (els únics que m'agraden) i de coco, no he fet els de codonyat.

Ingredients:
- 500 gr. d'ametlles en pols
- 350 gr. de sucre
- 150 d'aigua mineral
- 1 clara
- 400 gr. de pinyons
- 200 gr. de coco ratllat
- 2 rovells

Preparació de la massa base:
Barrejar en una cassola ample el sucre i l'aigua, arrencar el bull per tal que es torni xarop.
Abocar-hi les ametlles i remenar contínuament sense parar fins a lligar-ho, uns dos minuts.

Apartar del foc i deixar refredar. Incorporar la clara d'ou sense muntar i remenar bé. Deixar reposar unes dues hores a la nevera o deixar-la tota la nit.

Partir la massa en tres parts (dos per fer-la amb pinyons i una per fer-la amb coco).

Pinyons: formar boles petites i regulars (va fer fer un cilindre i tallar-lo a peces iguals). Arrebossar-les amb els pinyons (la pasta és prou enganxosa com per retenir-los).
Anar-los col·locant sobre una safata amb paper de fornejar o silicona i pintar-los amb rovell d'ou barrejat amb sis gotes d'aigua.
Fornejar a 200ºC, el temps per daurar els pinyons, pocs minuts, uns 6 minuts.

Coco: amassar la massa amb el coco ratllat i formar boles ovalades o amb forma de piràmide.
Col·locar-los sobre una plata amb paper de fornejar o silicona.
Fornejar a 200ºC menys temps que els anteriors, uns 4 minuts.

1r agermanament de cócs i coques a Vinarós

2010-10-16T00:34:00.043+02:00

Si l’Àtica ha esdevingut el restaurant de referència d’alguns gastroblocaires catalans, el forn de pa Ca Massita (al Facebook)de Vinarós ha esdevingut un destí obligat, desitjat, esperat i enyorat.

Per sort, de tant en quant organitzen “saraos” com el que varem gaudir el dissabte 9 d’octubre passat, el primer agermanament de cócs i coques de Vinarós.

En Xisco (Una vida nova) i na Xesca (Can Loi) varen fer una visita llampec, juntament amb uns quants quilos de farina mallorquina que varen passar sense problemes (tot i ser pols blanc per fer coques) pels controls de l’aeroport. D’allí cap a Vinarós.

La resta de gastroblocaires i altres participants varem arribar-hi el dissabte al matí, alguns abans que altres. I en arribar, mans a la massa. Pastar, donar forma a la massa, omplir els cócs i les coques, omplir els cocarrois... Hi havia feina per a tothom, fins i tot pels més petits.
Quan la Mar, la Rachel i jo vàrem arribar ja hi havia ja Ca Massita en ple, en Massitet i na Kisumenja, l'Starbase i la seva super-germana i en Roger; i quanta feina havien fet ja!
Quin goig feia la taula que recollia la feina feta quan sortia del forn... Quina salivada tot mirant-la!

I un cop asseguts a la taula ben servida, a endrapar!

Com diu l’Starbase en una de les seves cròniques: semblava que ens volguessin omplir per fer foie!!

Les delicadeses que varem poder provar:

Cócs de tonyina, de ximixurri (sorprenent i bona),

De fruites del temps (genial), de poma amb canyella (genial també), de figues, de comunió (el genial ja conegut)

Coques de pebrot (molt bona i senzilla), de trempó (bona per que sí), de verdures amb verat,

Cocarrois de sobrassada, ceba i patata (extraordinaris), de verdures amb panses

Coques de patata (com m’agraden!)

Xocorrocs (la nova estrella de forn Ca Massita un homenatge als nans de Vinarós)

Ensaïmades de sobrassada i de cabell d’àngel

Arròs al forn de la mare de Ca Massita, que estava genial, amb botifarrons, tomàquet, alls i costellam... Estava de mort!

Patates al forn

Licor d’herbes mallorquines

Cremat

I aquí podeu veure més fotografies:

Espaguetis amb escopinyes de l'Ada

2010-10-14T18:50:00.002+02:00

El llibre de l'Ada Parellada Com fet a casa, es una petita meravella, especialment per qui no li agradi cuinar massa ni complicar-se la vida amb la preparació dels plats, com a la meva germana. Per això li vaig comprar. El primer que ens va cridar l'atenció foren aquests espaguetis i els varem fer, us els aconsello!

Ingredients:

- espaguetis
- llauna d'escopinyes (l'Ada aconsella la marca Pay Pay)
- alls
- bitxos
- oli verge d'oliva

Pelar i tallar a làmines els alls, afegir-los en una cassola amb oli juntament amb els bitxos. Quan els alls comencin a daurar retirar, alls i bitxos, de l'oli i reservar.
Colar les escopinyes tot guardant-ne el liquid.
Bullir els espaguetis i afegir-los a la cassola juntament amb el líquid de les escopinyes. Donar unes voltes per tal qe agafin el gust de l'oli (no hi varem posar els bitxos) i del suc.
Afegir els alls i les escopinyes i servir.

El segon cop que els vaig fer (foto), al fregir els alls hi vaig afegir uns tomàquets secs en oli tallats petits.

Pollastre amb iogurt, poma, taronja i espècies

2010-09-25T07:22:00.000+02:00

Vaig arribar de la feina cansada, i tenia ganes de fer una cosa ràpida. Se’m va ocórrer que podria quedar bo amb l’estoig de vapor fet servir com una tajín àrab, i si, ràpid i bo.

Ingredients:
- una cuixa de pollastre
- un iogurt grec o crème fraîche
- espècies: tikka massala, curry, pebre...
- una poma
- una taronja
- oli
- sal

Cremem la cuixa a la flama (sempre ho faig amb el pollastre amb pell). I la tallem en dos trossos.

Pelem i tallem la poma a trossos petits; la taronja la desgranem a sang. També és pot posar a trossos sense treure-li la pell als grills. El suc que deixa anar el barregem amb el iogurt o la crème fraîche amb les espècies escollides, sal i un raig d’oli.

Deixem cobert el pollastre amb la barreja anterior (més que cobert, untat) i ho deixem reposar uns minuts.

Posem en un estoig de vapor Lékué una capa de poma i una de taronja. A sobre el pollastre i a sobre d’aquest la resta de iogurt que quedi.
El tapem i el posem al microones deu minuts a màxima potència. Si es vol en acabar es pot obrir l’estoig i el gratinem una mica (si el microones té gratinador).