El dissabte varem anar al Museu de la Xocolata, un cop més convocats per la Gemma de La Cuina de Casa. Va ser molt divertit, i ens ho varem passar d’allò més bé com podeu veure a les fotografies.
Vaig fer, per primer cop, uns vídeos. Els penjo, són fets amb la càmera compacta, o sigui que perdoneu la qualitat i la poca pràctica.
Refredant la xocolata blanca.
Primer varem temperar les xocolates, per fer-ho varem avocar sobre el taulell una part de la xocolata desfeta i la varem anar removent fins aconseguir que estès a 27ºC la xocolata blanca, 28ºC la xocolata amb llet i a 29ºC la xocolata negre.
Després varem barrejar-les amb a resta per tal d’aconseguir la temperatura adient per treballar: 28ºC la xocolata blanca, 29ºC la xocolata amb llet i 30ºC la xocolata sense llet.
Recuperant la xocolta ja refredada.
Un cop aconseguir varem omplir unes quantes mànegues pastisseres amb les xocolates. Unes parts de les blanques les barrejarem amb ratlladures de llima i gingebre, i també les varem posar dins mànegues pastisseres.
Ens va ensenyar com anar fent dibuixos sobre un plàstic, també pot ser paper sulfurat, com decorar-ho amb pipes, fruites, sal maldon, pebre... I com anar-hi posant el palet tot girant-lo un cop dins per tal que s’agafi bé a la xocolata.
Com hem d'anar fent les piruletes.
Mentre es refredaven les nostres creacions ens va fer una visita guiada pel museu. En preguntar si podíem deixar les bosses i jaquetes allí, algú va saltar dient les bosses rai! Les piruletes!!! No hi havia cap problema, la cuina quedava tancada i no hi podia entrar ningú.
En la visita varem descobrir que hi ha tres tipus de planta del cacau, la més bona i de més qualitat en vies d’extinció, el crioll, originari d’Amèrica Central Veneçuela i Colòmbia. Molt vulnerable a les plagues surt molt car de cultivar i actualment representa un 3% de la producció. Els altres dos són, el Foraster originari de Nigèria, Ghana, Costa d’Ivori i Camerun és el més estès representant el 70% de la producció; el tercer, el Trinitari, és un híbrid, procedent de Sri Lanka, Indonèsia i Madagascar.
Varem conèixer el procediment que és fa en originen, doncs no és pot exportar la fruita tal qual si no amb una primera manufacturació. Una protecció que fan els governs d’origen per tal de protegir, si més no, la poca indústria que tenen al país.
També els diferents processos que segueixen un cop arribat al destí, separació de la mantega amb la qual es fa la xocolata blanca, més ho menys torrat, més o menys mòlt, tot li donarà el gust, més o menys agre, més o menys de qualitat.
Per veure les fotos cliqueu la imatge
Un cop retornats a la cuina varem poder comprovar que les piruletes s’havien refredat i que les podíem agafar totes sense cap problema, malgrat que havíem dubtat que, en alguns casos, s’aguantessin.
He d’assenyalar la meravellosa atenció que ens va donar la Montse, la nostra professora, i a la qual podeu veure carregada de càmeres tot fent-nos la foto de grup.
Ei Sara Maria, quina meravellosa crònica, amb videos i tot! Ens ho vam passar genial! Molts petons.
ResponEliminaHola Sara Maria!! Quina crònica més guapa i complerta! I quina memòria mare meva, amb l'explicació dels tipus de cacau!!
ResponEliminaLa veritat és que ens ho vam passar molt i molt bé! Jo cada dia estic gaudint més d'aquestes trobades ja que a part de conèixer gent meravellosa, aprens un munt de coses!
Petons!!
Carai que ho paseu be.
ResponEliminaSuper reportage fotogràfic....L'arrivada de les piruletes a Cambrils va ser: PERFECTES...
ResponEliminaPtnts
Fantàstic reportatge, sobretot pels que no hi van estar...Miraré tot amb calma, per apendre..
ResponEliminaPetons
Núria
Quin gust treballar amb la xocolata, no??? segur que més d'un es deuria llepar els dits! jejeje!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Un super reportatge!. A més de la teva col·lecció de fotos fantàstiques, aquesta vegada ens sorprens amb aquests vídeos!. Sort que has escrit algunes dades, perquè jo, que sempre vaig amb la llibreta i el boli prenent apunts, ahir la vaig abandonar i em vaig llençar a fer piruletes!. Va ser molt divertit i molt interessant!.
ResponEliminamoltes gràcies, sara, per aquest súper reportatge. ja vaig veure que em vaig perdre un gran curs, però dissabte em tocava suar la cansalada mentre vosaltres ho passaveu tan bé. no creguis que no pensava en vosaltres mentre m'empassava les barretes energètiques!
ResponEliminacom sempre, amb les teves fotos, i ara amb els vídeos, és com si hagués vingut :)
Sara Maria, una crònica genial!! Quina enveja que em feu!! ;) A més fent piruletes de xocolataaaaa!!! ooooooohh! :)
ResponEliminaQué bueno!!!!! Grandisisisisísimo post.
ResponEliminaUn abrazo
Roberto
Sara Maria, amb aquest reportatge tan acurat em recordaré ben be de com va anar la classe i de com fer les piruletes.
ResponEliminaAhir et vaig fer un comentari i no sé perquè no ha eixit. Bé, res, que fantàstic. Que un museu de la xocolata i jo... perill!!! :D
ResponEliminaCaram, quina rapidesa!
ResponEliminaUna crònic genial, ens ho vam passar molt bé.
Ara només cal esperar que organitzin un taller de bombons... ;)
FANTÀSTIC reportatge, Sara Maria!!!: Explicacions, fotogafies... i fins i tot videos!... I quines "piruletes" més artístiques us van sortir!
ResponElimina