En primer lloc cal tenir en compte de no posar en contacte directament el llevat amb la sal i el sucre. Que l'aigua en la qual dissolguem el llevat ha d'estar a uns 35ºC, no més calent, si està freda tardarà més a llevar.
Ingredients:
- 500 gr. de farina de força
- 30 gr. de llevat premsat, no químic
- 250 gr. d'aigua
- 5 gr. de sucre
- 10 gr. de sal
- paper film
Barrejar l'aigua amb el llevat per què es dissolgui.
Barrejar el elements secs: sal, farina i sucre.
Ajuntar les dues barreges i treballar la massa, cal treballar-la molt fins a aconseguir una massa elàstica. No menys de 15 minuts. Si la massa no és suficientment elàstica, el pa després de pujar, baixarà.
Es deixa reposar la massa durant una hora tapada amb paper film (o drap humit) per que un dels enemics del llevat és l'aire. Deixar-la en un lloc temperat entre 20 i 40 graus, millor a 30-35 graus, per tal d'afavorir l'actuació del llevat. Si la temperatura és massa alta el llevat morirà, i si és massa baixa es tallarà la fermentació.
Un cop la massa ha fermentat la "trenquem", o sigui que la pastem una mica per tal que deixi anar l'aire que ha quedat a dins. Es dona forma al pa i es deixa reposar una altra vegada durant un quart d'hora més.
Abans de coure el pa el podem envernissar amb aigua o ou amb molta cura per tal que quedi brillant. O posar-hi una mica de farina per que quedi més rústic.
Coure el pa entre 220-250 graus els primers cinc minuts per tal que es tanquin els porus. Després abaixar la temperatura de cocció a 30 graus per tal que es cogui de dins. Anem vigilant fins que el veiem cuit.
donant una ullada el teu blog
ResponEliminauna abraçada des de Reus
Sara Maria, es baixa la temp 30 graus o es baixa la temp a 30 graus? Es que només 30 graus em sembla molt poc...però si ho diu en David aleshores p'alante!! :)
ResponEliminaT'ha quedat molt bé!!!
ResponEliminaÉs fàcil fer pa i dona moltes satisfaccions!
Petonets
Tinc un fill a qui no li agraden les pizzes ni els cocs de recapte. Així que quan toquen per sopar, a ell el faig content fent-li un pa com aquest (però de mida més petita), i ell sopa encantat de la vida sucant-lo amb oli i un tall de pernil. "Com el pa de casa, no hi ha res!" diu (i amb raó)
ResponEliminaUna abraçada
Sempre se'm fa atractiu això de fer pa, però encara no m'he estrenat!. El teu t'ha quedat molt bé, a punt de sucar unes bones llesques amb tomàquet!.
ResponEliminaStarbase,jo la vaig baixar a 30 graus i va anar molt bé!
ResponEliminaBenvingut Té la mà Maria!!! Visitaré el teu!!
ResponEliminaQuina bona pinta que fa aquest pa!
ResponEliminaSalutacions
Veig que tu també has fet pa!
ResponEliminaQuina bona pinta!
La molla es veu ben fluixeta!
Mmmmh!