Abans de continuar amb la crònica de la visita al Central Cafè, la primera part de la crònica la podeu veure aquí, he de dir que a casa he crescut amb una cafetera sempre a punt. A la meva mare el cafè li curava tots els mals, tenia mal de cap... Cafè, tenia dolor... Cafè. Fins i tot si tenia insomni, s’aixecava del llit, es prenia un cafè i tornava al llit on dormia, ara si, plàcidament.Jo he de dir que cafè sol, no el prenc gairebé mai; amb llet, sempre amb llet. I sempre l’havia demanat amb la llet freda... Després de veure com es prepara un bon cafè i un bon cafè amb llet, i tastar-los, sé per què el demano així.
Sols dir-vos que tinc al darrera la feina Cafès El Magnífico i que ja m’he acostumat a prendre el cafè amb llet allí i no el demano amb la llet freda.
Bé, continuem amb la passió pel cafè que Salvador Sans, de Cafés El Magnífico ens va transmetre en la nostra visita al Central Cafè.
L’experiència de prendre un cafè és una experiència sensorial que hauria de ser única i puntual... Què busquem sensorialment al prendre un cafè: que sigui dolç en contraposició a amarg, que ens doni una sensació de plenitud en boca, sedosa; i una certa acidesa que deixi la boca refrescant.
El cafè té mes de 1000 components aromàtics (el vi en té 400).
L’origen del cafè el trobem a Etiòpia, malgrat que els primers en conrear-lo varen ser els iemenites. Els esclaus feien servir les cireres de cafè per menjar en les llargues travesses pel desert, ja que els donaven energia pel seu contingut en sucres i cafeïna; l’escorça i les fulles serveixen com a repel•lent d’insectes.
Hi ha dos espècies de cafè, l’Aràbiga, la de més qualitat, i la Robusta, amb el doble de cafeïna i el doble de sabors “defectuosos”. I si, són dues espècies molt diferents. L’Aràbiga estima les altituds, aproximadament es fa a 800 metres, i la temperatura suau (21-25 ºC); la Robusta, el seu nom ja ho diu, aguanta més inclemències i la calor.
Una plana d’Aràbiga fa uns 800 gr. de fruita que es tradueixen en 400 de cafè a l’any.
Es pot començar a recol•lectar a partir del tercer any i, segons com la tractes pot donar fruit fins a 40 anys sense minvar ni millorar la qualitat del gra. La collita mecànica escurça la vida de la planta a uns 10 anys. La qualitat del gra és bianual.
El bon cafè avui en dia és compra a molt més que un preu just, el preu d’una tona de cafè val el que una tona de coure, i la pot arribar a triplicar!
El cafè Robusta, amb una qualitat força inferior fins i tot que aquest 60% de baixa qualitat d’Aràbiga, va al mercat de cafès solubles i de càpsules, així com a mercats amb nivell per càpita més baix. També van a parar a aquests mercats els Aràbiga que han patit algun defecte en el procés d’elaboració.
I com que encara ens queda el procés de torrat i de preparació d’un bon cafè, he de dir allò de... CONTINUARÀ!
La primera part de la crònica la podeu trobar, aquí.
I la segona crònica de l'Starbase de Decuina, aquí.
1 comentari:
Això és més que una crònica: és un regalet per als que volem aprendre coses del café. Dades, documentació i aroma... això és el que despren aquesta entrada :))
Publica un comentari a l'entrada