Fa temps, abans del confinament, vàrem anar, amb la família a Vilanova de Sau, a la Fira de bruixeria que hi fan... Entrarem a dinar a un restaurant de l’entrada del poble, El Ferrer del Tall... i... oohhh... quina meravella, quin descobriment!
Fins que no vàrem estar confinats tres mesos, no vaig descobrir la seva cuinera.
Maria Nicolau, va esdevenir una de les persones més seguides, o almenys comentades, a Twitter durant aquests mesos que estàvem tancats a casa. Molts, varen tornar a cuinar, molts varen descobrir que no els era tan difícil posar-se a la cuina, altres receptes que mai havíem provat de fer, potser per por (quina porchetta!!).
En acabar el confinament, els seus comentaris a les xarxes va esdevenir obligats de seguir, i quan va publicar el seu llibre, amb un nom provocatiu, va ser obligat de fullejar, i un cop ho fas, estàs obligat a llegir-lo.
Aquí us deixo l’entrevista que li fa un altre gran, l’Antoni Bassas al diari Ara. Sols una nota, jo encara faig sopa (escudella) per sopar molts dies, generalment amb el que tinc a la nevera: una sopa de reaprofitament. A casa la fèiem per sopar molts cops, l’expert era el pare, arreplegava els que estava a punt de fer-se malbé i ens feia unes escudelles meravellosos. Aahhh... i a l’estiu també, la mare la refredava amb gel a la pica, i servides fredes una bona font de líquid per aguantar la calor.
