*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vinagreta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vinagreta. Mostrar tots els missatges

divendres, 23 d’agost del 2019

Amanida de col - Coleslaw

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Recepta clàssica de l'amanida de col, “coleslaw”, que he trobat a Williams-Sonoma, una web magnífica de receptes, moltes receptes, i on també venen estris de cuina.
La salsa es fa amb una maionesa feta a casa amb sucre i espècies, un acompanyament perfecte per a porc, entrepans, i carns a la brasa.
Algunes receptes l'hi afegeixen poma, o afegeixen una cullerada de crème fraîche a la vinagreta.

Ingredients:
Del Banc de Recursos del Ministerio de Educación
- 1 col verda, sense les fulles externes i la tija grossa
- 1 pastanagues
- 1 pebrot verd petit
- 1/4 de ceba blanca mitjana
- 1 rovells d'ou
- 1 cullerada de postres de mostassa Dijon
- 1 raig de vinagre de sidra
- 1 tassa d'oli de gira-sol
- 1/2 cullerada de llavors d'api
- sal i pebre
- 1 cullerada de postres de sucre

Pelar i ratllar les pastanagues pels forats grans dels ratllador, o bé tallar-les en juliana. Reservar-ho en un bol. Picar, ben petit, el pebrot verd. N'hi ha d'haver aproximadament mitja tassa. Afegir a les pastanagues.
Ratllar la col o bé tallar-la ben fina en juliana, unes 6 tasses aproximadament. Afegir al bol amb les pastanagues i el pebrot.
Ratllar la ceba amb un ratllador col·locat sobre el bol, de tal manera que tant la ceba ratllada com el suc caiguin a dins. Reservar.

Fer una maionesa amb els rovells d'ou, la mostassa i la meitat del vinagre, tot anar-hi afegint l'oli poc a poc.
Quan la tenim emulsionada li afegim la resta del vinagre i la resta de l'oli.
Afegir-hi les llavors d'api, el pebre blanc i el sucre.

Amanir les verdures del bol amb aquesta barreja. Deixar a la nevera com a mínim unes tres hores.

dissabte, 29 de setembre del 2018

Escabetx de conill a la cervesa

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Amb aquesta recepta participo al setè concurs de que a revista Cuina convoca en motiu de la Festa del porc i la cervesa de Manlleu. 

M'acaben de comunicar que en sóc finalista!!

He fet servir la cervesa per que, quan la vaig provar, li vaig notar un gust de bosc i volia fer un escabetx amb moltes herbes aromàtiques i aquesta cervesa li potencia els seus aromes.
Per qué l'escabetx amb gust a bosc? Quan era petita, el meu oncle que era caçador, ens duia de tant en quant, un conill de bosc o llebre. La mare el guisava amb una punta de vinagre. Recordo perfectament el gust fort de la seva carn, i l'aroma de bosc que tenien.

ACTUALITZACIÓ: 

Em van comunicar que era finalista, i cap a Manlleu s’ha dit. Allà, tot visitant la Fira del Porc i la Cervesa vaig poder veure que l’elaborador de la cervesa que he fet servir també la distribueix amb el seu nom CervesaArtesana Minera, en concret és la Minera Avet-Hefeweizen, la qual, segurament, és més fàcil de trobar.

I finalment, una sorpresa, vaig guanyar el premi a la Millor recepta tradicional del concurs!!!



Ingredients:

- mig conill
- un porro
- una ceba tendra
- una pastanaga
- una branca d'api
- herbes aromàtiques (romaní, farigola, llorer, salvia, estragó... al gust)
- dos grans d'all
- un got i mig de cervesa
- un got de vinagre de Jerez
- oli d'oliva verge
- sal i pebre

En una cassola de fang enrossir el conill tallat a trossos grans, salaprebat. Reservar.

Tallar el porro i la pastanaga a trossos no massa petits, posar-los a la cassola on hem fregit el conill amb els dos grans d'all sense pelar.
Tallar igual la branca d'api i afegir-la.
Tallar la ceba en juliana i afegir a la cassola.
Salar i afegir les herbes aromàtiques.

Quan estiguin fetes, afegir-hi la cervesa i el vinagre, remenar i afegir el conill.
Abaixar el foc i esperar que faci xup-xup, deixar uns minuts i apagar el foc. Deixar reposar, millor fins l'endemà.

Bon profit!

dimecres, 12 de desembre del 2012

Dos llibres i una recepta

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L’Ada Parellada ve de família restauradora, la Fonda Europa de Granollers és un clàssic, com ho és el Set Portes de Barcelona. Tots tres tenen en comú la família Parellada.

El meu avi havia estat agent de canvi i borsa i anava sovint al Set Portes, al davant mateix d’on aleshores hi havia la Borsa de Barcelona. El seu famós arrós Parellada va ser creat pel senyor Parellada per tal que els senyors ben vestits no s’embrutessin en menjar l’arrós.
Recordo anar-hi algun que altre diumenge amb la família, donaven als infants uns contes i uns llapis per tal que dibuixéssim mentre els grans acabaven de menjar. M’agradava anar al Set Portes, era dia de festa.

 Quan l’Ada es va embrancar en el món de la restauració ho va fer amb el Semproniana, ara en farà 20 anys.
Recordo el primer dia que hi vaig entrar, em vaig sentir com a casa, la seva decoració eclèctica amb objectes i mobles diversos és molt acollidora. Recordo que també els coberts i gots eren diversos. I el que recordo més és la lasanya amb botifarra negra... Brutal! Per cert, no us perdeu la seva nova web!

Doncs l’Ada, justament per celebrar aquest aniversari, ha tret un llibre Les receptes de Semproniana.
Receptes que han acompanyat als seus clients tots aquests anys. Però com és costum als seus llibres de receptes, són ben explicades, senzilles i assequibles en la seva gran majoria, la qual cosa s’agraeix.

I com a dona inquieta que és també ha tret una novel·la, la seva primera novel·la Sal de Vainilla.
Una novel·la fresca, que invita a asseure’s tranquil·lament a llegir envoltat pels aromes que surten dels fogons. “Àcida, fresca i enginyosa, però també tendra i enigmàtica, per les pàgines de Sal de vainilla hi sobrevola un misteri i una passió continguda, però també un amor incondicional per la cuina”.
Dos bons regals per aquests Reis.

La recepta que us afegeixo és del llibre Les receptes de Semproniana.
Uns quants blocaires varem tenir la sort de compartir amb l’Ada i el seu equip un vespre extraordinari. Varem cuinar receptes del llibre per després compartir-les a taula. Aquesta és la que el meu grup va realitzar sota la guia de l’Òscar. Gràcies!






Canalons farcits de ceviche de peix

Ingredients:
- pasta de macarrons grans
Pel ceviche de peix:
- 150 gr de tonyina fresca
- 150 gr de salmó fresc
- 150 gr de gambes pelades i netes
- 100 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de salsa de soja
- 10 gr de gingebre mòlt
- pebre i sal
Per al guacamole:
- 500 gr de porpra d’alvocat
- 25 gr de ceba tendra
- 25 gr de tomàquet madur
- julivert
- suc de mitja llimona
- pebre vermell picant
- oli d’oliva
- sal
Per a l’oli de soja:
- 100 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de salsa de soja
- 1 cullerada de sèsam torrat
Per a decorar:
- alfàbrega germinada

Al taller ho varem fer amb gambes, malgrat que la recepta del llibre posa bacallà dessalat.

En primer lloc es prepara el guacamole. Posem en un bol la porpra d’alvocat juntament amb el suc de la llimona, la ceba picada fina, el tomàquet pelat, sense llavors i també picat fi, el julivert picat, una mica de pebre vermell i un bon raig d’oli d’oliva. Ho barregem i reservem (amb el pinyol de l’alvocat a dins per que no ennegreixi).

Piquem els peixos amb el ganivet. Els posem en un bol i els amanim amb oli, soja i gingebre. Reservem.

Bullim els macarrons en molta aigua amb sal deixant-los al dente i vigilant que no es trenquin. Els refresquem ràpidament i els eixuguem. Els farcim amb el tàrtar de peix.

Fem una vinagreta amb l’oli, la soja i el sèsam.

A la base del plat hi posem guacamole, a sobre quatre macarrons, ho amanim amb la vinagreta i hi posem a sobre una mica d’alfàbrega germinada.

dimecres, 6 d’abril del 2011

Verdures adobades amb vinagre i espècies

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
El nom que li donen a Gran Bretanya és Piccalilli, he conservat l'ingredient principal, la col-i-flor, la resta he fet servir les que tenia a casa. La recepta original és del llibre "El libro de las conservas".

Ingredients:
- una col-i-flor
- 2 cebes grans
- 900 gr de verdures: pastanaga, nap, carbassó
- 60 gr. de sal marina
- 2 culleres de farina
- 275 gr. de sucre
- 1 cullerada de cúrcuma en pols
- 30 gr. de mostassa en pols
- 900 ml de vinagre
- un farcellet d'espècies: pebre de jamaica, fulles de llorer, clau, cassís, pebre en gra, llavors de mostassa, canella, gingebre

Uns dies abans fer un farcell amb una gassa i les espècies, afegir al vinagre i deixar macerar. El dia de fer la recepta es retira el farcell.

Un dia abans, netejar, pelar i tallar les verdures a daus regulars, intentar conservar els cabdells de col-i-flor sensers.
En un bol gran, millor que no sigui metàlic, posar 1,2 litres d'aigua i la sal; quan la sal estigui disolta afegir les verdures. Si cal posar un plat a sobre les verdures per tal que es quedin summergides. Deixar reposar durant 24 hores.

Escòrrer les verdures i rentar-les amb aigua freda. Bullir aigua en una olla gran i afegir les verdures. Escaldar durant uns 2 minuts. Colar-les i refredar per tallar la cocció.

Mentre l'aigua està escalfant, en un bol barrejar la farina, el sucre (si us agrada més fort en podeu posar menys), la cúrcuma y la resta d'espècies. Diluir amb una mica de vinagre. Afegir amb la resta de vinagre i posar en una cassola al foc. Ha de bullir mentre remenem per que no quedin grumolls. Reduim el foc i deixem coure uns 15 minuts.

Afegir les verdures i remanar bé per tal que s'impregnin de la salsa. Envassar en pots de vidre estilitzats, tancar i segellar tal com tingueu costum. Deixar reposar en un lloc fosc i fresc durant un mes.

Jo el que faig és fer bullir en aigua els pots i les tapes, les trec en calent de l'aigua amb unes pinces per no cremar-me, les omplo amb la barreja calenta, els tapo i els poso cap per avall fins que es refreden.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Amanida japonesa de salmó

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
La última de les receptes que el xef de Blanc de Tòfona ens va obsequiar al curs de Gadgets de cuina. Una meravella de colors i gustos. Tots els plats (els dos anterior i aquest) van anar maridats amb un vi blanc que ens va presentar Ramon Parera un xarel•lo del Celler Pardas de Torrelavid.

Ingredients:
- wakame (alga)
- cogombre
- espàrrec verd
- maduixes
- germinat de pèsol
- sèsam
- porradell (cebollino, ciboulette)
- alvocat
- mango
- pera
- carbassó
- pastanaga
- bròquil

Per el salmó marinat:
- 200 gr. de penca de salmó fresc
- 25 gr. de sal
- 25 gr. de sucre
Per la vinagreta (sunomono):
- 500 ml de vinagre d’arròs
- 100 gr. de sucre
- 200 ml d’aigua
- 2 cc de dashi
(brou concentrat de tonyina)

Marinar el salmó amb el sucre i la sal durant unes 12 hores.

Pelar els cogombres i treure’ls les llavors, tallar en juliana, salar i macerar durant 2 hores.

Escaldar totes les verdures en aigua sense sal al punt, una per una ja que necessiten diferents coccions. Deixar refredar en aigua amb gel.

Hidratar el wakame, compte en posar-hi massa aigua.

Preparar al vinagreta (sunomono) posant a bullir el vinagre d’arròs, el sucre, l’aigua i el dashi.

Col•locar en una safata de forma vistosa i regar amb el sunomono.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Amanida de figues i pernil de parma

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Una recepta més del Jamie Oliver.

Ingredients:
- Pernil de Parma o prosciutto (1 llesca gran per persona)
- Figues (1 per persona)
- Mozzarella de búfalo
- Alfàbrega
- Suc de llimona
- Sal i pebre
- Mel
- Oli d’oliva verge


Tallar les figues a quarts i posar-les en una font.
Posar-hi les llesques de pernil de Parma al voltant.
Desfer-hi a sobre una mica de mozzarella, i una mica d’alfàbrega picada.
Fer una vinagreta amb 6 cullerades d’oli d’oliva, 3 cullerades de suc de llimona, una cullarada de mel, sal i pebre, i amanir-ho.

dilluns, 16 de juny del 2008

Amanida d’enciams i hortalisses

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Recepta de l’Estripanits.

Ingredients:
- una bossa mixt d’enciams
- un porro
- un pebrot no massa gran
- un carbassó
- oli verge d’oliva
- vinagre
- nous
- sal

Tallar el porro i el carbassó en daus petits i passar-los pel wok o bullir-los al dente.
Tallar el pebrot a daus petits, passar-los pel wok o deixar-los crus, segons el gust de cadascú.

Posar en un bol el mixt d’enciams i barrejar-lo amb el pebrot i el porro i el carbassó encara calents.

Fer una vinagreta amb l’oli d’oliva, el vinagre i els nous amb el túrmix.

Amanir amb la vinagreta i sal.

S’hi poden afegir altres hortalisses, el secret és que quedi la temperatura tèbia de les hortalisses amb el fred dels enciams i pebrots. També s’hi pot afegir ou dur, etc.

dimarts, 8 de maig del 2007

Vinagre de maduixes

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
El van fer l’altre dia a la Cuina de l’Isma.Ho van fer amb els trossets de maduixa i les fulles que resten en netejar-les.

Ingredients:
- vinagre de raïm merlot
- vinagre de poma
- xarop de magrana
- sucre
- maduixes
- aigua

Netegem les maduixes, tallem les fulles i reservem les maduixes netes en un bol i les fulles en un altre.
Posem un cassó al foc amb aigua i el sucre blanc. Ho deixem coure fins que es desfaci el sucre.
Barregem en un bol el merlot, el vinagre de pomes i l'aigua amb sucre que hem escalfat al cassó.
Afegim a la barreja de líquids les fulles de les maduixes, les maduixes a trossets i el xarop de magrana.
Tapem el bol amb paper film i el deixem refredar i marinar a la nevera, almenys, un parell de dies.
Colem el contingut del bol, passats dos dies, per obtenir-ne el vinagre.

divendres, 2 de febrer del 2007

Vinagreta de xocolata

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquesta vinagreta venia en el primer número de la revista "Descobrir Cuina", acompanyava a una amanida. Hem va agradar molt i l'he fet més d'un cop amb diverses amanides.

Ingredients:
- 1 presa de xocolata negra
- 1/2 got d'oli no gaire gustós
- el suc de 1/2 llimona
- sal

Feu fondre la xocolata en l'oli sense parar de remenar, un cop estigui desfeta ho passeu a un recipient fred amb els altres ingredients i continueu remenant fins barrejar-ho bé.

La podeu servir a part i que cadascú s'amaneixi a gust el plat.

dilluns, 8 de gener del 2007

Amanida d'espinacs

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Ingredients
- 1 bossa d’espinacs rentats, si són babys millor
- 1 carbasssó
- 1 alvocat
- Pinyons (al gust)
- Xampinyons laminats (al gust, entre un terç i mitja safata)
- Formatge feta (en els que venen envasats en blocs crec que n’hi ha uns 200 gr.)
- Tomàquets xerri (una safata petita)
- Olives
- Orenga
- Romaní
- Anet (en castellà Eneldo)
Per amanir
- Una cullereta de mel
- Un all
- El suc d’una llimona
- La mateixa quantitat d’oli
- Una cullereta de mostassa de Dijon


En un bol gran poseu els espinacs, els xampinyons laminats, el formatge feta tallat a daus petits, els tomàquets partits per la meitat, l’alvocat tallat a daus petits, el carbassó a rodanxes ben fines (amb la mandolina s’aconsegueixen ben fines), les olives i els pinyons una mica torrats per la paella. S’espolsa amb una mica d’orenga, l'anet i una mica de romaní.
S'hi poden afegir altres ingredients al gust (pernil dolç, tonyina...).

La salsa per amanir és ben fàcil de fer, es posen tots els ingredients en un recipient i es baten amb la batedora electrònica (minipimer). Les quantitats són la gust, la mel es per trencar l’acidesa de la llimona, i si us agrada podeu posar-hi una més de mostassa, es qüestió d’anar-hi trobant el gust personal.

Això si, millor posar-hi la salsa a última hora o servir-la a part.

Segueixen aquest bloc