*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimecres, 25 de novembre de 2015

Introducció a la cuina al buit per Toni Botella Taller de Cuina (TBTC)

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Tinc envasadora al buit, de moment la faig servir per conservar més temps els aliments, especialment els cuinats. Ho envaso al buit en porcions individuals i ho congelo, és una de les millors maneres per tal d’optimitzar l’espai del congelador.


Algun cop havia pensat en si podria cuinar alguna cosa al buit a casa, ara sé que no és tant fàcil com pensava, malgrat que faré un intent i ja us publicaré la recepta, malgrat que crec que no serà perfecte pels motius que veureu, espero que quedi bé.
La cuina al buit és un sistema de cocció amb la qual el menjar en un recipient hermèticament tancat (bosses de plàstic), es cuina durant un període de temps llarg a baixa temperatura.
El mètode fou descrit al 1799 per Sir Benjamin Thompson, i als anys 70, Georges Pralus el va usar al restaurant Troisgros de Roanne per cuinar un fetge gras. Segons ell així mantenia el seu aspecte original, i no perdia quantitats excessives de greix i tenia millor textura.


Molt important és la intervenció del Celler de Can Roca en la cuina al buit, amb disseny d’electrodomèstics especialment dissenyats per a aquest tipus de cocció, com el roner (1997).
El roner, desenvolupat juntament amb Narcís Caner, permet un control de l’aigua de cuinar amb una gran precisió. El primer plat que surt a la carta del Celler de Can Roca, amb aquesta tècnica, és el bacallà amb espinacs, panses i pinyons.
En Toni Botella, nascut al mateix any que jo (una bona collita...), crea l’espai gastronòmic TBTC (Toni Botella Taller de Cuina) a l’any 2000. Es dedica assessorar i formar professionals.
Avui però es dedica exclusivament a l’ensenyament de la cuina al buit (TBTC – Colonia Sant Antoni – Torre s/n (Canyet) – 08916 Badalona).
La seva filosofia d’ensenyament: Ho expliquem a l’aula, ho elaborem al taller i ho provem a taula.
Els cursos van de 4 hores (teòric) a 3 setmanes i, fins i tot, es poden demanar cursos personalitzats.
Uns quants bloguers, reconec que privilegiats, varem poder gaudir d’una taller personalitzat amb el Toni Botella al TBTC.


No seria correcte anomenar “cuina al buit” cuinar un producte en tancat en una bossa al buit, si que ho seria cuinar en un espai on hi hagués el buit… Seria més correcte dir-ne “cocció a baixa temperatura”. En paraules poc científiques, en treure l’aire (pressió) la temperatura de cocció baixa, de la mateixa manera que a dalt d’una muntanya la temperatura de cocció és inferior de la que es necessita al costat del mar.

Cuina al buit tampoc vol dir absència de bacteris, n’hi ha que poden viure sense oxigen. La Generalitat, en col·laboració amb la Fundació Alícia a publicat aquest manual sobre pràctiques d’higiene correctes en la cuina al buit.


Les envasadores professionals res tenen a veure amb les domèstiques, aquestes últimes no acaben de fer el buit ni segellen la bossa del tot, per tant hi ha coses, forces, que no es poden fer amb una envasadora al buit domèstica.

A l’hora de coure ens caldria un roner o un termo…. Algun aparell que garanteixi la constant temperatura de cocció, sense alts ni baixos.


Justament això és important atès que el que cal és no fer malbé els colàgens dels aliments, segons en Toni, la cuina al buit és la gestió d’aquests. Si quan refredem el producte no qualla la gelatina vol dir que no li hem donat una temperatura correcte i, en el cas de la carn per exemple, malgrat ser tendre és estellosa.

El procés juga amb el temps de cocció i la temperatura per tal d’arribar a una cocció perfecte del producte que mantingui les seves qualitats amb el mínim de merma.
En acabar varem poder provar alguns dels resultats de la cuina al buit, realment sorprenents per la seva qualitat. Aquí sota us deixo unes fotos.

Avui posaré a coure, tota la nit, a fer un escabetx de conill al buit... Aniré provant fins que trobi la millor manera de fer-ho a casa. Ja us explicaré com l'he fet i com ha quedat, quan n'estigui satisfeta.

Realment em vaig quedar amb ganes de fer el curs introductori complert, sols en varen fer una introducció, de cuina al buit de TBT.
Tony Botella Taller de Cuina
Colona Sant Antoni Torre s/n (Canyet)
Badalona
info@tbtce.es




















dilluns, 9 de novembre de 2015

Crema de carbassa, la tardor!

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
És el temps de carbasses, moniatos, castanyes... I es nota, arreu, als blogs es poden trobar receptes amb aquests productes de tardor. I aquesta és una d'aquestes receptes.

La crema de carbassa que proposo és feta obrint la nevera i mirant que hi ha... És una de les versatilitats que té la carbassa, pot combinar-se de mil maneres i amb mil productes, dolç i salat, tant li fa, sempre queda bé.
Especialment trobo que li queda bé el curri, aquí n'hi poso.

Jo hi vaig posar brou Aneto de pollastre, com he dit altres vegades sempre en tinc a casa i a l'estiu me'l prenc fred de la nevera, sense més... És un dels brous que és “fons de nevera”, és pot fer amb qualsevol altre brou. Fins i tot, si confiteu bé les cebes i les caramel·litzeu, ho podeu fer amb aigua.


Ingredients:
- mitja carbassa
- 4 cebes mitjanes de Figueres
- 1 carbassó
- 1 poma
- 2 grans d'alls
- una patata mitjana
- oli d'oliva verge
- 2 cullerades de postres de mantega
- 1 litre de brou Aneto de pollastre
- sal, pebre, curri...
- 6 castanyes torrades

En una olla hi posem la mantega i un rajolí d'oli, les cebes tallades a trossos i ho posem al foc, salem i tapem.
Pelem i tallem els alls i els hi afegim. Tapem.

Pelem i tallem la carbassa a daus. Reservem.
Pelem i tallem la patata a daus. Reservem.
Tallem el carbassó a trossos. Reservem.
Pelem i tallem la poma a trossos. Reservem.

Quan tenim la ceba cuita al gust, hi afegim la carbassa, carbassó, la patata i el curri al gust, remenem i deixem coure una estona.

Si no tenim les castanyes cuites, les torrem, pelem i fem trossos, grans o petits, al gust.

Afegim el brou. Quan estigui cuita del tot la carbassa i la patata, afegim la poma i triturem. Corregim de sal i pebre.

Jo la vaig servir a temperatura ambient amb els trossos de castanya i un rajolí d'oli d'oliva per sobre. Es poden triturar les castanyes en oli i fer servir un rajolí de l'oli resultant.

dimecres, 14 d’octubre de 2015

Tàrtar de salmó amb endivies

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Els dies que hem quedo a dormir a casa la meva germana, alguna que altre vegada baixo al súpermercat que tenen al costat i compro quelcom per fer el sopar, senzill i ràpid, aquest cop, com que ella li agrada molt, vaig fer aquest tàrtar de salmó amb alvocat. Senzill i bo. Jo li volia posar mango però a la meva germana no li agrada i per tant el vaig obviar.

Ingredients:
- tres talls de llom de salmó
- dos alvocats
- una ceba de figueres petita
- salsa de soja coreana
- un culerada de postres mostassa antiga
- el suc de dos llimes
- sal
- oli d'oliva verge
- endivies


Treure les pells i les espines dels talls de salmó i picar-los ben petits, posar-los en un bol amb el suc de les dues llimes.
Tallar petits els alvocats i posar-los al bol, igual amb la ceba. Barrejar.

Amanir amb oli, i salsa de soja al gust. Les coreanes són menys salada, per això jo faig servir la salsa de soja Kim Ve Wong que és molt menys salada que altres.


Anar desfullant les endivies i farcir les fulles més grans amb una cullerada de tàrtar cadascuna.  

dilluns, 5 d’octubre de 2015

Romesco de peix amb fumet Aneto de l'April Kitch

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquest any al Barcelona Degusta hem pogut gaudir, gràcies a Aneto Natural, de tallers culinaris amb bloguers. Un d'aquests bloguers ha estat la Mon, de l'April Kitch.
Aneto presentava el nou fumet de peix i marisc, que pot solucionar molts moments culinaris domèstics, especialment quan no es té temps de fer un fumet cassolà. Com tots els brous que té Aneto és fet amb estimació i qualitat, val la pena provar-lo.
I també, si voleu anar a veure com fan els seus brous, sols cal que demaneu quan, per més informació podeu anar al seu web.
Com que tenia temps he fet uns petits canvis en la recepta de la Mon que ja us explicaré.

Ingredients:
- rap, lluç, escamarlans, cloïsses... peix, el que vulguem
- 2 o 3 alls
- 2 nyores
- 15-20 gr d'ametlles torrades
- 15-20 gr d'avellanes torrades
- 1 llesca de pa
- 2 tomàquets madurs
- pebre vermell dolç
- 1/4 de vi blanc
- 1/2 litre de fumet Aneto de peix i marisc
- oli d'oliva verge
- sal

Primer sofregim el marisc que haguem comprat. Reservem.
En el mateix oli sofregim els alls, el pa i els tomàquets. Jo aquí vaig fer un canvi. Vaig escalivar els alls i els tomàquets en comptes de fregir-los, com per fer un romesco. I vaig torrar el pa.

Un cop escalivats els pelem i ho posem en un bol juntament amb el pa, les amelles i avellanes, i una mica d'oli, si queda massa espès ens podem ajudar amb una mica del fumet. No hi posem sal, el fumet ja en porta i ho corregirem al final.

Es posa en una cassola al foc una estona. Quan comença a estar torrat (es comença a enganxar) afegi el vi i el brou e peix. Deixem coure uns 10 minuts i afegim el peix.


Quan el peix és a punt, afegim el marisc. Tapem la cassola i deixem coure uns 20 minuts més. Al final tastem i corregim de sal si escau.

divendres, 25 de setembre de 2015

Guisat d'aletes de pollastre

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Ja sabeu que m'agraden les aletes de pollastre, en sóc una fan compulsiva! M'agraden amb la punta, malgrat que a molts lloc li treuen. Avui les he comprat a Veritas, tenia ganes de pollastre gustós i fort, i a pes, les venen sense punta. Que hi farem.
Tenia una mica de brou de paella de carn iverdures Aneto, que em quedava d'una altra recepta que ja penjaré. Quan no puc fer el brou a casa, m'agrada molt fer servir els diferents tipus de bou que té l'Aneto. Crec que aquest per fer aquestes aletes va genial.
Tenia petites llimes seques que m'havia regalat la Laura de Cuinejar, li donen als guisats una frescor genial, li en vaig afegir una.

Ingredients:

- 500 gr d'aletes de pollastre
- 3 patates no massa grans
- 1 ceba de figueres gran
- 3 grans d'all
- un raig generos de vi ranci
- 150 ml de bou de paella de carn i verdures Aneto
- una petita llima seca
- sal, pebre, herbes aromàtiques
- oli d'oliva verge

Passar les aletes, salpebrades i aromatizades amb les herbes, per la casola amb oli, com que les que vaig fer servir jo eren ecològiques necessiten més cocció, ja que la carn és més forta. Un cop comencin a daurar, reservar-les.

En el mateix oli coure les patates tallades a daus.
Afegir-hi la ceba tallada a talls grossos i els alls laminats.

Un cop comencin a estar cuits, però que la ceba estigui encara cruixen, afegir les aletes i un bon raig de vi ranci. Afegir també la llimona seca. Deiar reduir. Ho vaig salar molt lleugeramen per que suessin però no molt atès que el brou final ja té sal.

Un cop hagi reduit el vi ranci afegir el brou i abaixar el foc. Deixar que redueixi el brou tot anant remenant de tant en quant per vigilar que quedi ben cuit.


dijous, 17 de setembre de 2015

Botifarra a la sidra amb búlgur i pebrot verd

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Molta il·lusió! Veureu, sóc subscriptora de la revista Cuina des del número 1, quan es deia Descobrir Cuina. El primer any que varen organitzar un concurs de receptes de cuina per a bloguers hi vaig participar amb aquestes pastanagues, vaig quedar finalista. No hi havia tornat a participar, un cop vaig arribar tard. Aquest any, i gràcies a la insistència de la Laura de Cuinejar, que també ha quedat finalista, hi he tornat a participar, i he quedat finalista!!

Aquesta és la recepta que hi he presentat, malgrat no guanyi és un honor quedar finalista.

Ingredients:

- 200 gr. de botifarra, jo he fet sevir dues botifarres petites
- 60 gr. de búlgur
- una branca de romaní
- 1 branca petita canella
- 2 prèssecs de vinya
- 1 pebrot verd italià petit
- una cullerada de postres de grans de mostassa
- un got de sidra
- sal
- oli d'oliva verge
- una cullerada de postres de mantega
- una mica de sucre (opcional)


En una cassola de fant posar a daurar les botifarres en una mica d'oli. Reservar-les.
En el mateix oli posar-hi una branca de romaní, una branca petita de canella, els grans de mostassa i la sidra. Deixar coure uns 4-5 minuts i afegir-hi les botifarres.

Mentre pelar els préssecs i tallar-los en mitges llunes. Afegir-los a les botifarres i deixar coure uns 7 minuts, els préssecs han de quedar ferms, que no es desfacin. Així també conserven més nutrients.

Coure el búlgur segons les instruccions del paquet. Reservar.

Picar ben petit el pebrot verd i saltejar-lo en una paella amb una mica d'oli i sal.
Quan encara esta cruixent afegir el búlgur i remenar. Reservar en la mateixa paella.

Enretirar les botifarres i els préssecs, colar el suc i tornar a posar a la cassola per que reduiexi.
Un cop reduit afegir-hi la mantega, ja fora del foc, i desfer.
Barrejar una cullerada del suc amb el búlgur.

En el plat on volem servir les botifarres, posar una anella d'emplatar.
Al fons i hi posem el búlgur, ben apretat.
Seguidament les botifarres a les que els hi haurem tret la pell i tallat al gust (jo en vaig fer mitges rodanxes).
Seguidament acabarem amb el préssec.
Desemmotllar i servir.

Si es vol es pot ensucrar el prèssec i cremar el sucre abans de servir.

dijous, 10 de setembre de 2015

Coliflor amb botifarra

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Un altre d'aquells plats fàcils de fer i que esdevenen plat únic. A mi m'agraden molt.
La coliflor és gairebé escaldada més que no pas bullida, queda cruixent sense estar crua. Es pot fer al vapor si ho preferiu.
També podeu fer-ho amb cansalada, salsitxes, daus de pollastre... Fins i tot amb restes de diferents carns que tingueu a la nevera. En aquest cas hi he posat el tall de foie mi-cuit per que en tenia una punta d'unes restes.
No hi he posat pebre per què la botifarra ja en porta.

Ingredients: 
- una coliflor petita 
- una botifarra 
- una ceba tendra 
- herbes aromàtiques 
- tres xampinyons grans
- un tomàquet madur gran 
- sal 
- oli d'oliva verge 
- una mica de foie mi-cuit
- un got petit de vi ranci 
- formatge ratllat

Posar aigua al foc amb sal.

Pelar la botifarra, tallar-la a talls regulars. Fer amb cada tall una bola petita i reservar.

Jo vaig fer servir tomàquet a daus ecològic de llauna, surten molt bons. Si feu servir tomàquet natural, caldrà que el peleu, li traieu les llavors i el talleu a daus petits. Reserveu.

Picar la ceba tendra i posar-la en una paella amb un rajolí d'oli. Donar-li unes voltes, poques per què la ceba tendra no en necessita masses, seguidament els xampinyons picats. Finalment afegir-hi el tomàquet, el tall de foie mi-cuit i les herbes (alfàbrega, orenga, romaní...). Remenar una mica per tal que el foie es desfaci i salar. Deixar que evapori l'aigua.

Quan comença a estar sec afegir-hi el vi i deixar reduir un cop més.
Un cop ha reduït afegir les boles de botifarra i deixar coure.

Mentre, netegem la coliflor i separem els rams; el tronc el tallem a daus petits.
Un cop bulli l’aigua l’hi afegim. Un cop torni a bullir l’aigua amb la coliflor ho deixem fer cinc minuts més (depenent de la mida de la coliflor una mica més, la meva era molt petita) i la colem. Ha de quedar cruixen sense estar crua.

En un plat servim coliflor, a sobre les mandonguilles de botifarra i ho acabem amb una mica de formatge ratllat.

dijous, 3 de setembre de 2015

Quiche de rilletes de porc

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Un dels programes de la TV France 3, Les Carnets de Julie, fa una visita per les diverses regions de França a través de la seva gastronomia, una de les receptes que n’he tret aquest estiu és aquesta.

La paraula "rillette" ve de la paraula "Rille", o "Reille" en francès antic, que es refereix a una junta o un cafè amb llet. S'aplica a una peça allargada de porc tallat a tires. Al segle XVII es preparen al moment de la matança del porc que té lloc dues vegades l'any. No va ser sinó fins al segle XIX i la creació del ferrocarril que les rillettes  fan la seva aparició en les taules parisenques.
Es diferencien segons les regions, les de Tours tenen la distinció de ser fosques a diferència de les de Le Mans, que són més clares. Estan fetes de carn magra de porc carn tallada a tires, cuinades en el seu propi greix fins a evaporar, durant almenys quatre hores. Són riques en fibra.

Ingredients:

- 200 gr. de cansalada fumanda
- 150 gr. de rillettes de porc
- 1 cullerada sopera de crème fraiche
- 3 ous
- Sal i pebre
- Herbes aromàtiques (al programa li varen posar hisop)
Per la pasta:
- 160 gr. de farina
- 80 gr. de mantega
- 180 gr. de formatge cremós escorregut (al programa li varen posar de cabra)
- Sal

Preparar la massa tot barrejant els ingredients.
Estirar-la  per folrar un motlle de 20 cm de diàmetre amb 2,5 cm de gruix.
Folrar el motlle.

Picar la cansalada. Repartir la cansalada i les rillettes sobre la massa.

Barrejar els ous, la crème fraiche, un polsim de sal i pebre, i tirar-ho per sobre.
Tirar a sobre les herbes aromàtiques (hisop, julivert...).
Enfornar 30 minuts a 200 ºC.

Aconsellen servir-la calenta.

dijous, 27 d’agost de 2015

Medallons de porc amb nectarines rostides

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Foto: SaraMaria
William-Sonoma és una empresa americana que a més de vendre estris de cuina, publica receptes, n'he provat algunes i sempre m'han agradat. Aquesta ho és.

Ingredients:
- un llom de porc del que poguem fer uns 4 o 6 medallons
- sal i pebre
- oli d'oliva
- una copa de sidra (de poma)
- romani
- uns grans de mostassa
- 2 nectarines (també es pot fer servir prèssecs)
- una cullerada de postres de mantega


Escalfar el forn a 200 ºC.

Salpebrar els medallons de llom de porc (cal tallar-los un mica gruixuts), marcar-los a la paella amb oli d'oliva fins que estiguin daurats (uns 4 o 5 minuts). Reservar.

En la mateixa paella on hem fregit els medallons de porc, posar-hi la sidra, el romaní i els grans de mostassa i deixar reduir (uns 3 o 4 minuts).
Afegir-hi novament els medallons de porc i coure encara durant uns 6 minuts.

Tallar les nectarines en mitges llunes.

Si la paella pot anar a forn, afegir-hi les nectarines i posar-ho a coure al forn (abaixar el forn a 70ºC) i deixar-ho coure entre 6 i 8 minuts. Si no passar-ho a una safata que pugui anar al forn.
Retirar els medaillons de porc i els prèssecs (o nectarines)
. Posar al foc el suc amb la mantega i lligar la salsa.


Servir els medallons i les nectarines coberts amb la salsa.

dijous, 20 d’agost de 2015

Aiguillettes de pollastre al romani amb crosta

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquesta recepta és del Jordi, un bon i estimat amic que viu a Montaigüet-En-Forez, a l’Auvergne. El mateix que em va passar la recepta de col farcida que podeu trobar aquí. Aquesta amb pollastre encara no l’he fet, però per la foto que em passa no passarà massa temps que la faci!

Ingredients:

- 4 escalopes de pollastre
- 1 pasta de full
- 2 llimones, i ceba petita
- 1 bola de mozzarella
- 2 branques de romaní, una mica de cebollí
- 2 culleres de sopa plenes d'oli d'oliva
- flor de sal, pebre negre
- 1 ou

Barregeu l'oli, el suc de les llimones, el romaní i la ceba tallada a trossos petits.
Poseu les escalopes en un recipient i tireu per sobre la barreja que heu fet abans. Poseu-ho tot a marinar durant una hora a la nevera.

Després preescalfeu el forn a 200 °C (termostat 7).

Talleu la mozzarella en rodanxes fines.
Desenrotlleu la pasta de full i guardeu el paper de coure.
Escorreu bé les escalopes de pollastre i guardeu la ceba.

Poseu dues escalopes al centre de la pasta de full ajuntant-les bé.
Saleu amb la flor de sal i poseu pebre, i també una part de les cebes i de la mozzarella.
Després poseu per sobre les dues escalopes restants, i hi torneu a posar sal, pebre, mozzarella i cebes.
No oblideu que les escalopes han d'estar ben juntetes.

Finalment, feu un farcell amb la pasta de full, cobrint les escalopes. Ajunteu bé els extrems per a què el farcell quedi ben tancat.
Unteu la pasta de full amb ou batut.
Col·loqueu la plata amb el farcell a la part baixa del forn i coeu-ho  entre 35 i 40 minuts. I ja està!


Ah! Si us agrada la cansalada fumada (beicon), també podeu posar-ne una quants trossets amb la mozzarella, que queda molt bo!

divendres, 3 de juliol de 2015

Pastís de mousse de mató amb Lemon Curd i maduixes

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
 Fa uns dies vàrem anar, un grup de bloguers gastronòmics, a visitar la Cerdanya. Gràcies a la Montse del blog La Cuina de la Mussola vàrem poder conèixer productors i ramaders de la zona. 
La Laura de Cuinejar ens ho explica molt bé en aquest post

La Cooperativa Cadí organitzava un concurs de receptes on la seva mantega hi fos present, i per això en va regalar un lot de productes, entre ells mató i, com és natural mantega. A mi no m'agrada participar en concursos, memes i totes aquestes coses que s'organitzen al voltant dels blogs gastronòmics, però si que m'agraden els productes de la Cooperativa CADÍ, per la seva qualitat i per un sentiment de pertinença (el meu pare era de la Seu d'Urgell, coneixia a un dels seus primers directors i hi tinc una estimació especial). Per això, malgrat no he participat en el concurs, si que n'he fet una recepta. Ens la vàrem menjar a la feina i va tenir molt d'èxit!!!

Ingrediens:
- Una massa de pasta brisa

Pel Lemon Curd (crema de llimona): 
- el suc de 2 o 3 llimones (150 ml) 
- la ratlladura de la pell d'una llimona 
- 100 gr de mantega CADÍ 
- 2 ous 
- 150 gr de sucre llustre 

Per la mousse de mató: 
- 250 gr mató CADÍ 
- 150 ml nata liquida per muntar 
- 50 gr de sucre llustre 
- 3 o 4 fulles de gelatina 

Per la cobertura de maduixes: 
- 500 gr maduixes 
- 4 cullerades soperes de sucre 
- una cullerada de postres de mantega 

Fem el Lemon Curd tal com explico en aquest post. Aquest cop he fet servir sucre llustre en tota la recepta per que es desfà més fàcilment i ràpidament.

Elegim un motlle d'uns 20 cm i el folrem amb la pasta brisa sense treure el full de paper que porta, així el podrem desemmotllar fàcilment. El fem coure al forn segons les instruccions de l'envàs. El deixem refredar.

Posem les fulles de gelatina a hidratar.

En un bol posem el mató, la nata líquida, el sucre i les fulles de gelatina escorregudes. El passem pel braç elèctric tot donant-li aire. Fins que quedi com una massa ben fina.
Posem la barreja dins la massa brisa que tenim refredant i ho posem a la nevera per que es formi la mousse. 
Un cop té consistència, fem sobre una capa de Lemon Curd i ho tornem a posar a la nevera.

Mentre netegem i tallem per la meitat les maduixes. Untem una paella antiadherent amb la mica de mantega, sense passar-nos. Hi afegim les maduixes i les quatre cullerades de sucre i ho posem al foc. Anem vigilant que les maduixes vagin treien suc sense arribar a desfer-se del tot.

Enretirem del foc i anem col·locant les maduixes sobre el Lemon Curd, al final hi afegim per sobre el líquid que han deixat anar. Tornem a refrigerar el pastís fins el moment de servir.

NOTA: Vaig fer servir dues fulles de gelatina, però crec que va quedar poc consistent, per això he posat entre tres o quatre fulles.

dissabte, 17 de gener de 2015

Cinc restaurants - Barcelona i Andorra la Vella

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquest és un post de posada al dia, un resum de la visita a alguns restaurants dels quals tenia pendent fer el post, tres de Barcelona i tres d'Andorra. Si nois, se'm han acumulat! Ja sabeu que penjo pocs restaurants, tots aquest us els recomano, cadascun en la seva mesura. 

Barcelona

Eclèctic

Començo per aquest. He d'assenyalar que són amics i estimats, vagi això per endavant.

En Francesc, professor de cuina durant molts anys, i en Sergio, professor de pastisseria al seu país i de qui he pogut gaudir en directe d'un dels seus grans espectacles de màgia (si, és mag!), són al davant d'aquest nou restaurant. En Francesc als fogons, i el Sergio a la sala i als postres.

Un local acollidor, relaxant, que acompanya a gaudir de l'àpat, i un menú de migdia de 14€ que no es pot deixar passar per alt.
De la carta es fa difícil la tria del plat a escollir, voldries provar-los tots, i un cop ho fas, acompanya a tornar per provar els no escollits.

En ella s'hi troben productes de sempre, com els ronyons de bé, o les galtes de porc, amb la visió del Francesc, eclèctica o no. Un recull de les cuines que li agraden.
Una proposta que cada cop és més casolana, per què.. Qui no amaneix algun cop l'amanida amb salsa de soja? O hi posa brots de soja?
Un restaurant del qual sentirem parlar.

“La nostra proposta gastronòmica uneix el clàssic amb el modern, la nouvelle cuisine amb la vanguardia, el proper amb allò d'altres contrades, donant lloc a la nostra forma d'entendre, viure i sentir la cuina. A Eclèctic no hi ha prejudicis ni dogmes.” 

Si voleu veure més fotografies cliqueu aquí.
I si en voleu conèixer més podeu veure el reportatge emès a Barcelonautes.

Hisop

Zouk Magazin és una revista gastronòmica digital molt interessant. Com a novetat, i amb intenció de continuïtat, va proposar un sopar al restaurant Hisop per a conèixer la seva cuina i evolució.

Un menú de plats per la història del restaurant amb un interessant col·loqui final amb l'Oriol Ivern.

Una proposta molt interessant, tant la de la revista com la del restaurant. Propostes un tant agosarades de la cuina tradicional.

“El nostre objectiu és aconseguir una cuina catalana contemporània conservant els productes de la nostra terra i els gustos dels plats tradicionals i clàssics, treballant-los des de nous punts de vista, buscant subtileses, contrasts, accentuant els matisos o incorporant elements nous a les construccions per fer-les més singulars.”

Si voleu veure més fotografies cliqueu aquí.

Tomax (antic Hermanos Tomàs)

Aquest ha estat el primer de l’any 2015, tenia ganes de conèixer-lo i ens vàrem ajuntar quatre gastroblocaires per a visitar-lo.

Cuina castellana, amb gustos tradicionals, impressionant. Quina carn, quin tractament del producte... I quines pochas! Unes pochas qual mantega que es desfan amb tot el gust a la boca.
Cal assenyalar el preu acurat dels vins de la carta. Racions generoses, bones a repartir.

Si voleu veure més fotografies, cliqueu aquí.

Andorra

Coma

Començaré també per un restaurant de persones conegudes i que estimo.

Una proposta molt interessant de la mà de la Clàudia (ha treballat a les cuines del Carles Gaig i del Nando Jubany) i el seu equip. Joves, sortits de l'escola Hofmann, que proposen una cuina amb arrels tradicionals i amb saber tractar el producte per tal que en gaudim de tot el gust.

Un altre dels restaurants a seguir, són molt joves, segur que tenen encara molt a dir, i que donaran molt a dir.

Un bon lloc on trobar cuina d'autor a Andorra la Vella. Els caldria millorar les referències de la carta de vins.

No fan menú, la seva carta és curta, de producte de temporada, i a uns preus força ajustats, per la qualitat que donen; malgrat que a alguns no els sembli barat. El local és molt acollidor, petit i amb una decoració preciosa, sense superficialitats.

S'han fet un lloc en la proposta gastronòmica d'Andorra la Vella, on hi ha molts menús a baix preu, molts de baixa qualitat.

Si voleu veure més fotografies, cliqueu aquí.

Plat’in

Sebastien Besnier és al capdavant dels fogons d'aquest restaurant relativament nou (2010) d'Andorra la Vella.

Una cuina de mercat, d'autor, mediterrània i amb algunes propostes vegetarianes, amb una clara inspiració en la cuina francesa.
Un local petit, millor reservar.

Un menú de 16,90 euros que té una molt bona selecció de plats entre els quals escollir. A mi em va agradar especialment l'amanida de pedrers, foiegras i crostons; però és que els pedrers d'ànec em tornen boja...

Si voleu veure més fotografies, cliqueu aquí.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...