*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimarts, 27 de setembre del 2011

WUACAMOLDE – GUACAMOLE DIFERENT

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L’Albert, un bon amic meu, sempre em fa broma quan faig fotos dels plats abans de menjar-me’ls, especialment quan vaig a un restaurant. Ell ja ho va patir en un sopar gastroblocaire i recorda que no s’atrevia a començar el plat cada cop que li posaven al davant, no fos que algú no li hagués fet la foto...
Un dia que feia una truita de patates per sopar, molt bona per cert, va treure-la de la cuina amb un rètol que deia “no fotos”... No us dic mes.
Em va demanar la recepta de guacamole, i ell la va variar així i la explicada tal qual us la copio a continuació. Fins i tot va fer la foto del plat!!!


Es, la que os explicaré tot seguit, una recepta dels indis Trujumanan del est de Colinas al estat de Crulussañdade (Brasil)

Es molt important per a fer- la, anar el mes brut i despullat possible.
S’agafen (amb les mans) 2 cebes si pot ser tendres, es tallen trossets que no facin plorar i es posen al got de MINIPIMER; si ets al mig de la selva hauràs de buscar una planta que es diu Tuyacaman al peu de la qual i sol haver un endoll per al MINIPIMER.

Escaldes 2 tomàquets madurs per a poder-los pelar i al pot del MINIPIMER amb ells, polsim de sal, alguna cosa que piqui horrors (tabasco, pebre vermell, xili,el Mourinyo,etc...). També s’hi afegeixen unes olives negres mortes, sense pinyol, clar, el suc d'una llimona i un raig de vinagre. Triturem.

En un altre bol hi peles dos alvocats (laboralistes si pot ser).
Pelar un alvocat es el mes fàcil del mon, es talla verticalment per el mig i es fa un gir de una part contra l’altre així quedarà obert en dos meitats quedant el gros pinyol a la vista
Es molt important no tallar ni el portafolis ni cap documentació que hi porti, desprès a la sala del jutjat s’emprenyen molt.

Amb una forquilla es xafa tan com es pugui

Perquè sigui un WUACAMOLDE de veritat es del tot necessari repetir de manera gairebé compulsiva la frase:
Tsamina mina eh, eh
Waka waka eh, eh (La Shakira ho fa )

així com repartir tota la pasta resultant en un motlle (molde) escaient posant-hi els pinyols dels alvocats perquè no es faci lletja la barreja.

El punt de picant es molt personal podent anar des de una suau coïssor fins a que et caiguin totes les dents quan en provar-ho et poses la punteta de una cullereta a la llengüeta
I fins aquí la, no per rústega i senzilla, manera exquisida de fer un Wuacamolde apanyadet tal i com li va ensenyar a la tieta Mercedes una sra. India que comprava a la Boqueria

Sor Teresa de Loyola i Lucientes

dilluns, 19 de setembre del 2011

Ànec a l’antiga

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
 La recepta ens la va fer l’André Bonaure al curs que vaig fer sobre el foie a l’escola Coquus, va ser una bona lliçó de com treballar amb la carn d’ànec i aprofitar-ne la grassa per posteriors elaboracions.

Ingredients:
- un ànec tallat a vuitens
- 2 litres vi negre
- una copa de vi ranci
- verdures de temporada: api, pastanaga, naps, cebes o escalunyes, xirivia...
- farina
- xampinyons
- daus de pernil

Posar els talls d’ànec en una safata que pugui anar al forn, sense res més. Enfornar a 180ºC durant tres quarts d’hora. Mentre podem anar preparant les verdures.


En una cassola gran al foc s’hi afegeix una mica de la grassa que ha deixat anar l’ànec. L’André diu que ni l’ànec, ni el foie, s’han de treballar mai amb oli d’oliva, cal la mateixa grassa de l’ànec o bé un oli neutre com pot ser el de nous.

Afegir a la cassola les verdures tallades a daus, sense salar. Quan comencin a rossejar afegir-hi una mica de farina, la proporció es de tres culleres grans per un bol gran de verdures. Donar una volta i afegir-hi els dos litres de vi negre i una copa de vi ranci. Tapar i deixar coure el temps que tenim l’ànec al forn.
Quan surt l’ànec del forn es pot posar la grassa que ha deixat anar en un pot per guardar-la a la nevera, és una bona opció per donar un toc diferent als nostres plats.


L’ànec l’afegim a la cassola amb el vi negre i les verdures, i si cal, hi afegim una mica d’aigua. Tapem i deixem coure. Fins que la carn estigui tendre.
Afegim els xampinyons i el pernil i deixem coure una estona mes.

Es pot servir amb els daus de verdures sencers o triturar-los i fer-ne una salsa.

No hi va posar sal, gens, sols un polsim de pebre. I no es notava a faltar!

dijous, 15 de setembre del 2011

Torrades amb botifarra i endívies

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Als cursos de cuina Bonpreu sempre donen bones idees que després pots fer servir a casa d’una altra manera. En Pep Nogué ens va presentar unes torrades que queden en forma de bol i així s’hi pot presentar amanides diverses. En David Lienas també en va fer una de semblant, tallant al llarg el pa de motlle i posant un pes a sobre per que no es deformés i la va fer servir de base de coca. Jo les vaig farcir de restes de nevera.

Ingredients:
- llesques de pa de motlle
- restes de botifarra crua, ja cuita
- mitja ceba de figueres petita
- una endívia
- restes de carbassó
- un polsim d’ametlla molta

Amb l’ajut d’un corró aprimar les llesques de pa de motlle, ben fines. Posar-les sobre una safata i al forn a 180ºC uns minuts, just quan comencen a estar torrades i ondulades.


Tallar petita l’endívia i el carbassó i donar-li un cop de microones (1-2 minuts).
A mi m’agrada l’endívia amb un cop de calor i el carbassó tirant a cru, per això ho faig així.

Esmicolar la botifarra.
Saltejar la ceba ben picada.
En un bol barrejar la endívia, la botifarra i la ceba. I omplir les torrades amb la barreja.

Torrar l’ametlla molta i empolsimar per sobre.

Segueixen aquest bloc