*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimarts, 20 de desembre de 2011

Pasta inflada

12 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
La Dolors em demana al post anterior la recepta de la pasta inflada. En Xesco Bueno ens les va ensenyar a fer al curs de cuina que varem fer a Sabores Taller de cuina.

Senzillament es tracta de bullir la pasta, espirals, pistons... Passant-se de cocció. S’esbandeix i es deixa assecar.

Aquí hi ha el problema de la humitat que tinguem a casa. M’explico. Si estàs en un lloc sec es pot deixar assecar a temperatura ambient. A casa meva en fer una prova, la pasta és va florir. Visc a prop de mar i la humitat que hi tinc no hi va gens bé. La solució és la que també ens va donar en Xesco: posar-les al forn baix, uns 30ºC fins que estiguin completament seques (semblant a quan estan crues). Encara no ho he provat, ho volia fer aquestes festes.

L’Starbase de Decuina.net diu que les va tenir al forn unes vuit hores aproximadament.

Un cop seques es poden guardar en un pot. Quan en vulguem senzillament hem de escalfar oli i quan estigui ben calent (recordeu que no ha de fumejar), hi tirem la pasta i la fregim.
Compte en no tenir-la massa estona, de seguida és queda cuita.

La retirem i la posem sobre un paper de cuina i la salem. És molt bona!

NOTA POSTERIOR: Finalment les he assecat al forn. He bullit la pasta el doble de temps que deia el paquet. L'he esbandit molt bé i l'he deixat al escórrer una estona llarga. He posat paper sulfuritzat en unes safates i he escampat la pasta a sobre procurant que no quedessin enganxades unes amb altres (alguna ha quedat, però com que estaven ben esbandides no ha passat res).
Les he posat al forn a 50ºC, amb el ventilador encès, durant unes tres hores. Acabat el temps les he tret i les he deixat refredar unes hores sobre un drap. Un cop refredades llestes!
Per fregir-les he fet servir un colador, hi he anat posant grapats de pasta i submergint-lo en oli ben calent uns segons doncs s'inflen ben ràpid.

diumenge, 4 de desembre de 2011

Curs de cuina a Sabores Taller de cuina amb en Xesco Bueno

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Quan l’Starbase de Decuina.net va fer la convocatòria i vaig sentir el nom d’en Xesco ja vaig dir que si, però quan vaig sentir que ho feia al Sabores Taller de cuina ja no en vaig tenir cap dubte. M’explico.

En Xesco el vaig conèixer primer pel seu bloc Gastromimix del qual, a part de les receptes, lliçons de cuina i curiositat, m’agrada especialment la bibliòfila; els seus comentaris sobre llibres de cuina, especialment antics o vells, són una meravella. Després ens va acollir en una trobada gastroblocaire a Can l'Esteve, el seu restaurant situat a Castellbisbal, i així en altres saraus de blocaires gastronòmics.
A part del seu restaurant en Xesco és un gran mestre, col•labora en diverses escoles i una d’elles és Sabores Taller de cuina al barri de Gràcia.

Sabores Taller de cuina és una escola de cuina que fa poc ha obert les seves portes al carrer Sant Lluís de Gràcia, a tocar del carrer Escorial. En Dani que l’ha posat en marxa treballava en el mon de l’hosteleria organitzant i muntant cuines. Quan va establir-se pel seu compte no ho va dubtar. L’organització de l’escola la porta ell tot sol, fins i tot, en acabar el curs és que fa la neteja dels estris i de la cuina. Això fa que s’abarateixin els costos i que, actualment Sabores Taller de cuina sigui una de les escoles de cuina a Barcelona que ofereixen cursos a un preu molt més que raonable. Si visiteu el seu web ho podreu veure.
Bé, comencem. Quan varem arribar el primer que varem fer és conèixer les instal•lacions, un local petit però molt ben aprofitat, i molt acollidor.

En Xesco va fer la presentació dels diferents plats que cuinaríem, si cuinaríem entre tots, i com ens organitzaríem. De mica en mica varem començar a preparar els diferents plats i ben aviat cadascú tenia una tasta a fer. En Xesco ens explicava com fer cada cosa i com l’acabaríem, i anava amunt i avall controlant-ho tot. Quina gran lliçó de com organitzar el treball en una cuina!! I quina facilitat en explicar l’elaboració de plats que podrien semblar complicats a primera vista.

Els plats que varem elaborar, després els varem poder provar acompanyats d’un vi rosat de Ca l’Esteve SomVuit, que va resultat molt bo per acompanyar cadascun dels plats que teníem a taula.

Els plats foren:
Caputxino de bolets
 
Una sorprenent meravella, gustosíssim

Espàrrecs amb maionesa
El secret de fer una suau maionesa amb un rovell i una batedora de mà, i de netejar i bullir adequadament i al seu punt uns espàrrecs verds

Sandwich de poma i micuit
Un altre dels que va tenir molt d’èxit, no en tens prou amb un de sol

Pasta inflada
La gran diversió de la nit, un bon acompanyament substitutiu de les crispetes

delaTerra
Tal com va dir en Xesco un joc visual i sensorial, una reproducció de les sensacions i textures que ens dona la terra.

Sal de vi
Sorprenentment fàcil de fer i amb un resultat espectacular.

Quallada de foie amb peres trufades

L’estrella de la nit, excel•lent i sorprenentment fàcil de fer, de ben segur que serà en més d’una de les nostres taules aquest Nadal.

Per si en voleu veure més fotografies:


Sols queda agrair a en Miquel dels Racons d'en Miquel i de Fem un mos que va fer, amb la meva càmera, les fotos on surto jo.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Visita gastroblocaire a la Garrotxa - Primer part

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquest cop gràcies a Fem un mos els blocaires gastronòmics varem poder visitar la Garrotxa. El cuiner Pep Nogué que molts de nosaltres coneixem pels cursos a l’Espai Consum de Bonpreu, ens fa fer amfitrió i guia, i com en sap!!!

El punt de concentració va ser davant el Mercat d’Olot.
La plaça del Mercat va ser construïda al 1915, substituint l’antiga, hi podem trobar, a més del Mercat un pàrquing subterràni. A la plaça s’hi poden trobar pagesos que porten els seus productes.

 A dins una gran qualitat de parades. El mercat és petit, però he de dir que el que més ens va sorprendre va ser això, la qualitat de cadascuna de les parades. Un lloc on trobar productes de proximitat, ara que està de moda l’slow food i, si no tenen el segell d’ecològics, de ben segur que la seva qualitat no els desmereixen pas.

Sols arribar ens esperava un esmorzar ofert pel mercat amb productes del que hi podem trobar. Embotits, pa, coca, i unes mongetes de Santa Pau amb botifarra esparracada excepcionals.

 També varem poder trobar una espècie de torrades de Santa Teresa fetes amb farina de fajol que ens va oferir la Carme de Can Rovira de Batet: Farina de fajol bullida en aigua, deixada refredar i tallada a rodanxes que fregirem en oli calent, les deixem sobre un paper absorbent i les empolseguem en sucre, s’han de menjar acabades de fer i són sorprenentment boníssimes.
De la parada de la Carme eren els tomàquets delicioses que varem poder provar al dinar de Ca l’Ignasi de Cantonigrós.

La benvinguda ens la varen fer el president del mercat en Jordi Vilarrasa, que ens va explicar com el mercat és el lloc per allò que deia abans, trobar producte de proximitat i de qualitat, es pot dir que els productes van de l’hort a la taula sense més intermediaris. Actualment el mercat és a punt de fer una remodelació integral que afectarà també a les façanes, una remodelació necessària per un edifici que té més de trenta anys i que actualitzarà les seves instal•lacions.

La regidora de Promoció econòmica l’Ajuntament també ens va donar la benvinguda tot lloant la bona feina que fan els mercats. I també en Gerard, representant del grup Cuina Volcànica, que tancava el cercle, de la terra al plat, un grup que promou la utilització dels productes de la comarca i que enguany celebra els 26 anys de la seva creació.

Varem poder aprendre de la mà d’en Pauet de Santa Pau com fer la predicció del temps que tindrem l’any vinent amb l’ajut d’una ceba.
Us aconsello el vídeo que n’ha penjat l’Starbase de Decuina.net.

Es tracta de pelar la ceba i partir-la en dos parts. De la primer part en traiem sis capes, de dins a fora, i les posem una darrera l’altre sobre un suport; fem el mateix amb l’altre meitat tot posant-les a continuació. Afegim una cullerada de sal bona a dins de cada capa i les traiem a fora l’aire durant tota la nit. L’endemà, segons la quantitat d’aigua que s’hagi fet a dins cada capa, sabrem si el més que li correspon serà més o menys humit.
També ens va donar un quadre per fer la predicció-prova de Santa Llúcia, a veure si ens surt be.

A destacar la parada del President, Jordi Vilarrasa, que té criança i elaboració pròpia al Mas Janric de Begudà i del qual en varem poder provar alguns a l’esmorzar que ens varen oferir. També els de Mas Coromines de Sant Joan de les Fonts; una de productes ecològics, la de la Carme de Can Rovira de Batet que ens va ensenyar diferents productes del territori i altres que elabora amb ells, com un oli d’aranyó pels dolors i diferents melmelades, i una altra de pasta fresca. Les parades de peix també feien el seu goig.

Televisió Olot ens va fer una entrevista a alguns dels blocaires i el Mercat ens va obsequiar a cadascú de nosaltres amb una bossa plena de llibres i fulletons informatius. Moltes gràcies!!!

Horaris Plaça Mercat Olot:
- Dilluns, dimarts, dimecres, dijous i dissabte: De 7:30 a 14:00 h.
- Divendres: De 7:30 a 14:00 h. i de 16:30 a 20:00 h.

Després varem anar a la formatgeria de la Vall de Bianya, Mas Farró. Una masia del 1618 que estan recuperant formatges artesans amb llet crua de cabra i ovella.

En Casimir i la seva mare ens varen acollir i explicar com l’any 2000 varen decidir fer formatges. I ens varen ensenyar les instal•lacions i donaren un tast dels dos que fan, d’una gran qualitat. Una explotació on la llet dels animals passa directament a la formatgeria, que fan la quantitat de formatges que poden segons la quantitat de llet que donen els animals cada anys, sense voler fer més del que poden fer. Un cop més la senzillesa d’una bona feina i la voluntat de donar bona qualitat dona un producte immillorable.

Un altre dia us explicaré la visita al restaurant de cuina volcànica l’Hostal dels Ossos, a Ratafia Russet i a l'establiment 5Titius d'Olot.

dijous, 24 de novembre de 2011

Crema suau de llenties

7 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquesta es la meva participació a la campanya solidaria dels blocs gastronòmics amb el Gran Recapte del Banc d’Aliments d’enguany, que tindrà lloc els dies 25 i 26 de novembre. 

Es tracta de publicar una recepta amb un dels ingredients recollits pel Banc d’Aliments (llegums seques, oli, llet, llaunes de conserva de peix i tomàquet natural), una recepta senzilla i barata. 

Totes les receptes seran recollides en un bloc que s’ha obert especial per l’ocasió Blocs contra la fam.

Animeu-vos a participar-hi i el 25 i 26 compreu o porteu la vostra col•laboració als llocs de recollida. Per més informació cliqueu aquí.


Ingredients:
- 200 gr. llenties cuites
- una cullerada sopera de iogurt natural
- 400 ml d’aigua
- una ceba gran
- sal i pebre
- oli
Opcional:
- cúrcuma, curry o qualsevol altre espècie

Pelar i tallar la ceba en juliana, posar-la amb una mica d’oli en una cassola a foc ben baix, salar lleugerament i deixar confitar. Si veiem que es queda massa seca li podem anar afegint rajolins d’aigua, però molt poca.
Ha de quedar d’un color marronosa, la de la foto és a punt d’estar llesta.

Un cop tenim la ceba a punt hi afegim l’aigua i apugem el foc. Quan arrenqui el bull ho enretirem. Queda com un brou vegetal molt gustós, és un bona manera de substituir el brou vegetal quan no en tenim.
Posem en un bol les llenties (si són de pot les haurem passat per aigua i escorregut abans), el brou amb la ceba, el pebre l’espècie escollida si escau i la cullerada de iogurt. Triturem. Corregim de sal i pebre. Si volem podem colar-ho, depèn de la potència de la nostra trituradora.

Es pot servir calenta, tèbia o freda. Sola amb un rajolí d’oli com a la foto, bé amb una mica de tonyina esmicolada al mig, bé amb uns dauets de cansalada fregida o amb uns daus de pernil.

divendres, 18 de novembre de 2011

dimecres, 16 de novembre de 2011

Blocs contra la fam

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Volem donar suport a la campanya d'enguany del Banc d'Aliments tot publicant receptes als nostres blocs, el dia 24 de novembre, amb algun dels productes que es recullen durant la campanya de la Gran Recapte d'Aliments 2011.

Aquest any es volen recollir 8 tones dels següents aliments: llegums secs, Tomaquet natural en llauna, Conserves de peix, Oli i Llet.

Per això s'ha creat un grup de Facebook Blocs contra la fam, on els blocs que vulguin participar s'hi poden apuntar.
Si teniu twitter podeu seguir els hashtags #blogscontralafam #blogscontraelhambre.

Si no teniu bloc, o si també hi voleu contribuir amb algun dels productes que es demanen, animeu-vos-hi a participar portant-los els dies 25 i 26 de novembre a un dels punts de recollida. De moment estan confirmats: Alcampo, Caprabo, Carrefour, Condis, Consum, Fragadis, Gros Mercat, Lidl, Mercadona, Mercats de Barcelona, Nova Venda, Plusfresc, Sorli Discau, Spar, Suma i Valvi.

Podeu trobar més informació al web del Banc d'Aliments.

dimarts, 15 de novembre de 2011

Pollastre al curry amb arròs i fideus

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
La meva neboda té un amic l’Ayman, a qui li agrada cuinar i te fama de fer un pollastre al curry molt bo. L’altre dia estava jo a casa la meva germana i va venir l’Ayman, li varem demanar la recepta i ens la va explicar. El diumenge va caure com a plat únic, ens va agradar molt. Per cert el seu oncle és el que porta la Pastisseria Libanesa Cleopatra, un lloc deliciós.

Ingredients:
- arròs
- fideus
- oli de gira-sol
- pits de pollastre
- ceba
- curry
- sal
- aigua

Les quantitats... Una tassa d’arròs per persona, igual quantitat de fideus; pits de pollastre, doncs els que us sembli per les persones que sou, tenint en compte que pot ser plat únic.

El primer que hem de fer, millor el dia abans, és posar l’arròs en un bol i cobrir-lo amb aigua fins passar un dit per sobre. El deixem tot un dia repòs. Podem anar canviant l’aigua algun que altre cop.

Posem en una olla un raig d’oli de gira-sol, hi afegim els fideus. Anem remenant de tant en quant fins que quedin ben rossos.
Afegim l’arròs escorregut i tantes tasses d’aigua com hem posat d’arròs. Ho posem a foc fort i quan comenci a bullir abaixem el foc i tapem. Deixem coure uns 25 minuts, apaguem el foc i deixem reposar.
Es pot afegir aigua calenta si veiem que en necessita, tot depèn del tipus d’arròs que fem servir.

Piquem la ceba ben fina, nosaltres la varem triturar amb la batedora elèctrica per què sols deixés el gust sense notar la textura.
Sofregim la ceba en una cassola amb un xic de sal, quan estigui cuita afegir-hi el pollastre tallat a daus. Quan comenci a estar cuit hi afegim el curry al gust i li donem unes voltes, si cal corregim de sal. Deixem coure una mica més i llestos.

Servim l’arròs acompanyat del pollastre, queda deliciós barrejat tot junt.

divendres, 11 de novembre de 2011

II Fira del tomàquet del Vallès

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquest cop la convocatòria venia de part de La Cuina Vermella, els vermells fa temps que estan compromesos amb l’slow food del vallès i en la recuperació de productes autòctons que alguns pagesos del Vallès estan recuperant.

La II Fira del tomàquet del Vallès es va celebrar a Santa Eulàlia de Ronçana dos caps de setmana de setembre. Aquí podeu consultar el fulletó amb diverses varietats de tomàquets.

El primer que varem fer és visitar l’hort ecològic on es van estudiant les diferents varietats recuperades de tomàquets. Com és recuperen? Gràcies a que molts pagesos vells guardaven llavors de varietats que havien anat desapareixen. Fins a vuit varietats ja estudiades i en producció, i dues rengleres en estudi hi ha en aquest hort.

Les varietats són locals, tradicionals i properes. La fertilització es realitza com abans, zona de fàbriques tèxtils es feia servir el borrall de la llana. Ara també, aquest permet una fertilització lenta al ritme que necessita la planta. El borrall s’enterra al costat de la planta i va deixant anar els nitrats poc a poc, a mida que la planta els necessita i dura mesos.

També es fa servir una maceració en aigua (de tres dies) de cua de cavall, que un cop colada serveix per prevenir pulgó, fons i altres insectes.

També hi ha plantades al voltant de l’hort altres plantes que ajuden a eliminar possibles malalties, com ara tarracet, mostassa, tabac, artemisa, verbena, hisop, entre d’altres.

També en aquest horts s’estan recuperant diferents varietats de mongetes, com les mongetes del carai. Actualment en tenen unes 34 varietats plantades!

Després de la visita varem participar en un tast de diverses varietats de tomàquets presentat per Pep Salsetes un dels ànima mater d’aquesta meravellosa recuperació dels productes de la terra.

Varem provar: Pometa de Santa Eulàlia de Ronçana, Montserrat de Vacarisses (res a veure amb els Montserrat que hi ha ara a tots els supermercats), Pometa de Lluís Vila de l’Ametlla del Vallès, Cor de Bou de Vacarisses (tampoc res a veure amb els que trobem al mercat i l’estrella de la jornada), Rosa ple (un dels descobriments sorprenents conservat gràcies a Etern Verdaguer).

El Cor de Bou era extraordinari i em varen sorprendre els Rosa ple.

Més varietats recuperades, a part d’aquestes, i que es varem poder trobar a la fira: Rosa ple de Parets del Vallès, Pometa de La Garriga, Pare Benet del Bedorc-Igualada (malgrat no ser de la comarca, l’han apadrinat per la seva qualitat), Palosanto de Cardedeu-Argentona, Tardà de Riells del Fai, Rosa de penjar de Cardedeu, Tomàquet de penjar de Castellar del Vallès... Sabíeu que n’hi havia tantes de varietats? I sols a la comarca del Vallès!!

Tornarem l’any vinent amb un cistell més gros!!!

dijous, 3 de novembre de 2011

Visita al Mercat de Santa Caterina

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
A principis d’octubre, uns dies abans que es celebrés el Mercat de mercats, varem poder tenir el privilegi de visitar amb uns bons guies el Mercat de Santa Caterina, i no sols la part normalment visible del mateix si no també el soterrani, una impressionant instal•lació amb les càmeres frigorífiques i un centre de recollida selectiva d’escombraries.
L’Starbase va ser el que ens va convocar i coordinar, i la Nuria Costa, directora de comunicacions de Mercats de Barcelona, l’Elisenda (la persona que porta el twiter i el facebook dels Mercats), la Marta Mitjanes, directora del mercat i l'Angel Juny, el president dels comerciants del Mercat de Santa Caterina varen ser els nostres amfitrions.

A Barcelona hi ha actualment 39 mercats d’alimentació el que la fa una de les ciutats més visitades per conèixer a gestió dels mateixos, 39 no són poca cosa.

La major part han estat generats a partir de mercats oberts, coberts a finals del segle XIX, bé amb cobertes de ferro (Boqueria, Sant Antoni...) bé en edificis que van canviar l’ús, com el de Santa Caterina.
D’aquests 39, 9 es troben en obres i 18 ja han estat reformats i modernitzats.

On ara hi ha el mercat de Santa Caterina hi havia hagut un convent gòtic (destruït al 1835) i el primer mercat obert que hi va haver a Barcelona (1846), el veïnatge de l’estació de França feia que fos un mercat ben concorregut, gent de la costa i del nord de Barcelona, famós per la seva oferta.
La reforma era necessària ja que l’antic edifici estava molt fet malbé, va durar cinc anys en que el mercat es va traslladar en un edifici prefabricat a l’Arc del Triomf. Era el mercat de la meva àvia per part de pare, i la veritat recordo que quan l’acompanyava ara ja fa molts anys, molts anys abans que el reformessin, ja pensava que feia pena i que necessitava una nova cara.
Al darrera de l’edifici es poden veure les antigues piques de les bacallaneries.

En el moment de la reforma hi havia 400 parades al mercat, actualment n’hi ha unes 173, d’uns 79 establiments (n’hi ha que ocupen més d’una parada), dels pagesos de la plaça en queda una, la resta, en la seva gran majoria varen agafar una parada a dins el nou mercat. Moltes de les parades que sols venien sols llimones, o patates, es van diversificar i no sols venen un producte.

La reforma va enderrocar tot l’interior, conservant la façana, i conservant una part de les restes trobades que es poden visitar.

Amb la reforma el mercat de Santa Caterina va ser pioner amb moltes coses, el primer en tenir pàrquing al soterrani, també va ser el primer en tenir web i servei a domicili, servei que cobreix tot Barcelona. També és un dels primers que té al seu interior un supermercat, Caprabo, atès que es va pensar que es podia oferir un servei complementari al del mercat d’alimentació, i així ha estat. El Caprabo del Mercat de Santa Caterina és el que per superfície que ocupa té més vendes. Fins i tot es pot comprar online!

Impressionants son les entranyes del mercat, a part del pàrquing hi ha tot el centre de logística del mercat, així com un centre de recollida pneumàtica i de selecció de les escombraries. Des del començament fins el final tot passa pel soterrani del mercat: a part de no trencar-se la cadena de fred, ni durant l’arribada de la mercaderia ni en el seu repartiment a domicili, un cop finalitzat l’horari del mercat les deixalles, del mercat i dels veïns, surten ja separades i comprimides en camions cap a la deixalleria.


Un cop varem acabar la visita, ens havien preparat un tast de productes, embotits, fruites (de proximitat) de la parada de l’Àngel i olis d’Olisoliva

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Galetes de coco

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Ja tornem a tenir la Mireia Carbó al Club Social Caprabo, i la veritat la tornada ha estat genial. Ens va fer unes galetes molt senzilles i molt bones. Això té la cuina de la Mireia, és una cuina senzilla que dona resultats excel·lents. El diumenge ja en varem fer unes, la veritat és que en fer panellets, els de coco els varem substituir per aquestes galetes. Com dic, boníssimes!

Ingredients:
- 200 gr. de coco ratllat
- 150 gr. de sucre
- 50 gr. de mantega pomada
- 2 rovells
- 2 ous

Batre la mantega pomada (tova però no desfeta) amb el sucre fins que aquest es desfaci i aconseguim una crema. Afegir els ous i els rovells.
Incorporar el coco ratllat.

Deixar reposar a la nevera fins aconseguir una consistència que es pugui treballar (una hora o fins i tot el dia abans).
Fer la galetes formant boles. Les aixafem amb una forquilla suaument per deixar-hi l'empremta a tires.

Enfornem a 180ºC (dalt i baix) fins que agafin una mica de color.

divendres, 28 d’octubre de 2011

Rostit de pollastre del Mercat de mercats

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquests dies hi ha hagut el segon Mercat de mercats organtizat pels mercats de Barcelona. Un punt de trobada que facilita conèixer el que hi ha als diferents mercats que hi ha a la ciutat. Tinc pendent de fer el relat d’una molt interessant visita al Mercat de Santa Caterina i que ens va donar molta informació sobre els mercats que tenim a ciutat.
A l’Aula Gastronòmica del Mercat de mercats es van succeint, una darrera d’altra, demostracions de diversos cuiners catalans, mitja hora per gaudir en directe de la presència, demostració i tast de cuina que es fa ara i aquí, a Catalunya.
Aquesta recepta la va fer, i la vaig poder provar també, el xef Pere Massana del Restaurant Cal Pere del Maset (Subirats), del qual en podeu veure més receptes al programa Cuines de TV3.


Ingredients:
- un gall del Penedès de pota negra
- una ceba
- un porro
- una pastanaga
- un tomàquet
- brou d’au
- uns quants rossinyols
- unes prunes
- vi ranci
- anís
- una fulla de llorer
- oli d’oliva verge
- una branca de canyella
- vi blanc

Es desossa el pollastre i es talla a octaus, es sala i es marca a la cassola i es reserva.
Tallar la ceba i posar-la a la cassola en l’oli d’haver marcat el pollastre. Donar-li unes voltes i afegir el porro tallat. Després la pastanaga i, finalment el tomàquet tallat a daus.

Afegir el pollastre a sobre premem avall. Mullar amb un raig de vi ranci i unes gotes d’anís. Hi posem una mica de brou, compte en la quantitat per què estem fent un rostit, no pas un guisat.
Una fulla de llorer (o altres herbes). El tapem i el deixem al foc lent, molt lent, entre una hora i mitja i dues hores. Anem vigilant que no es quedi massa sec i si cal afegim brou.

Retirem el pollastre i passem les verdures pel xino (sense triturar-les).
Tornem a posar el pollastre a la cassola, amb la salsa per sobre.
A part saltegem uns rossinyols, i sense deixar-los coure del tot s’afegeixen a la cassola on s’acabaran de fer.

Haurem deixat unes prunes a macerar el dia anterior amb vi blanc; les bullim quinze minuts en aigua i les escorrem. Les afegim a la cassola i deixem que faci xup-xup uns minuts.

A les verdures s’hi pot afegir una cabeça d’alls que retirarem en passar les verdures pel xino.
També s’hi pot afegir pinyons.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Un tast de sake

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Sóc una enamorada del Japó, del país, del menjar, del seu art i de la seva gent. Hi he pogut anar un cop, ja fa anys, i allí vaig provar sakes que em van agradar molt més que no pas els que podem trobar a la majoria de restaurants i botigues orientals i japonesos de casa nostra. Els que trobem aquí serveixen en prou feines per fer un xupito i poc mes.

Quan en Roger de Comerjapones em va dir si volia anar a un tast de sakes a Vilaviniteca no vaig dubtar, si!

Durant dos dies hi ha hagut a Barcelona una mostra de sakes de la província d’Ehime al sud del Japó. Ehime es troba a la illa de Shikoku, és una de les illes que tanquen el mar interior del Japó, el mar de Seto. Allí el clima i la terra tenen moltes semblances amb el Mediterrani i especialment, segons ells diuen, amb Catalunya. Quant enamorats de Catalunya estan els japonesos!

Aquesta província fou la pionera en la fabricació de sake, ara fa 400 anys. De les 1600 bodegues de sake que hi ha al Japó aquesta província en concentra 47. Quasi totes son petites que fan un sake artesà i amb una producció molt petita.

Després d’aquestes explicacions de la mà del senyor Hidetoshi Nakajo president de l’Associació de fabricants de sake de la província d’Ehime, va agafar la paraula el senyor Yagi, un dels fabricants de sake que ens va explicar el procediment per fabricar-ne.

Aquests sakes son fabricats amb aigües subterrànies i tenen la fama de ser suaus i de sabor exquisit, i ho varem poder comprovar.

El procediment per fabricar el sake comença amb el polit del gra d’arròs, un arròs especial per fer sake, de gra gros, amb un alt grau d’absorció d’aigua i que porta el midó concentrat en el seu nucli central, a diferència el comestible que el porta repartir en tot el gra. Amb el polit s’aconsegueix un arròs sense grasses ni proteïnes i altres elements que espatllarien el sake. A la fotografia podeu veure uns grans d’arròs sense polir i uns polits.

Un cop polit es cou al vapor, se li afegeix fong koji que descompon el midó en sucre, i llevat, que converteix el sucre en alcohol; tot al mateix temps, realitzant-se una doble fermentació en el mateix tanc i en el mateix moment.
Es deixa fermentar tot afegint-hi més arròs fins a dues vegades més. Finalment es filtra.

El llevat si abans era natural, actualment és elaborat en laboratori atès que segons el tipus i gust que se li vulgui donar al sake es fa un llevat o altre.

En alguns casos se li pot afegir alcohol per frenar la fermentació i/o per pujar-ne el grau, així s’estabilitza la qualitat del sake. Les matèries primes per elaborar aquest alcohol son les patates i la canya de sucre.

Els diferents tipus de sake van en funció a si se li ha afegit sucre o no i en funció a la qualitat del polit del gra d’arròs. Els sakes sense alcohol són Junmai, i les qualitats segons el grau de polit són Daiginjo (més del 50% de polit), Ginjo (40-49% de polit) i Hongozo (menys de 40% de polit). Així un sake sense alcohol afegit i amb un polit de més del 50% del gra es un Junmai Daiginjo (pur de qualitat superior).

El sake es el producte obtingut per la fermentació natural amb mes grau d’alcohol conegut.

Varem passar a fer el tast de cinc sakes, presentats per diverses companyies


Lemon Glas No Kyujitsu - Umenishiki
Un licor de sake amb un baix grau d’alcohol (7%) i amb essència de llimona afegida. Molt refrescant, amb una transparència meravellosa com podeu veure a la foto de sota (el bol a ratlles blanques), o més ben dit, no la veieu. Sorprenent.
En la meva ignorància en sakes, em va semblar ideal per prendre tot berenant.

Daiginjo-shu - Yagi Shuzo
Amb aquest ja tenim un grau alt d’alcohol, 15%. Afruitat, amb un emmagatzematge llarg a baixes temperatures.
Varem comentar que estaria bé per començar un àpat.
Tant l’ampolla com l’etiqueta tenen un disseny acurat i modern, preciós.

Ginjo Genshu Kiyaoroshi Kogane - Takeda Shuzo
Grau: 18%. Més dolç que els altres dos, amb un sabor fragant.
Per acompanyar un arròs amb bolets i conill.

Tokubetsu Junmai Shizukuhime Genshu - Kyowa Shuzo
Grau: 17-18%. Un sabor fragant i ric, degut al tipus d’arròs.
Per acompanyar foie.

Tokubetsu Junmai Genshu - Nakashirohonke Shuzo
Grau: 17-18%. Amb un agradable sabor a arròs, sense diluir.
Per acompanyar plats de carn, com una bona cua de bou.

I varem sortir amb dos regals, el got de ceràmica amb el que varem fer el tast del primer sake i el llibre Sake la seda líquida d'Antonio Campins que va fer la presentació de l'acte.

Crec que aquest ha estat un dels post més llargs que he fet, sols afegir que el sake tant es pot pendre fred com calent, acabat de fer (que és el normal) o havent reposat en bodega. I el que varem poder veure, que pot acompanyar un àpat perfectament.

Moltes gràcies!

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...