*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dilluns, 27 de desembre de 2010

Pastís de formatge estil NY

8 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
La recepta la vaig trobar tot remenant pel web Wholekitchen.

Ingredients:
Per la base:
- 210 gr. de galetes, jo vaig fer servir les Digesta
- 40 gr. de sucre
- 120 gr. de mantega
Pel farcit:
- 1 quilo de formatge cremós, vaig posar Mascarpone
- 190 gr. de sucre
- 35 gr. de farina de reposteria
- 5 ous
- 80 ml de nata
- 1 cullerada de cafè de ratlladura de llimona
- unes gotes d'extracte de vainilla
Per la cobertura:
- 240 ml de crema agre
- 35 gr. de sucre
- unes gotes d'extracte de vainilla

Triturar les galetes fins que estiguin fines com farina. Barrejar-les amb el sucre i la mantega desfeta fins que formin una massa compacte.
Omplir el fons del motlle amb aquesta massa tot pressionant fins a aconseguir una capa fina. En algunes receptes he vist que també cobreixen les parets del motlle. Reservar a la nevera.

En un bol posem el formatge cremós, el sucre i la farina, i batrem suaument durant una bona estona. Hi anem afegint els ous un a un, sense deixar de batre. Per acabar hi afegim la nata, la ratlladura de la llimona i la vainilla, i ho barregem bé suaument fins que quedi tot integrat.

Tirem la barreja sobre la base de galetes i ho posem al forn a 180ºC durant 15 minuts.
A continuació el baixem a 120ºC i el deixem coure durant una hora i mitja aproximadament.
El deixem refredar fora del forn mentre preparem la cobertura.

En un bol posem la crema agre, el sucre i la vainilla i ho barregem fins aconseguir una massa fluida.
Posem la barreja per sobre el pastís amb compte, ja que encara estarà calent, i la tornem a introduir al forn durant uns 15 minuts.

Un cop passat el temps la traiem del forn, abans no es refredi del tot li passem un ganivet pel voltant del motlle per què així després el podrem desemmotllar millor.
A la recepta aconsella deixar-lo refredar a dins el forn ja apagat abans de posar-lo a la nevera. Jo el vaig deixar refredar a fora. Tal com diuen el vaig deixar tota la nit per tal que prengués cos i consistència.

Nota: Jo vaig fer servir Crème Fraîche barrejada amb una mica de iogurt per fer-la una mica més agre... El "truqui" és de Directo al paladar, aquí podeu veure'n el post.

dilluns, 20 de desembre de 2010

Gratinat de llagostins

7 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
A un dels cursos amb en David Lienas a l'Espai de Consum Bonpreu ens va fer una gratinat com aquest, la recepta ori1ginal era amb garotes però quan no n'hi ha aquesta versió és molt bona. Les mides són per unes quatre persones aproximadament.

Ingredients:
- 16 llagostins
- 60 gr. d'escalunyes
- 80 gr. de porro
- oli d'oliva verge
- mantega
- 60 gr. de tomàquet pelat i sense llavors (pot ser de llauna)
- 80 gr. de carbassó (la part verda)
- 100 gr. de nata
- 1 rovell d'ou
- 20 ml. de Conyac
- sal i pebre blanc

Netejar els llagostins. Reservar.
Pelar i picar les escalunyes ben fines i posar-les a ofegar en una paella amb la mantega i una mica d'oli d'oliva. Quan comenci a daurar afegir-hi el porro també picat ben petit. Ofegar-lo bé.
Mullar amb el Conyac i deixar evaporar.

Afegir el tomàquet triturat i el carbassó picat ben fi. Salpebrar.
Ofegar fins que sigui una pasta gairebé seca. Barrejar amb els llagostins a daus i mullar amb la nata. Coure lleugerament.
Rectificar de sal i pebre i retirar del foc.

Deixar refredar lleugerament i barrejar-hi el rovell d'ou.
Omplir els motlles individuals on els servireu i gratinar al forn.

dimarts, 30 de novembre de 2010

Sopa de bolets

11 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Al número 111 de la revista CUINA (octubre 2010), en Pep Nogué ens presenta aquesta sopa que em va cridar l’atenció per la seva senzillesa. Jo la vaig fer amb el meu bolet predilecte, la llenega negra (foto), però ell ens la presenta amb rovellons que de ben segur tambe és ben bona.

Ingredients:
- 2 litres de brou vegetal
- 50 ml d’oli d’oliva
- 1 quilo de rovellons
- 400 gr. de cansalada viada
- 1 cabeça d’alls
- 1 ceba de Figueres
- 25 gr. d’ametlles torrades
- 3 grans d’alls
- 2 llesques de pa torrat
- 1 branca de julivert
- sal

Posem en una olla al foc el brou vegetal.

Netegem els bolets escollits i traiem les impureses amb un drap humit, vigilant que no es trenquin. Els tallem a la mateixa mida.

En una altra olla hi posem l’oli d’oliva i hi sofregim lleugerament la cansalada viada tallada a daus petits. Hi afegim la ceba i la cabeça d’alls tallats ben petits.
Hi afegim els bolets i ho deixem coure 2 minuts.

Afegim el brou vegetal que teníem ja al foc i ho deixem coure uns 15 minuts a foc suau.

Fem una picada amb les ametlles, els 3 alls, el julivert i el pa torrat, ho deixatem amb una cullerada de la sopa i ho tirem a l’olla.
Deixem coure 2 minuts més i la podem servir.

dissabte, 27 de novembre de 2010

Crespells de salmó

10 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Fa uns dies vaig anar a un altre curs de la Mercè Rovira gràcies a la botiga Artero del carrer del Call, ens va fer uns quants plats d’aprofitament, allò que fem tots quan tenim restes a la nevera. En aquesta ocasió dels estris que ens va presentar em va atraure un de ben senzill per facilitar tancar els crespells. Se’n poden fer de diferents mides per què també talla la massa, i crec que el faré servir per fer pasta farcida... Ja en penjaré alguna de les receptes que ens va fer, però de moment i aprofitant el que tenia jo a la nevera vaig fer-ne aquests crespells de salmó. Val a dir que el farcit també estava molt bo com a tàrtar!

Ingredients:
- 500 gr. de salmó
- 3 culleres de postres de crème fraîche
- 1 rajolí de salsa de soja
- 1 cullera de cafè de mostassa
- sal
- anet fresc
- un ou dur

Piquem el salmó petit amb el ganivet. El marinem amb un rajolí de salsa de soja i el reservem.
Piquem l’ou ben petit i el barregem amb la crème fraîche, la mostassa una mica de sal i l’anet. I afegim el salmó i ho barregem bé.

Anem fent els crespells posant una cullerada al costat i tancant-lo amb ajut d’una mica d’aigua per segellar-lo i una forquilla (això si no tenim l’aparell que us deia).

Es poden fregir o coure al forn.

dimarts, 23 de novembre de 2010

Pomes del ciri farcides de carn i bolets

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquest any la Cristina m'ha dut pomes del ciri, l'any passat les vaig fer a la manera tradicional d'Arenys, el típic "relleno" la recepta del qual la podeu veure aquí; aquest any però les he farcit al meu gust.

Ingredients:
- 2 pomes del ciri
- 200 gr. de carn de vedella (filet de pobre) passat per la màquina dues vegades
- 200 gr. botifarra amb pebre
- 70 gr. de rossinyols
- 1 porro gran
- canyella
- nou moscada
- sal
- mantega
- all
- julivert

Primer posem en un bol les dues carns. Saltegem els bolets tallats ben petits els bolets, hi afegim l'all i el julivert picat, ho deixem coure uns minuts i ho afegim a les carns.
Tallem ben petit el porro i el saltegem a la paella, l'afegim també a les carns.
Afegim un polsim de canyella i de nou moscada. Barregem bé amb la mà, corregim de sal i ho reservem.

Pelem i buidem les pomes del ciri i les farcim amb la barreja. Passem per la farina la part del forat i la fregim per segellar-la.
Posem les pomes en una safata per anar al forn amb un dit d'aigua, un rajolí d'oli i una mica de mantega. També hi podem posar el que hem anat treien de dins les pomes.

Vigilar que no quedi massa sec, deixar coure a 180ºC una bona estona; les pomes del ciri aguanten llargues coccions sense problema.
Es pot afegir una mica de pa ratllat mullat amb llet a la barreja de carns per que quedi més melosa, però com que la poma del ciri admet molta cocció la carn ja s'amara de poma.

Amb el fons resultant, es pot lligar una mica i servir com a salsa.

diumenge, 14 de novembre de 2010

Pupilas gustativas - Figues farcides de foie

8 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
A Dani Albors el vaig conèixer pel seu bloc, Diario de un cocinero. Aquest cuiner d’Alcoi parla en ell de la seva manera de viure la gastronomia, l’amistat, l’amor...


Ara fa uns dies (tenia pendent de fer aquesta entrada) va venir a l’aula de la Boqueria a presentar el seu nou llibre, Pupilas gustativas, mentre ens parlava anava cuinant. Va ser una meravella veure la facilitat amb que tracta el producte, el cuina, el combina.
Em va agradar la senzillesa dels plats que ens va cuinar, així com la combinació de gustos i textures.

En Dani va aprofitar er presentar el guarapo, un producte canari que senzillament és la sàlvia de la palmera, la textura és com la de la mel, el color una mica més fosc i el gust... Mmmm... La veritat és que em va encantar, dolç sense ser empallegós com pot arribar a ser la mel.
Aquest dies l’he estat provant, amb mató queda sensacional; també he fet una crema de castanyes i moniato que he endolcit amb guarapo.




Figues amb foie i guarapo

Ingredients:
- 4 figues
- foie (pot ser micuit)
- guarapo
- pinyons torrats
- llavors de sèsam torrades

Pelar les figues i fer unes incisions en creu a la part superior, sense tallar la figa del tot.
Farcir-les amb pinyons i llavors de sèsam i foie per sobre.
Fregir-les en una paella i quan estiguin calentes posar-hi el guarapo per sobre.

Abans de servir empolsegar amb una mica de pols de kikos per sobre.

dissabte, 6 de novembre de 2010

Quiche d'espinacs i rovellons

13 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Els quiches es poden fer del que sigui, aquest el vaig fer l’altre dia per aprofitar unes espinacs ecològiques i uns rovellons que havien quedat d'una sopa de la qual també penjaré la recepta.

Ingredients:
per la base
- 200 gr. de farina
- 100 gr. de mantega pomada
- 1 ou
- herbes de provença
- pebre i sal
pel farcit:
- espinacs
- rovellons
- 1 ceba
- sal
- un all
- una mica de julivert
- oli d’oliva verge
- formatge de Parma ratllat
- 100 ml. de nata líquida
- 3 ous

En un bol barregem amb les mans els ingredients per la base, quan comencen a agafar consistència emboliquem la massa amb paper film i la deixem reposar a la nevera.

En una paella fonda fem sofregir lleugerament la ceba picada fina amb oli.
Hi afegim els espinacs, salem i deixem que treguin l’aigua. Reservem.

En una altra paella saltegem en oli l’all picat, afegim els bolets tallats petits i el julivert picat. Reservem.
Batem els ous amb la nata líquida, hi podem posar espècies com canyella, pebre... Salem.
Hi afegim els bolets escorreguts i els espinacs també escorreguts. Afegim el formatge de Parma.

Estenem la massa que teníem a la nevera entre dos papers d’anar al forn intentant donar-li la forma del motlle, aprofitem un dels fulls de paper i l’estenem en un motlle per anar al forn. Jo en vaig fer servir un de rodó de uns 20 cm.
Farcim amb la barreja de bolets i espinacs.

Enfornem a 180ºC durant una mitja hora.
Es bo a temperatura ambient, i es guarda bé a la nevera.

divendres, 29 d’octubre de 2010

Magdalenes veganes

8 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Tenia les restes d'una carbassa i en veure aquesta recepta vaig pensar que, malgrat no tenir prou carbassa hi podia afegir pastanagues. Han quedat molt bones, fins i tot crec que sols amb pastanaga quedarien d'alló més bones.

Ingredients:
- 300 gr. de farina integral de blat
- 200 gr de sucre moré
- 1 cullerada petita de bicarbonat
- mitja cullerada petita de llevat
- 1 cullerada petita de sal
- 1 cullerada petita de canyella
- un polsim de nou moscada
- 150 ml de llet de soja
- 150 gr. d'oli de gira-sol
- 1 tassa de puré de carbassa i pastanaga
- ametlla molta i sucre per empolsar les magdalenes

Pelar la carbassa i les pastanagues i tallar-les a trossos. Posar-les en un safata que pugui anar al forn i tapar-les amb paper d'alumini. Enformar a 180ºC fins que estiguin tendres.
Triturar-ho amb l'ajut del passapurés i reservar.

Barrejar en un bol la farina, el sucre moré, el bicarbonat, la sal, el llevat, la canyella i la nou moscada.

En un altre bol barrejar el puré de carbassa i pastanaga (una tassa gran) amb l'oli i la llet de soja. Anar-hi afegint la barreja de farina sense deixar de remenar dins a aconseguir una pasta homogènia.

Repartir la massa en motlles per magdalenes (amb els paperets) tot omplint-los tres quartes parts. Tirar-hi per sobre una mica d'ametlla picada i sucre.

Fornejar a 180ºC fins que estiguin cuites (quan comencin a estar torrades per sobre mireu amb ajut d'una agulla si estan fetes per dins), al meu forn vaig estar entre 20 i 30 minuts.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Panellets

12 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquest any en comptes de fer servir la recepta de la Mireia Carbó he decidit fer la que la Carme Ruscalleda explica al seu llibre Cuinar per ser feliç. Jo els he fet de pinyons (els únics que m'agraden) i de coco, no he fet els de codonyat.

Ingredients:
- 500 gr. d'ametlles en pols
- 350 gr. de sucre
- 150 d'aigua mineral
- 1 clara
- 400 gr. de pinyons
- 200 gr. de coco ratllat
- 2 rovells

Preparació de la massa base:
Barrejar en una cassola ample el sucre i l'aigua, arrencar el bull per tal que es torni xarop.
Abocar-hi les ametlles i remenar contínuament sense parar fins a lligar-ho, uns dos minuts.

Apartar del foc i deixar refredar. Incorporar la clara d'ou sense muntar i remenar bé. Deixar reposar unes dues hores a la nevera o deixar-la tota la nit.

Partir la massa en tres parts (dos per fer-la amb pinyons i una per fer-la amb coco).

Pinyons: formar boles petites i regulars (va fer fer un cilindre i tallar-lo a peces iguals). Arrebossar-les amb els pinyons (la pasta és prou enganxosa com per retenir-los).
Anar-los col·locant sobre una safata amb paper de fornejar o silicona i pintar-los amb rovell d'ou barrejat amb sis gotes d'aigua.
Fornejar a 200ºC, el temps per daurar els pinyons, pocs minuts, uns 6 minuts.

Coco: amassar la massa amb el coco ratllat i formar boles ovalades o amb forma de piràmide.
Col·locar-los sobre una plata amb paper de fornejar o silicona.
Fornejar a 200ºC menys temps que els anteriors, uns 4 minuts.

dissabte, 16 d’octubre de 2010

1r agermanament de cócs i coques a Vinarós

8 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Si l’Àtica ha esdevingut el restaurant de referència d’alguns gastroblocaires catalans, el forn de pa Ca Massita (al Facebook)de Vinarós ha esdevingut un destí obligat, desitjat, esperat i enyorat.

Per sort, de tant en quant organitzen “saraos” com el que varem gaudir el dissabte 9 d’octubre passat, el primer agermanament de cócs i coques de Vinarós.

En Xisco (Una vida nova) i na Xesca (Can Loi) varen fer una visita llampec, juntament amb uns quants quilos de farina mallorquina que varen passar sense problemes (tot i ser pols blanc per fer coques) pels controls de l’aeroport. D’allí cap a Vinarós.

La resta de gastroblocaires i altres participants varem arribar-hi el dissabte al matí, alguns abans que altres. I en arribar, mans a la massa. Pastar, donar forma a la massa, omplir els cócs i les coques, omplir els cocarrois... Hi havia feina per a tothom, fins i tot pels més petits.
Quan la Mar, la Rachel i jo vàrem arribar ja hi havia ja Ca Massita en ple, en Massitet i na Kisumenja, l'Starbase i la seva super-germana i en Roger; i quanta feina havien fet ja!
Quin goig feia la taula que recollia la feina feta quan sortia del forn... Quina salivada tot mirant-la!

I un cop asseguts a la taula ben servida, a endrapar!
Com diu l’Starbase en una de les seves cròniques: semblava que ens volguessin omplir per fer foie!!

Les delicadeses que varem poder provar:

Cócs de tonyina, de ximixurri (sorprenent i bona),
De fruites del temps (genial), de poma amb canyella (genial també), de figues, de comunió (el genial ja conegut)

Coques de pebrot (molt bona i senzilla), de trempó (bona per que sí), de verdures amb verat,
Cocarrois de sobrassada, ceba i patata (extraordinaris), de verdures amb panses
Coques de patata (com m’agraden!)
Xocorrocs (la nova estrella de forn Ca Massita un homenatge als nans de Vinarós)
Ensaïmades de sobrassada i de cabell d’àngel

Arròs al forn de la mare de Ca Massita, que estava genial, amb botifarrons, tomàquet, alls i costellam... Estava de mort!
Patates al forn
Licor d’herbes mallorquines
Cremat

I aquí podeu veure més fotografies:

dijous, 14 d’octubre de 2010

Espaguetis amb escopinyes de l'Ada

12 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
El llibre de l'Ada Parellada Com fet a casa, es una petita meravella, especialment per qui no li agradi cuinar massa ni complicar-se la vida amb la preparació dels plats, com a la meva germana. Per això li vaig comprar. El primer que ens va cridar l'atenció foren aquests espaguetis i els varem fer, us els aconsello!

Ingredients:
- espaguetis
- llauna d'escopinyes (l'Ada aconsella la marca Pay Pay)
- alls
- bitxos
- oli verge d'oliva

Pelar i tallar a làmines els alls, afegir-los en una cassola amb oli juntament amb els bitxos. Quan els alls comencin a daurar retirar, alls i bitxos, de l'oli i reservar.
Colar les escopinyes tot guardant-ne el liquid.
Bullir els espaguetis i afegir-los a la cassola juntament amb el líquid de les escopinyes. Donar unes voltes per tal qe agafin el gust de l'oli (no hi varem posar els bitxos) i del suc.
Afegir els alls i les escopinyes i servir.

El segon cop que els vaig fer (foto), al fregir els alls hi vaig afegir uns tomàquets secs en oli tallats petits.

dissabte, 25 de setembre de 2010

Pollastre amb iogurt, poma, taronja i espècies

12 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Vaig arribar de la feina cansada, i tenia ganes de fer una cosa ràpida. Se’m va ocórrer que podria quedar bo amb l’estoig de vapor fet servir com una tajín àrab, i si, ràpid i bo.

Ingredients:
- una cuixa de pollastre
- un iogurt grec o crème fraîche
- espècies: tikka massala, curry, pebre...
- una poma
- una taronja
- oli
- sal

Cremem la cuixa a la flama (sempre ho faig amb el pollastre amb pell). I la tallem en dos trossos.

Pelem i tallem la poma a trossos petits; la taronja la desgranem a sang. També és pot posar a trossos sense treure-li la pell als grills. El suc que deixa anar el barregem amb el iogurt o la crème fraîche amb les espècies escollides, sal i un raig d’oli.

Deixem cobert el pollastre amb la barreja anterior (més que cobert, untat) i ho deixem reposar uns minuts.

Posem en un estoig de vapor Lékué una capa de poma i una de taronja. A sobre el pollastre i a sobre d’aquest la resta de iogurt que quedi.
El tapem i el posem al microones deu minuts a màxima potència. Si es vol en acabar es pot obrir l’estoig i el gratinem una mica (si el microones té gratinador).

dilluns, 20 de setembre de 2010

Restaurant el Pont Vell de Besalú

7 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Varem anar amb la família a la Fira Medieval de Besalú, anàvem a sortir per buscar un restaurant fora de la ciutat i, just abans de sortir pel portal a mà dreta varem veure un restaurant que ens va cridar atenció.
Una carta interessant i que ens deixessin entrar amb el gos ens va animar per escollir-lo i entrar, i va ser un encert! És el restaurant Pont Vell.





Sols entrar, ja des del carrer, s’endevina la cuina on es pot veure els cuiners trafegar. Una escala que baixa porta cap a la sala, si es continua més avall hi ha una altra sala i la terrassa.


Com que anàvem amb les iaies varem optar per quedar-nos a la primera sala, còmode i acollidora. I amb una bona vista del pont de Besalú, el nom del restaurant: El Pont Vell.

La cuina, propera, cuidada, amb productes de qualitat i deliciosa. L’atenció de la sala, acollidora i correcte, sense exagerar l’atenció, la justa i necessària.

Ens varen servir un tast de benvinguda d’una crema de carbassó i porros que estava deliciosa.

Els plats que varem escollir:
Remenat d’ou i bolets
L’ou gens ressec i els bolets al punt just de cocció

Foie gras d’ànec trufat elaborat en el restaurant
Realment bo, fi i gustós

Patés de la casa amb torrades
Tres variants bones

Pernil Ibèric amb figues
Bona qualitat

Filet de vedella amb salsa de Jabugo al Xerès
Bona qualitat del filet, al punt, i la salsa boníssima

Peu de porc farcit de bolets i foie amb reducció de PX
Excel•lents, realment el que ens va agradar més, bon equilibri dels bolets i foie del farcit

Illa flotant
Merengue sobre crema anglesa, just el punt de dolç que ens agrada, gens excessiu

Pastís de formatge fresc
Molt bo

Gelats variats fets a casa
Molt bons

Gelat de vainilla amb xocolata calenta
Com va gaudir el meu nebot d’aquest postre

Formatges variats
Excel•lents per qualitat i temperatura, el codony sempre acompanya be els formatges

divendres, 17 de setembre de 2010

Tonyina en oli

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Quan vaig donar la primera ullada al llibre que em varen regalar pel meu sant aquesta va ser la recepta que vaig escollir per estrenar-lo. El llibre és el Gran Libro de Cocina de Alain Ducasse. Mediterráneo. Preparat així no és una conserva, però es pot guardar força temps.

Ingredients:
- 4 rodanxes de tonyina o bonítol, millor ventresca
- 2 llimones
- 25 cl de vi blanc
- 1 branca de farigola
- 1 gra d’all
- 1,5 l d’aigua
- oli d’oliva verge (jo hi vaig posar la varietat Hojiblanca per què no és tant forta de gust)
- sal

Retirar la pell de la tonyina i netejar-lo tot suprimint les parts amb sang i les greixoses.

Tallar a rodanxes una de les llimones, i treure’n el suc de l’altre.

En una cocotte posar el suc de la llimona i les rodanxes de l’altre, el vi blanc, la farigola, el gra d’all amb un cop, un cullerada gran d’oli l’oliva, un polsim de sal fina i l’aigua.

Porta a ebullició (80ºC).
Introduir amb compte els talls de tonyina i deixar coure a foc lent, a la mateixa temperatura durant 20 minuts.

Treure els talls de tonyina i deixar-los refredar en una cassola de fang.
Escórrer la guarnició.

Quan estiguin refredats, introduir les talls de tonyina en un pot de vidre. Afegir la guarnició. Cobrir completament amb oli d’oliva.
Reservar al fresc com a mínim unes 72 hores abans de consumir.

dilluns, 23 d’agost de 2010

Broquetes de pollastre i meló

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L'última classe del David Lienas, gràcies a l'Espai Consum de Bonpreu, va ser refrescant, especialment aquesta broqueta. Jo l'he fet amb reducció de vinagre de Módena per què no tenia Pedro Ximénez. I el meló verd era el de pell de gripau de sempre.

Ingredients:
- 2 pits de pollastre (es pot substituir per magret d'ànec)
- 200 gr. de meló d'Israel (allargat i verd per fora, pràcticament blanc per dins)
- 200 gr. de meló de Cantaloup
- sal
- pebre vermell picant
- comí
- orenga
- oli d'oliva verge
- 100 ml de Pedro Ximénez
- sucre
- pell de llimona
- pell de taronja

Posar en remull en aigua les broquetes, així quan les courem no es cremaran.

Reduir al foc el Pedro Ximénez amb una mica de sucre i, opcionalment, a les ratlladures de pell de llimona i pell de taronja. El sucre també és opcional, serveix per que es caramel·litzi més ràpidament.
Quan comenci ha estar una mica dens, el retirem del foc i el deixem refredar.

Partir els melons per la meitat i eliminar-ne les llavors. Fer boles petites amb una cullera de París o una cullera de postres. Reservar-les.

Netejar de greix els pits de pollastre i tallar-los a daus de la mida de les boles de meló. Posar-los en un bol i condimentar-los amb la sal, comí, pebre vermell i orenga. Deixar-ho macerar un parell d'hores com a mínim.

Enfilar els talls de meló i pollastre en les broquetes, escorregudes, alternant-los.
Posar a escalfar una planxa o paella ampla al foc. Regar les broquetes amb oli d'oliva i posar-los a coure a la planxa o paella. Hi ha qui afegeix una mica de sucre al meló per que es caramel·litzi millor.
Quan el pollastre estigui cuit i el meló daurat es retiren del foc, s'escorren i es serveixen amb la reducció de Pedro Ximénez.

dijous, 19 d’agost de 2010

Cóc de comunió

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Els següent cóc del llibre Els dolços i els salats als forns de Vinaròs ha estat el coc de comunió o de la iaia Consuelo. El cabell d'àngel l'he comprat al supermercat de llauna, surt molt bo.

Ingredients:
Per la pasta
- 550 gr. de farina
- 150 gr. d'aigua
- 100 gr. d'oli d'oliva
- 70 gr. de llevat de forner
- 70 gr. de sucre
- 2 ous
- un pessic de sal
Per al massapà
- 400 gr. de farina d'ametlla
- 200 gr. de sucre
- 50 gr. d'aigua
- 200 gr. de confitura de cabell d'àngel
- sucre mòlt per empolsar

Preparar el massapà fonen el sucre amb l'aigua en una cassola al foc. Quan el sucre s'hagi desfet del tot, hi afegirem l'ametlla mòlta i ho barrejarem amb compte doncs l'almívar crema. Hem d'aconseguir una massa homogènia, malgrat que no cal que sigui molt espesa doncs l'haurem d'escampar per damunt del cóc; ha de quedar apegalós.

Per la pasta barrejarem en un bol l'oli d'oliva, el llevat, l'aigua, la sal i els ous. Quan aquesta mescla sigui homogènia hi afegirem, de grapat en grapat, la farina. Ho hem de treballar fins a aconseguir una massa elàstica que no s'enganxa a les mans.
Estenem la pasta sobre una safata de forn (jo la vaig posar un paper de forn) i la deixem reposar durant uns 15 minuts. Millor que quedi prima doncs pujarà.

Afegim al damunt de la pasta primer una capa de confitura de cabell d'àngel ben escampada. Després i al damunt d'aquesta una capa de massapà.

Ho enfornem uns 20 minuts a 200ºC. Quan estigui cuit i fred empolsem per sobre sucre mòlt.

Millor prendre fred que no pas tebi.

dissabte, 14 d’agost de 2010

Frittatina di maccheroni- Truites de pasta

9 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Fa uns dies vaig anar a Cadaqués amb unes amigues napolitanes, el tracte era que jo posava el transport i elles el dinar. Van dur un plat típic napolità “d’anar d’excursió”, a casa a la carn arrebossada en dèiem “carn de muntanya” per què era el típic que la mare ens posava quan anàvem d’excursió, doncs aquestes “truites” són el mateix pels napolitans. És generalment fa servir la pasta que ha quedat del dia abans.

Ingredients:
- pasta, espaguetis o macarrons
- tomàquet ratllat o triturat de pot
- ceba
- ou
- parmesà ratllat
- sal

El dia abans es prepara la pasta amb un sofregit de ceba i tomàquet. Penso que s’hi pot afegir les herbes que vulguem, orenga, alfàbrega, pebre, julivert... Si en tenim fets del dia abans s’aprofiten amb carn.
Es deixen a la nevera amb una carmanyola.

El dia següent es bat un ou, s’hi afegeix parmesà ratllat i la pasta freda. Ben farcit de pasta com veieu a la fotografia.

Es posen en una paella petita al foc amb una mica d’oli i es fan unes truites.
Es mengen fredes.
Són boníssimes!!! I una bona solució per anar a “la muntanya”.

dissabte, 7 d’agost de 2010

Espaguetis amb cloïsses

8 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
La meva àvia per part de pare cuinava força bé, la seva filla, la meva tia no en sap. Però té uns espaguetis que són genials, quan els fa ens llepem els dits, són la seva especialitat. Per Cap d’Any menja llagosta, i congela el brou de bullir-les. En cas que no en tingui en fa un amb galeres, i aquest és amb el que bull la pasta.

Ingredients:
- brou de llagosta o galeres
- espaguetis
- cloïsses
- alls
- oli d’oliva verge
- sal i pebre
- llorer

Primer pica ben petits els alls, forces, amb generositat. Els posa a coure en oli a foc ben lent per què es confitin. Fins i tot els fa el dia abans per deixar-los reposar en l’oli tota la nit i així l’oli prengui més gust.

En una cassola posa l’oli amb els alls confitats i les cloïsses, fins que aquestes es obrin. Retira les que no s’han obert. Sala.

Mentre fa bullir la pasta amb el brou, uns grans de pebre i una fulla de llorer. Quan està cuita segons els instruccions de cada pasta, l’escórrer i la posa a la cassola amb els alls i les cloïsses, li dona una volta i llestos.

A voltes hem pensat posar una mica de vi blanc a l’all i les cloïsses, però us ben asseguro que no cal.

diumenge, 1 d’agost de 2010

Coc de sardines

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Tenia un sopar que he hagut d'anul·lar, m'he quedat a casa i he fet el coc de sardines del llibre Els dolços i els salats als forns de Vinaròs i que havia provat quan varem anar en bloc a Vinaròs i em va encantar.

Ingredients:
- 500 gr. de farina
- 125 gr. d'oli d'oliva verge extra
- 250 gr. d'aigua
- 10 gr. de sal
- 20 gr. de llevat de forner
- 1.500 gr. de sardines (neta i sense espina)
- 2 grans d'all
- 2 branques de julivert
- 20 gr. de pinyons

Barregem l'oli, l'aigua, la sal i el llevat un bol. Anem afegint la farina poc a poc sense deixar de treballar-ho (jo ho he fet amb el programa d'amassar de la Kitchenair) fins aconseguir un massa fina que deixarem reposar durant cinc minuts.

Estenem la massa amb les mans en una llanda untada amb oli. Jo hi he posat un paper per anar al forn i he untat el paper. Procurarem que quedi ben fina i amb una mica de vora als quatre costats.
Deixarem reposar la pasta 15 minuts.

Empolsarem la pasta amb una mica de farina i la mullarem amb un raig d'oli.
Disposarem les sardines, pell amunt, obertes pel mig. Han de quedar ben juntes per què al coure disminueixen molt. Al damunt de la sardina hi tornem a tirar un raig d'oli.

Enfornarem el cóc durant 20 minuts a 180ºC. Passat aquest temps hi afegirem els alls i el julivert picat i els pinyons i ho tornarem a enfornar durant 20 minuts mes.

dijous, 29 de juliol de 2010

Massa de pa bàsica del David Lienas

9 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
En primer lloc cal tenir en compte de no posar en contacte directament el llevat amb la sal i el sucre. Que l'aigua en la qual dissolguem el llevat ha d'estar a uns 35ºC, no més calent, si està freda tardarà més a llevar.

Ingredients:
- 500 gr. de farina de força
- 30 gr. de llevat premsat, no químic
- 250 gr. d'aigua
- 5 gr. de sucre
- 10 gr. de sal
- paper film

Barrejar l'aigua amb el llevat per què es dissolgui.
Barrejar el elements secs: sal, farina i sucre.
Ajuntar les dues barreges i treballar la massa, cal treballar-la molt fins a aconseguir una massa elàstica. No menys de 15 minuts. Si la massa no és suficientment elàstica, el pa després de pujar, baixarà.

Es deixa reposar la massa durant una hora tapada amb paper film (o drap humit) per que un dels enemics del llevat és l'aire. Deixar-la en un lloc temperat entre 20 i 40 graus, millor a 30-35 graus, per tal d'afavorir l'actuació del llevat. Si la temperatura és massa alta el llevat morirà, i si és massa baixa es tallarà la fermentació.

Un cop la massa ha fermentat la "trenquem", o sigui que la pastem una mica per tal que deixi anar l'aire que ha quedat a dins. Es dona forma al pa i es deixa reposar una altra vegada durant un quart d'hora més.

Abans de coure el pa el podem envernissar amb aigua o ou amb molta cura per tal que quedi brillant. O posar-hi una mica de farina per que quedi més rústic.

Coure el pa entre 220-250 graus els primers cinc minuts per tal que es tanquin els porus. Després abaixar la temperatura de cocció a 30 graus per tal que es cogui de dins. Anem vigilant fins que el veiem cuit.

dissabte, 24 de juliol de 2010

Salmó marinat amb ceba tendre i vinagreta de taronja

9 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Un altre dels plats estrella de l’Àtica és el carpaccio de salmó marinat amb cansalada (quin salmó i quina cansalada!).
Aquesta recepta del curs de cuina d’estiu de l’Àtica ens ensenya a marinar el salmó però el presenta d’una manera diferent i no menys bona.


Ingredients:
- un tros de llom de salmó net, sense pell ni espines
- sal i sucre al 50%
- ratlladura de pell de llimona i taronja
- oli d’oliva suau
- alls
- ceba tendra
- taronja
- vinagre de Modena
- Sal Maldon i pebre

Barrejar la sal, el sucre i els ratlladures i cobrir el salmó durant 30 minuts tapat amb paper film.

Netejar sota l’aixeta amb aigua freda, assecar amb paper i posar dins un recipient cobert amb oli les pells de la llimona i de la taronja, i els alls amb pell. Tapar amb paper film i deixar marinar un dia per l’altre a la nevera.

L’endemà escórrer l’oli i tallar el salmó laminat, posar-hi sal Maldon i una cullera de soja.

Mentre haurem tallat al ceba tendra en juliana molt fina i l’haurem marinat durant 5 minuts amb oli d’oliva, sal Maldon i vinagre de Xerès o Modena.

Tallem la taronja a daus petits i li haurem afegit un xic de vinagre de Modena reduït (això ho fem al final per què si no la taronja pren mal aspecte).

Posar el salmó al plat i a sobre la ceba en juliana tot amanint-ho amb la vinagreta amb els daus de taronja.

Nota: En Borja ens va aconsellar rebutjar la part que toca a la cua per ser estellosa. Millor la part del llom que toca al cap.

dimarts, 20 de juliol de 2010

Andouillette de Troyes amb mongetes del ganxet

7 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L’andouiellette és un embotit, tipus salsitxa, que es pot trobar a moltes regions de França, a les ciutats de Lio, Troyes, Cambrai, Rouen, a la Provença i a Perigord.

Es tracta d’una salsitxa elaborada tradicionalment amb l’intestí i l’estómac del porc, embotits un dins l’altre.

Tenen un aroma intens i el sabor els hi ve donat pels condiments i espècies que porta. Es troben ja cuites i es preparen a la graella, forn o fregides, també guisades.

A mi, que m’agraden els menuts, m’agraden molt i les compro a Andorra on es poden trobar.
Aquestes que veieu son andouiellette de Troyes, i les vaig acompanyar de mongetes del ganxet cuites segons aquesta recepta.

Ingredients:
- una o dues andouiellettes
- mongetes del ganxet cuites
- all, julivert, sal
- oli d’oliva verge

Passar per la paella les andouielletes, reservar, en el mateix oli saltejar les mongetes amb una picada d’all i julivert.

Servir junt en un plat, es pot acompanyar d’una mica d’all-i-oli.

divendres, 16 de juliol de 2010

Gaspatxo de poma amb sardina marinada de l’Àtica

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
El restaurant que ha esdevingut de referència per la gastrosfera catalana, l'Àtica ha començat a fer cursos de cuina. I com no, junt amb la Mar de Baixa Gastronomia i el Massitet i la Kisumenja d’Olleta de Verdures varem anar al primer i repetirem.

El restaurant tanca els diumenges i els dilluns, i els cursos es faran els dilluns a la tarda. La generositat del Borja fa que ens ensenyi a fer els plats que tant ens han enamorat als que hi hem anat algun cop. De moment la informació dels cursos es pot trobar al grup de facebook.

El primer curs fou de la cuina d’estiu, i pel que fa a mi ja n’han caigut alguns, com aquest gaspatxo que us poso a continuació. Us prometo anar-ne penjant més.

La recepta Gaspatxo de poma amb sardina marinada ens va ensenyar a marinar la sardina que fan servir per la famosa coca de sardines amb cabell d’angel, un dels plats magnífics que s’hi poden trobar, especialment ara que la sardina és al seu millor punt (en Borja retira de la carta aquest plat quan les sardines ja no estan al punt, però aquest mes és al menú del migdia!).

Les receptes van sense quantitats, en aquest cas depèn molt del gust del cuiner, depenen si li agrada més o menys el gust de pebrot, ceba, all, poma... Jo hi vagi posar, tal com va fer en Borja, mitja poma per un litre i mig de gaspatxo. I no hi vaig posar el pa (el pa es posava al gaspatxo en època de crisi per allargar-lo i per omplir més els estómacs famolencs; trobo que refresca més sense pa per poc que se’n hi posi).

La recepta senzillament canvia el cogombre que a molts els molesta per una poma àcida. També es pot substituir el cogombre per síndria, aleshores es posa la mateixa quantitat de tomàquet que de síndria, la resta igual.

Ingredients:
- tomàquets a trossos
- pa sec
- all, ceba, pebrot verd i vermell
- poma àcida
- sal i sucre
- vinagre de Xerès o Modena
- oli d’oliva verge suau
- sardines
- pa Bimbo
- vinagre de vi blanc
- sal Maldon

Posar les sardines cobertes d’aigua en fred durant dues hores. Les escatem amb les mans (com que estan fredes s’escaten fàcilment) i en treure’m el llom, i els netejarem d’espines. Tornarem a deixar els lloms en aigua freda que anirem canviant fins que l’aigua quedi neta.

Les escorrem i les deixem dins un bol amb aigua i vinagre de vi blanc a parts iguals durant 15 minuts.
Les escorrem bé i les posem en un recipient amb oli d’oliva.

Posar els tomàquets, una mica de pa, les verdures i al poma pelada i tallada a trossos, sal, sucre, un bon raig d’oliva i un raig de vinagre. Triturar-ho fins aconseguir una sopa homogènia. Colar i rectificar. Posar en fred.

Tallar al pa Bimbo a daus i torrar-lo a forn, reservar.

Al servir posem el gaspatxo en un plat fondo, hi posem uns trossets de sardina marinada, sal Maldon i daus de pa torrat. Decorar amb un rajolí d’oli d’oliva tallat amb vinagre de Modena.

dilluns, 12 de juliol de 2010

Paté al pebre verd

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Un cop més la Casa Artero i la Mercè Rovira ens varen fer una demostració de cuina. Aquest cop van ser diverses receptes per poder celebrar una bona revetlla. Aquest paté és realment suau, va assenyalar l’opció de fer-lo amb fetge de porc per als qui els hi agrada una mica més fort.

Ingredients:
- 350 gr. de fetges de pollastre
- 1 pot de pebre verd fresc petit
- 50 gr. de mantega
- 100 ml de crema de llet
- 1 copa de conyac
- sal

Netejar els fetges de pollastre i fregir-los en una paella amb la meitat de la mantega, a foc lent i tapats. Triturar-los amb la batedora elèctrica, tot i afegint-hi la resta de la mantega fossa, la crema de llet, la sal, el conyac i la meitat del pebre verd rentat.

Posar en una terrina i tapar amb paper d’alumini. Deixar a la nevera un mínim de mitja hora, millor fer-ho un dia per l’altre.
Abans de servir, cobrir amb la resta del pebre verd.

dijous, 8 de juliol de 2010

Els dolços i els salats als forns de Vinaròs

8 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Finalment el dimarts es va presentar a Barcelona el llibre Els dolços i els salats als forns de Vinaròs, dic finalment per què la presentació a Barcelona, després de la de Vinaròs, era ben esperada: els autors, els amics del bloc Olleta de Verdures, el mestre Juanjo Roda i els forns Ca Massita i Ca Farga de Vinaròs, són ben coneguts de la gastrosfera catalana, especialment el tres primers.

Ca Massita ens va acollir al seu obrador l’any passat, i ens va ensenyar a fer una de les pastes tradicionals que han recuperat i que s’inclou al llibre, la farinà de repassos.

El llibre va començar amb una seixantena de receptes sobre la taula, provinents de la memòria i les notes i llibretes de les àvies. Això va dificultar la recerca ja que molts cops les receptes escrites no posen les quantitats, ni gairebé que en surt després... I també cal afegir la voluntat de fer un receptari que és pugui fer a casa i per tant, cuinat amb un forn casolà: varen descobrir que al forn de casa les coses es cremen... Que no es feia servir la xocolata, per què era un ingredient de luxe, que algun dels ingredients que es feien servir avui en dia són difícils de trobar, com les pomes de l’agredolç o la tonyina salada.

Així, plens d’anècdotes divertides i simpàtiques va ser la presentació del llibre, un llibre fet amb estimació i que recull trenta receptes dolces i salades tradicionals de Vinaròs. També un tast d’alguna d’elles: coc de tomata, coc de verdures i el coc de comunió.
Esperem que continuïn la recerca de receptes i podem gaudir d’un altre llibre amb la trentena que falta.

dijous, 1 de juliol de 2010

Koy Shunka

8 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Muy buenas! Os apetece a alguno ir a cenar al Koy Shunka -o a algún otro sitio chulo- el miércoles por la noche conmigo? Estoy en BCN dando un curso y me gustaría mucho veros!

Aquest és el correu que vaig rebre dilluns, el restaurant el tenia a la llista de pendents amb moltes ganes i clar, de seguida vaig contestar que m’apuntava. Igual van fer els altres i així la proposta de Manuel de Codigo0 va ser també ràpidament acceptada per la Mar de Baixa Gastronomia i pel Massitet i la Kisumenja d’Olleta de verdures; i allí ens hi varem trobar el dimecres al vespre.

Conec el Shunka, el germà “petit” (?) del Koy Shunka, i m’encanta. No sé que m’esperava, però havia llegit i vist les fotografies de la crònica del mateix Manuel i de la Sole de La Caja de los Hilos, i del Gourmet de províncias, entre d'altres, feia temps, i sabia que segurament era un dels millor restaurants japonesos fora del Japó que hi havia.
I això fa por, per què quan esperes tant, fàcilment ets pots decebre.

Malgrat m’agrada el menjar japonès, no sóc molt amant del peix, i tampoc del vi blanc (o dels vins en general, últimament sols prenc aigua), però aquest cop vaig gaudir plenament dels diferents plats que ens van anar servint i dels tres vins blancs que el Manuel va escollir. Era un festival pels sentits!

Ens varem asseure a la barra, a la cantonada per així poder parlar més còmodament entre nosaltres, davant nostre s’obria la cuina, i al nostre cuiner al davant anava preparant i ens anava servint els diferents plants que formen el menú degustació.
L’experiència de tenir la cuina al davant no és tant espectacular com ho és al Shunka, la d’aquest és més petita i el tràfec, per tant, molt més encisador. Però això de veure preparar davant teu els plats que aniràs provant... És genial!

Bé, els plats:
Aperitiu, galetes de flor de loto amb seitó
Crema d'esbergínies

Carpaccio de vieires amb mini blat de moro i tòfona blanca d'estiu

Un que no recordo... Gamba amb...

Tàrtar de toro amb cruixent d'alga de Nori

Fideus japonesos "Somen" amb llagostins

Espardenyes amb salsa de ous de lluç

Sashimi de tonyina i bonítol

Vedella japonesa "Wagyu" a la planxa

Cinc sushis "nigiri" variats, gamba de Palamós, tonyina, salmo, calamar, i... no recordo! (potser verat)

Nigiri d'anguila

Els postres, pastís de xocolata amb gelat de iogurt aromatitzat

Aquí podeu veure amb quina cura tallen el peix..


Em va agradar especialment la simbiosi entre cuina tradicional japonesa i productes propers nostres, com les espardenyes, les gambes de Palamós, els pebrots del Padrón... La vistositat i cura en fer i muntar els plats. I la qualitat de les primeres matèries que fan servir. Uns sabors nets i que omplen de plaer.

Un plaer afegit: varem poder tenir a les mans el llibre de reposteria tradicional de Vinarós de Ca Massita!!!!! Esperem amb ganes la presentació a Barcelona!!

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...