*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dijous, 19 de desembre del 2013

Ous escaldats amb botifarra negra de Casa Noguera

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Us preguntareu què té aquesta botifarra negra de Casa Noguera... Us explico.
El proppassat novembre es va celebrar al Passeig de Gràcia de Barcelona el Shopping Night. En Pep Nogué havia publicat al seu facebook i al twitter que estaria fent uns tastets al Mary's Market.

I mira per on, com que sortíem d'un altre activitat gastronòmica de la qual ja faré un post, junt amb l'Anna de Llepadits (no deixeu de visitar la seva botiga online) ens hi varem passar.

No havia anat al Mary's Market, no deixa de ser un local curiós, malgrat els preus cars, és atractiu i temptador. Es bo donar-s'hi un vol.
Allí ens varem trobar amb el Pep, i una divertida i agradable sorpresa, les botifarres rectangulars, els Pecatum de Casa Noguera.

El seu president Josep Aragonès ens va explicar les dificultats que s'havia trobat per exportar el seu producte a fora de Catalunya. I aleshores, tot pensant com fer el producte més atractiu, se li va ocórrer fer-lo quadrat, envasar-lo al buit i posar-ho dins unes caixes atractives.Així neixen els Pecatum de Casa Noguera: Botifarres tradicionals cuites en motlles quadrats, empaquetades al buit i presentades en unes caixes tal torrons.Genial.

La varietat d'aplicacions que té aquest format es molt gran. Al seu web en tenen algunes receptes. Jo he començat per ratllar-la, una opció que amb aquest format és ideal per fer-ho.


Ingredients: 
- 2 ous de pagès o de gallines felices 
- una rajola petita de botifarra negra amb festucs Pecatum 
- aigua 
- sal 
- un rajolí de vinagre blanc, jo l'he posat de poma

Posar un pot amb l'aigua, el rajolí de vinagre i una mica de sal al foc.
En un bol trencar-hi un ou i esperar que l'aigua bulli per tirar-lo a dins un minut, el just per que la clara quedi cuita i el rovell cru i calent.
Treure amb una escumadera i posar-lo al plat de servir.
Fer el mateix amb l'altre ou.
Salar-los lleugerament i ratllar-hi la botifarra negra Pecatum de Casa Noguera per sobre. Es poden acompanyar de unes torrades, patates fregides o verdures.

També en parlen, de les Pecatum, en aquest article del Diari Avui.

diumenge, 15 de desembre del 2013

Truita de riu amb herbes aromàtiques

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
(Versión castellana al final)
Una nova recepta realitzada amb l’oli Cornicabra DO Montes de Toledo, en motiu del concurs de receptes. Una truita de riu farcida d’herbes aromàtiques i embolicada amb fines llesques de cansalada viada.


Ingredients:
- una truita de riu neta i sense espina 
- una cullerada de postres d’alfàbrega picada 
- una cullerada de postres de cebollí picat 
- una cullerada de postres de julivert picat 
- una cullerada de postres de farigola i romaní picats 
- un all picat - quatre llesques de cansalada viada tallada molt fina 
- una cullerada de postres de pernil serrà picat 
- oli cornicabra DO Montes de Toledo 
- uns tomàquets per acompanyar
- sal

Barregem totes les herbes aromàtiques, el pernil picat i l’all en un bol. Amanim amb una mica d’oli i sal. Farcim amb la barreja la truita i la tanquem.
Aprofitem les llesques de cansalada per embolicar-la tot tancant-la.

En una paella amb un rajolí d’oli fregim la truita fins que la cansalada estigui daurada. Servim acompanyada de tomàquets amanits amb oli i sal.

Versión en castellano: 
Con motivo del concurso, una nueva receta realizada con aceite Cornicabra DO Montes de Toledo, una trucha rellena de hierbas aromáticas y envuelta con finas rebanadas de panceta.
Ingredientes: 
- Una trucha limpia y sin espina 
- Una cucharada de postre de albahaca picada 
- Una cucharada de postre de cebollino picado 
- Una cucharada de postre de perejil picado 
- Una cucharada de postre de tomillo y romero picados 
- Un ajo picado 
- Cuatro rebanadas de panceta cortada muy fina 
- Una cucharada de postre de jamón serrano picado 
- Aceite cornicabra DO Montes de Toledo 
- Unos tomates cherry para acompañar 
- sal
Mezclar todas las hierbas aromáticas, el jamón picado y el ajo en un tazón. Aderezamos con un poco de aceite i sal. Rellenamos la trucha con la mezcla y la cerramos. Aprovechamos las rebanadas de tocino para envolverla cerrándola. En una sartén, con un chorrito de aceite, freímos la trucha hasta que el tocino esté dorado. Servimos acompañada de tomates aliñados con aceite y sal.

Hamburguesa, calçot i pa amb tomàquet

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
(Versión en castellano al final)
Al passat Fòrum Gastronòmic de Girona, vaig poder provar l’oli Cornicabra DO Montes de Toledo, no coneixia la denominació i em va sorprendre. L’oliva Cornicabra és de creixement lent i es cultiva en antigues plantacions tradicionals, el que dona un rendiment baix però una gran qualitat.
La DO Montes de Toledo a convocat un concurs de receptes, ens varen enviar dues ampolles d’oli d’aquesta denominació i hem hagut de fer una recepta en la qual fem servir aquest oli. La primera és aquesta, una hamburguesa al punt amb uns calçots confitats sobre un llit de tomàquet raf i una llesca de pa de pagès torrat.


Ingredients:
- una llesca de pa de pagès 
- 150 gr. de carn de vedella picada 
- un all picat 
- una cullerada de postres de julivert picat 
- un tomàquet raf petit 
- dos calçots 
- oli d’oliva DO Montes de Toledo 
- sal Primer pelem els calçots i els tallem en tires fines i llargues. 

En una paella posem una cullerada d’oli DO Montes de Toledo, salem i tapem. Deixem que es vagi fent en el seu propi vapor.

En un bol barregem la carn picada amb l’all i el julivert. Li donem forma d’hamburguesa.
Torrem la llesca de pa lleugerament.
Tallem el tomàquet a rodanxes ni massa fines, ni massa gruixudes, i les posem sobre la llesca de pa. Amanim amb un raig d’’oli i un polsim de sal.
A sobre hi posem els calçots confitats.

En una paella amb molt poc oli, fregim l’hamburguesa, a foc alt per tal que es torri de fora i quedi crua de dins, si la voleu més cuita la podeu coure més, però a mi m'agrada ben crueta. Salem.
Posem l’hamburguesa sobre la llesca amb tomàquet i calçots.
Ho acabem amb un rajolí d’oli i llestos.

Versió castellana: 
En el pasado Forum Gastronòmic de Girona pude probar el aceite Cornicabra DO Montes de Toledo, no conocía la denominación y me sorprendió . La aceituna Cornicabra es de crecimiento lento y se cultiva en antiguas plantaciones tradicionales, lo que le da un rendimiento bajo pero una gran calidad.
La DO Montes de Toledo ha convocado un concurso de recetas, nos enviaron dos botellas de aceite de esta denominación y hemos tenido que hacer una receta en la que usamos este aceite. La primera es ésta: una hamburguesa al punto con unos calçots (una espècie de cebolla tierna típica de la zona de Tarragona) confitados sobre un lecho de tomate raf y una rebanada de pan de payés tostado.
Ingredientes: 
- Una rebanada de pan de payés 
- 150 gr de carne de ternera picada 
- Un ajo picado 
- Una cucharada de postre de perejil picado 
- Un tomate raf pequeño 
- Dos calçots 
- Aceite de oliva DO Montes de Toledo 
- Sal 
Primero pelamos los calçots y los cortamos en tiras finas y largas. En una sartén ponemos una cucharada de aceite DO Montes de Toledo, salamos y tapamos. Dejamos que se vaya haciendo en su propio vapor.
En un bol mezclamos la carne picada con el ajo y el perejil. Le damos forma de hamburguesa.
Tostamos ligeramente la rebanada de pan.
Cortamos el tomate en rodajas, ni demasiado finas, ni demasiado gruesas, y las ponemos sobre la rebanada de pan. Aderezamos con un chorro de aceite y una pizca de sal. Encima los calçots confitados.
En una sartén con muy poco aceite, freímos la hamburguesa, a fuego alto para que se tueste de fuera y quede cruda por dentro. Salamos.
Ponemos la hamburguesa sobre la rebanada con tomate y calçots confitados. Lo acabamos con un chorrito de aceite y listos.

dimecres, 27 de novembre del 2013

Arrós d'aprofitament

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Amb aquesta recepta participo amb la iniciativa Blogs contra la Fam convocada per donar suport al Gran Recapte del Banc d'Aliments d'enguany. És una recepta d'aprofitament, amb productes bàsics que podem tenir a la nevera. Unes restes de carn, jo he posat unes ales de pollastre. Unes restes de verdures, en el meu cas carbassó, ceba i espinacs...

Ingredients: 
- arrós 
- 4 ales de pollastre netes 
- una ceba 
- mig carbassó 
- la resta d'uns espinacs baby 
- aigua o una mica de brou, o una barreja dels dos 
- restes de tomàquet triturat 
- alls 
- sal
- oli d'oliva 

Tallem les ales per parts, així es couran millor. Les posem un una cassola amb una mica d'oli i les couem una estona. Les reservem.

En la mateixa cassola posar a coure la ceba ben picada. Salar. Mentre piquem ben petit l'all i el carbassó a daus.
Si els espinacs no són nets, els netegem (els meus eren una resta d'una bossa d'aquelles per amanir i per tant ja eren nets).

Quan la ceba comenci a estar cuita afegir-hi el carbassó i els alls (jo ho vaig posar tot junt). I després els espinacs i la resta de tòmaquet triturat (no és indispensable, pot ser restes de tomàquets ratllats o picats, o bé restes de sofregit de tomàquet, o res).
Jo aquí li vaig tirar una mica de conyat i el vaig deixar reduïr.

Afegir-hi l'arrós i donar unes voltes abans de tirar-hi, les ales de pollastres. Després l'aigua o el brou ja bullint (la quantitat d'aigua que digui el paquet d'arrós).

Deixar al foc el temps que diguin les instruccions de l'envàs de l'arròs i si cal corregir de sal.

dijous, 24 d’octubre del 2013

Blogs contra la Fam 2013

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquesta es ja la tercera edició de Blocs Contra la Fam i us convidem a participar en la difusió del Gran Recapte 2013 del Banc d’Aliments que es durà a terme els dies 29 i 30 de novembre.


Es tracta d'animar-vos a fer-vos voluntaris i/o a participar amb les donacions d’aliments del Gran Recapte.

Per això proposem publicar a partir d’ara una entrada als nostres blogs on s'animi a col.laborar amb el Gran Recapte i alhora publicar una recepta senzilla i econòmica amb algun o alguns dels aliments que es recullen aquest any.

Podeu trobar més informació de com participar podeu mirar-vos Blogs contra la Fam Gran Recapte 2013.

També tenim Facebook, allí us podeu posar en contacte amb nosaltres. També mitjançant el Twitter amb els hastags #blogscontralafam i #blogscontraelhambre

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Mongetes saltejades amb bolets i cansalada

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Així de senzill, tenia unes mongetes verdes mig cuites a la nevera. Mig cuites per què així se'm conserven millor i les puc acabar de coure segons el plat que vull fer. Al súper vaig veure uns rovellons que feien goig i en vaig comprar un grapat. Tenia una cansalada ibèrica boníssima... Calia aprofitar-ho.

Ingredients: 
- mongeta verda 
- un grapat de rovellons 
- un tall de cansalada 

Primer vaig tallar ben petita la cansalada i la vaig posar en un rajolí d'oli a la paella. Mentre vaig netejar amb un drap humit els bolets i també els vaig picar petits. Els vaig reservar.

Vaig tallar també ben petites les mongetes verdes, que ja tenia mig cuites a la nevera. Les vaig reservar.

Quan la cansalada començava a estar daurada hi vaig afegir els bolets. I quan aquests ja havien perdut una part de la seva aigua, hi vaig afegir les mongetes.

Unes voltes i llest!

Hi hagués pogut posar moltes més coses, herbes, pebre, ceba, all... Però així de senzill va quedar deliciós.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Avanç del Mercat de mercats 2013

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Barcelona pot presumir d'una xarxa de mercats gairebé única en el món. El model de mercats de Barcelona ha esdevingut model per altres ciutats, especialment europees, que venen a conèixer-lo i a estudiar-lo.

Tots els barris de Barcelona tenen un mercat alimentari propi, obert de dilluns a dissabte i, molts fins i tot, a les tardes. La remodelació i modernització dels mateixos a permès també actualitzar i modernitzar els serveis que ofereixen: aparcaments, compra amb targetes, servei a domicili, aules de cuina...

Des de fa uns anys, Mercats de Barcelona, organitza el Mercat de mercats. Mercats de mercats és una mostra del que poden oferir cadascun dels mercats de la ciutat. En aquesta Fira es poden descobrir parades de mercats que bé es mereixen una visita malgrat la distància.
El Mercat de mercats a més a més ofereix xerrades, demostracions i la possibilitat de tastar plats de restaurants de la ciutat acompanyat d'un bon vi, cava o cervesa. I aquest any amb una novetat, l'espai del dolç.

El dissabte, Mercats de Barcelona, ens va fer un avanç de la presentació de l'edició d'aquest any, que es realitzarà del 18 al 20 d'octubre. Avanç de la presentació per què la presentació als mitjans amb tota la informació és fa aquest divendres dia 11. Els bloguers gastronòmics en varem fer un tast.

Primer varem visitar dues parades del mercat de Santa Caterina on ens mostraren els productes de la tapa que després degustaríem, una de bolets (també especialista amb tomàquets) i l'altra de bacallà.

Varem poder parlar amb responsable de les Fruites selectes Torrent que ens explicà els diferents bolets que poden trobar aquesta temporada a la seva parada i, fins i tot, alguna recepta ràpida i senzilla.

També poguérem parlar amb la Rosa, de la bacallaneria Rosa-Marina. Aquí varem aprendre com dessalar bé un bacallà, com un professional vaja!
Primer cal submergir el bacallà, sense dessalar en aigua i posar-lo a la nevera tants dies com vulguem. El secret, no dessalar-lo, submergir-lo amb la seva pròpia sal. Què permet això? Doncs que s'hidrati lentament aconseguint una textura òptima, i que es conservi sense fer-se malbé gràcies a la sal.
El dia abans que el necessitem, el traiem i rentem bé. El posem en aigua neta i ara si, cal fer entre dos i quatre canvis d'aigua, segons el pes.

Després de la visita varem passar a l'aula a fer el tast.
De la fira de vins i caves ens varen presentar un vi Gramona, el Mas Escorpí que marinava perfectament amb l'arròs que ens havia preparat Ca la Nuri, un arròs de bacallà amb bolets.
I un cava Gramona Imperial amb tres anys de criança que marinava de meravella amb les coques que ens varen dur de la Pastisseria Canals.

Malgrat que en Jordi es va disculpar per que l'arròs l'havia fet a la cuina de Ca la Nuri Platja i l'havien dut en cotxe ràpidament cap al mercat, val a dir que... Com deu ser acabat de fer al restaurant! I estic d'acord amb ell: El millor dels arrosos és el socarrat!


 Les coques de la Pastisseria Canals mereixen una visita a aquesta pastisseria, especialment la de llardons (sempre la meva preferida) i la de crema farcida de crema (excepcional). Sempre innovant també varem poder provar una coca de crema reinventada sorprenent. Aaahhh... I ens va anunciar la propera obertura de una xurreria!!! On recuperaran els xurros tradicionals ben fets i on també innovaran... Anirem informant.

Gràcies Mercats de Barcelona i Grup GRS per convidar-nos a l'avanç!

Aquí podeu veure totes les fotos.

dijous, 12 de setembre del 2013

Arròs amb sobrassada i calamars

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Tenia poc temps i tenia una punta de sobrassada i un brou que restaven tristos a la nevera. Les mesures... Jo vaig aprofitar el que tenia, una punta de sobrassada, aproximadament mig litre de brou que vaig allargar amb aigua.

Ingredients: 
- un porro 
- un calamar
- arròs 
- brou Aneto de verdures
- sobrassada 
- pasta de tomàquet sec 
- sal 
- oli d'oliva verge 
- vi ranci 

Picar ben fi el porro, també pot ser una ceba, i posar en una cassola al foc, salar lleugerament. Tapar i deixar coure amb el seu propi vapor. Afegir el calamar tallat a talls regulars i deixar coure.
Quan estigui cuit afegir dues cullerades de postre de pasta de tomàquet sec, remenar i afegir un raig vi ranci. Deixar reduir.

En un pot posar a bullir el brou, el meu era de pollastre i com que sols en tenia mig litre hi vaig afegir aigua.

Posar l'arrós i remenar. Afegir l'aigua fins que cobreixi un dit per sobre l'arrós i deixar coure el temps que diu el paquet d'arrós.
Uns minuts abans picar la sobrassada i afegir-la per sobre l'arrós. Saccejar i deixar que acabi de coure.


Cal tenir compte amb la sal, la sobrassada ja acostuma a ser forta i el brou segurament també en porta.

dissabte, 27 de juliol del 2013

Estudi sobre els blogs gastronòmics en català

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Al març, alguns blogs feiem una crida per a que els blogaires catalans contestessin una enquesta que estava fent la UOC sobre el món dels blogs gastronòmics catalanas.

Laura Solanilla, autora del bloc Cuinejar i profesora de la UOC, juntament amb el seu company d’universitat en Francesc Xavier Medina, estan fent un estudi sobre el món gastroblocaire en català; la idea inicial fou del Massitet, professor de la UAB i co-autor del blog Olleta de verdures.

Més de 300 blogs varen resprondre a l'enquesta, davant la grata sorpresa de l'empresa que recollia les dades. I és que, com diu l'Starbase de Decuina.net: el millors dels blogs de cuina catalana són els blogaires.

Aquí podeu veure els resultats.

divendres, 12 de juliol del 2013

dissabte, 6 de juliol del 2013

Crema de nous i gambes

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
La segona de les receptes que la Mireia Carbó va fer el dia que acomiadava el Club Social Caprabo. 

Ingredients:
- 100 gr. de nous
- 250 gr. de gambes
- 1 quilo de patates
- 1 porro
- 1 litre d'aigua
- oli d'oliva verge
- sal

Sofregir les gambes en una mica d'oli d'oliva calent, millor en una olla. No aixafarem els caps per què si no donarien massa gust. Però els podem guardar per fer alguna altre recepta. Reservar-les.

En el mateix oli sofregir el porro picat.
Després d'uns minuts afegir les patates esberlades, l'aigua i deixar-ho coure tapat.
Quan les patates estiguin toves afegir les nous, menys unes que farem servir per decorar, i deixar coure cins minuts més.

Triturar-ho fins aconseguir una crema fina.

Servir la crema acompanyada de les gambes pelades i nous trossejades.



divendres, 28 de juny del 2013

Pollastre amb llet d'ametlles

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
De la trobada amb Josep Lladonosa, el Dia Sàpiens, en vaig recollir la manera de fer llet d’ametlles i fer-la servir després per coure un pollastre, bé, en realitat hauria de ser gallina, però jo l’he fet amb pollastre. Si la voleu fer amb gallina sols heu de tenir en compte que la cocció amb la llet ha de ser més llarga.

Ingredients: 
- un pollastre, sencer o tallat, jo el vaig fer tallat a vuitens 
- un got de vi negre 
- all 
- 1 carquinyoli
Per la llet d’ametlles: 
- 200 gr. d’ametlles crues i pelades 
- 1 litre i quart de brou de pollastre, jo he fet servir l’Aneto

El dia abans preparem la llet d’ametlles, triturem les ametlles amb el brou i el guardem a la nevera. L’endemà ho colem amb un colador molt fi. Reservem.

A mig forn posem la graella i a sobre el pollastre, el podem untar amb llard. A sota posarem una de les safates del forn per que reculli el greix que deixa el pollastre, si volem hi podem posar un paper sulfuritzat al fons i així no se’ns enganxarà.

Un cop comenci a estar cuit el posem a dins la cocotte o dins una cassola que pugui anar al forn.
Hi afegim el greix que hem recollit i la llet d’ametlla que tenim reservada.
El posem al forn baix, per fer una cocció lenta.

En una paella reduïm el vi negre. Un cop hagi reduït almenys la meitat, fem una picada amb ell, l’all i els carquinyolis Reservem.
Si volem hi podem afegir una mica de canyella, pebre...

Com que era pollastre i tallat (es pot fer amb el pollastre sencer i coure’l a l’ast) jo el vaig deixar una hora a 80ºC.
Hi afegim la picada i ho deixem coure uns minuts més.

Pernilets de pollastre amb vermut i nous

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquesta és una de les receptes que va fer la Mireia Carbó en l'últim taller del Club Social Caprabo. Com sempre una recepta que dona molt de joc. Ella la va fer amb llaminera de porc, però es pot fer amb pollastre, i fins i tot amb salmó.


Ingredients:
- 50 gr. de nous
- 100 gr. de vermut negre
- 100 gr. de brou de pollastre
- 500 gr. de pernilets de pollastre
- 1 poma
- 1 ceba
- 1 gra d'all
- oli d'oliva verge
- sal i pebre

Escalfar una mica l'oli en una cassola i daurem els pernilets. Reservem-los.
Piquem la ceba i l'all i els sofregim en la mateixa cassola amb una mica de sal.

Afegir la poma sense pell i tallada a daus (no cal molt petits per què després ho triturarem tot), ho deixem coure uns minuts.

Hi afegim els pernils de pollastre i una part de les nous (en deixarem unes quantes per servir-les amb el pollastre trossejades). Si ho fem amb salmó ho haurem d'afegir més tard per què no necessita tanta cocció.
Afegim el vermut i el deixem reduir.

Hi tirem el brou de pollastre i ho deixem coure uns 25 minuts més, fins que els pernils estiguin ben cuits. Si ho fem amb salmó el brou també pot ser de pollastre. Retirem els pernils de pollastre i triturem la salsa.

Es serveix la carn acompanyada de la salsa i les nous trossejades.
És més bo fet d'un dia per l'altre.

dimarts, 25 de juny del 2013

Dia Sàpiens a Tortosa

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Al novembre de 2002, ha fet 10 anys naixia una les revistes divulgadores de la nostra història que més ha contribuït en la recuperació de la nostra memòria. No crec que exageri. I això, que té a veure amb la cuina? Per què en parla avui al blog?

El Grup Cultura 03 i Sàpiens Publicacions editen unes grans revistes, Sàpiens, Descobrir i Cuina. Cadascuna d’aquestes revistes, un dia l’any celebra el seu dia. Bé en el marc d’una Fira de qualsevol poble de Catalunya, bé organitzant-ne una petita mostra de cóm és, invita als seus lectors a diverses activitats gratuïtes. L’any passat Cuina va celebrar el Dia Cuina a Manlleu, aquí la crònica d’aquell dia magnífic.

Aquest any, la revista Sàpiens, en col·laboració amb Cuina, han organitzat unes activitats adreçades a bloguers gastronòmics, entre d’altres. Així un grup de bloguers ens desplaçàvem cap a Tortosa un dissabte de maig, amb un dels autocars que l’organització posa a disposició dels lectors, i a gaudir.

A Tortosa celebren cada any la Festa del Renaixement, aquest any celebraran la XVIII edició del 18 al 21 de juliol. El dia Sàpiens va estar dedicat al Renaixement, fins i tot hi havia una petita mostra, petita però que donava una bona visió de la qualitat d’aquesta, de la Fira.

El primer lloc de trobada dels bloguers va ser el Mercat Municipal, el millor lloc per quedar amb els amants de la gastronomia. Varem donar unes voltes pel mercat, el que a mi em va agradar especialment va ser una parada on venien planters per a horts, urbans o no. Ja m’agradaria que a la Boqueria o Santa Caterina n’hi hagués un!

Allí, al vell mig del mercat, la cuinera tortosina Margaret Nofre, Presidenta de l’Associació de hostaleria i turisme de Tortosa Platigot, ens va fer una demostració de cuina del Renaixement. La Margaret és una estudiosa del llibre del Sent Soví, i assessorada per un dels millors historiadors de la nostra cuina, en Josep Lladonosa, ha aprofundit en les seves receptes i les ha recuperat.

Ens va fer unes tortes semblants a les creps (França) o fillolas (Galícia) que explica el llibre del Sent Soví (1400), fetes senzillament amb aigua, farina i herbes fresques. Una barreja de farina i aigua, neutre per que serveixi per salat i dolç, amb herbes picades i cuites a la paella calenta ben fines.

També ens va fer unes reroles, unes mandonguilles de fetge de pollastre o cabrit, amb pa sec remullat amb aigua de roses i vinagre, ous i formatge sec ratllat, i amb una mica de canyella per sobre un cop fregides en llard. Un gust sorprenent que a mi em va agradar molt.

Una magnífica demostració, amb unes bones explicacions del producte i de la seva elaboració.

Un cop acabat ens varem dirigir cap el Museu on ens esperava una magnífica oportunitat de poder escoltar en Josep Lladonosa. Quin no coneix el seu gran llibre “El Gran Llibre de la Cuina Catalana”? En Gastromimix li va dedicar un post i una entrevista. La conferència, com us podeu imaginar, estava dedicada a la cuina del Renaixement.

Molts pobles tenen plats especials, propis, però no tots tenen una cuina pròpia com té Catalunya. Una cuina que tenim documentada des del 1400 amb el llibre del Sent Soví, el receptari més antic amb 220 receptes.

Lladonosa va fer un repàs pels llibres de cuina que en parlen o en fan referència. També va parlar de com España a volgut silenciar des de sempre la Cuina Catalana, i la seva antiguitat, posant com més antic un llibre del 1600 que explica les tècniques de tall, no pas receptes o productes i la seva elaboració.

Fins tot com Eiximenis lloa com els catalans mengen graciosament i millor que altres nacions quan parla de com usar bé de beure i menjar. De com els catalans foren els primers en menjar amb forquilles quan a França encara menjaven amb els dits.
Lladonosa denuncia que ens treuen la nostra història, i ho explica amb fets i documents.

Va fer també un pas pels estris usats: foc a terra, forn de pa (rostits, coques de recapte...), l’ast amb baixador que Leonardo DaVinci va mecanitzar, graelles... Les espècies: macís, clau, sucre, canyella, nou moscada... Els productes: mel, suc de raïm verd “agraç” (àcid per a agredolços), llet d’ametlles, aigua de roses, aigua de flor de taronger, tarongina amarga (bigarrada)... Dels colors dels plats, molt diferents als d’ara.

El descobriment d’Amèrica va dur nos productes però no va fer canviar ràpidament la nostra cuina ja que varen ser reticents a la seva introducció. Així el llibre de 1611, “El arte de la cocina” no aporta cap dels productes nous. No és fins al 1700, a “‘L’estudiant cuiner” que apareix el tomàquet, i fins al 1851, amb “La cuinera catalana” que apareixen tots els nous productes.

Ens explicà com fer llet d’ametlla per als nostres plats: 200 gr. d’ametlla crua pelada, 1 litre i quart de brou de gallina. Triturar-ho i posar-ho tota la nit a la nevera. L’endemà colar-ho amb un drap o colador de filferro tupit.

I encara ens haviem de veure més amb la Margaret, ja que als bloguers ens havien preparat un dinar al seu restaurant, Sant Carles, un dinar renaixentista i amb la presència de Josep Lladonosa que va estar explicant-nos tot el que li varem demanar.

Menjar blanc (de brou de pollastre amb fils de pollastre), antigament un primer plat no pas dolç com ara

Verat escabetxat, una de les maneres de conservació que es feien servir

Rap amb musclos, a Tortosa producte de proximitat

Poma aromatitzada

Vi hipocras (vi, mel, clau, nou moscada; deixar macerar 2 o 3 dies)


Tot estava elaborat amb cura i molt bo. Llàstima del cafè que ens varen servir. Ja sabeu la meva opinió sobre els cafès de restaurants i bars, caldria que en tinguessin més cura, és injustificable que després d’un bon àpat com el que varem gaudir et serveixin un cafè dolent, mal fet i amb aquestes condicions.

I no es penseu que tot va acabar aquí, però ho deixo per un altre dia...

dissabte, 8 de juny del 2013

Salsitxes al vi de la Maria

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
La Maria és una amiga del facebook, ambdues juguem a alguns dels jocs que hi ha i per això ens varem fer amigues. Tinc una recepta pendent que em va passar ella, unes migues tal com les fan a casa seva (és de Almeria) però de moment us poso aquesta que també és ben bona. També forma part d’un grup de cuina fàcil al facebook al qual m’he unit fa poc.
Ingredients:
- salsitxes crues
- alls partits per la meitat
- ceba en juliana
- 2 o 3 fulles de llorer
- una cullerada petita de grans de pebre negra (sense moldre)
- un got gran de vi blanc o negre
- un got gran d’aigua
Sofregir una mica les salsitxes, afegir la ceba i es mareja una mica. Seguidament els alls, el llorer i el pebre, es torna a marejar un par de minuts.
S’afegeix el vi, l’aigua i es deixa coure fins que redueixi.

Molt bones acompanyades de puré de patates, o fins i tot de col-i-flor bullida, tot aprofitant la salsa de coure les salsitxes per amanir-ho.

diumenge, 2 de juny del 2013

Trufa bombó sobre sablé d'ametlles - Taller a Mas Pastissers

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Mas Pastissers és una pastisseria de Barcelona que neix al 1969 de la mà d’en Joan Mas. Ara la pastisseria la porta el seu fill, una nova generació amb una nova manera de fer.


Ara fa uns dies, uns quants blogaires varem tenir l’oportunitat d’assistir a un taller a l’obrador que la pastisseria té al Passeig Maragall.
Allí varem tenir la gran sort, en ser pocs, de poder posar-nos mans a la massa i realitzar unes receptes que acostumen a ser clàssic d’aquesta pastisseria de Barcelona.
En Joan fill ens va anar guiant i aconsellant per poder-les fer després a casa i varem poder preguntar-li tot el que volíem saber de com és i com es treballa un obrador d’una pastisseria.


El pare Mas ens va ensenyar fotografies de quan va fundar, amb altres, l’escola del Gremi de Pastisseria de Barcelona. Quin privilegi escolar en primera persona la història i el paper del Gremi.


La Gemma ja ha penjat una de les receptes que varem fer, el got de mojito. Jo us en penjo un altre.


Trufa bombó sobre sablé d’ametlles


Ingredients:
Per al sablé:
- 100 gr de sucre llustre
- 200 gr de mantega pomada
- 1 ou
- 340 gr de farina fluixa
- 100 gr de farina d’ametlla
- 1 gr de sal
Per a la garnatxe:
- 500 gr de xocolata Manjari 64%
- 600 gr de nata
Per al glassejat:
- 115 gr de sucre
- 15 gr d’aigua
- 75 gr de nata
- 40 gr de cacao en pols
- 5,5 gr de gelatina en fulla
- 75 gr de gelatina neutra (especial per a glassejats, dona brillantor, com l'Absolu Cristal o el Brillance Noire)


Comencem el dia abans a fer el sablé barregem la mantega amb el sucre llustre i la sal. De mica en mica afegim els ous que els tenim a temperatura ambient, la farina d’ametlla i la farina.
Es pot canviar la farina d’ametlles per avellanes o nous picades finament.
També es pot substituir una part de la farina per cacao en pols.
Ho emboliquem amb paper film i ho deixem reposar a la nevera.


El glassejat el preparem tot posant al foc la nata, el sucre i l’aigua. Un cop bulli afegim el cacao en pols i remenem amb unes barilles. Afegir-hi les fulles de gelatina hidratades i escorregudes. Barregem. Finalment hi afegim la gelatina neutra i ho fem bullir lleugerament un moment.
Colar i reservar a la nevera durant 24 hores.


L’endemà fem una planxa amb la massa dels sables i en tallem rodones, la mida serà la dels motlles on haurem de posar-les despres, i enfornem a 160 graus durant uns 20 minuts.


Preparem la garnatxe fent bullir la nata, i un cop llesta afegir la xocolata i fer emulsionar a 35 graus amb l’ajut de una batedora elèctrica.

Posar en uns motlles que hem refredat prèviament, a sobre i tot i prement una mica les galetes sablé ja cuites.

Ho posem a la nevera per que es refredi.

Un cop refredat els trèiem del motlle i ho posem sobre una reixeta que estigui sobre un recipient que reculli la xocolata sobrant i els hi tirem glassejat per sobre, l’aplanem i deixem refredar.
Els retirem amb compte per posar-los on haguem escollit per servir-los.

Es pot fer petits com varem fer nosaltres, o més grans.

Podeu veure totes les fotografies aquí.

divendres, 24 de maig del 2013

Llenties per l'Astrid de Mi blog de pinxos

10 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Mi blog de pintxos és un dels blogs de referència que va nèixer al 2007, l’Astrid era l’ànima d’aquest blog. És i era. Lamentablement la malaltia s’ha endut l’Astrid i Mi blog de pintxos ha quedat orfe, com nosaltres.

Vaig conèixer a l’Àstrid al primer picnic urbà que uns quants blocaires varem fer al març del 2011. Ja coneixia el seu blog, però aquell dia a part de provar un dels seus pintxos la vaig conèixer a ella. Quina dona, quina alegria i quina energia que repartia arreu!

Un altre gran bloguer, El Comidista, que també la va conèixer aquell dia, li va dedicar aquesta entrevista al seu bloc, la podeu llegir aquí.

Els bloguers catalans, Barcelona era la seva ciutat d’adopció, com a record li volem oferir una recepta. Aquesta recepta és inspirada en una del del blog de l’Àstrid, Got de crema de llenties amb foie i correroles. És una recepta amb restes de nevera, em va agradar quan la vaig veure. No hi ha les quantitats per què l’he feta amb el que tenia al congelador, justament unes restes perfectes per a fer-la. Ni fet expressament

Ingredients:

- llenties estofades, sols les llenties
- brou
- patates
- mi-cuit
- tomàquets secs en oli
- curri, escames de sal i pebre

Posar les llenties en el brou i triturar, colar i posar al foc. Pelar les patates i tallar-les a daus i posar-les al brou de llenties.

Quan les patates estiguin cuites apartar del foc, afegir el curri al gust i aixafar tot fent un puré. Depenent de la quantitat de patates serà més o menys espès, a la recepta en la qual m’he inspirat ho fa amb nata líquida i li queda una crema. Jo vaig preferir fer-ho amb la textura d’un puré.

Tallar a daus el mi-cuit, i picar els tomàquets.
Posar en una copa o bol unes cullerades de puré de llenties.

Ho decorem amb uns raig de l’oli de confitar els tomàquets. A sobre els tomàquets picats i els daus de mi-cuit. Ho acabem amb escames de sal i pebre acabat de moldre.

Gràcies Astrid!

dimarts, 21 de maig del 2013

Homenatge a Astrid Gabilondo - Mi blog de pintxos

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Texte original publicat al mur de Gastroblocaires


Hi ha alguns dels que tenim ja una edat blocaire que vem tenir la sort i el privilegi de compartir somriures i dinars amb una blocaire que ens va deixar la setmana passada. Astrid Gabilondo era una noia de Donosti que va venir a il·luminar Barcelona amb el seu somriure obert i amb la seva energia de pura amfetamina natural.

Amb el seu blog http://www.miblogdepintxos.com/  va construir una xarxa de complicitats i amistats. Demostrant un cop més que el millor dels blogs són els blocaires. Divendres passat ens va deixar i la seva gran amiga Dolors Mateu ha obert una entrada per a que aquells que vulguin cuinar una recepta del seu blog.

Desde Gastroblocaires, hem pensat proposar un homenatge a l'Astrid. Un homenatge a la cuina, a les nostres cuines. 
Us proposem que durant la setmana cuineu alguna recepta del seu blog i que DIVENDRES VINENT dia 24 de Maig la penjem als nostres blogs com a comiat al seu somriure. 

Si penjeu les receptes les podeu compartir al mur de Gastroblocaires, però SOBRETOT és important publicar-lo al recull que està fent la Dolors (http://blogdecuina.blogspot.com.es/2013/05/un-angel-en-la-cocina.html) , que en farà un llibre amb totes elles i on ja hi ha alguns de vosaltres que hi heu col.laborat.

Creiem que és un comiat que és mereix l'Astrid: que cuinem amb ella al cor una de les seves receptes. Gràcies Astrid per totes les vegades que ens vas fer somriure. Recordeu: publiquem una recepta seva el proper divendres 24 i la inscribim al recull del blog de la Dolorss.

dimecres, 1 de maig del 2013

Fem botifarres a la Xacuteria Margarit

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L'any 1945 neix al Mercat de Sarrià el primer establiment de Xarcuteries Margarit. Avui ja en són sis, gairebé tots a Sarrià (n’hi ha un a Sant Gervasi) portats per la tercera generació de Margarits, cinc germans.
L'establiment del Mercat de Sarrià ha estat guardonada amb el premi “Barcelona, la millor botiga del món” atorgat per l’Ajuntament de Barcelona.

I aquí ens veieu, un grup de gastrobloguers a punt d’entrar a l’obrador del carrer Caponata de Sarrià per fer botifarres. Quin dissabte més profitós, agraït, educatiu, interessant i divertint que varem passar!

Dins aquest obrador, obrador i cuina, es fan tots els productes que es venen a les cinc botigues que tenen. Cuina per què no sols tenen productes derivats del porc si no que també tenen preparacions per facilitar la feina a les cuines domèstiques, com el preparat per fer truita de patates, o el carncake, del qual en varem poder fer i provar després a casa... Gran idea!

En arribar ens varen acollir els germans, la Dolors, el Josep, l'Àngels, la Lídia i el Xavier. Sabeu allò de que tal com ets acollit t’hi trobes? Doncs va ser així, va ser entrar i sentir-nos tranquils, acollits, amb ganes d’aprendre i fer preguntes, i amb ganes de fer botifarres!

Després de deixar estris, jaquetes i altres i posar-nos bates, gorros i rentar-nos les mans, varem entrar a l’obrador on ens varen explicar qui eren i que feien.

El primer que varem fer fou botifarres d’ou, però no unes típiques botifarres d’ou si no les botifarres d’ou Margarit: carn i papada de porc (la proporció depèn del magre de la carn), ou batut, sal i pebre... I, per si la qualitat del producte anterior no la fa ja extraordinària, amb el foie emulsionat i la tòfona marinada amb conyat, aconsegueix ser excepcional. Quina botifarra d’ou!!

Varem aprendre a embotir, que no és gens fàcil, i a lligar-les, que amb una mica de pràctica alguns ho varen aconseguir.

Després aprenguérem com es fa el pernil dolç, però no un pernil dolç qualsevol si no del bo. De que no té altre producte afegit i es fa amb la cuixa de porc sencera.
Les cuixes de porc desossades i una mica desgreixades, a les quals se’ls injecta salmorra, antioxidants i fosfats naturals, es posen en un tipus de formigonera que els fa donar voltes i voltes durant una hora i descansa un quart per tornar a donar voltes, així durant unes deu hores. Això serveix per tal d’extreure les proteïnes que faran de lligam entre els diferents trossos de carn.

Antigament posaven les cuixes dins sacs de cotó (fundes de matalassos) i amb rems els hi donaven forts cops durant forces hores. La formigonera facilita la feina.


Un cop han passat per aquí es posen dins motlles on premen la carn per tal que treguin els aires que puguin quedar entre trossos i així ajuntar-los. Els deixen reposar i els posen al forn a 75 graus durant unes nou hores.

Ja cuits els deixen refredar a la cambra durant 24 hores, i a la botiga. En total són sis dies d’elaboració, 48 pernils a la setmana que en són 400 quilos. Algunes setmanes augementen a 600 quilos, 24 pernils més.

El pernil Margarit té el punt just de color rosat que ha de tenir, ja que hi posen el just de colorant natural per tal que no tingui el color marró de la carn de porc cuita que no li donaria un aspecte atractiu. Té les betes dels diferents trossos de carn i algun que altre forat degut a que no han desaparegut tots els aires en prémer el motllo, ja que en fer-ho manual és fàcil que en quedin. I el gust i la textura... Ja no us ho puc explicar, cal que el proveu.

Seguidament ens varen ensenyar a fer un dels productes de creació pròpia, el carncake, un pastís de carn amb l’interior líquid tal coulant.
En tenen de botifarra negre, de foie, de crema d'espinacs i pinyons; de foie i tòfona i de pebrots del piquillo; es couen durant uns 16 minuts en el forn a 200ºC i són boníssims.

Finalment varem poder continuar provant d’embotir i lligar. Botifarres i salsitxes; varem aprendre a fer els lligats de salsitxes típics, tal trena. Algún que altre amb més èxit, però tots amb ganes i bon humor.

Si us passeu per alguna Xarcuteria Margarit de ben segur us atendran i contestaran els dubtes i preguntes que els volgueu fer, i no us oblideu de comprar-hi botifarra d’ou i pernil, i si voleu també un carncake que acompanyat de patates o arròs és un bon segon plat.


Aquí podeu veure la resta de fotografies.

Segueixen aquest bloc