*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

divendres, 23 d’agost de 2019

Amanida de col - Coleslaw

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Recepta clàssica de l'amanida de col, “coleslaw”, que he trobat a Williams-Sonoma, una web magnífica de receptes, moltes receptes, i on també venen estris de cuina.
La salsa es fa amb una maionesa feta a casa amb sucre i espècies, un acompanyament perfecte per a porc, entrepans, i carns a la brasa.
Algunes receptes l'hi afegeixen poma, o afegeixen una cullerada de crème fraîche a la vinagreta.

Ingredients:
Del Banc de Recursos del Ministerio de Educación
- 1 col verda, sense les fulles externes i la tija grossa
- 1 pastanagues
- 1 pebrot verd petit
- 1/4 de ceba blanca mitjana
- 1 rovells d'ou
- 1 cullerada de postres de mostassa Dijon
- 1 raig de vinagre de sidra
- 1 tassa d'oli de gira-sol
- 1/2 cullerada de llavors d'api
- sal i pebre
- 1 cullerada de postres de sucre

Pelar i ratllar les pastanagues pels forats grans dels ratllador, o bé tallar-les en juliana. Reservar-ho en un bol. Picar, ben petit, el pebrot verd. N'hi ha d'haver aproximadament mitja tassa. Afegir a les pastanagues.
Ratllar la col o bé tallar-la ben fina en juliana, unes 6 tasses aproximadament. Afegir al bol amb les pastanagues i el pebrot.
Ratllar la ceba amb un ratllador col·locat sobre el bol, de tal manera que tant la ceba ratllada com el suc caiguin a dins. Reservar.

Fer una maionesa amb els rovells d'ou, la mostassa i la meitat del vinagre, tot anar-hi afegint l'oli poc a poc.
Quan la tenim emulsionada li afegim la resta del vinagre i la resta de l'oli.
Afegir-hi les llavors d'api, el pebre blanc i el sucre.

Amanir les verdures del bol amb aquesta barreja. Deixar a la nevera com a mínim unes tres hores.

dimarts, 9 d’abril de 2019

Mandonguilles amb mostassa

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Avui he fet un canvi interessant, i que ha sortit molt bo, a l’hora de fer les mandonguilles, ho vaig veure al bloc l’Exquisit, la resta de la recepta, l’he canviat una mica, senzillament m’agrada el xup-xup de la cassola, i he fet que les mandonguilles s’acabessin de coure dins la salsa. M’ha agradat molt posar-hi iogurt en comptes de llet... Us ho -recomano!

Ingredients:
- 500 gr de vedella picada
- 300 gr de botifarra crua
- 2 cullerades soperes de iogurt grec
- 1 cullerada sopera de pa ratllat
- All i julivert
- 2 ous petits
- Oli
- 2 cebes (les meves de Figueres)
- 1 cullerada sopera de tomàquet triturat
- 1 cullerada sopera de mostassa de Dijon
- Sal i sucre
- Vi ranci
- ½ got d’aigua o brou

En un bol barregem les carns, el iogurt, els ous batuts, l’all i julivert triturats mecànicament amb una mica d’oli i el pa ratllat. Com que la botifarra crua ja porta sal i pebre, jo no n’hi poso (s’acostuma a corregir amb el xup-xup de la cassola).
Deixar reposar a la nevera la massa.

Formem les mandonguilles i les passem per farina abans de posar-les al foc amb oli dins una cassola. Les daurem i anem reservant. No cal que estiguin cuites per dins, s’acabaran de coure després.

Triturem les cebes, també mecànicament per que no es notin i les sofregim a l’oli de coure les mandonguilles. Salem lleugerament.
Afegim la mostassa, el tomàquet i el sucre. Remenem i quan veiem que ha agafat consistència afegim el vi ranci (o vi blanc), un bon raig (siguem generosos).
Si cal corregim de sal.

Un cop hagi gairebé evaporat l’alcohol afegim les mandonguilles a la cassola, si veiem que la salsa és massa seca, afegim el mig got (si cal un got) d’aigua o brou.
Deixem que faci xup-xup fins que les mandonguilles estiguin cuites i llestos.

dissabte, 23 de març de 2019

Pizza de sardines

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L'anomeno pizza per què he fet servir una massa de pizza, però es podria fer, perfectament, amb una massa de coca o de pa.
Per la mida de la massa de pizza que he fet servir, nou sardines és suficient, si voleu en podeu posar unes quantes més.

Ingredients:
- 9 sardines fresques netes
- 1 massa de pizza Finíssima Buittoni
- 3 cullerades soperes de sofregit de tomàquet
- 2 porros (la part blanca)
- julivert
- alls
- mantega
- oli d'oliva
- sal
- anet
- vi blanc

En un bol amb aigua freda, posar les sardines per que perdin la sang. Anar canviant l'aigua fins que no s'enterboleixi.
Encendre el forn a 220ºC (temperatura que recomana el paquet de la massa de pizza).

Picar ben petits els porros i posar-los a confitar amb la mantega i un rajolí d'oli. Salar. Deixar que treguin l'aigua. Afegir un raig de vi i deixar que s'evapori. Afegir l'anet, un minut i reservar.

Treure les espines de les sardines, jo he demanat a la peixatera que me les netejes (sense cap ni tripa), així sols he hagut de treure-lis les espines i deixar els filets.

Picar el julivert i els alls ben petits.

Estendre la massa de pizza en una safata per anar al forn.
La pintem amb el sofregit de tomàquet (podem ser generosos). A sobre estenem el porro confitat.
Repartim les sardines i salem. A sobre empolsinem amb el julivert i l'all.

Abans de posar al forn, posem per sobre un rajolí d'oli.
10 minuts al forn i llestos.

divendres, 15 de març de 2019

La croqueta perfecta - croqueta de salmó

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Foto: Banc de recursos Ministeri de Educación
La Mireia Carbó és, com alguns de vosaltres ja sabeu, una dona pràctica a la cuina. Si heu fet algun dels seus cursos ho sabeu. I si no, us animo a fer-ne, fa temps que ha muntat una escola de cuina, l'escola de cuina Mireia Carbó, amb cursos molt interessants.

Fa pocs dies va fer una intervenció al programa Tot es mou de TV3, on explicava com fer la croqueta perfecta, podeu veure el vídeo.

Un dels secrets és la proporció a l'hora de fer la pasta per aglutinar els ingredients del que volem fer la croqueta: 75 gr. de mantega, 150 gr. de farina i 600 ml de líquid.

Jo he fet aquestes croquetes de salmó.

Ingredients:
- llom de salmó
- 1 ceba de figueres
- 75 gr. de mantega (per la pasta)
- 150 gr. de farina (per la pasta)
- 300 ml de llet fresca (per la pasta)
- 300 ml de brou de peix Aneto (per la pasta)
- anet picat
- sal
- farina
- ous
- farina de galeta
- mantega
- oli d'oliva verge

Triturar la ceba amb l'ajut d'algun aparell, o bé, picar-la ben fina i petita.
Sofregir-la amb mantega i un rajolí d'oli.

Picar el salmó, aquí al gust, si voleu trobar els talls o no.
Afegir-los a la ceba quan aquesta comenci a transparentar-se.
Salar, afegir l'anet picat (si és fresc molt millor). Deixar coure i reservar.

Per fer el farcit, posem la mantega en un pot i hi afegim la farina. Salem.
Quan veiem que la farina és cuita (igual que fem amb la salsa beixamel), afegim els dos líquids sense deixar de remanar amb les baretes. Anem barrejant per que no quedin grumolls, un cop veiem que està al punt ho afegim a la barreja de salmó que hem reservat.
Barregem i posem en un atuell tapat a la nevera.

Quan s'hagi refredat, formem les croquetes. Unes croquetes diferents és deixar-les refredar en una carmanyola rectangular i tallar-les a daus un cop estigui la barreja feta.
Passar per la farina, ou batut i farina de galeta, en aquest ordre.
Fregir en oli calent.

Podeu veure unes croquetes de salmó fumat, recepeta de la Carme Ruscadella, que vaig publicar al 2008, aquí.

Segueixen aquest bloc