*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

divendres, 6 de setembre de 2019

Amanida de burrata, cogombre i figues

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
(c) Delícies del Rebost - saramaria
La secció de Comer de La Vanguardia, té a voltes receptes interessants. Aquesta és el GispyChef, un cuiner una mica poc ortodoxa, però que fa moltes receptes interessants. Podeu veure l'original, penjada a Instagram.
Jo hi he afegit uns encenalls de pernil ibèric.

Ingredients:
- Un cogombre
- Dues figues
- Una burrata
- Encenalls de pernil ibèric
- Suc de mitja llimona
- Oli d'oliva verge
- Sal

Pelem el cogombre amb el pelador, i amb el mateix pelador, tallem fines tires de cogombre fins a arribar a les llavors, que descartarem, pels seus quatre costats.

Posem les tires de cogombre en un bol o plat, hi afegim el suc de llimona, sal, i un bon raig d'oli d'oliva, ho reservem i ho deixem marinar.
Tallem les figues a llesques petites. Preparem la burrata i els encenalls de pernil.

En un plat posem les tires de cogombre, deixant el suc de marinar al plat. A sobre hi posem les figues, i la burrata en tires. Repartim els encenalls de pernil pel plat.

Al vídeo amaneix el plat amb suc de marinar, però jo, per no trobar-ho massa fort de llimona, li vaig posar un rajolí d'oli d'oliva.

divendres, 23 d’agost de 2019

Amanida de col - Coleslaw

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Recepta clàssica de l'amanida de col, “coleslaw”, que he trobat a Williams-Sonoma, una web magnífica de receptes, moltes receptes, i on també venen estris de cuina.
La salsa es fa amb una maionesa feta a casa amb sucre i espècies, un acompanyament perfecte per a porc, entrepans, i carns a la brasa.
Algunes receptes l'hi afegeixen poma, o afegeixen una cullerada de crème fraîche a la vinagreta.

Ingredients:
Del Banc de Recursos del Ministerio de Educación
- 1 col verda, sense les fulles externes i la tija grossa
- 1 pastanagues
- 1 pebrot verd petit
- 1/4 de ceba blanca mitjana
- 1 rovells d'ou
- 1 cullerada de postres de mostassa Dijon
- 1 raig de vinagre de sidra
- 1 tassa d'oli de gira-sol
- 1/2 cullerada de llavors d'api
- sal i pebre
- 1 cullerada de postres de sucre

Pelar i ratllar les pastanagues pels forats grans dels ratllador, o bé tallar-les en juliana. Reservar-ho en un bol. Picar, ben petit, el pebrot verd. N'hi ha d'haver aproximadament mitja tassa. Afegir a les pastanagues.
Ratllar la col o bé tallar-la ben fina en juliana, unes 6 tasses aproximadament. Afegir al bol amb les pastanagues i el pebrot.
Ratllar la ceba amb un ratllador col·locat sobre el bol, de tal manera que tant la ceba ratllada com el suc caiguin a dins. Reservar.

Fer una maionesa amb els rovells d'ou, la mostassa i la meitat del vinagre, tot anar-hi afegint l'oli poc a poc.
Quan la tenim emulsionada li afegim la resta del vinagre i la resta de l'oli.
Afegir-hi les llavors d'api, el pebre blanc i el sucre.

Amanir les verdures del bol amb aquesta barreja. Deixar a la nevera com a mínim unes tres hores.

dimarts, 9 d’abril de 2019

Mandonguilles amb mostassa

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Avui he fet un canvi interessant, i que ha sortit molt bo, a l’hora de fer les mandonguilles, ho vaig veure al bloc l’Exquisit, la resta de la recepta, l’he canviat una mica, senzillament m’agrada el xup-xup de la cassola, i he fet que les mandonguilles s’acabessin de coure dins la salsa. M’ha agradat molt posar-hi iogurt en comptes de llet... Us ho -recomano!

Ingredients:
- 500 gr de vedella picada
- 300 gr de botifarra crua
- 2 cullerades soperes de iogurt grec
- 1 cullerada sopera de pa ratllat
- All i julivert
- 2 ous petits
- Oli
- 2 cebes (les meves de Figueres)
- 1 cullerada sopera de tomàquet triturat
- 1 cullerada sopera de mostassa de Dijon
- Sal i sucre
- Vi ranci
- ½ got d’aigua o brou

En un bol barregem les carns, el iogurt, els ous batuts, l’all i julivert triturats mecànicament amb una mica d’oli i el pa ratllat. Com que la botifarra crua ja porta sal i pebre, jo no n’hi poso (s’acostuma a corregir amb el xup-xup de la cassola).
Deixar reposar a la nevera la massa.

Formem les mandonguilles i les passem per farina abans de posar-les al foc amb oli dins una cassola. Les daurem i anem reservant. No cal que estiguin cuites per dins, s’acabaran de coure després.

Triturem les cebes, també mecànicament per que no es notin i les sofregim a l’oli de coure les mandonguilles. Salem lleugerament.
Afegim la mostassa, el tomàquet i el sucre. Remenem i quan veiem que ha agafat consistència afegim el vi ranci (o vi blanc), un bon raig (siguem generosos).
Si cal corregim de sal.

Un cop hagi gairebé evaporat l’alcohol afegim les mandonguilles a la cassola, si veiem que la salsa és massa seca, afegim el mig got (si cal un got) d’aigua o brou.
Deixem que faci xup-xup fins que les mandonguilles estiguin cuites i llestos.

dissabte, 23 de març de 2019

Pizza de sardines

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
L'anomeno pizza per què he fet servir una massa de pizza, però es podria fer, perfectament, amb una massa de coca o de pa.
Per la mida de la massa de pizza que he fet servir, nou sardines és suficient, si voleu en podeu posar unes quantes més.

Ingredients:
- 9 sardines fresques netes
- 1 massa de pizza Finíssima Buittoni
- 3 cullerades soperes de sofregit de tomàquet
- 2 porros (la part blanca)
- julivert
- alls
- mantega
- oli d'oliva
- sal
- anet
- vi blanc

En un bol amb aigua freda, posar les sardines per que perdin la sang. Anar canviant l'aigua fins que no s'enterboleixi.
Encendre el forn a 220ºC (temperatura que recomana el paquet de la massa de pizza).

Picar ben petits els porros i posar-los a confitar amb la mantega i un rajolí d'oli. Salar. Deixar que treguin l'aigua. Afegir un raig de vi i deixar que s'evapori. Afegir l'anet, un minut i reservar.

Treure les espines de les sardines, jo he demanat a la peixatera que me les netejes (sense cap ni tripa), així sols he hagut de treure-lis les espines i deixar els filets.

Picar el julivert i els alls ben petits.

Estendre la massa de pizza en una safata per anar al forn.
La pintem amb el sofregit de tomàquet (podem ser generosos). A sobre estenem el porro confitat.
Repartim les sardines i salem. A sobre empolsinem amb el julivert i l'all.

Abans de posar al forn, posem per sobre un rajolí d'oli.
10 minuts al forn i llestos.

Segueixen aquest bloc