*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dilluns, 29 de desembre de 2014

Col farcida de la regió d’Alvèrnia (França)

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
En Jordi i en Phillipe són dos grans amics que viuen a Alvèrnia, França. A en Jordi li agrada la cuina, i en sap, encara recordo un braç de patata farcit que ens va fer un estiu. Aquesta és una recepta típica de la regió on viuen, molt interessant per què la col es farceix i es cou sencera, no fulla a fulla fent farcells com fem aquí.

Ingredients: 
 - 1 col d'hivern gran
- 400 gr de carn de porc picada 
- 400 gr de carn de vedella picada 
- 2 llesques de pa - 2 pastilles de "caldo" 
- 2 cebes 
- 1 vas de llet 
- 2 pastanagues 
- sal i pebre 
- farigola, 4 fulles de llorer i 4 claus 

Retira les 3 o 4 fulles exteriors de la col. Escalda la col (sencera) durant 5 minuts en aigua bullent, i deixa-la que s'escorri.
Fes les llesques de pa a trossos petits, i tira-hi la llet pel damunt fins que el pa l'hagi absorbida tota. Si te'n sobra (de llet) llença-la.
Barreja el pa i les carns picades.

Talla les cebes ben petit i sofregeix-les. Quan comencen a agafar color, tira-hi la barreja de carn i pa. Fes-ho coure tot junt 2 o tres minuts.

Separa delicadament les fulles de col, fins arribar al cor. Treu-lo (el cor) per fer una mica de lloc al farcit. Comença a farcir la col posant dues grans cullerades de farcit al lloc del cor.
Després, vés posant farcit entre cada fulla, començant per l'interior.
Lliga la col i posa-la a coure en un recipient que vagi al forn. Posa-hi 1/2 litre d'aigua, les pastilles de caldo (millor si les has desfetes abans), les pastanagues tallades a rodanxes, sal, pebre, farigola, llorer i els claus. 

Deixa-la coure al forn mitjà (160°C) durant 2 hores o 2 hores i mitja, tot regant-la tots els 20 o 25 minuts perquè no quedi seca.

Jo vaig aprofitar el brou sobrant i les pastanagues i les vaig triturar. La vaig posar al foc a reduir una mica amb un polsim de canyella i ho vaig fer servir com a salsa per acompanyar la col.

Bon profit!!!

dilluns, 22 de desembre de 2014

Quiche de salmó i espàrrecs

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquest any per la celebració de Nadal a la feina vaig fer aquesta quiche i, aquest cop ha quedat molt bona, crec que ha estat per afegir-hi el vi blanc per acabar la cocció dels espàrrecs, el que ha fet que aquests quedessin ben tendres. També he fet servir crème fraîche (també es pot fer servir nata agre) en comptes de nata líquida per què m'agrada més, especialment per a les quiches. No he fet servir el formatge fresc per untar típic, no m'agrada, he fet servir una marca francesa per que en tenia, es pot fer servir el de la marca Angulo que és molt bo.

Ingredients: 
- una massa de pasta brisa 
- un porro 
- una manat d'espàrrecs verds 
- un llom de salmó d'uns 400 gr 
- quatre ous 
- un pot de crème fraîche 
- anet fresc 
- dues cullerades soperes de formatge fresc per untar
- sal 
- la barreja de 5 espècies 
- mantega i oli d'oliva 
- mig got de vi blanc 

Estendre la massa brisa en el motlle escollit.
Com que no m'agrada punxar la massa per que no pugi, hi poso un munt de cigrons secs que ja guardo especialment per això. Enfornar deu minuts a 180ºC i reservar.

Pelem i piquem les tiges dels espàrrecs també petit, en reservem les puntes a part. Posar a foc lent amb mantega i un rajolí d'oli, salar i tapar. 

Mentre picar ben petit el porro, i l'afegim als espàrrecs. Quan veiem que comença a canviar de color i tirem un rajolí de vi blanc i deixem que s'acabi de fer.
Piquem l'anet i li afegim.

Quan veiem que els espàrrecs estan ben tous i ha quedat la barreja ben seca, ho enretirem del foc i ho deixem refredar en un bol.

 Pelem i traiem les espines del lloc de salmó, el tallem a daus petits i els afegim a la barreja d'espàrrecs i porro que ja estarà refredada. Hi afegim les dues cullerades de formatge i ho barregem.

A part coem en mantega les puntes d'espàrrecs partides per la meitat i les reservem.

En un pot posar els quatre ous, la crème fraîche, la sal i les espècies i barrejar amb els braç mecànic. 

Posar-hi al fons de la pasta brisa la barreja de salmó i espàrrecs.
A sobre i tirem la barreja dels ous i la crème fraîche.
Situem les puntes dels espàrrecs a sobre amb compte, tot formant algun dibuix.
Enfornem uns 40-45 minuts a 180-200ºC.

divendres, 28 de novembre de 2014

Pasta a la marinera - #blocscontralafam

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Aquesta recepta és la meva aportació al Gran Recapte del Banc d’Aliments que aquest cap de setmana es realitza a tot Catalunya. 
Animeu-vos a participar! 


Ingredients: 
 - 200 gr de pasta amb sípia o normal 
- una llauna petita de tonyina 
- una llauna de musclos 
- sis barretes de surimi 
- un pot petit d'olives farcides
- dues cullerades soperes de salsa de tòmaquet 
 - una ceba gran 
- oli d'oliva verge 
- sal 
- un raig de vi blanc (opcional) 

Posem a bullir aigua per fer-hi coure la pasta. Jo vaig fer servir espaguetis de sípia.

Mentre piquem ben fina la ceba i la posem en una paella amb un rajolí d'oli. Salem i tapem per que es faci amb el seu propi vapor.
Com que m'agrada que es noti i no estigui massa cuita, abans que estigui cuita del tot afegim el tomàquet. Pot ser tomàquet triturat o sofregit. Li donem dos voltes i afegim el vi.
Deixem reduir.

Piquem les barretes de surimi, les posem en un bol.
Escorrem la tonyina, que pot ser en oli o al natural, i l'afegim al bol.
Fem igual amb els musclos.
Tallem per la meitat les olives i es afegim al bol.
Un cop tinguem el sofregit llest també l'afegim al bol i remenem.

Posen al plat una ració de pasta i a sobre dues o tres cullerades soperes de salsa marinera.
Els italians diuen que la pasta amb peix no porta formatge, jo no n'hi vaig posar.

diumenge, 23 de novembre de 2014

Gran Recapte d'Aliments 2014

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Un any més el Banc d’Aliments ens convoca, el 28 i 29 de novembre, al Gran Recapte d’aliments.
Invita a participar-hi ja sigui com a voluntari, aportant aliments o difonen la iniciativa.

 Els blogs gastronòmics catalans, com altres anys, volem participar en la difusió de la iniciativa publicant una recepta, senzilla i econòmica, amb els productes essencials que el Banc d’Aliments recomana donar. Oli, llet, llegums i conserves de carn i peix són aquests productes.

Aquí podeu veure les receptes que es varen publicar en altres convocatòries. 

Aquest any, però, farem un canvi en la convocatòria.
Us demanem que, un cop publicada la recepta al vostre blog, la compartiu a les xarxes (facebook, twitter...) amb els hastags:

#blogscontralafam #GranRecapte2014 @GranRecapte 

No les publicarem al blog, però qui vulgui conèixer les nostres aportacions podrà cercar-les amb aquest hastag.

Animeu-vos a participar i no oblideu fer les vostres donacions d’aliments!

dijous, 9 d’octubre de 2014

Torna Mercat de Mercats

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Dates:     del 17 al 19 d’octubre de 2014
LLoc:      Avinguda de la Catedral - Barcelona
Horaris: 17 d’octubre de 12.00 a 21.30 h
              18 d’octubre de 11.00 a 21.30 h
              9 d’octubre de 11.00 a 21.00 h


Pateixo la degradació del Mercat de la Boqueria, però, tot i així i tot i anant al Mercat de Santa Caterina que també tinc a prop, no deixo d’anar, de tant en quant a la Boqueria. Que voleu, m’agraden els mercats!

Reconec que es necessita temps per mirar, passejar, fer cues i comprar. Què és molt més còmode omplir el carro del supermercat i passa per caixa. La qual cosa confesso que faig més sovint que no pas anar al mercat.
M’agradaria tenir temps i paciència per conèixer els mercats de Barcelona, un exemple per altres ciutats que venen aquí a estudiar-ne el model. Per això m’agrada la iniciativa que Mercats de Barcelona fa des de fa cinc anys, Mercat de Mercats.

Una mostra de diferents parades dels Mercats de Barcelona concentrada en un mateix lloc, on poder passejar, tastar i comprar. Però no sols això, l’avinguda de la Catedral no sols esdevé un mercat amb una quarantena de parades, si no també una aula de cuina on xef com Joan Roca, Quique Dacosta, Carles Gaig i Carles Abellan faran que el producte de la terra sigui el protagonista.

14 bars i restaurants faran tastos de cuina, i també hi haurà un gran celler on degustar vins i caves de casa nostra. També hi seran presents cuines de Mèxic, Marroc, Perú i l’Orient Mitjà entre d’altres; parades de productors del territori. 

Una de les novetats d’aquest any és la presència de forners d’arreu de Catalunya que ensenyaran a fer pa de cervesa als visitants. I un taller per acostar la fruita i la verdura als més petits.

Si voleu saber més sols cal que visiteu la web de Mercats de Mercats, hi trobareu més informació i el programa.

diumenge, 27 de juliol de 2014

Conill amb salsa Cat·txup

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Al Manel el vaig conèixer en una trobada de gastroblocaires a Mas Alba. Allí ens va presentar el que era en aquell moment el seu projecte, El Rebost de l'Empordanet. Després de traspassar-lo a mans de Can Tuies que hi ha afegit nous productes i sabors sense rebaixar-ne la qualitat (us els recomano), ara en comença un de nou Cat·txup, una salsa de tomàquet amb verdures, 100% natural, amb un punt de picant. En vaig comprar un pac de quatre pots a la botiga de Llepadits, i vaig poder comprovar amb la primera prova que era molt versàtil i que dona molt de joc. Aquesta és la primera de les receptes que he fet.

Ingredients:
- mig conill mig pot de Cat·txup 
- bolets variats 
- un got de vi blanc 
- oli d'oliva verge 

En una cassola daurem els talls de conill.
Mentre netegem els bolets i els saltegem en una paella. Reservem.

Un cop el conill estigui daurat li afegim el got de vi blanc i la salsa Cat·txup, deixem coure per tal que el conill s'acabi de fer i redueixi la salsa.
Un quart d'hora abans d'apagar-lo els destapem i afegim els bolets, deixem faci xup-xup una mica més.

La salsa dona gust barrejar-la amb un puré de patata o arròs d'acompanyament. N'hi ha per sucar-hi pa!

divendres, 11 de juliol de 2014

Sardines a la brasa sobre llit de mango

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Havia sardines a la peixateria, acabades d'arribar i amb molt bona pinta. També tenia mig mango a la nevera, l’altre mig havia anat a una amanida. Vaig pensar que quedaria bé el gust del mango amb la sardina i la vaig encertar. 

Ingredients: 
- sardines netes i sense tripes 
- mango 
- oli d'oliva verge 
- alls 
- sal 

Un cop netes les sardines, les assequem i les posem en un bol.
Posem la planxa al foc per que es vagi escalfant.

En un pot posem oli, sal i els alls, ho triturem i ho afegim a les sardines, barrejant-ho per que quedin ben banyades. Deixem reposar.

Pelem i tallem el mango a daus petits i els posem en un plat.
Anem posant les sardines al a planxa calenta, volta i volta, que la pell quedi torrada però no massa cuites de dins (queden molt seques si no).
Un cop cuines les anem posant sobre el mango.

No cal afegir ni un raig d'oli per que les sardines ja han quedat amarades però si voleu s'hi pot posar. També podeu afegir una mica de julivert picat… Jo no vaig fer-ho i la veritat és que no li vaig trobar a faltar.

Acompanyeu-ho unes fulles variades d'enciam i ruca.

dimecres, 25 de juny de 2014

Crema freda de remolatxa, porros i poma

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Per motius familiars fa un temps que hem de passar pel Vallès de tant en quant. Aleshores aprofitem per anar al Mercat Ecològic del Vallès que es realitza cada dissabte, en torn rotatiu, a diverses localitats del Vallès: Sant Quirze del Vallès (1r dissabte de mes), Cerdanyola del Vallès (2n dissabte), Barberà del Vallès (3r dissabte) i Rubí (4t dissabte). Hi comprem verdures de proximitat cultivades per gent que estima la terra. Aquesta crema és feta amb unes remolatxes que hi vaig comprar.

Ingredients:
- 6 remolatxes petites
- 3 porros petits 
- un litre de brou de pollastre ecològic Aneto
- dues cullerades soperes plenes de crema agre 
- un poma reineta 
- sal 
- oli d'oliva verge 

Ho vaig fer pel camí ràpid sense daurar els porros abans o bullir les remolatxes apart amb pell.

Pelar i tallar a daus les remolatxes, tallar els porros (jo deixo una bona part de la tija) a trossos petits.
Posar els daus de remolatxa i els porros en una olla al foc amb el brou de pollastre, tapar.
Deixar que bullin fins que la remolatxa estigui cuita, tot depèn de la mida dels daus. Apagar el foc i deixar que es refredi una mica tot infusionant-se.

Un cop s’ha refredat hi afegim la poma pelada a trosso, i la crema agre. Triturem bé, jo ho vaig triturar amb el got americà per que em deixa una textura finíssima que m'agrada molt.

Corregim de sal i ho guardem a la nevera fins al moment de servir.
Al servir m’hi vaig posar un rajolí d'oli d'oliva verge, i l'acompanyant unes gotes de llimona.

dimarts, 13 de maig de 2014

Amanida d'albergínies - Cuina sefardí a Tortosa

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Un cop més la revista Cuina va convocar, en motiu de la festa de les revistes, als bloguers gastronòmics a Tortosa.
Aquest cop dues sessions de cuina sefardí, la primera de la mà de Núria Bàguena al matí, i a la qual no vaig poder assistir. Podeu llegir la crònica que ha fet l'April's Kitch que si que hi va poder ser.
La segona, a l'escola de cuina Via Magna de la mà del xef i professor Joan Forcadell.

L'escola de cuina Via Magna es troba a l'edifici del Seminari de Tortosa, en un edifici i un lloc amb unes vistes privilegiades.
Varem poder veure les instal·lacions ja que en Joan en les va ensenyar i ens va anar explicant cada racó.
L'escola compta amb una residència en el mateix edifici, on els alumnes s'hi poden allotjar. A part de servir els àpats de la residència, també tenen restaurant obert els dimecres al migdia.




Amanida d'albergínies
- 3 albergínies mitjanes
- 1 ceba gran
- 150 gr. de formatge curat ratllat
- 150 gr. de formatge fresc
- 3 grans d'alls
- 3 branques de julivert
- 5 fulles de menta fresca
- Oli d'oliva verge 
- pebre negre molta
- sal
- un polsim de comí mòlt 

Tallem les albergínies per la meitat, les untem amb oli d'oliva i les salem. Les posem al forn a mitja temperatura durant uns vint minuts. Les traiem del forn, i les tallem a tires. Reservem.

En una mica d'oli d'oliva sofregim la ceba i els alls picats ben petits. Un cop daurats els reservem. Piquem el julivert i la menta, barregem amb el comí i el pebre i ho reservem.

Tallem petit el formatge fresc i el barregem en un bol gran amb el formatge ratllat. Afegim la menta, el julivert picats amb les espècies. Després la ceba sofregida. A continuació les tires d'albergínia.

Barregem bé i ho servim a temperatura ambient.



dissabte, 26 d’abril de 2014

Concurs d'allioli a Viladecans

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne

Dins els actes de la 44a Fira de Sant Isidre de Viladecans, un any més s'organtiza un concurs d'allioli.

A més, també hi podeu trobar altres activitats gastronòmiques:

DIVENDRES 9 DE MAIG
FIRA TAPA
Hora: 20h
Lloc: Parc de la Marina

DIMECRES 14 DE MAIG
PLANTES PER ALIMENTAR-NOS
Conferència a càrrec de Josep Pàmies
Espai Gastronòmic de la Fira de Sant Isidre
Hora: 18 h
Lloc: Edifici CUBIC (av. Segle XXI / Passeig de la Marina)

DIJOUS 15 DE MAIG
JAM GASTRONÒMICA
Improvisació culinària amb productes de proximitat Espai Gastronòmic de la Fira de Sant Isidre
Hora: 18 h Lloc: Edifici CUBIC (av. Segle XXI / Passeig de la Marina) 

DISSABTE 17 DE MAIG
CONCURS D’ALLIOLI
Plaça de la Mediterrània, (davant edifici CUBIC)
Dissabte, 17 de maig, a les 12 h
Inscripcions: firadeviladecans@expogestio.com

TALLER DE BATUTS PER A NENS I NENES
Hora: 17.30 h (màxim 15 places)

TAST DE GINTÒNICS
Espai Gastronòmic de la Fira de Sant Isidre
Hora: 19 h
Inscripcions: firadeviladecans@expogestio.com

DIUMENGE 18 DE MAIG
SHOWCOOKING
Tècnica Wok amb verdures del Parc Agrari del Llobregat
Hora: 11 h
Lloc: Espai Gastronòmic de la Fira de Sant Isidre

ALTRES ACTIVITATS
TALLER DE L’HORT
Dissabte de les 11.30 a les 13.30 h i de 18 a 20 h
Diumenge les 11.30 a les 13.30 h
Plaça de la Mediterrània
Inscripcions: Durant el mateix cap de setmana a l’stand de la Fundació Sigea adjunta al taller. Hi participaran grups de 20 nens cada 15 minuts dins l’horari establert.

A L’HORTA EN BICILETA + CONCURS FOTO
Dissabte i Diumenge a les 16 h

44a EXPOSICIÓ FRUITS DEL CAMP
Concurs de paneres
Edifici CUBIC

Animeu-vos a participar al CONCURS D'ALLIOLI!!!!

dimecres, 19 de març de 2014

Restaurant Les Cols - Olot

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Col, ffemení. 1 - Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Brassica oleracea), de tija gruixuda (el caluix o tronxo), de fulles grosses, a vegades apinyades (el cabdell o capça), i de flors grogues o blanques disposades en raïms llargs. Cal esmentar la col aloma o bajana o de caputxa o primerenca o verda (B. oleracea var acephala), de caluix llarg i fulles soltes; la col arrissada o de Milà o gitana (B. oleracea var sabauda); la col borratgenca o nana (B. oleracea var bullata); la col cabdellada o de cabdell o de tripa (B. oleracea var capitata), amb les varietats col geganta, col llombarda o vermella i col valenciana; i la col de Brussel·les o de brot (B. oleracea var gemmifera). 2 - A qui no vol cols, dos plats. Comentari que hom fa quan ha de patir més que no esperava o més que els altres. (Font: Enciclopèdia Catalana)

Gràcies a un sorteig de dos nits en una casa rural (ja en faré un post a Un Racó del món) varem fer un pensament i varem reservar taula al restaurant Les Cols d'Olot.

Ja sols arribar a lloc varem poder veure que l'obra de RCR Arquitectes, arquitectura i adequació de les ampliacions amb la masia original era preciosa i funcional.

Ens va acollir la Fina Pladevall, benvinguda i presentació de la cambrera que ens acompanyaria a fer la visita al restaurant, sala de taules amb una finestra que dona a l'hort i des d'on es veuen les gallines.
Gran sala daurada amb una gran taula, espectacular.
Els lavabos, blancs impecables amb unes portes basculants que semblen una paret sense portes.
A la part del darrera un porxo i un jardí pel qual s'arriba a la zona de banquets, el prat, també amb una arquitectura original i preciosa, sols cal imaginar una celebració en aquest lloc per endevinar les possibilitats que ofereix. La curiositat uns lavabos amb una paret de vidre que deixa entrar la llum directament a dins.

I allí, al porxo, ens varen servir l'aperitiu. Val a dir que el serveixen acompanyat de cava però que nosaltres no en varem prendre, com no varem prendre vi durant l'àpat.
No varem prendre alcohol en cap moment, varem acompanyar el menjar amb aigua. I aigua de la zona de la Garrotxa, Sant Aniol. Ja la coneixíem, és molt bona, aigua volcànica de mineralització dèbil.

L'aperitiu, relaxat i servit amb les explicacions adients, va consistir en:
Llonganissa artesana d'Olot i crosta de fajol – bon embotit garrotxí i original, gustós i cruixent acompanyament

Entrepà calent de papada de porc i blini de fajol i fesols de Santa Pau – La meva debilitat pel porc fa que l'entrepà de papada fos el que em va guanyar, papada que es desfeia plàcidament a la boca

Brou fumat amb espagueti de fajol – un cop més varem poder comprovar la qualitat gustativa i potent del fajol

Les Cols té dos menús a escollir, al mateix preu (85 euros, sense begudes):
Hort i el Galliner, del seu hort i del seu galliner i basat en els productes que els ofereix, estima a la terra, cuina sostenible, gairebé vegetarià.
Hivern i Natura, productes del paisatge rural de la Garrotxa i productes de l'estació, de temporada.

Varem escollir el segon, Hivern i Natura:

Calçot en tempura de carbó i romesco – Ja ens varen avisar, es menja tot sense pelar. Molt gustosos, és com si a dins l'embolcall es guardés tot el gust esperant que el mosseguis

Nap i remolatxa cuinats a la sal i oli d'oliva – Tant els naps, com la remolatxa m'agraden molt, la textura d'aquest era diferent i gustosos

Ou fresc del dia, farro, sagí, engrunes – Realment un ou fresc de gallines felices, per sucar-hi pa

Royale de tòfona negra – Una crema tèbia, a temperatura ambient, que em va quedar curta, n'hagués pres més

Pèsols a la brasa, cansalada i botifarra negra – Per a mi un dels plats estrella. Gran descobriment dels pèsols cuits a la brasa i amanits amb la cansalada i la botifarra cuits en oli. Queden cruixents i conservant tot el gust. Els pèsols no em deien gran cosa fins ara. Bé es poden coure amb baina i després pelar-los, bé dins un sedàs i sobre les brases ja pelats, no sé com ho fan ells, els hi haurem de preguntar (Nota: En Pere Planagumà, cuiner de Les Cols, ens informa que els fan a la brasa dins un colador i amb tallets de botifarra negra. Gràcies Pere!)

Arròs de pagès amb tòfona negra de la Garrotxa – Jo sé d'un que en va gaudir moltíssim, gairebé tant com dels pèsols

Brandada de bacallà, pilpil, raïm moscatell, oli de cirereta, cotnes – Mil vegades he dit que no sóc de peix, i menys de bacallà excepte en brandada. I aquesta brandada especialment em va encantar, no em va molestar gens el pilpil que l’acompanyava i li realçava el gust, ans el contrari. El segon plat estrella per al meu gust

Ànec de pagès criat per ells amb salsafins i pera – Res a dir especialment, molt bo i bon acompanyament

Formatges catalans amb melmelades fetes per ells, de pastanaga, albergínia i poma i de tomàquet – Molt bona tria de formatges, especialment bones les melmelades de pastanaga i d'albergínia amb poma, un bon descobriment la combinació d'aquesta última.

Infusió freda d'hisop – Un bon digestiu per a poder continuar amb la resta de postres.

Mató gelat de llet d'ovella amb tòfona negra – Aquí, per a mi, el tercer plat estrella. En vull més!! Extraordinari, no tinc paraules.

Paisatge volcànic d'hivern: garrofa, ratafia, fajol – Interessant joc de textures i de gustos, però res com l'anterior.

Tallat – Correcte, però... Per què obliden que fer un cafè també és cuina, i hauria d'estar al nivell de la resta?


En sortir, un cop més, la Fina ens acomiadà tot acompanyant-nos a veure la cuina. Molta llum natural i aigua. Frescor i llum per a treballar i cuinar plaentment.

Gràcies a tot l'equip per donar-nos l'ocasió de poder gaudir d'aquests plaers.
Si voleu veure més fotos:

dijous, 27 de febrer de 2014

Truita de botifarra d'ou - Dijous llarder

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Va ser un dijous llarder, que va caure al febrer, que ara fa uns nou anys em varen fer la reducció d'estomac.
De pesar uns 136 quilos he passat a pesar entre 85 i 90 quilos, amb la conseqüent millora especialment en mobilitat, ja que no patia cap dels altres problemes físics que comporta l'excés de pes, com ara diabetis o colesterol.
Una decisió proposada per l'endocrinòleg del CAP que em va costar prendre, i que ara, recomano, això si, no pas en llocs on no hi ha una pràctica, seguiment i control de l'operació en condicions. Recomano fer-ho per la Seguretat Social, tal com ho vaig fer jo. 
A mi em varen operar a l'Hospital del Mar, i sort que estava en mans de professionals per què vaig tenir un petit problema força usual que varen saber detectar al moment i posar-hi solució ràpidament.
Un gran equip de professionals, tant metges com infermeres, als quals vull agrair les seves atencions els quatre dies que hi vaig ser ingressada.
La recuperació és dura per què s'ha de tornar a aprendre a menjar, tal nadó, però, com dic, ho recomano.
Avui dijous llarder, he dut una botifarra d'ou a la feina. Hi he fet un petit canvi, he daurat els talls de botifarra a la paella abans de fer la truita.


Ingredients: 
- 200 – 250 gr de botifarra d'ou 
- sis ous 
- oli d'oliva i sal 

Tallar a rodanxes la botifarra d'ou i passar-les per la paella antiadherent sense oli. Daurar-les lleugerament. 

Batre els ous en un bol, salar i afegir-hi les rodanxes de botifarra. Deixar-ho reposar un moment.

Escalfar oli en una paella i afegir-hi la barreja d'ous i botifarra. Deixar coure lentament tot sacsejant la paella de tant en quant per tal que no s'enganxi.
Quan per sota ja és cuita la girem amb ajut d'una tapa d'olla plana o plat pla.

Un cop cuita la servim, malgrat que és ben bona freda també!

dissabte, 15 de febrer de 2014

Un llibre, un vi, un restaurant i una recepta andorrans

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Com us avançava en aquest post, ha sortit un llibre de gastronomia andorrana "Que mengem a Andorra?" de Cristina Ribes (A4 Edicions 2013).

Comença amb una interessant i curta introducció on situa la gastronomia andorrana en el moment actual i amb les herències de les influències rebudes d’un costat i l’altre de la seva frontera, la societat, els costums, els camps situats a alçada amb un clima particular, el bosc, el bestiar que havia estat l'economia principal del país, la caça i la pesca també important.
Els productes de la terra són els que són i, en moltes ocasions, no són els que eren.

El llibre és un treball d’investigació i recuperació de receptes fet en primera persona, la Cristina ha anat visitant cuiners, cuineres, gent gran, joves, que podrien tenir en la memòria i en la pràctica, receptes familiars i tradicionals, fins i tot algunes de perdudes.
El caràcter andorrà és tancat, com la seva terra, l’autora és andorrana i ha pogut entrar i parlar, no sense alguna dificultat, en les llars de les famílies andorranes. Ha parlat amb els protagonistes, recepets, anècdotes… Ha cuinat cadascuna de les receptes, n’ha fet la tria i les ha recollit en el llibre. Una joia.


Actualment hi ha un grup de gent que està recuperant cultius perduts, un d’aquest és la vinya. Són molt interessants els vins d’alçada que es fan a Andorra, petites produccions que no es troben comercialitzades.
Vaig tenir la sort de poder-ne provar un, el riesling Escol de Borda Sabaté, excepcional!

I també hi ha una colla de restaurants andorrans que tenen plats de cuina tradicionals andorrana en les seves cartes. Algun d’ells també han participat en el recull de receptes del llibre. Un d’aquest és la Borda Raubert. Excel·lent producte, i cuidada elaboració.
I com no, varem fer-hi un menú amb plats andorrans.

Deliciós detall de una crema tèbia
Carpaccio de nyàmeres i bolets saltejats
El carpaccio de nyàmers sobre formatge fresc
Magnífiques mandonguilles amb llanegues, potser el bolet que m'agrada més, i unes delicioses, enormes i esponjoses mandonguilles
Graellada de carn
Deliciosa patata farcida de carn gens embafadoses, al contrari
Trinxat andorrà, per què no sols hi ha trinxat a Puigcerdà, a gairebé tot el Pirineu hi ha diferents maneres de fer-lo
Els postres de la casa
Una de les receptes amb les que la Borda Raubert ha col·laborat en el llibre “Què mengem a Andorra?” és aquesta, un deliciosa versió que es menja molt bé sobre una llesca de pa.

Borda Raubert
All-i-oli de pera

Ingredients: 
- 4 peres d’hivern o de Puigcerdà 
- 2 patates grosses 
- 3 grans d’all 
- ¼ litre d’oli d’oliva 
- ¼ libre d’oli de girasol 
- 3 rovells d’ou 
- 1 pessic de sal

Escalibar les peres al forn, pelar-les i treure-lis el cor. També es poden bullir pelades i sense cor i, un cop cuites, escórrer-les. Pelar i bullir les patates. Passar les patates i les peres pel passapurés i deixar-ho refredar.

Mentre, pelem els alls i els aixafem bé en un morter.
Un cop el puré es fred el posem en un bol juntament amb els rovells, els alls i un pessic de sal.
Anem remenant amb l’ajut de la mà de morter o amb un cullerot mentre anem afegint de mica en mica l’oli d’oliva. Després, també de mica en mica el de gira-sol.

Posar-ho en un recipient a la nevera fins el moment de servir-la.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...