*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimarts, 27 de setembre de 2011

WUACAMOLDE – GUACAMOLE DIFERENT

L’Albert, un bon amic meu, sempre em fa broma quan faig fotos dels plats abans de menjar-me’ls, especialment quan vaig a un restaurant. Ell ja ho va patir en un sopar gastroblocaire i recorda que no s’atrevia a començar el plat cada cop que li posaven al davant, no fos que algú no li hagués fet la foto...
Un dia que feia una truita de patates per sopar, molt bona per cert, va treure-la de la cuina amb un rètol que deia “no fotos”... No us dic mes.
Em va demanar la recepta de guacamole, i ell la va variar així i la explicada tal qual us la copio a continuació. Fins i tot va fer la foto del plat!!!


Es, la que os explicaré tot seguit, una recepta dels indis Trujumanan del est de Colinas al estat de Crulussañdade (Brasil)

Es molt important per a fer- la, anar el mes brut i despullat possible.
S’agafen (amb les mans) 2 cebes si pot ser tendres, es tallen trossets que no facin plorar i es posen al got de MINIPIMER; si ets al mig de la selva hauràs de buscar una planta que es diu Tuyacaman al peu de la qual i sol haver un endoll per al MINIPIMER.

Escaldes 2 tomàquets madurs per a poder-los pelar i al pot del MINIPIMER amb ells, polsim de sal, alguna cosa que piqui horrors (tabasco, pebre vermell, xili,el Mourinyo,etc...). També s’hi afegeixen unes olives negres mortes, sense pinyol, clar, el suc d'una llimona i un raig de vinagre. Triturem.

En un altre bol hi peles dos alvocats (laboralistes si pot ser).
Pelar un alvocat es el mes fàcil del mon, es talla verticalment per el mig i es fa un gir de una part contra l’altre així quedarà obert en dos meitats quedant el gros pinyol a la vista
Es molt important no tallar ni el portafolis ni cap documentació que hi porti, desprès a la sala del jutjat s’emprenyen molt.

Amb una forquilla es xafa tan com es pugui

Perquè sigui un WUACAMOLDE de veritat es del tot necessari repetir de manera gairebé compulsiva la frase:
Tsamina mina eh, eh
Waka waka eh, eh (La Shakira ho fa )

així com repartir tota la pasta resultant en un motlle (molde) escaient posant-hi els pinyols dels alvocats perquè no es faci lletja la barreja.

El punt de picant es molt personal podent anar des de una suau coïssor fins a que et caiguin totes les dents quan en provar-ho et poses la punteta de una cullereta a la llengüeta
I fins aquí la, no per rústega i senzilla, manera exquisida de fer un Wuacamolde apanyadet tal i com li va ensenyar a la tieta Mercedes una sra. India que comprava a la Boqueria

Sor Teresa de Loyola i Lucientes

1 comentari:

starbase ha dit...

Demasiao el wuacamolde, hahahaha, sobretot la part dels alvocats laboralistes.

Una canya de recepta, bruta i despullada. Com ha de ser!! :D

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...