*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Galetes de coco

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Ja tornem a tenir la Mireia Carbó al Club Social Caprabo, i la veritat la tornada ha estat genial. Ens va fer unes galetes molt senzilles i molt bones. Això té la cuina de la Mireia, és una cuina senzilla que dona resultats excel·lents. El diumenge ja en varem fer unes, la veritat és que en fer panellets, els de coco els varem substituir per aquestes galetes. Com dic, boníssimes!

Ingredients:
- 200 gr. de coco ratllat
- 150 gr. de sucre
- 50 gr. de mantega pomada
- 2 rovells
- 2 ous

Batre la mantega pomada (tova però no desfeta) amb el sucre fins que aquest es desfaci i aconseguim una crema. Afegir els ous i els rovells.
Incorporar el coco ratllat.

Deixar reposar a la nevera fins aconseguir una consistència que es pugui treballar (una hora o fins i tot el dia abans).
Fer la galetes formant boles. Les aixafem amb una forquilla suaument per deixar-hi l'empremta a tires.

Enfornem a 180ºC (dalt i baix) fins que agafin una mica de color.

divendres, 28 d’octubre de 2011

Rostit de pollastre del Mercat de mercats

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquests dies hi ha hagut el segon Mercat de mercats organtizat pels mercats de Barcelona. Un punt de trobada que facilita conèixer el que hi ha als diferents mercats que hi ha a la ciutat. Tinc pendent de fer el relat d’una molt interessant visita al Mercat de Santa Caterina i que ens va donar molta informació sobre els mercats que tenim a ciutat.
A l’Aula Gastronòmica del Mercat de mercats es van succeint, una darrera d’altra, demostracions de diversos cuiners catalans, mitja hora per gaudir en directe de la presència, demostració i tast de cuina que es fa ara i aquí, a Catalunya.
Aquesta recepta la va fer, i la vaig poder provar també, el xef Pere Massana del Restaurant Cal Pere del Maset (Subirats), del qual en podeu veure més receptes al programa Cuines de TV3.


Ingredients:
- un gall del Penedès de pota negra
- una ceba
- un porro
- una pastanaga
- un tomàquet
- brou d’au
- uns quants rossinyols
- unes prunes
- vi ranci
- anís
- una fulla de llorer
- oli d’oliva verge
- una branca de canyella
- vi blanc

Es desossa el pollastre i es talla a octaus, es sala i es marca a la cassola i es reserva.
Tallar la ceba i posar-la a la cassola en l’oli d’haver marcat el pollastre. Donar-li unes voltes i afegir el porro tallat. Després la pastanaga i, finalment el tomàquet tallat a daus.

Afegir el pollastre a sobre premem avall. Mullar amb un raig de vi ranci i unes gotes d’anís. Hi posem una mica de brou, compte en la quantitat per què estem fent un rostit, no pas un guisat.
Una fulla de llorer (o altres herbes). El tapem i el deixem al foc lent, molt lent, entre una hora i mitja i dues hores. Anem vigilant que no es quedi massa sec i si cal afegim brou.

Retirem el pollastre i passem les verdures pel xino (sense triturar-les).
Tornem a posar el pollastre a la cassola, amb la salsa per sobre.
A part saltegem uns rossinyols, i sense deixar-los coure del tot s’afegeixen a la cassola on s’acabaran de fer.

Haurem deixat unes prunes a macerar el dia anterior amb vi blanc; les bullim quinze minuts en aigua i les escorrem. Les afegim a la cassola i deixem que faci xup-xup uns minuts.

A les verdures s’hi pot afegir una cabeça d’alls que retirarem en passar les verdures pel xino.
També s’hi pot afegir pinyons.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

Un tast de sake

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Sóc una enamorada del Japó, del país, del menjar, del seu art i de la seva gent. Hi he pogut anar un cop, ja fa anys, i allí vaig provar sakes que em van agradar molt més que no pas els que podem trobar a la majoria de restaurants i botigues orientals i japonesos de casa nostra. Els que trobem aquí serveixen en prou feines per fer un xupito i poc mes.

Quan en Roger de Comerjapones em va dir si volia anar a un tast de sakes a Vilaviniteca no vaig dubtar, si!

Durant dos dies hi ha hagut a Barcelona una mostra de sakes de la província d’Ehime al sud del Japó. Ehime es troba a la illa de Shikoku, és una de les illes que tanquen el mar interior del Japó, el mar de Seto. Allí el clima i la terra tenen moltes semblances amb el Mediterrani i especialment, segons ells diuen, amb Catalunya. Quant enamorats de Catalunya estan els japonesos!

Aquesta província fou la pionera en la fabricació de sake, ara fa 400 anys. De les 1600 bodegues de sake que hi ha al Japó aquesta província en concentra 47. Quasi totes son petites que fan un sake artesà i amb una producció molt petita.

Després d’aquestes explicacions de la mà del senyor Hidetoshi Nakajo president de l’Associació de fabricants de sake de la província d’Ehime, va agafar la paraula el senyor Yagi, un dels fabricants de sake que ens va explicar el procediment per fabricar-ne.

Aquests sakes son fabricats amb aigües subterrànies i tenen la fama de ser suaus i de sabor exquisit, i ho varem poder comprovar.

El procediment per fabricar el sake comença amb el polit del gra d’arròs, un arròs especial per fer sake, de gra gros, amb un alt grau d’absorció d’aigua i que porta el midó concentrat en el seu nucli central, a diferència el comestible que el porta repartir en tot el gra. Amb el polit s’aconsegueix un arròs sense grasses ni proteïnes i altres elements que espatllarien el sake. A la fotografia podeu veure uns grans d’arròs sense polir i uns polits.

Un cop polit es cou al vapor, se li afegeix fong koji que descompon el midó en sucre, i llevat, que converteix el sucre en alcohol; tot al mateix temps, realitzant-se una doble fermentació en el mateix tanc i en el mateix moment.
Es deixa fermentar tot afegint-hi més arròs fins a dues vegades més. Finalment es filtra.

El llevat si abans era natural, actualment és elaborat en laboratori atès que segons el tipus i gust que se li vulgui donar al sake es fa un llevat o altre.

En alguns casos se li pot afegir alcohol per frenar la fermentació i/o per pujar-ne el grau, així s’estabilitza la qualitat del sake. Les matèries primes per elaborar aquest alcohol son les patates i la canya de sucre.

Els diferents tipus de sake van en funció a si se li ha afegit sucre o no i en funció a la qualitat del polit del gra d’arròs. Els sakes sense alcohol són Junmai, i les qualitats segons el grau de polit són Daiginjo (més del 50% de polit), Ginjo (40-49% de polit) i Hongozo (menys de 40% de polit). Així un sake sense alcohol afegit i amb un polit de més del 50% del gra es un Junmai Daiginjo (pur de qualitat superior).

El sake es el producte obtingut per la fermentació natural amb mes grau d’alcohol conegut.

Varem passar a fer el tast de cinc sakes, presentats per diverses companyies


Lemon Glas No Kyujitsu - Umenishiki
Un licor de sake amb un baix grau d’alcohol (7%) i amb essència de llimona afegida. Molt refrescant, amb una transparència meravellosa com podeu veure a la foto de sota (el bol a ratlles blanques), o més ben dit, no la veieu. Sorprenent.
En la meva ignorància en sakes, em va semblar ideal per prendre tot berenant.

Daiginjo-shu - Yagi Shuzo
Amb aquest ja tenim un grau alt d’alcohol, 15%. Afruitat, amb un emmagatzematge llarg a baixes temperatures.
Varem comentar que estaria bé per començar un àpat.
Tant l’ampolla com l’etiqueta tenen un disseny acurat i modern, preciós.

Ginjo Genshu Kiyaoroshi Kogane - Takeda Shuzo
Grau: 18%. Més dolç que els altres dos, amb un sabor fragant.
Per acompanyar un arròs amb bolets i conill.

Tokubetsu Junmai Shizukuhime Genshu - Kyowa Shuzo
Grau: 17-18%. Un sabor fragant i ric, degut al tipus d’arròs.
Per acompanyar foie.

Tokubetsu Junmai Genshu - Nakashirohonke Shuzo
Grau: 17-18%. Amb un agradable sabor a arròs, sense diluir.
Per acompanyar plats de carn, com una bona cua de bou.

I varem sortir amb dos regals, el got de ceràmica amb el que varem fer el tast del primer sake i el llibre Sake la seda líquida d'Antonio Campins que va fer la presentació de l'acte.

Crec que aquest ha estat un dels post més llargs que he fet, sols afegir que el sake tant es pot pendre fred com calent, acabat de fer (que és el normal) o havent reposat en bodega. I el que varem poder veure, que pot acompanyar un àpat perfectament.

Moltes gràcies!

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Cantonigrós 3 - Ca l'Ignasi

5 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
I continuem amb la magnífica vetllada preparada per la Nuni i en Miquel, si voleu veure els preparatius del dinar podeu llegir-ho al seu bloc, Cuinetes.

Si l’any passat en Martí va fer una estada als Casals i una colla de gastroblocaires i varem anar, aquest any ha tocat estada i visita a Ca l’Ignasi de Cantonigrós. La veritat és que es un privilegi poder seguir al Martí en les seves estades, ens fa descobrir grans cuines de casa nostra.



En el cas de Ca l’Ignasi és una gran sorpresa, el local és molt acollidor i no cal dir que el mateix passa amb l’Ignasi i la seva dona la Laia. Ens van ensenyar tot el restaurant amb cuina inclosa, amb un forn de llenya de pizzes adaptat per la seva cuina on va cuinar-nos un xai meravellós.


Varem dinar i després varem sortir a la terrassa a prendre uns gintònics preparats pel mateix Ignasi, que va estar a la nostra disposició per contestar tantes preguntes com li varem voler fer. Gràcies!




El menú va ser aquest,

Llonganissa de Can Riera de Vic.

Tast de pans: pa blanc de Ca La Nàsia d’Olot, pa de Fajol de Can Carbasseres d’Olot, pa de pagès del forn Batallé d’Hostalets d’en Bas.

Tast de tomàquets amanits.

Taco de morro de bacallà al forn de llenya amb confitat de pebrot i cebes de Figueres i crema de patates del país.

Remenat de bolets.

Arròs de Pals amb conill d’Artesa i verduretes del temps.

Cuixa de xai ecològic confitada i rostida al forn de llenya amb escalunyes dolces.

Biscuit d’en Xixo de Vic amb figues caramelitzades.

Carquinyolis.

Podeu veure les receptes que va presentar al programa Cuines de TV3.


dilluns, 17 d’octubre de 2011

Cantonigrós 2 - Can Colom

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquest cop la visita gastroblocaire organitzada per la Nuni i en Miquel a Cantonigrós va tenir dues parts, la primera una visita a Can Colom, una casa d’embotits i el dinar a Ca l’Ignasi.

A Can Colom ens van oferir un tast dels seus productes a l’obrador, ens varen ensenyar les màquines i ens varen explicar com funcionen. Compren el porc i el porten a matar a l’escorxador que es queda amb les parts que ells no fan servir.

Ens va explicar que tenien les màquines més petites per què no fan grans produccions i així ells sols poden fer els embotits. Les màquines els faciliten la feina, trinxen la carn, la barregen amb les espècies i les emboteixen. Sols queda lligar-les i penjar-les per tal que s’assequin o coure-les, com és el cas del paté i de la pilota rostida.

Aquesta última va ser la gran estrella, la pilota rostida, amb o sense bolets. La mestressa aconsella servir calenta la de bolets, però la que no en porta, que és la que varem poder provar, freda és boníssima i sorprenent.

Cal dir que tots els altres embotits són boníssims, a mi em va agradar especialment el llom i la botifarra blanca, la qual en tenen de seca al gust de l’Empordà o tendre al gust de la resta.

El secret de Can Colom, a part de fer-ho amb estimació, és fer-ho en la mesura que es pot assumir, sense més. Esperem que hi hagi qui continuï amb la realització d’un producte ben fet i de qualitat.

 

dimarts, 11 d’octubre de 2011

Cantonigrós 1 - Coca del Mossèn de Folgueroles

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Tot anant cap a Cantonigrós, en Josep Àngel, la Susanna i jo varem secundar la proposició del Roger, que també venia amb nosaltres, per passar a visitar el Forn de Folgueroles, on es fa la boníssima coca del Mossèn.

El Xavier Puigseslloses ens va acollir tot ensenyant-nos l’obrador on fan 1300 coques al dia, si nois, 1300 ni més ni menys. Moltes per un forn de poble!!! Les coques no sols les venen al forn si no que també les empaqueten i són enviades arreu de Catalunya, principalment restaurants.

El secret és les tres fermentacions que fa la massa abans no es posa al forn. La última fermentació es realitza en un armari de fusta que és una joia i que li crea problemes amb les inspeccions de sanitat cada cop que hi passen. Igualment passa amb la massa mare... Voleu creure que no es pot tenir segons sanitat una massa mare de més d’un dia???? Absurd, no??? Però clar, sanitat ho considera una substància viva, que ho es.
Alguna cosa haurà de canviar, cada cop hi ha més forns que ens donen pa de qualitat i això moltes vegades és gràcies a la massa mare que guarden i alimenten amb el temps i amb constància. Aquests forns són cada cop més buscats pels amants del menjar bo i de qualitat i que no volen passar amb un pa dolent, altrament dit de “gasolinera”.

Varem poder tastar una cosa salada i una dolça, i ens en van regalar una per cap. Torrada i amb tomàquet va estar poc temps a taula el diumenge! Què bona que és!

També ens va explicar que cada any organitza juntament amb l’ajuntament, un concurs de coques fetes a casa. Ens va comentar que és extraordinària la imaginació de la gent en fer-les. El concurs era el cap de setmana següent, però potser l’any vinent ja estarem a l’aguait i farem la visita aquell dia!






dijous, 6 d’octubre de 2011

Jornades del foie a l’Hotel Catedral Catalonia

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Tinc molts post pendents, però vull aprofitar penjar aquest ja que les Jornades del foie que estan organitzant al restaurant de l’Hotel Catedral Catalonia acaben el dia 16 d’octubre.

L’Hotel va contactar amb alguns blocaires per tal de presentar-nos-les. He de dir que conec el restaurant de l’hotel, La brasserie du gothique, ja que és un dels restaurants del barri que té menú d’un plat. Sempre hi he menjat força bé amb un preu prou correcte per la qualitat dels plats.

El xef Fernando Feijoo ens va presentar els diversos plats de les Jornades amb una introducció sobre el foie força interessant.
Com ja sabeu jo havia fet un curs amb l’André Bonnaure, un mestre del foie, però he de dir que em va agradar la presentació del xef Feijoo apropant-nos al foie des de un restaurant.
Si un ens acosta el foie a casa, l’altre ens el presenta i ens el fa proper al restaurant.

Pels que tingueu malestar en menjar un producte aconseguit “maltractant” un animal cal dir que l’engrandiment del fetge de l’ànec és natural en aquests. Els antics egipcis se’n adonaren que el foie d’ànecs que estaven a punt d’emprendre la migració eren més bons i mes grans. L’ànec, per preparar-se per el llarg vol migratori s’atipa i emmagatzema l’aliment al fetge, així pot volar dies i dies sense parar.
Els egipcis donaven figues al ànecs per tal que mengessin tot atipant-se i d’aquí el nom de foie.

Algunes granges per tal d’aconseguir més diners i més ràpidament varen començar a atipar forçadament als ànecs joves, així aconseguien fetges grossos amb menys poc temps.
La tendència actual però és anar engreixant el fetge dels ànecs de forma més natural, i deixant-los créixer fins a ser adults.

Els plats del menú de les Jornades que ens varem presentar i varem poder tastar foren:


Crema de ceps amb oli de tòfona negra i xips de tubercles
Molt bona i suau


Carpaccio de bacallà amb mongetes del Ganxet saltejades
No el vaig provar, no m’agrada el bacallà


Ous de Calaf amb foie polê i puré de parmentier de castanyes
Em va agradar el foie sobre l’ou fregit


Caneló d’ànec amb foie i prunes a l’aroma de Chartreuse
Molt bo, ben aconseguit el gust i la textura del farcit d’ànec


Foie micuit amb poma i figues i reducció de Pedro Ximénez
Molt bo, i molt ben presentat


Terrina de foie d’oca
També molt bona, amb la textura especial que tenen les terrines


Filet rossini de bou
També molt bo, val a dir que tenen un forn Josper amb el qual fan la carn a les brases


Gelat de foie
Em va agradar sorprenentment, no és els típics postres dolços i això em va agradar

Per veure un vi dolç Aureus Sauternes AOC Sauternes i també varem tenir el privilegi de tastar un Tokaji Chateau Dereszl 5 putinyos amb un gust final de poma àcida que combinava molt bé amb el foie.

He de dir que l’amabilitat i acolliment va ser excepcional, moltes gràcies a tot l’equip que ens va atendre! I gràcies Manel per avisar-nos i coordinar-ho!

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...