*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

diumenge, 15 d’abril de 2012

Garrí rostit

Aquesta recepta és una barreja d’una que li vaig veure al José Andrés a la televisió i que no he sabut trobar a cap dels seus llibres i la del llibre "Cocina en casa con Martin Berasategui".


Ingredients:
- un garrí, partit per la meitat al llarg
- una branca de llorer
- unes branques de farigola
- llard de porc
- sal grossa
- aigua
- oli d’oliva verge
- herbes al gust


Posem les branques de llorer i farigola en aigua el dia abans per tal que s’hidratin i al posar-les al forn no es cremin.
Encenem el forn a 180-200ºC a dalt i baix.

Posem una safata fonda amb aigua al forn, a la part baixa, i hi posem les branques hidratades.

Just a sobre hi posem una altra safata per anar recollint la grassa que deixi anar el garrí.

Salem i untem amb llard el garrí i el posem en una graella amb la pella cap a sota i l’enfornem tot situant-lo a sobre la safata de recollir la grassa, i si es possible a mitja alçada (amb tantes safates acabem ocupant gairebé totes les alçades del forn).
Abaixem la temperatura a 180ºC.

Aprofitem una mica de llard i barregem amb oli (si cal el desfem uns segons al microones) i les herbes que hem escollit amb una mica de sal. Ens servirà per anar pintant el garrí.

Quan veiem que les costelles estan cruixents és el moment de girar el garrí. Millor fer-ho fora del forn.
Punxem la pell del garrí per que deixi anar l’aigua i així quedi més cruixen i l’untem amb la barreja de llard, oli i herbes i ho tornem a enfornar.

Anem vigilant i pintant el garrí fins que la pell estigui cruixen i torrada. Si veiem que les orelles i el morro es torren massa els cobrim amb paper d’alumuni per protegir-los.

Al final apugem el forn a 220ºC per que quedi ben cruixen.

8 comentaris:

manel ha dit...

mira que n'és, de bo, el garrí rostit, i no n'he fet mai. em guardo les teves indicacions, perquè m'encanta tant tendre i cruixent a l'hora.

Red Rose ha dit...

Me encanta, así es la manera que quede más tierno y sabroso.
Tienes un blog muy bueno y unas recetas estupendas que acabo de descubrir a través de otro blog, así que me hago seguidora ya mismo.
Te invito a que pases por nuestro blog si puedes.
Un beso.
paprikaenlacocina.blogspot.com/

Sara Maria ha dit...

Manel va quedar tal com dius, tendre, cruixent i gens greixós. Red Rose, ja coneixia el teu bloc, benvinguda al meu.

Miquel ha dit...

tremendo te ha quedado Sara Maria
peto

Ricard Sampere ha dit...

Dues preguntes...

1.- dec estar espés, però no entenc xq serveix la safata inferior amb aigua. Entenc que començant per baix, tenim una safata amb aigua... Just al damunt, una segona per recollir la grassa... I a "3er nivell" la graella amb elmgarrí...

2.- compres els garrí en algun lloc recomanat?. Un q conec i que havia tingut negoci de restauració em va recomanar un lloc a l'entrada de la Boqueria que jo ni mirava xq em pensava era zona 'guiri'... Just al passadís d'entrada a l'esquerra i abans d'entrar al mercat..r

Sara Maria ha dit...

Ricard, la safata amb aigua i amb les herbes és de la recepta del José Andrés. S'aconsegueix que quedi cruixent però tendre i no ressec. No vaig fer la recepta al meu forn que sé que va bé, la vaig fer al forn de la meva germana que és vell i té els seus límits. Per això hi vaig posar la safata amb aigua. La veritat és que el perfum del llorer i la farigola hi va quedar genial i va quedar perfectament tendre i cruixent.

Sara Maria ha dit...

Segon, si, la parada de la Boqueria que et diuen és molt bona per comprar-hi els garrins, però crec que els has d'encarregar. És la cansaleria J. Farrés. D'aquest se'n va encarregar la meva germana i el va comprar a l'Àrea de Guissona, l'únic inconvenient és que el varem haver de partir nosaltres.

Ricard Sampere ha dit...

Gràcies Sara...!!. Ara ho he entés...
Es que tot i que no cuino molt, aquesta recepta em feia gràcia.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...