*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Classe magistral de Carles Tejedor al Via Veneto

Quan era més jove vaig tenir l'oportunitat de viatjar, a Europa, Àsia, Amèrica... Bé amb la motxilla a l'esquena, bé amb la maleta a sobre. Hotels, albergs, cases d'amics... I sempre aconsello el mateix: en el cas de necessitar anar al WC millor entrar en un hotel de quatre estrelles en amunt a demanar on està el WC que no pas en un tres o menys estrelles.

Aquests últims tot pretenent ser el que no són contesten que els lavabos sols són pels clients. Al contrari els altres, no necessiten reafirmar la seva classe, en tenen, i t'indiquen molt amablement on són. Aquesta és la meva experiècia viatjant, i us aconsello que ho proveu.

Era el segon cop que els Supermercats Bonpreu i Esclat fa temps que organitzen una activitat anomenada “Cuinar amb estrella” entre els seus clients i els lectors de la revista CUINA.

Es tracta de contestar en una pregunta al seu facebook i s'entra al sorteig d'una classes magistral amb un cuiner amb estrella.


El primer va ser amb el Xavier Pellicer a la seu de l'Espai Consum Bonpreu, en podeu veure la crònica del Miquel aquí. I segon, i que vaig tenir la sort que em toques una invitació, va ser amb el Carles Tejedor al Via Veneto de Barcelona.

Doble privilegi, la classe del Carles i la visita guiada pel Pere Monje al restaurant emblemàtica de la ciutat comtal.
I per què la introducció d'abans? Dons per què ens varem sentir com a casa, jo i estic segur que els altres visitants també.
Magníficament acollits pel Pere Monje, per Carles Tejedor i per tot l'altre personal que era present a la classe magistral, i pel sumelier que ens va fer la visita a la impressionant bodega amb unes 10 mil ampolles.
No hi ha paraules per agrair aquest acolliment. Val a dir que aquest ha continuat després ja que els hi vaig demanar una recepta i ràpidament me la enviaren per mail. Moltes gràcies!

A veure, ara si, començaré la crònica de la visita.

Arribarem i tal com he dit ens va rebre en Pere Monje que junt amb el seu pare dirigeix l'equip del restaurant Via Veneto.
Des del 1967 el Via Veneto ha esdevingut un dels millors restaurants de Barcelona.
Al costat de una imatge de modernisme clàssic i ha una actualització constant de la seva cuina. Va ser un dels primers grans restaurants on es va poder gaudir de la cuina catalana tradicional.
L'equip el formen unes 35 persones, 20 a la cuina i 15 a la sala. I té unes de les bodegues més grans d'entre els restaurants de la ciutat.

Es dona molta importància a la formació del personal i així s'organitzen diverses activitats com tast de formatges.

En Carles ens en va donar un bon exemple de la cuina que es fa al Via Veneto. Una cuina que està constantment en contacte amb la sala.
Quatre cops a l'any es canvia la carta adaptant-la als productes de temporada, i aquest canvi s'explica a tots els membres de la sala que també proven els plats, així els poden explicar als clients de la millor manera.
A part dels de temporada cada dia hi ha un plat nou.

També hi ha una part de creació, degustació i investigació.
La cuina catalana és una cuina mediterrània molt lliure, no lligada a la tradició, això permet afegir nous productes i noves maneres de tractar-los.

Mentre ens explicava tot això ens anava cuinant diversos plats, amb el que li havien dut del mercat aquell dia, senzills i saludables. Unes rodanxes de moniato amb col-i-flor i bròquil cuits al vapor. Un tall de peix blanc amb cus-cus a sobre també al vapor, una escudella de fredolics... A quin més bo i senzill.

És important conèixer el producte a cada moment, el seu tacte, el seu punt, l'aigua que porta... Tot això és molt important per saber com cuinar-lo.
Per què el cuinar ha de millorar el producte, si no no cal cuinar-lo.

Us recomano llegir la crònica de la Gemma de La cuina de casa.

6 comentaris:

el taller de cuina ha dit...

Bon consell el dels wc dels hotels, el tindrem en compte que nosaltres sóm dels que viatgem amb motxilla!
petonets

Jordi Beumala ha dit...

Quina Sort noia!!! Això sí que és un privilegi....
Però em quedo amb les ganes de saber com van anar els plats salats ;-(
Petons!
Jordi

Miquel ha dit...

una classe magistral i quina sort i quina sort gaudir d’ aquest sessió

Anònim ha dit...

Wow, marvelous blog layout! How long have you ever been running a blog for? you make running a blog look easy. The whole look of your website is great, well the content material!

Gemma ha dit...

Vam tenir moooooooooooooooolta sort de poder fer aquesta visita, a mi em va encantar!
I ja he fet el bescuit de iogurt amb el sifò, seguint la recepta apuntada al got de plàstic, je je je... :)

Anònim ha dit...

Thanks for this post. I don’t know a large number of links to forums but my friends seem to be able to spend a lot of time on them that’s for sure.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...