Ahir aquest blog fa fer set anys. Set anys amb alts i baixos, però continuant sent aquí. És difícil poder actualitzar-lo tan com voldria, la feina, la família, la crisi que fa que no podem fer tot el que voldríem fer i hem d’adaptar-nos al que podem permetre… De tots aquests anys dic el mateix que sempre diu un altre bloguer: El millor dels blogs són els bloguers. Durant aquests anys he conegut molta gent que comparteix amb mi la passió per la gastronomia, la nostra, la d’altres contrades, la tradicional, la més actual… Segurament fora dels nostres blogs no ens haguéssim conegut o no haguéssim establert una amistat com la que tenim ara. Una amistat ple de riquesa i respecte, generositat i solidaritat. Gràcies a tots per aquests set anys.
Per celebrar-ho una recepta d’un nou llibre de cuina Andorrana. El llibre és un gran treball de recollida de receptes tradicionals tot parlant amb la gent que les coneix. La Cristina Ribes diu en el pròleg que la cuina ens representa, mostra d’on venim i qui som; la cuina andorrana es nodria del que la terra li donava, amb poca cosa varen poder crear una cuina que, com ella mateixa diu, s’ha anat enriquint i transmeten de generació en generació.
Què mengem a Andorra? de Cristina Ribes. @4 Edicions.
He fet algunes modificacions a la recepta original, els ingredients són els que diu al llibre i a les explicacions dic els canvis que he fet.
Ingredients:
- 2 ous
- 250 gr. de farina amb llevat incorporat
- 1 cullerada sopera de sucre
- 2 cullerades soperes d’anís
- oli
- sal
En un recipient es posen els ous, el sucre, un pessic de sal i l’anís.
Com que no tinc anís hi haig posar limoncello.
Vaig fer servir farina que vaig barrejar jo mateixa amb un sobre de llevat.
Es bat ben batut i es va afegint la farina fins que quedi una massa unida i que es pugui amassar amb les mans. Es posa en un taulell enfarinat i es treballa amb les mans fins que quedi tot ajuntat.
Vaig posar a amassar a la KitchenAid, i vaig anar afegint la farina barrejada amb llevat de mica en mica fins que va quedar una massa que es separava de les parets del bol.
Es fa una bola amb la massa, es posa en un recipient i es cobreix amb un drap humit i es posa en un lloc calent, sobre un radiador per exemple, durant unes 2 hores.
Quan ha pujat la massa es posa en un taulell enfarinat i amb un rotllo de cuina s’aprima al gust de cadascú, es talla en trossos de la mida que es vol i es fregeixen a la paella amb oli calent.
Quan estan ben daurades, es treuen del foc, s’escorren d’oli i se’ls posa un pols de sucre per sobre quan encara estan calentes.
Són ben bones amb fuet i formatge de cabra.
Bon profit!
Un lloc on trobar temptacions culinàries, receptes senzilles, meves i dels meus amics que me les han enviat, trobades arreu, catalanes, del món, inventades i familiars. A tots un bon profit!
*
Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Segueixen aquest bloc
Els meus blogs a la premsa
- Revista Sentits - gener 2014
- Generació Digital del canal 33, 28 de setembre de 2011
- Al minut 1'24" surt la imatge del bloc - La Malla
- Delicies del Rebost a "Descobrir Cuina"
- Blocaires gastronòmics a "Descobrir Cuina"
- Bloc de Club de Cuines, 17 de març de 2010
- Bloc del Club de Cuines, 22 de juny de 2009
- Els meus blogs a La Vanguardia
- Ràdio Arenys. 22 desembre 2008 (11h) han parlat de Delícies del rebost
- El món RAC1. 29 de gener e 2009 (7.55h) parlen de Delícies del rebost (audio a sota)
- Directo al Paladar, 30 de març de 2010
7 comentaris:
Aquesta te la copio...i felicitats pels set anys.
Ptnts
Dolça
En primer lloc felicitar-te per aquest aniversari i comparteixo amb tu que en ocasions és difícil mantenir el ritme d`'un blog.
En el meu cas, pel març farà 5 anys el meu i també m'ha servit per guanyar amistatt i recuperar alguna que tenia perduda.
I aprofito per dir que aquesta coca té molt bona pinta. El fet de ser poc complicada, m'anima a provar-la un dia.
Que celebris molts més aniversaris!
Moltes felicitats pel 7è aniversari!!! Per molts anys!!!!
Petons,
Olga
Per molts anys Sara Maria! Jo no en fa tants i també em costa actualitzar-lo, però de vegades millor poc i de qualitat.
I totalment d'acord, he conegut gent maquíssima en aquest poc temps.
Per cert, la coca fa una pinta boníssima!
Per molts anys!
Qui ho havia de dir ara fa 7 anys, oi? I esperem que en siguin uns quants més :)
Enhorabona! i per molts anys!
Felicitat per la recepta,
oh, felicitats!! No t'havia vist aquesta recepta tan bona. Petons!
Publica un comentari a l'entrada