Juntament amb el Salvador Sans hi havia l’Eduard, mestre barista, que ens va preparar uns dels millors cafès que mai he provat. Mestre barista per què en sap molt i per què ensenya a baristes i té cura de les màquines de cafè... Ara m’explicaré.
Comencem pel torrat amb una curiositat que té com a protagonista a Josep Guardiola i Grau (l'Aleixar, Camp de Tarragona, 1831 – París, 1901), després del seu pas per Anglaterra i San Franciso va anar a fer negocis a Guatemala establint-se a Chocolá com a productor de sucre i cafè.
Inventà i patentà una màquina d'assecar els grans de cafè.
Josep Guardiola va ser accionista del Canal de Panamà, va tenir una filla natural Lola, i finalment ja gran es va casar amb la jove Roser Segimon i Artells, amb qui s’instal•là a París i que heretaria una fortuna i amb aquesta finançaria la construcció d'un edifici extraordinari: la Casa Milà de Barcelona.
Les imatges ens mostren el procés de torrat dels grans de cafè, són imatges que en va cedir en Salvador Sans; a Cafès El Magnifico torren els grans de cafè en màquines de 15 o 30 quilos en petites quantitats i cada tipus del cafè té el seu torrat per tal que puguem gaudir de les millors de les aromes.
Un cop torrat s’ha de moldre, i aquí també hi ha diferents tipus de molt segons el tipus de cafetera a emprar. Ha de deixar passar l’aigua i a l’hora donar-li gust i consistència.
Per cada 35 ml d’aigua calen uns 8 gr. de cafè per fer un bon cafè (les càpsules de màquines automàtiques en tenen menys, la resta no és cafè).


Per conservar el cafè a casa el millor és posar-lo amb un pot hermètic amb el mateix envàs que ens el venen a dins la nevera. Si s’ha de consumir més tard, embolicar-lo amb paper film i congelar-lo.
I un bon expresso?
La màquina, al Central Cafè i a Cafès El Magnifico (on també es pot fer degustació), es controla a diari, ha d’estar neta del tot i controlar la pressió de l’aigua.
El barista ha de netejar bé el filtre cada cop abans d’omplir-lo de nou de cafè, si queden restes de l’anterior es cremen i li dona al següent un gust amarg.
Entre que comença a sortir el raig de cafè i s’omple la tassa han de passar uns 25 segons, ni mes ni menys. I l'hem de prendre quasi al moment.
Si el volem amb llet, la llet no ha de bullir (això ni a la cuina atès que amb el bullit el que aconseguim és cremar la lactosa que és un sucre i donar-li un gust desagradable), ha d’estar a uns 80ºC. Per això el barista que en sap, aguanta el pot de la llet amb la ma mentre l’escalfa, per controlar-ne amb el tacte l’escalfor, i no el deixa sol a la màquina escalfant-se.
El dibuixos que es creen amb la crema de l’expresso ben fet i la llet ben escalfada són una mostra de la feina ben feta i acurada.

A la web de Cafès El Magnifico hi ha molta més informació, val la pena donar-hi una volta.
Primera i segona part de la crònica.
4 comentaris:
Que més puc dir?? perfectament relatat i copsat, ara que farem nosaltres???
una abraçada
Sara Maria, has fet un recull fantàstic de tota la informació que ens van donar :)
Jo discrepo amb el Salvador Sans sobre que a casa no s'han de fer expressos. Crec que és com dir que a casa no s'han de fer paelles perque no tens el foc de brasa per a fer-la amb les condicions ideals.
D'acord, a un bar el faran perfecte i jo a casa no. Però no hi pens renunciar sempre que aconsegueixi uns nivells de qualitat dignes.
:)
Starbasse, jo sóc de cafetera italiana... No hi ha manera que m'acostumi a cap altre a casa... La meva germana en té una de càpsules i la veritat, és que no em desagrada, però no havia fet el pas i ara ja no el faré (un trasto menys a la cuina).
Gat i gos, és que realment va ser una visita que vaig gaudir, potser pel que deia al primer post, a casa sempre hi ha havia una cafetera (italiana) a punt!
Quin luxe llegir el post de la Sara-Maria amb ella davant tot donant-te'n més detalls!!! ;))
Publica un comentari a l'entrada