Vista a Valira o un post llarg sobre estris de cocció

Quan l’Starbase ens va proposar una visita a la fàbrica de Valira a Reus m’hi vaig apuntar com qui s’apunta a un bombardeig, sense esperar que fos tant interessant i instructiva com va ser. Molt conèixer els productes que cuinem, i voler qualitat del que mengem però a voltes oblidem amb què cuinem. La visita ens va ensenyar a conèixer i valorar la qualitat dels estris emprats en cuinar.


Primer de tot agrair, però molt, l’acolliment del personal de Valira, tots els que ens varen acompanyar durant la visita i en especial de l’Eric, el Director General de la companyia que ens va donar les explicacions i, tal com diu l’Starbase a la seva crònica, va fer funcionar el grup de manera genial. I també la seva disponibilitat en contestar totes les preguntes que li varem fer.

La companyia Valira és una companyia catalana fundada per un Andorrà, Josep Betriu que li va posar el nom de la vall i el riu d’Andorra.
L’empresa compta amb 140 treballadors, molts d’ells amb una especialització de gran qualitat.

En aquest últims temps l’empresa s’ha dedicat exclusivament a fabricar allò que fa bé i ho fa ella a la seva fàbrica de Reus, deixant de banda tots els productes que venien de la Xina per exemple i dels quals no en podia garantir la qualitat al cent per cent (a la Xina o tens fàbrica pròpia on controles tot el procés des de l’inici al final o no pots garantir-ne la qualitat). Així ella fa els motlles de les peces, fon l’alumini, fa les peces, poleix, pinta i les munta. Tot amb 140 treballadors i aquí a Catalunya.

Ja l’explicació introductòria va ser molt instructiva. Ens va parlar els diferents materials emprats en els estris de cocció.
El coure, gran conductor tèrmic, difusor de calor, però molt pesat. A més s’ha de netejar abans de fer servir atès que l’òxid de coure és tòxic. Quasibé sols es fa servir professionalment.
El ferro colat és un mal conductor tèrmic, però aguanta molt la temperatura un cop s’ha escalfat. Per això no s’utilitza en paelles però si en cassoles, són estris de cocció lenta (estofats...).
L’Inox, un aliatge de ferro i níquel, mal conductor tèrmic però que no s’oxida, poc pesat. La seva mala conducció també el fa mes adient per a cassoles i olles.

L’alumini, bon conductor tèrmic, poc pesat, fàcil de manejar però no és antiadherent. El fons de l'estri ha de ser el màxim gruixut possible per tal d'acumular energia. Al no ser antiadherent se li ha d’afegir una capa d’antiadherent tipus tefló o ceràmic. Malgrat que el ceràmic no és adient per segons quines coses ja que no ho és tant antiadherent com el tefló, el ceràmic va molt bé per la carn ja que ajuda a la reacció de mallaird.
L'alumini és 100% apte pel consum, però alguns, per tal que sigui més manejable li posen plom, això és el que acostumen a fer a la Xina i no es gens recomanable especialment a partir d'una quantitat determinada.

L'alumini té un altre problema, no activa la inducció, Valira té una patent a base d'un disc de Inox que introdueixen en el moment d'injectar l'alumini en el el motlle.

Malgrat en aquests moments no tenen cap producte amb acabat ceràmic al setembre en treuran una línia nova.

Els motlles es fan amb tecnologia punta, segons el disseny dels especialistes i controlada pel treballador que ha de tenir un alt nivell de formació. Cada motlle pot arribar a costar 30.000 euros i té una vida de 100 peces. Ja aquí varem començar a veure per què una bona paella podria semblar cara.

La visita va continuar enmig de motlles i peces acabades de sortir del motlle. Varem arribar als forns on es fon l’alumini que, malgrat no estava en funcionament emanava una caloreta que ens va fer imaginar el que significa treballar al costat dia a dia.

Allí ens va ensenyar peces sense polir acabades de sortir del motlle. El material que sobre i que caldrà polir senzillament és per que el motlle ha de tenir uns llocs d’escapament de l’aire quan se li injecta l’alumini fos a pressió; a molta pressió per aconseguir una paret prima i un fons gruixut. El tècnic que hi ha en aquesta màquina n’ha de saber molt, abans d’injectar l’alumini ha de col·locar la base difusora en el motlle, amb precisió i rapidesa. Es fa una peça per minut. La seguretat ha de ser màxima ja que les peces surten calentes, quan el treuen surt a 400ºC i l'interior és a 500ºC (com un coulant es mes fos per dins).

Un cop refredades passen a polir-se, i a donar-los-hi un acabament amb sorra a alta pressió que li fa petites deformacions per tal que després si puguin pintar les capes de tefló. L’Eric ens va explicar que per garantir la qualitat s’han de donar tres capes, també ens va dir que no creia que avui en dia hi hagués ningú que en donés menys de capes. I té una cocció final a 450ºC.

Un cop acabat aquest procés arriba el muntatge del mànec. I una diferència de gustos entre els blocaires presents. Que us agrada més, que el mànec vagi cargolat o reblat (en castellà remachado)?

Jo, com l’Starbase i algú altre, varem dir que estàvem farts de cargols que s’afluixen i de mànecs que ballen, reblat for ever!!! Doncs bé, la nova línea de paelles que treu Valira, Aire Induction, és amb en mànec reblat!!! M’hi vaig enamorar al primer cop d’ull!!!! Una curiositat, a Europa van reblats, no cargolats. A més es poden posar al forn amb mànec i tot.

L'Starbase ho explica molt bé aquí.

Una altre de les línies de productes en que Valira s’ha especialitzat és la dedicada a la gent que ha dinar a fora de casa amb carmanyola.

Les seves carmanyoles de al gama Nomand són de gran qualitat, per això estan fabricades amb butadiè i un acabat de fibra de vidre, que les fa molt durables i aguanten fins i tot un cotxe que els hi passa per sobre com va voler comprovar un treballador de Valira. Podeu veure el vídeo al post de Decuina. El producte no és transparent però al no ser destinades a ser emmagatzemades al frigorífic on si que va bé que es vegi el que hi ha dins, no és tant important. No sols poden anar al microones si no que també aguanten fins a 200ºC al forn. Es pot dir que es pots cuinar en elles el dinar, tapar i endur-t’ho, escalfar-ho al microones i menjar tot en un.

Les tapes són mes manejables, fetes de polipropilè amb junta de silicona, i es poden comprar a part, ja que la seva durabilitat, malgrat la bona qualitat, no es tanta com la de la carmanyola en si.

La gran varietat de neveres que s’afegeix a la línea fa que tothom trobi la que li va bé. N’hi ha una, Noman Take Away que es pot dur penjada o plegada dins la bossa... Genial.

I no sols varem sortir més savis si no molt contents amb un gran regal que ens varen fer, un wok de la nova línea Aire i una carmanyola Nomand.