*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

divendres, 11 de novembre de 2011

II Fira del tomàquet del Vallès

Aquest cop la convocatòria venia de part de La Cuina Vermella, els vermells fa temps que estan compromesos amb l’slow food del vallès i en la recuperació de productes autòctons que alguns pagesos del Vallès estan recuperant.

La II Fira del tomàquet del Vallès es va celebrar a Santa Eulàlia de Ronçana dos caps de setmana de setembre. Aquí podeu consultar el fulletó amb diverses varietats de tomàquets.

El primer que varem fer és visitar l’hort ecològic on es van estudiant les diferents varietats recuperades de tomàquets. Com és recuperen? Gràcies a que molts pagesos vells guardaven llavors de varietats que havien anat desapareixen. Fins a vuit varietats ja estudiades i en producció, i dues rengleres en estudi hi ha en aquest hort.

Les varietats són locals, tradicionals i properes. La fertilització es realitza com abans, zona de fàbriques tèxtils es feia servir el borrall de la llana. Ara també, aquest permet una fertilització lenta al ritme que necessita la planta. El borrall s’enterra al costat de la planta i va deixant anar els nitrats poc a poc, a mida que la planta els necessita i dura mesos.

També es fa servir una maceració en aigua (de tres dies) de cua de cavall, que un cop colada serveix per prevenir pulgó, fons i altres insectes.

També hi ha plantades al voltant de l’hort altres plantes que ajuden a eliminar possibles malalties, com ara tarracet, mostassa, tabac, artemisa, verbena, hisop, entre d’altres.

També en aquest horts s’estan recuperant diferents varietats de mongetes, com les mongetes del carai. Actualment en tenen unes 34 varietats plantades!

Després de la visita varem participar en un tast de diverses varietats de tomàquets presentat per Pep Salsetes un dels ànima mater d’aquesta meravellosa recuperació dels productes de la terra.

Varem provar: Pometa de Santa Eulàlia de Ronçana, Montserrat de Vacarisses (res a veure amb els Montserrat que hi ha ara a tots els supermercats), Pometa de Lluís Vila de l’Ametlla del Vallès, Cor de Bou de Vacarisses (tampoc res a veure amb els que trobem al mercat i l’estrella de la jornada), Rosa ple (un dels descobriments sorprenents conservat gràcies a Etern Verdaguer).

El Cor de Bou era extraordinari i em varen sorprendre els Rosa ple.

Més varietats recuperades, a part d’aquestes, i que es varem poder trobar a la fira: Rosa ple de Parets del Vallès, Pometa de La Garriga, Pare Benet del Bedorc-Igualada (malgrat no ser de la comarca, l’han apadrinat per la seva qualitat), Palosanto de Cardedeu-Argentona, Tardà de Riells del Fai, Rosa de penjar de Cardedeu, Tomàquet de penjar de Castellar del Vallès... Sabíeu que n’hi havia tantes de varietats? I sols a la comarca del Vallès!!

Tornarem l’any vinent amb un cistell més gros!!!

4 comentaris:

Miquel ha dit...

nosaltres també ens ho vam passar molt bé i tambe tornarem l’any vinent
bon cap de setmana

La cuina vermella ha dit...

Un plaer llegir aquesta crònica Sara, va ser un plaer compartir els tomàquets amb tota la colla! :)

Francesc ha dit...

Em sembla fantàstica la iniciativa de recuperar les varietats autòctones. Estic més que fart de comprar tomaques de plàstic al supermercat i que no facen gust de res. M'ha sorprés molt tot això que expliques de fer servir el rebuig del tèxtil per a nitrificar els cultius. Quina bona manera de reciclar!! Això d'usar planter d'herbes antimalalties o plagues per ací també es feia, però s'ha perdut per l'ús dels plaguicides industrials. M'ha encantat el teu post.

Marina ha dit...

Quina sortida més interessant, Sara! A tot Catalunya, em consten unes 45 varietats de tomàquet, més les que són endèmiques d'un sol hort. Hi ha una masia que s'encarrega de recuperar totes aquestes llavors vallesanes. Es diu Les Refardes i està a prop de Mura. No m'estranyaria que també fossin per aquí on vau anar! Molt interessant, sí, el teu post! Petons

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...