A principis d’octubre, uns dies abans que es celebrés el Mercat de mercats, varem poder tenir el privilegi de visitar amb uns bons guies el Mercat de Santa Caterina, i no sols la part normalment visible del mateix si no també el soterrani, una impressionant instal•lació amb les càmeres frigorífiques i un centre de recollida selectiva d’escombraries.
L’Starbase va ser el que ens va convocar i coordinar, i la Nuria Costa, directora de comunicacions de Mercats de Barcelona, l’Elisenda (la persona que porta el twiter i el facebook dels Mercats), la Marta Mitjanes, directora del mercat i l'Angel Juny, el president dels comerciants del Mercat de Santa Caterina varen ser els nostres amfitrions.
A Barcelona hi ha actualment 39 mercats d’alimentació el que la fa una de les ciutats més visitades per conèixer a gestió dels mateixos, 39 no són poca cosa.
La major part han estat generats a partir de mercats oberts, coberts a finals del segle XIX, bé amb cobertes de ferro (Boqueria, Sant Antoni...) bé en edificis que van canviar l’ús, com el de Santa Caterina.
D’aquests 39, 9 es troben en obres i 18 ja han estat reformats i modernitzats.
On ara hi ha el mercat de Santa Caterina hi havia hagut un convent gòtic (destruït al 1835) i el primer mercat obert que hi va haver a Barcelona (1846), el veïnatge de l’estació de França feia que fos un mercat ben concorregut, gent de la costa i del nord de Barcelona, famós per la seva oferta.
La reforma era necessària ja que l’antic edifici estava molt fet malbé, va durar cinc anys en que el mercat es va traslladar en un edifici prefabricat a l’Arc del Triomf. Era el mercat de la meva àvia per part de pare, i la veritat recordo que quan l’acompanyava ara ja fa molts anys, molts anys abans que el reformessin, ja pensava que feia pena i que necessitava una nova cara.
Al darrera de l’edifici es poden veure les antigues piques de les bacallaneries.
En el moment de la reforma hi havia 400 parades al mercat, actualment n’hi ha unes 173, d’uns 79 establiments (n’hi ha que ocupen més d’una parada), dels pagesos de la plaça en queda una, la resta, en la seva gran majoria varen agafar una parada a dins el nou mercat. Moltes de les parades que sols venien sols llimones, o patates, es van diversificar i no sols venen un producte.
La reforma va enderrocar tot l’interior, conservant la façana, i conservant una part de les restes trobades que es poden visitar.
Amb la reforma el mercat de Santa Caterina va ser pioner amb moltes coses, el primer en tenir pàrquing al soterrani, també va ser el primer en tenir web i servei a domicili, servei que cobreix tot Barcelona. També és un dels primers que té al seu interior un supermercat, Caprabo, atès que es va pensar que es podia oferir un servei complementari al del mercat d’alimentació, i així ha estat. El Caprabo del Mercat de Santa Caterina és el que per superfície que ocupa té més vendes. Fins i tot es pot comprar online!
Impressionants son les entranyes del mercat, a part del pàrquing hi ha tot el centre de logística del mercat, així com un centre de recollida pneumàtica i de selecció de les escombraries. Des del començament fins el final tot passa pel soterrani del mercat: a part de no trencar-se la cadena de fred, ni durant l’arribada de la mercaderia ni en el seu repartiment a domicili, un cop finalitzat l’horari del mercat les deixalles, del mercat i dels veïns, surten ja separades i comprimides en camions cap a la deixalleria.
Un cop varem acabar la visita, ens havien preparat un tast de productes, embotits, fruites (de proximitat) de la parada de l’Àngel i olis d’Olisoliva
Un lloc on trobar temptacions culinàries, receptes senzilles, meves i dels meus amics que me les han enviat, trobades arreu, catalanes, del món, inventades i familiars. A tots un bon profit!
*
Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Segueixen aquest bloc
Els meus blogs a la premsa
- Revista Sentits - gener 2014
- Generació Digital del canal 33, 28 de setembre de 2011
- Al minut 1'24" surt la imatge del bloc - La Malla
- Delicies del Rebost a "Descobrir Cuina"
- Blocaires gastronòmics a "Descobrir Cuina"
- Bloc de Club de Cuines, 17 de març de 2010
- Bloc del Club de Cuines, 22 de juny de 2009
- Els meus blogs a La Vanguardia
- Ràdio Arenys. 22 desembre 2008 (11h) han parlat de Delícies del rebost
- El món RAC1. 29 de gener e 2009 (7.55h) parlen de Delícies del rebost (audio a sota)
- Directo al Paladar, 30 de març de 2010
5 comentaris:
Quina visita més xula. La veritat és que ja tocaria fer una visiteta al Mercat de Santa Caterina. Es nota que val la pena, amb el teu post! Petons
Gràcies pel post, la veritat es que nosaltres també ens ho vam passar molt bé amb vosaltres.
Per qualsevol cosa que necessiteu, ja sabeu on ens teniu :)
Fa dies vaig llegir la crònica en un altre blog, no recordo si era el d'en Manel o el de l'Óscar, i em va encantar conèixer alguns secrets d'aquest mercat. Amb el teuy article encara m'han agafat més ganes de visitar-lo!
Petons!
Anna
Uoooh!
deu haver estat molt bé la visita. Fa goig visitar els mercats!
Com ja he dit en altres llocs, en soc fan d'aquest mercat.
Els divendres a les 7:30 sempre esmorzo al Bar Joan (al fons a ma esquerra) i m'agarda observar tot el moviment d'aquesta hora.
Hi ha una parada que em té fascinat. Són els peixos Ramon que la tinc davant del bar.
L'home va preparant la parada amb calma i mentre alguns clients ja fa tanda, una mica apartats per no molestar... Deu començar a les 8.
No posa grans quantitats de peix, però quan a la toranada de la Universitat hi torno a passar (cap a les 12:15), sempre ho té tot venut i ja està recollint.
Després ja faig la meva ruta als peixos Arrom per la tonyina i a la parada de la carn de l'entrada, amb la seva cua de sempre..
Publica un comentari a l'entrada