*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimecres, 12 de desembre del 2012

Dos llibres i una recepta

L’Ada Parellada ve de família restauradora, la Fonda Europa de Granollers és un clàssic, com ho és el Set Portes de Barcelona. Tots tres tenen en comú la família Parellada.

El meu avi havia estat agent de canvi i borsa i anava sovint al Set Portes, al davant mateix d’on aleshores hi havia la Borsa de Barcelona. El seu famós arrós Parellada va ser creat pel senyor Parellada per tal que els senyors ben vestits no s’embrutessin en menjar l’arrós.
Recordo anar-hi algun que altre diumenge amb la família, donaven als infants uns contes i uns llapis per tal que dibuixéssim mentre els grans acabaven de menjar. M’agradava anar al Set Portes, era dia de festa.

 Quan l’Ada es va embrancar en el món de la restauració ho va fer amb el Semproniana, ara en farà 20 anys.
Recordo el primer dia que hi vaig entrar, em vaig sentir com a casa, la seva decoració eclèctica amb objectes i mobles diversos és molt acollidora. Recordo que també els coberts i gots eren diversos. I el que recordo més és la lasanya amb botifarra negra... Brutal! Per cert, no us perdeu la seva nova web!

Doncs l’Ada, justament per celebrar aquest aniversari, ha tret un llibre Les receptes de Semproniana.
Receptes que han acompanyat als seus clients tots aquests anys. Però com és costum als seus llibres de receptes, són ben explicades, senzilles i assequibles en la seva gran majoria, la qual cosa s’agraeix.

I com a dona inquieta que és també ha tret una novel·la, la seva primera novel·la Sal de Vainilla.
Una novel·la fresca, que invita a asseure’s tranquil·lament a llegir envoltat pels aromes que surten dels fogons. “Àcida, fresca i enginyosa, però també tendra i enigmàtica, per les pàgines de Sal de vainilla hi sobrevola un misteri i una passió continguda, però també un amor incondicional per la cuina”.
Dos bons regals per aquests Reis.

La recepta que us afegeixo és del llibre Les receptes de Semproniana.
Uns quants blocaires varem tenir la sort de compartir amb l’Ada i el seu equip un vespre extraordinari. Varem cuinar receptes del llibre per després compartir-les a taula. Aquesta és la que el meu grup va realitzar sota la guia de l’Òscar. Gràcies!






Canalons farcits de ceviche de peix

Ingredients:
- pasta de macarrons grans
Pel ceviche de peix:
- 150 gr de tonyina fresca
- 150 gr de salmó fresc
- 150 gr de gambes pelades i netes
- 100 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de salsa de soja
- 10 gr de gingebre mòlt
- pebre i sal
Per al guacamole:
- 500 gr de porpra d’alvocat
- 25 gr de ceba tendra
- 25 gr de tomàquet madur
- julivert
- suc de mitja llimona
- pebre vermell picant
- oli d’oliva
- sal
Per a l’oli de soja:
- 100 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de salsa de soja
- 1 cullerada de sèsam torrat
Per a decorar:
- alfàbrega germinada

Al taller ho varem fer amb gambes, malgrat que la recepta del llibre posa bacallà dessalat.

En primer lloc es prepara el guacamole. Posem en un bol la porpra d’alvocat juntament amb el suc de la llimona, la ceba picada fina, el tomàquet pelat, sense llavors i també picat fi, el julivert picat, una mica de pebre vermell i un bon raig d’oli d’oliva. Ho barregem i reservem (amb el pinyol de l’alvocat a dins per que no ennegreixi).

Piquem els peixos amb el ganivet. Els posem en un bol i els amanim amb oli, soja i gingebre. Reservem.

Bullim els macarrons en molta aigua amb sal deixant-los al dente i vigilant que no es trenquin. Els refresquem ràpidament i els eixuguem. Els farcim amb el tàrtar de peix.

Fem una vinagreta amb l’oli, la soja i el sèsam.

A la base del plat hi posem guacamole, a sobre quatre macarrons, ho amanim amb la vinagreta i hi posem a sobre una mica d’alfàbrega germinada.

5 comentaris:

L hora del tupper ha dit...

Una bona manera de presentar un llibre de receptes.. en l'estil Ada, diferent i proper.

Va estar molt bé!!

Per cert, el Sal de Vainilla té un rerefons molt important de llibre de receptes, i si no, mira el que vaig descobrir: http://cuinescuina.blogspot.com.es/2012/09/sal-de-vainilla-el-receptari.html

starbase ha dit...

Ah... quin peasso de nit que vem passar :)

La Cuina Violeta ha dit...

Semproniana, Set Portes, Fonda Europa, ...llocs recomanables sempre. Venen d'una família amb tradició i a l'Ada se li nota. Hi vaig fer el curs de pans i mans, i el recordo amb simpatia.
Salutacions,
Nani

Cuinetes ha dit...

Ens ho vem passar molt bé!!!
Quina història gastronòmica que hi ha darrera la família Parellada i quina passada els vostres records del 7 portes! :)
Molts petons!!

Ada Parellada ha dit...

hola!! cada dia una sorpresa!! estic molt agraïda!!
un dia anirem a sopar plegats, i us explico intríngulis de la família, que la Sara-Maria coneix bé. Va compartir internat amb les meves germanes! ;)

petons
ada

Segueixen aquest bloc