El seu emplaçament al costat de l'aeroport de Barcelona, ha fet que aquesta gran plana no estés urbanitzada i estés dedicada al cultiu. Un gran nombre de masies situades dins el terme municipal estàn catalogades com a patrimoni del municipi.
Per quarta vegada dins el Març Gastronòmic aquesta població celebra de l'1 al 31 de març les Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat. Dues de les produccions estrella del municipi.
Invitats per l'Associació de Gastronomia i Turisme l'any passat varem anar a conèixer la Carxofa Prat, la crònica la podeu veure aquí.
Aquest any hem anat a conèixer el gall Pota Blava amb la visita inestimable al recuperador de la raça del Prat, Pota Blava, en Manuel Torres, productor i president del Consell Regulador de la IGP Pollastre i Capó del Prat.
De la mà dels cuiners dels restaurants pratencs Ona Nuit i Sinfonía, varem poder gaudir d'uns tastets de Pota Blava, amb diverses elaboracions.
Confit de cuixa, amb el que varem poder gaudir més del gust de la seva carn
Pits amb curri de fruites
Pits amb reducció de vi Montilla i raïms confitats
Saltejat de pollastre amb favetes confitades i carxofa escaldada
Un cop més varem comprovar que la carxofa en tempura és la millor manera d'arrebossar-la.
I en Joan Ribas, pagès i president de la Cooperativa Agrícola del Prat ens va fer un carpaccio de les seves carxofes acabades de collir que eren extraordinàries.
El dinar el varem fer a OnaNuit,
"Mollete" amb lacon
Amanida xatonada de carxofes, amb uns prebots confitats genials
Croquetes de rostit de pollastre Pota Blava, boníssimes
Carxofes del Prat amb llonganissa del Berguedà
Rissoto de carxofes Prat amb Idiazabal
Calçots del parc agrari amb romesco
Cremós de iogurt amb melmelada de meló del Prat
Després, amb l'estòmac encara ple, varem anar a la Granja Torres, el principal recuperadors de la raça Pota Blava.
Curiosament ens va explicar, després de descriure les característiques de la raça Pota Blava, que els ous fecundats els porta al Baix Camp a incubar, i un cop han sortit de l'ou els tornen al Prat per a ser criats.
Els galls i gallines estan ens espais tancats, sobrevolats pels avions que fan les maniobres d'aproximament a l'aeroport del Prat. El soroll, en ser constant, no els molesta pas i hi estan acostumats, segons el productor. Però realment aquest soroll estic convençuda que ha estat la raó per que aquesta zona continui sent agrícola i no una urbanització.
El Pota Blava es pot comprar al mercat dels dissabtes al matí del Prat de Llobregat, també per encàrrec als supermercats Bonpreu. Les carxofes a més llocs.
3 comentaris:
Escolta, no t'imagines l'enveja (sana, però) que en fas quan veig com gaudeixes d'exquisideses com les que ens mostres.
Tot això que expliques dels "pota blava" és molt i molt curiós. I estic segur que hi tens tota la raó quan expliques això del soroll i la conservació d'un espai rural.
Besades
Sara,
una molt bona crònica. Una feliç primavera,
Nani
Hola maca,
vaya festin que os diste, yo no he visto "pota blava" donde vivo, y mira que lo busco eh!!!
Petons
Publica un comentari a l'entrada