Mi blog de pintxos és un dels blogs de referència que va nèixer al 2007, l’Astrid era l’ànima d’aquest blog. És i era. Lamentablement la malaltia s’ha endut l’Astrid i Mi blog de pintxos ha quedat orfe, com nosaltres.
Vaig conèixer a l’Àstrid al primer picnic urbà que uns quants blocaires varem fer al març del 2011. Ja coneixia el seu blog, però aquell dia a part de provar un dels seus pintxos la vaig conèixer a ella. Quina dona, quina alegria i quina energia que repartia arreu!
Un altre gran bloguer, El Comidista, que també la va conèixer aquell dia, li va dedicar aquesta entrevista al seu bloc, la podeu llegir aquí.
Els bloguers catalans, Barcelona era la seva ciutat d’adopció, com a record li volem oferir una recepta.
Aquesta recepta és inspirada en una del del blog de l’Àstrid, Got de crema de llenties amb foie i correroles. És una recepta amb restes de nevera, em va agradar quan la vaig veure. No hi ha les quantitats per què l’he feta amb el que tenia al congelador, justament unes restes perfectes per a fer-la. Ni fet expressament
Ingredients:
- llenties estofades, sols les llenties
- brou
- patates
- mi-cuit
- tomàquets secs en oli
- curri, escames de sal i pebre
Posar les llenties en el brou i triturar, colar i posar al foc. Pelar les patates i tallar-les a daus i posar-les al brou de llenties.
Quan les patates estiguin cuites apartar del foc, afegir el curri al gust i aixafar tot fent un puré.
Depenent de la quantitat de patates serà més o menys espès, a la recepta en la qual m’he inspirat ho fa amb nata líquida i li queda una crema. Jo vaig preferir fer-ho amb la textura d’un puré.
Tallar a daus el mi-cuit, i picar els tomàquets.
Posar en una copa o bol unes cullerades de puré de llenties.
Ho decorem amb uns raig de l’oli de confitar els tomàquets. A sobre els tomàquets picats i els daus de mi-cuit.
Ho acabem amb escames de sal i pebre acabat de moldre.
Gràcies Astrid!
Un lloc on trobar temptacions culinàries, receptes senzilles, meves i dels meus amics que me les han enviat, trobades arreu, catalanes, del món, inventades i familiars. A tots un bon profit!
*
Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Segueixen aquest bloc
Els meus blogs a la premsa
- Revista Sentits - gener 2014
- Generació Digital del canal 33, 28 de setembre de 2011
- Al minut 1'24" surt la imatge del bloc - La Malla
- Delicies del Rebost a "Descobrir Cuina"
- Blocaires gastronòmics a "Descobrir Cuina"
- Bloc de Club de Cuines, 17 de març de 2010
- Bloc del Club de Cuines, 22 de juny de 2009
- Els meus blogs a La Vanguardia
- Ràdio Arenys. 22 desembre 2008 (11h) han parlat de Delícies del rebost
- El món RAC1. 29 de gener e 2009 (7.55h) parlen de Delícies del rebost (audio a sota)
- Directo al Paladar, 30 de març de 2010
10 comentaris:
Jo no la vaig coneixer ni coneixia al seu blog. Les vostres paraules i post, son el millor homenatge. Els que no la coneixiem sabem ara molt d'ella.
Preciòs detall!!!!
Un detall molt bonic. Tampoc la coneixia però m'agrada l'homenatge que li heu fet entre tots aquells que la vareu conèixer en un moment o altre.
avui els blogs estan plens de sentiments....
una recepta magnífica com totes les que publicava i que podrem seguir gaudint per recordar-la.
una abraçada!
Era pura energía i sempre amb un somriure, es mereix que li fem aquest homenatge entre tots.
Una bona recepta.
Petons.
Ho sento no sabia res,
Ho he sabut ara mateix pel teu blog,
no sé que puc fer el 24/05 va ser divendres,
Gràcies,
Conoci a Astrid a traves de su blog, y a partir de comentarios que nos fuimos haciendo, no sabía nada, me he quedado sin palabras.
Astrid dejas un blog magnifico, como tu cariño un beso donde quiera que estes
Cuina cinc, publica igualment una recepta, és igual que no sigui el dia que varem dir! No oblidis passar-li l'enllaça a la Dolorss que està fent el recull
vaya que pena, alguna vez hablé con ella por e-mail y me pareció totalmente encantadora, y su blog espectacular. A ti te acabo de conocer por April y me encanta me quedo a seguirte ya, un beso grande! Bonito homenaje, riquísimas las lentejas! Nieves.
http://igloocooking.blogspot.com.es
Publica un comentari a l'entrada