*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dijous, 21 d’abril de 2016

EL GENI CULINARI – INNOVACIONS QUE MARQUEN LA NOSTRA CUINA

Avui el post el fa la Cristina, que va anar a la visita al Museu d’Arqueologia que va organitzar la Laura de Cuinejar. Gràcies Cristina per arribar on jo no puc!

Visita molt agradable i interessant amanida amb les explicacions de l’arqueòleg Lluís Garcia Petit.

El Museu d’Arqueologia dedica una exposició a les restes arqueològiques relacionades amb els estris culinaris. L’estudi d’aquest tipus de restes, és l’única manera que tenim de descobrir com i què es menjava abans de l’aparició dels textos escrits (receptaris).


L’exposició comença amb explicacions sobre estris bàsics per cuinar amb FOC.

L’introducció de la SAL: la pedra que es menja. La sal que en principi va ser per condimentar i conservar els aliments, arriba a ser una moneda de canvi molt preuada.

La mel: recipients que segons els estudis havien contingut mel
Els cereals: aparells per moldre molt rudimentaris i la mola.

Els estris i eines culinaries no són gaire diferents dels que fem servir actualment.

Les innovacions ens han fet arribar a les tradicions. Perquè un fet passi a ser tradició, algun dia va ser innovació. En aquesta exposició podem comprovar que molts preparats culinaris no han canviat a través de milers d’anys. Carns a la brasa, sopes, llegums...

Especial esment es fa a l’exposició sobre les restes trobades del que ben segur deuria ser un banquet, i és molt curiós les deduccions que arriban a treure els experts en base a les troballes.

Com que van trobar restes d’animals com bous, cabres, xai, conills, gallines, perdius, ànecs, peixos, els experts calculen que hi havia un volum de 300 kg de carn, del que es dedueix que hi van menjar 150 persones o van estar 3 dies menjant 50 convidats! Fins i tot tenen calculat per la manera on es van trobar les restes, l’ordre en que s’ho van menjar.

Troballes de cossos que ens indiquen qüestions molts importants:

- Canibalisme. Jaciment d’Atapuerca
- Carències de nutrició: són detectades en les dents per la manca d’esmalt dentari.
- Troballa cadàver congelat d’un caçador neolític als Alps: queixal trencat per haver mastegat alguna pedreta barrejada amb la farina dels cereals, càries i infecció genives.
- Els cereals i la càries: A partir del neolític es considera que es va fer comú l’alimentació amb cereals. A partir d’aquí es relaciona l’aparició de les càries. L’acumulació dels residus de carbohidrats a les dents produeix les caries. En aquelles èpoques això era una malaltia greu, perquè una càries degenerava en una infecció dels ossos maxilars i era una causa directa de MORT.
 - La convivència entres animals i humans, produeix l’aparició de malalties pròpies dels animals, com la burcel.losi.

Ha estat molt especial la coincidència amb tot una eminència en el món gastronòmic, en Ferran Adrià. Hem pugut comprovar que es tracte d’una persona molt propera amb tothom, que de seguida s’ha prestat no només a fer-se fotos amb tot el grup, sino de donar tota classe d’explicacions molt interessants, sobre l’exposició i sobre la tasca que capitaneja, el BulliLab.

Activitat pràctica:

Per acabar hem sortit a fora del recinte del museu per assistir a una activitat pràctica per veure com es feien les eines com ganivets de silici, obtinguts a base de donar uns cops intencionats a unes pedres. Ganivets de pedra que després hem pugut comprovar nosaltres mateixos que de debó tallaven la carn! La carn que després hem cuit a sobra d’una llosa de pedre negre, escalfada amb carbó per sota i que ens hem pugut menjar.

Ha estat molt interessant l’experiènca de portar l’aigua a l’ebullició. Escalfant pedres rodones al foc viu, pedres rodones que s’anomenen “còdols”. Un cop ben ruentes, s’introdueixen a dintre d’un recipient amb aigua. A base d’introduir varies pedres calentes, l’aigua arriba a bullir. A dintre d’aquesta aigua bullent hi hem cuit ous de guatlla.


La CUINA LÍQUIDA. El descobriment de que cuinant els aliments a dintre de l’aigua bullent feia més comestibles i mastegables els mejars. Ideal per infants, ancians i malalts.

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...