*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dijous, 27 d’agost del 2015

Medallons de porc amb nectarines rostides

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Foto: SaraMaria
William-Sonoma és una empresa americana que a més de vendre estris de cuina, publica receptes, n'he provat algunes i sempre m'han agradat. Aquesta ho és.

Ingredients:
- un llom de porc del que poguem fer uns 4 o 6 medallons
- sal i pebre
- oli d'oliva
- una copa de sidra (de poma)
- romani
- uns grans de mostassa
- 2 nectarines (també es pot fer servir prèssecs)
- una cullerada de postres de mantega


Escalfar el forn a 200 ºC.

Salpebrar els medallons de llom de porc (cal tallar-los un mica gruixuts), marcar-los a la paella amb oli d'oliva fins que estiguin daurats (uns 4 o 5 minuts). Reservar.

En la mateixa paella on hem fregit els medallons de porc, posar-hi la sidra, el romaní i els grans de mostassa i deixar reduir (uns 3 o 4 minuts).
Afegir-hi novament els medallons de porc i coure encara durant uns 6 minuts.

Tallar les nectarines en mitges llunes.

Si la paella pot anar a forn, afegir-hi les nectarines i posar-ho a coure al forn (abaixar el forn a 70ºC) i deixar-ho coure entre 6 i 8 minuts. Si no passar-ho a una safata que pugui anar al forn.
Retirar els medaillons de porc i els prèssecs (o nectarines)
. Posar al foc el suc amb la mantega i lligar la salsa.


Servir els medallons i les nectarines coberts amb la salsa.

dijous, 20 d’agost del 2015

Aiguillettes de pollastre al romani amb crosta

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquesta recepta és del Jordi, un bon i estimat amic que viu a Montaigüet-En-Forez, a l’Auvergne. El mateix que em va passar la recepta de col farcida que podeu trobar aquí. Aquesta amb pollastre encara no l’he fet, però per la foto que em passa no passarà massa temps que la faci!

Ingredients:

- 4 escalopes de pollastre
- 1 pasta de full
- 2 llimones, i ceba petita
- 1 bola de mozzarella
- 2 branques de romaní, una mica de cebollí
- 2 culleres de sopa plenes d'oli d'oliva
- flor de sal, pebre negre
- 1 ou

Barregeu l'oli, el suc de les llimones, el romaní i la ceba tallada a trossos petits.
Poseu les escalopes en un recipient i tireu per sobre la barreja que heu fet abans. Poseu-ho tot a marinar durant una hora a la nevera.

Després preescalfeu el forn a 200 °C (termostat 7).

Talleu la mozzarella en rodanxes fines.
Desenrotlleu la pasta de full i guardeu el paper de coure.
Escorreu bé les escalopes de pollastre i guardeu la ceba.

Poseu dues escalopes al centre de la pasta de full ajuntant-les bé.
Saleu amb la flor de sal i poseu pebre, i també una part de les cebes i de la mozzarella.
Després poseu per sobre les dues escalopes restants, i hi torneu a posar sal, pebre, mozzarella i cebes.
No oblideu que les escalopes han d'estar ben juntetes.

Finalment, feu un farcell amb la pasta de full, cobrint les escalopes. Ajunteu bé els extrems per a què el farcell quedi ben tancat.
Unteu la pasta de full amb ou batut.
Col·loqueu la plata amb el farcell a la part baixa del forn i coeu-ho  entre 35 i 40 minuts. I ja està!


Ah! Si us agrada la cansalada fumada (beicon), també podeu posar-ne una quants trossets amb la mozzarella, que queda molt bo!

divendres, 3 de juliol del 2015

Pastís de mousse de mató amb Lemon Curd i maduixes

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
 Fa uns dies vàrem anar, un grup de bloguers gastronòmics, a visitar la Cerdanya. Gràcies a la Montse del blog La Cuina de la Mussola vàrem poder conèixer productors i ramaders de la zona. 
La Laura de Cuinejar ens ho explica molt bé en aquest post. 

La Cooperativa Cadí organitzava un concurs de receptes on la seva mantega hi fos present, i per això en va regalar un lot de productes, entre ells mató i, com és natural mantega. A mi no m'agrada participar en concursos, memes i totes aquestes coses que s'organitzen al voltant dels blogs gastronòmics, però si que m'agraden els productes de la Cooperativa CADÍ, per la seva qualitat i per un sentiment de pertinença (el meu pare era de la Seu d'Urgell, coneixia a un dels seus primers directors i hi tinc una estimació especial). Per això, malgrat no he participat en el concurs, si que n'he fet una recepta. Ens la vàrem menjar a la feina i va tenir molt d'èxit!!!

Ingrediens:
- Una massa de pasta brisa

Pel Lemon Curd (crema de llimona): 
- el suc de 2 o 3 llimones (150 ml) 
- la ratlladura de la pell d'una llimona 
- 100 gr de mantega CADÍ 
- 2 ous 
- 150 gr de sucre llustre 

Per la mousse de mató: 
- 250 gr mató CADÍ 
- 150 ml nata liquida per muntar 
- 50 gr de sucre llustre 
- 3 o 4 fulles de gelatina 

Per la cobertura de maduixes: 
- 500 gr maduixes 
- 4 cullerades soperes de sucre 
- una cullerada de postres de mantega 

Fem el Lemon Curd tal com explico en aquest post. Aquest cop he fet servir sucre llustre en tota la recepta per que es desfà més fàcilment i ràpidament.

Elegim un motlle d'uns 20 cm i el folrem amb la pasta brisa sense treure el full de paper que porta, així el podrem desemmotllar fàcilment. El fem coure al forn segons les instruccions de l'envàs. El deixem refredar.

Posem les fulles de gelatina a hidratar.

En un bol posem el mató, la nata líquida, el sucre i les fulles de gelatina escorregudes. El passem pel braç elèctric tot donant-li aire. Fins que quedi com una massa ben fina.
Posem la barreja dins la massa brisa que tenim refredant i ho posem a la nevera per que es formi la mousse. 
Un cop té consistència, fem sobre una capa de Lemon Curd i ho tornem a posar a la nevera.

Mentre netegem i tallem per la meitat les maduixes. Untem una paella antiadherent amb la mica de mantega, sense passar-nos. Hi afegim les maduixes i les quatre cullerades de sucre i ho posem al foc. Anem vigilant que les maduixes vagin treien suc sense arribar a desfer-se del tot.

Enretirem del foc i anem col·locant les maduixes sobre el Lemon Curd, al final hi afegim per sobre el líquid que han deixat anar. Tornem a refrigerar el pastís fins el moment de servir.

NOTA: Vaig fer servir dues fulles de gelatina, però crec que va quedar poc consistent, per això he posat entre tres o quatre fulles.

dissabte, 17 de gener del 2015

Cinc restaurants - Barcelona i Andorra la Vella

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquest és un post de posada al dia, un resum de la visita a alguns restaurants dels quals tenia pendent fer el post, tres de Barcelona i tres d'Andorra. Si nois, se'm han acumulat! Ja sabeu que penjo pocs restaurants, tots aquest us els recomano, cadascun en la seva mesura. 

Barcelona

Eclèctic

Començo per aquest. He d'assenyalar que són amics i estimats, vagi això per endavant.

En Francesc, professor de cuina durant molts anys, i en Sergio, professor de pastisseria al seu país i de qui he pogut gaudir en directe d'un dels seus grans espectacles de màgia (si, és mag!), són al davant d'aquest nou restaurant. En Francesc als fogons, i el Sergio a la sala i als postres.

Un local acollidor, relaxant, que acompanya a gaudir de l'àpat, i un menú de migdia de 14€ que no es pot deixar passar per alt.
De la carta es fa difícil la tria del plat a escollir, voldries provar-los tots, i un cop ho fas, acompanya a tornar per provar els no escollits.

En ella s'hi troben productes de sempre, com els ronyons de bé, o les galtes de porc, amb la visió del Francesc, eclèctica o no. Un recull de les cuines que li agraden.
Una proposta que cada cop és més casolana, per què.. Qui no amaneix algun cop l'amanida amb salsa de soja? O hi posa brots de soja?
Un restaurant del qual sentirem parlar.

“La nostra proposta gastronòmica uneix el clàssic amb el modern, la nouvelle cuisine amb la vanguardia, el proper amb allò d'altres contrades, donant lloc a la nostra forma d'entendre, viure i sentir la cuina. A Eclèctic no hi ha prejudicis ni dogmes.” 

Si voleu veure més fotografies cliqueu aquí.
I si en voleu conèixer més podeu veure el reportatge emès a Barcelonautes.

Hisop

Zouk Magazin és una revista gastronòmica digital molt interessant. Com a novetat, i amb intenció de continuïtat, va proposar un sopar al restaurant Hisop per a conèixer la seva cuina i evolució.

Un menú de plats per la història del restaurant amb un interessant col·loqui final amb l'Oriol Ivern.

Una proposta molt interessant, tant la de la revista com la del restaurant. Propostes un tant agosarades de la cuina tradicional.

“El nostre objectiu és aconseguir una cuina catalana contemporània conservant els productes de la nostra terra i els gustos dels plats tradicionals i clàssics, treballant-los des de nous punts de vista, buscant subtileses, contrasts, accentuant els matisos o incorporant elements nous a les construccions per fer-les més singulars.”

Si voleu veure més fotografies cliqueu aquí.

Tomax (antic Hermanos Tomàs)

Aquest ha estat el primer de l’any 2015, tenia ganes de conèixer-lo i ens vàrem ajuntar quatre gastroblocaires per a visitar-lo.

Cuina castellana, amb gustos tradicionals, impressionant. Quina carn, quin tractament del producte... I quines pochas! Unes pochas qual mantega que es desfan amb tot el gust a la boca.
Cal assenyalar el preu acurat dels vins de la carta. Racions generoses, bones a repartir.

Si voleu veure més fotografies, cliqueu aquí.

Andorra

Coma

Començaré també per un restaurant de persones conegudes i que estimo.

Una proposta molt interessant de la mà de la Clàudia (ha treballat a les cuines del Carles Gaig i del Nando Jubany) i el seu equip. Joves, sortits de l'escola Hofmann, que proposen una cuina amb arrels tradicionals i amb saber tractar el producte per tal que en gaudim de tot el gust.

Un altre dels restaurants a seguir, són molt joves, segur que tenen encara molt a dir, i que donaran molt a dir.

Un bon lloc on trobar cuina d'autor a Andorra la Vella. Els caldria millorar les referències de la carta de vins.

No fan menú, la seva carta és curta, de producte de temporada, i a uns preus força ajustats, per la qualitat que donen; malgrat que a alguns no els sembli barat. El local és molt acollidor, petit i amb una decoració preciosa, sense superficialitats.

S'han fet un lloc en la proposta gastronòmica d'Andorra la Vella, on hi ha molts menús a baix preu, molts de baixa qualitat.

Si voleu veure més fotografies, cliqueu aquí.

Plat’in

Sebastien Besnier és al capdavant dels fogons d'aquest restaurant relativament nou (2010) d'Andorra la Vella.

Una cuina de mercat, d'autor, mediterrània i amb algunes propostes vegetarianes, amb una clara inspiració en la cuina francesa.
Un local petit, millor reservar.

Un menú de 16,90 euros que té una molt bona selecció de plats entre els quals escollir. A mi em va agradar especialment l'amanida de pedrers, foiegras i crostons; però és que els pedrers d'ànec em tornen boja...

Si voleu veure més fotografies, cliqueu aquí.

Segueixen aquest bloc