Un lloc on trobar temptacions culinàries, receptes senzilles, meves i dels meus amics que me les han enviat, trobades arreu, catalanes, del món, inventades i familiars. A tots un bon profit!
*
Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Sara Maria, saps que no ho he provat mai?? Això sí, el meu pare sempre ens ho diu que és deliciós i ell també en menjava sovint de petit. Una abraçada!
Jo he menjat algunes vegades aquest berenar i, tanmateix, no m'he tornat cap alcohòlic. No sé ara què dirien a una mare que donara aquest berenar a un fill. A mi m'agradava eixe gustet entre àcid i dolcenc. MMMMM!!!!
La meva mare me'n donava de petita. Com que sempre he tingut problemes respiratoris, quan tenira molta tos em donava un gotet petit de moscatell. Avui en dia li dones pa amb vi i sucre o moscatell a una criatura... Poder et denuncian i tot.
Jo encara en menjo un dia a la setmana: els divendres! Si alguna vegada he preguntat als meus fills si en volien, em responen "Que ens vols emborratxar?" Ai, els fills d'avui en dia!!!!
Un dels dolços de la infància del meu pare i que ara vol fer-li tastar a la meva filla en quan aquesta tingui edat. Abans ho hauré de tastar jo, que mai ho he fet !!!
El berenar que més m'agradava quan era petita. Ens el donàven cada divendres a escola, cosa ara impensable...
10 comentaris:
Sara Maria, saps que no ho he provat mai?? Això sí, el meu pare sempre ens ho diu que és deliciós i ell també en menjava sovint de petit. Una abraçada!
Records de infant de fet de grantambe he menjat a la fira de la verema sempre en donen.
que boooo!! i jo a regim!
Jo també m'he criat amb aquest berenar, un dia pa amb oli i sucre, un dia pa amb xocolata, un dia pa amb vi sucre!!! genial.
Jo he menjat algunes vegades aquest berenar i, tanmateix, no m'he tornat cap alcohòlic. No sé ara què dirien a una mare que donara aquest berenar a un fill. A mi m'agradava eixe gustet entre àcid i dolcenc. MMMMM!!!!
La meva mare me'n donava de petita. Com que sempre he tingut problemes respiratoris, quan tenira molta tos em donava un gotet petit de moscatell. Avui en dia li dones pa amb vi i sucre o moscatell a una criatura... Poder et denuncian i tot.
Jo encara en menjo un dia a la setmana: els divendres!
Si alguna vegada he preguntat als meus fills si en volien, em responen "Que ens vols emborratxar?"
Ai, els fills d'avui en dia!!!!
Un dels dolços de la infància del meu pare i que ara vol fer-li tastar a la meva filla en quan aquesta tingui edat. Abans ho hauré de tastar jo, que mai ho he fet !!!
quins temps!! nosaltres pa amb xocolata, i punt!!
Ains.... Quins records!!...a mi em feia este berenar la meua iaia...Esta molt bo!!... Una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada