Ingredients:- 1 conill
- 16 cebes del platillo
- 1 tall de cansalada viada
- 1 copa de vi ranci
- 20 gr. de pinyons
- un polsim de farina
- 1 manat d'herbes (farigola, llorer...)
- oli d'oliva
- sal i pebre
Per la picada:
- 30 gr. de xocolata de pedra
- 20 gr. d'ametlles
Sofregir en una cassola amb oli el conill trossejat i salprebat. Afegir-hi també les cebetes pelades i la cansalada tallada a daus.
Quan estigui ros, afegiu el manat d'herbes, treure una mica de greix i afegir-hi el vi ranci. Deixeu reduir.
Espolseu-hi una mica de farina i remeneu-ho bé.
Deixeu-ho a foc lent, tot afegint-hi aigua de tant en quant, i amb la cassola tapada.
Quan veieu que comença a estar cuit tireu-hi la picada i deixeu-ho acabar de coure.
9 comentaris:
Un plat que he probat i no m'acaba de fer el pes i mira que el conill convina amb forces coses.
Mai he provat conill amb xocolata!!Será qüestió d'anotar la teva recepta i fer-ho!!
Ja t'explicaré que tal!
Un petonet.
Bona recepta!
L'havia llegit però mai l'he provat. Suposo que la xocolata li dona un puntet però no és gens dolç, oi?
Ens veiem ;)
Salut!!
A mi el conill no és una carn que m'agrade massa. Li tinc una mica de rebuig. Ara, el recurs del xocolate és ben nostrat. Salutacions.
P.S. M'ha agradat la foto del Conill del Dürer. És una passada aquest pintor.
A mi sí que m'agrada el conill i trobo que això de posar-hi la xocolata li dóna un toc especial, gens dolç, però. Suposo que us l'heu menjat tan depressa que no heu tingut temps de fer la foto del plat!.
Doncs el conill a casa nostra ens té el cor dividit. amb xocolata deliciós.
A mi m'agrada força aquesta recepta. Fa temps que no la faig i per això no hi ha foto... Amb tot, també m'agrada molt el conill del Dürer i per això l'he posat! No queda gens dolça.
Conec Aquesta recepta! és gairebé igual a com el feia la meva iaia. I ja fa temps que no la he fet, gràcies per recordar-me que existeix.
Ñam Ñam!!!!
Un placer conoceros.
Roberto
Publica un comentari a l'entrada