*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Visita a Vinaròs, primera part

El títol de la crònica hauria de ser la mateixa que li ha donat a la pre-crònica l’Starbase, Demasiao pal cuerpo massitas chronicle.
Amb tant bona acollida han aconseguit fer-nos addictes a les visites a Vinaròs, de ben segur que l’any vinent ens hi retrobarem i, com que el boca a boca funciona, segurament serem més!

Dos cotxes junts varem sortir de Barcelona, el Massitet i la Kisumenja amb una amiga seva, la Maria. El Manel amb la Mar i jo. En arribar una passejada tranquil·la pel passeig de Vinaròs, amb explicacions del Massitet, mentre esperàvem que arribessin els altres blocaires.
Un cop va arribar l’Starbase i la Cris, varem anar cap al Forn de pa Massita que feia estona ens esperàven. Allí ens retrobarem amb el Miquel i la Nuni i els seus fills, Guillem i Alba, i amb la Marta.

Ens varen fer, i l’Starbasse també en va fer, la farinada de repassos, un dels dolços típics vinarosencs que aquest forn, amb l’ajut del Juanjo Roda, professor de l’escola d’hosteleria, han estat recuperant. Podeu veure una explicació millor del que és la farinada de repassos a l’Olleta de Verdures.

Després ens varen obsequiar amb una aperitiu de Coc de Abadejo, de verdures, de tonyina i de sardines fresques (per a mi aquests dos últims els millors), acompanyat d’un vermut amb sifó i pell de llimona que es diu bicicleta.

La Massita ens acompanyava contestant totes les nostres preguntes, i mostrant-nos altres dolços, pans i productes tradicionals, alguns també recuperats per ells. També ens acompanyà la seva filla i germana del Massitet, que ha pres el relleu de la tradició familiar amb empenta. Una gran feina que recolliran en un llibre que esperem que surti per Sant Jordi (ja tenim llibre que comprar!).

Ja ha dit i no em cansaré de repetir l’acolliment que ens han fet, moltes gràcies a tots.

La propera crònica, la del dinar.

Podeu veure les altres cròniques:

Olleta de verdures (Josep Àngel i Susanna) i aquí
DeCuina
(Oscar i Cris), i aquí
Un cocinillas online
(Manel) i aquí
Baixa Gastronomia
(Mar)
Cuinetes (Miquel i Sílvia), vídeo1, video 2, crònica 2
Pa de nous (Marta)

8 comentaris:

Striper ha dit...

Una bona cronica de la visita.

Marta ha dit...

...primera part...ui per la segona hauré d'esperar massa...(per sort ho vaig viure!)...
Ptnts

josep ha dit...

Sara,
Una visita interessantíssima, com era de preveure i amb bona companyia. Esperem poder ser-hi a la següent. Una abraçada

Cuinetes ha dit...

Quin di amés maco que vem passar oi? I quina família més encantadora!
Encara m'hi haig de posar a escriure el post jo!!! A veure quan trobo una estona per poder-li dedicar!!
Molt maques les fotografies!!! Petons!

starbase ha dit...

Sensacional, a les fotos has agafat perfectament el procés de fer la farinà!!

Volem més crónica, segones part segur que seràn igual de bones :)

Francesc ha dit...

Quina crònica més xula!!! Enhorabona!!!

la vella carmanyola ha dit...

Oooooohhhh! és que el Delta dona molt de siiii!

Ja tenim ganes de veure la segona part d'aquesta visita al món de l'arros.

Rècords

Massitet ha dit...

Hola, hola!
L'ÒScar té tota la raó del mon: amb les teves fotos es pot resseguir perfectament tot el procés d'elaboració...

Gràcies, bonica!

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...