*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

divendres, 18 de desembre del 2009

"Relleno" d’Arenys de Munt – Pomes farcides

La Cristina hem va parlar d’aquest plat típic de la festa major del seu poble. Es fa amb unes pomes del ciri, aguanten molt més la cocció sense desfer-se.
Podeu veure’n la història i la recepta original aquí, molt interessant. N’he trobat moltes més a la xarxa i, com que no tenia melindros, les he fet amb carquinyolis tal com alguna altre recepta les fa (tampoc tenia llard i vaig posar-hi oli d’oliva amb mantega). Com que jo n’he farcit dos i la recepta és de 30, no poso quantitats. Cadascú que miri segons la quantitat que en vol fer. Les pomes del ciri són típiques d’Arenys de Munt, es poden trobar per aquestes dates. Malgrat que per la xarxa he vist que en altres llocs també se’n troben, com per exemple a Amer.

Ingredients:
- pomes del ciri
- carn magra de porc picada
- ous
- carquinyolis
- torró de Xixona
- sal
- sucre
- canyella en pols
- nou moscada
- oli d’oliva verge
- una mica de mantega

Per la picada
- carquinyolis
- ametlles torrades
- xocolata per desfer
- torró de Xicona
Per posar a coure
- Llimona
- Canyella en branca
- Sucre


Es pelen les pomes (es poden fer sense pelar-les). Es fa un forat a l´ull amb el ganivet. Jo l’he fet més gros que no pas un tap. Es reserven.En un bol s’hi posa: la carn picada, els ous sense batre, els carquinyolis picats, les ametlles torrades ratllades o picades, els torrons de Xixona ratllats o esmicolats, la sal, el sucre, la canyella picada, el pols de nou moscada.
Es barreja fins a aconseguir una massa espesa.

Es farceixen les pomes amb aquesta barreja.

Es fregeixen els taps en oli i una nou de mantega (hauria de ser amb llard), per tal de segellar-los.

Un cop torrats es posen les pomes en una cassola amb el tap cap amunt.

S’omple la cassola amb dos dits d’aigua. S’hi afegeix la pell de llimona, un tros de canyella, un rajolí d’oli o mantega (hauria de ser llard) i s’empolsen amb sucre. Es tapen i es couen a foc lent fins que comencin a ser cuites.

Quan comencin a ser cuites s’hi tira per sobre la picada i, si cal, s’hi afegeix aigua.

Si es fan bullir diferents vegades són més bones.

8 comentaris:

starbase ha dit...

Ahh, les tinc en un llibre de la Rusca i ara m'han vingut tremendes ganes de fer-les!! Aaahhhh que bones!!

Sara Maria ha dit...

A quin llibre de la Rusca? M'agradaria veure com les fa ella... He trobat forces versions difererents...

maragda ha dit...

Una recepta per llepar-se els dits!
Molt Bones Festes!
Un petó ben gros.

Cuinagenerosa ha dit...

una recepta ben original i apetitosa, suposo que els que hem vist pomes del ciri més que a la tele les podem fer amb unes fuji o golden.
bones festes!

Ruben ha dit...

Jo vaig sentir-ne la recepta de la boca de la Rusqui a "El fogó més bonic de Catalunya" de catradio i vaig pensar que havia de ser ben estrany de menjar, això... Em pensava que quedaria d'una manera més diferent, força aixafat (especialment amb les hores de cocció que va recomanar).

Sara Maria ha dit...

En vaig fer una amb una golden. El secret són les pomes del ciri, que fins i tot pelades aguanten tot el temps de cocció i més sense desfer-se!!! La golden la vaig fer sense pelar i va quedar un xic fluixa de consistència.

Olga ( Palamós) ha dit...

Jo les vaig provar aquí Arenys de Munt hi realment tenen un gust especial no saps si són postres o bé de plat , si no fos per la carn picada i altres utensilis que s'utilitzen de guarniment.
Tinc pensat fer-les plat únic hi ha que porta de tot.
Espero que el meu home li agradi perquè la recepta d'aquest tipus és un xic especial.
Bon plat típic del rebost entre altres suculències que fan un cop provades d'aquest lloc.

Sara Maria ha dit...

Jo també les vaig fer de plat únic Olga. Realment el gust és ben especial però no deixa de tenir els gustos d'altres plats, en molts guisats catalans s'hi posa una branca de canyella... Ja diràs

Segueixen aquest bloc