Fa uns dies vaig anar a Cadaqués amb unes amigues napolitanes, el tracte era que jo posava el transport i elles el dinar. Van dur un plat típic napolità “d’anar d’excursió”, a casa a la carn arrebossada en dèiem “carn de muntanya” per què era el típic que la mare ens posava quan anàvem d’excursió, doncs aquestes “truites” són el mateix pels napolitans. És generalment fa servir la pasta que ha quedat del dia abans.
Ingredients:
- pasta, espaguetis o macarrons
- tomàquet ratllat o triturat de pot
- ceba
- ou
- parmesà ratllat
- sal
El dia abans es prepara la pasta amb un sofregit de ceba i tomàquet. Penso que s’hi pot afegir les herbes que vulguem, orenga, alfàbrega, pebre, julivert... Si en tenim fets del dia abans s’aprofiten amb carn.
Es deixen a la nevera amb una carmanyola.
El dia següent es bat un ou, s’hi afegeix parmesà ratllat i la pasta freda. Ben farcit de pasta com veieu a la fotografia.
Es posen en una paella petita al foc amb una mica d’oli i es fan unes truites.
Es mengen fredes.
Són boníssimes!!! I una bona solució per anar a “la muntanya”.
Un lloc on trobar temptacions culinàries, receptes senzilles, meves i dels meus amics que me les han enviat, trobades arreu, catalanes, del món, inventades i familiars. A tots un bon profit!
*
Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Segueixen aquest bloc
Els meus blogs a la premsa
- Revista Sentits - gener 2014
- Generació Digital del canal 33, 28 de setembre de 2011
- Al minut 1'24" surt la imatge del bloc - La Malla
- Delicies del Rebost a "Descobrir Cuina"
- Blocaires gastronòmics a "Descobrir Cuina"
- Bloc de Club de Cuines, 17 de març de 2010
- Bloc del Club de Cuines, 22 de juny de 2009
- Els meus blogs a La Vanguardia
- Ràdio Arenys. 22 desembre 2008 (11h) han parlat de Delícies del rebost
- El món RAC1. 29 de gener e 2009 (7.55h) parlen de Delícies del rebost (audio a sota)
- Directo al Paladar, 30 de març de 2010
9 comentaris:
Em sembla una bona solució per a "reciclar" pasta sobrant a més d'aprofitar, com molt bé dius, per anar d'excursió a muntanya o on siga. N'he vist d'altres receptes de truites de pasta a blogs i/o revistes de cuina i mai no m'he decidit a fer-ne. Ara, com tu dius que són tan bones, igual m'hi pose un dia i en faig. Salutacions
Sempre m'ha fet l'efecte que seria un plat una mica pesat, però si dius que és tan bo, quan em sobri pasta ho provaré. Ara, adequat per anar d'excursió, segur que sí!
quina recepta més curiosa, això sí, té una pinta deliciosa!
salutacions :)
Jo també n'he sentit a parlar però no ho he provat mai... a mi també em sembla que ha de quedar un pèl pesant. Tot i així, els italians diuen que queda boníssim i ideal per aprofitar la pasta sobrant. Serà qüestió de provar-ho, oi?
Un àpat digne d'excursió!...per carregar energia a tope!.Ja és ben veritat que la carn arrebossada és la menja més típica dels nens a les excursions...si més no dels que ja no sóm nens, ara es porta més el bocata...quins temps...(ara ja faig de iaia).Segur us ho vau passar pipa amb les teves amigues. A reveure!
Jo sóc de la mateixa opinió que la Glòria. Per que sempre m'ha fet respecte el tema.
Però farem un intent :)
Jo e menjat, truita de quasi tot, sobrasada, besugo, formatje, pernil dolç, botifarra... en fi de quasi tot el que pugeu imaginar, fins i tot tenia un amic que menjava truita de nocilla ajjaja jura que esta ben bona no le provat, pero mai havia pensat en fer una de pasta pero pareis una bona solucio, per les sobres i per la muntanya
Se t'ha cremat una mica?
A casa, per sort o per desgràcia, mai sobra pasta XD
Uep Sara Maria!
Perdona el retard.
Crec que hi ha una empresa de farines al Principat que sí que comercialitza blat de xeixa. Jo vaig trobar alguna cosa per internet.
Si mai véns per Mallorca, et puc dir on comprar-ne!
Ja em diràs si l'has pogut aconseguir!
Una besada!
Publica un comentari a l'entrada