Un lloc on trobar temptacions culinàries, receptes senzilles, meves i dels meus amics que me les han enviat, trobades arreu, catalanes, del món, inventades i familiars. A tots un bon profit!
*
Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Un cop més la Casa Artero i la Mercè Rovira ens varen fer una demostració de cuina. Aquest cop van ser diverses receptes per poder celebrar una bona revetlla. Aquest paté és realment suau, va assenyalar l’opció de fer-lo amb fetge de porc per als qui els hi agrada una mica més fort.
Ingredients: - 350 gr. de fetges de pollastre - 1 pot de pebre verd fresc petit - 50 gr. de mantega - 100 ml de crema de llet - 1 copa de conyac - sal
Netejar els fetges de pollastre i fregir-los en una paella amb la meitat de la mantega, a foc lent i tapats. Triturar-los amb la batedora elèctrica, tot i afegint-hi la resta de la mantega fossa, la crema de llet, la sal, el conyac i la meitat del pebre verd rentat.
Posar en una terrina i tapar amb paper d’alumini. Deixar a la nevera un mínim de mitja hora, millor fer-ho un dia per l’altre.
Abans de servir, cobrir amb la resta del pebre verd.
Finalment el dimarts es va presentar a Barcelona el llibre Els dolços i els salats als forns de Vinaròs, dic finalment per què la presentació a Barcelona, després de la de Vinaròs, era ben esperada: els autors, els amics del bloc Olleta de Verdures, el mestre Juanjo Roda i els forns Ca Massita i Ca Farga de Vinaròs, són ben coneguts de la gastrosfera catalana, especialment el tres primers.
Ca Massita ens va acollir al seu obrador l’any passat, i ens va ensenyar a fer una de les pastes tradicionals que han recuperat i que s’inclou al llibre, la farinà de repassos.
El llibre va començar amb una seixantena de receptes sobre la taula, provinents de la memòria i les notes i llibretes de les àvies. Això va dificultar la recerca ja que molts cops les receptes escrites no posen les quantitats, ni gairebé que en surt després... I també cal afegir la voluntat de fer un receptari que és pugui fer a casa i per tant, cuinat amb un forn casolà: varen descobrir que al forn de casa les coses es cremen... Que no es feia servir la xocolata, per què era un ingredient de luxe, que algun dels ingredients que es feien servir avui en dia són difícils de trobar, com les pomes de l’agredolç o la tonyina salada.
Així, plens d’anècdotes divertides i simpàtiques va ser la presentació del llibre, un llibre fet amb estimació i que recull trenta receptes dolces i salades tradicionals de Vinaròs. També un tast d’alguna d’elles: coc de tomata, coc de verdures i el coc de comunió.
Esperem que continuïn la recerca de receptes i podem gaudir d’un altre llibre amb la trentena que falta.
Muy buenas! Os apetece a alguno ir a cenar al Koy Shunka -o a algún otro sitio chulo- el miércoles por la noche conmigo? Estoy en BCN dando un curso y me gustaría mucho veros!
Aquest és el correu que vaig rebre dilluns, el restaurant el tenia a la llista de pendents amb moltes ganes i clar, de seguida vaig contestar que m’apuntava. Igual van fer els altres i així la proposta de Manuel de Codigo0 va ser també ràpidament acceptada per la Mar de Baixa Gastronomia i pel Massitet i la Kisumenja d’Olleta de verdures; i allí ens hi varem trobar el dimecres al vespre.
Conec el Shunka, el germà “petit” (?) del Koy Shunka, i m’encanta. No sé que m’esperava, però havia llegit i vist les fotografies de la crònica del mateix Manuel i de la Sole de La Caja de los Hilos, i del Gourmet de províncias, entre d'altres, feia temps, i sabia que segurament era un dels millor restaurants japonesos fora del Japó que hi havia.
I això fa por, per què quan esperes tant, fàcilment ets pots decebre.
Malgrat m’agrada el menjar japonès, no sóc molt amant del peix, i tampoc del vi blanc (o dels vins en general, últimament sols prenc aigua), però aquest cop vaig gaudir plenament dels diferents plats que ens van anar servint i dels tres vins blancs que el Manuel va escollir. Era un festival pels sentits!
Ens varem asseure a la barra, a la cantonada per així poder parlar més còmodament entre nosaltres, davant nostre s’obria la cuina, i al nostre cuiner al davant anava preparant i ens anava servint els diferents plants que formen el menú degustació.
L’experiència de tenir la cuina al davant no és tant espectacular com ho és al Shunka, la d’aquest és més petita i el tràfec, per tant, molt més encisador. Però això de veure preparar davant teu els plats que aniràs provant... És genial!
Bé, els plats:
Aperitiu, galetes de flor de loto amb seitó
Crema d'esbergínies
Carpaccio de vieires amb mini blat de moro i tòfona blanca d'estiu
Un que no recordo... Gamba amb...
Tàrtar de toro amb cruixent d'alga de Nori
Fideus japonesos "Somen" amb llagostins
Espardenyes amb salsa de ous de lluç
Sashimi de tonyina i bonítol
Vedella japonesa "Wagyu" a la planxa
Cinc sushis "nigiri" variats, gamba de Palamós, tonyina, salmo, calamar, i... no recordo! (potser verat)
Nigiri d'anguila
Els postres, pastís de xocolata amb gelat de iogurt aromatitzat
Aquí podeu veure amb quina cura tallen el peix..
Em va agradar especialment la simbiosi entre cuina tradicional japonesa i productes propers nostres, com les espardenyes, les gambes de Palamós, els pebrots del Padrón... La vistositat i cura en fer i muntar els plats. I la qualitat de les primeres matèries que fan servir. Uns sabors nets i que omplen de plaer.
Un plaer afegit: varem poder tenir a les mans el llibre de reposteria tradicional de Vinarós de Ca Massita!!!!! Esperem amb ganes la presentació a Barcelona!!
Aquest cop en David Lienas, gràcies al Club Social Bonpreu ens va ensenyar a fer pans, coca de recapte i pasta de pizza. A mi em va fer perdre la por a fer-ne a casa i ja n’he fet de formatge i normal (posaré la recepta un altre dia d’aquest últim).
Ingredients: Pa de llet amb nous - 250 gr. de farina de força - 15 gr. de llevat premsat - 125 gr. de llet - 5 gr. de sucre - 10 gr. de sal - 15 gr. de nous trossejades - 15 gr. d’olives negres desossades en rodanxes - 20 gr. de mantega fosa Pa de formatge amb pebre vermell - 250 gr. de farina de força - 15 gr. de llevat premsat - 125 gr. d’aigua - 5 gr. de sucre - 10 gr. de sal - 25 gr. de formatge ratllat - pebre vermell picant - un raig d’oli d’oliva verge Pa de bacó amb cervesa negra - 250 gr. de farina força - 15 gr. de llevat premsat - 125 gr. de cervesa negra - 5 gr. de sucre - 10 gr. de sal - 40 gr. de bacó fumat picat ben petit - un raig d’oli d’oliva verge
El llevat ha de ser premsat, no químic, el podeu trobar a la zona de refrigerats dels supermercats. La farina de força, o de forner, li podeu demanar al vostre forner si us en pot vendre (això si té obrador) no és més cara que la normal; també es pot trobar als supermercats comercialitzada en marques diferents.
Es barreja el llevat amb l’aigua o la llet i es dissol.
Es barregen els elements secs: farina, sal, sucre.
S’ajunten els amb el llevat diluït i es treballa la massa.
Se li afegeix els ingredients que li donaran el gust que hem escollit.
Jo primer la vaig treballar amb la batedora (amb les bares d’amassar), i després a mà.
La massa s’ha de treballar molt, s’ha d’aconseguir una massa elàstica, cal que el gluten de la farina es desenvolupi (aproximadament cal treballar-la durant un quart d’hora). Quan més es treballa més dur queda el pa per fora.
Es deixa reposar la massa tapada amb paper film o amb un drap humit durant una hora. Cal tapar-la per que un dels enemics del ferment és l’aire. Cal deixar-la reposar en un lloc temperat, entre 30-35 graus (20-40). Si fa massa fred el llevat no fermenta, i si fa massa calor es mor.
Un cop hagi fermentat, cal pastar-la una mica més per “trencar-la” i que deixi anar l’aire que té a dins.
Li donarem forma i el deixarem reposar de nou durant un quart d’hora.
Abans de coure el pa el podem envernissar amb aigua o ou, o també espolsar-lo amb farina per donar-li un aspecte més rústic.
Coure’l entre 220-225ºC durant uns cinc minuts i passats aquests baixar el forn a uns 30 graus (fins que veiem que està torrat al gust).
En un forn de gas col•locar-lo a la part de baix, en un de convecció (amb ventilador) es pot posar al mig.
