*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimarts, 5 d’agost del 2008

Copa Príncep Albert

Aquest dolç el vaig poder provar a la illa de La Palma, on és típic. Em va agradar, i malgrat que els postres no són el meu fort, tot buscant, aquesta és la recepta que em va fer més el pes.

Ingredients:
- 1 tauleta de xocolata foundant
- 100 gr. d’ametlla torrada i finament picada
- 100 gr. d’avellana torrada i finament picada
- 200-300 gr. de sucre, segons ens agradi mes o menys dolç
- 100 gr. de mantega
- 4 ous
- 12 melindros o “bizcochos de soletilla”
- nata
- cafè ensucrat o llet


Deixar estovar la mantega, i quan ho estigui, batre-la amb el sucre a poc a poc, fins que blanquegi i dobli el volum.
Afegir els quatre rovells d’ou i continuar baten fins que quedin ben assimilats a la barreja.

En un bol que pugui anar al microones posar el xocolata i una nou de mantega. Posar al microones menys d’un minut, batre fins aconseguir una barreja homogènia.

Barrejar les dues masses fins a obtenir una crema. Afegir les clares a punt de neu, les ametlles i avellanes, remenant amb una espàtula molt suaument.

Mullar lleugerament els melindros en el cafè o llet, segons el gust.

En un motlle, fregat amb una mica de mantega, anar posant capes de melindros i de crema. S’ha d’acabar amb xocolata.

Empolsegar amb picada d’ametlles i avellanes, i decorar amb una mica de nata.

Reservar a la nevera i servir fred.

5 comentaris:

Striper ha dit...

encara que sigui un postre reial, jo el tinc que fer i menjar.

La cuina vermella ha dit...

Sara Maria, si és tant bo haurem de dir: visca la monarquia! no?
petons.

Francesc ha dit...

Malgrat que la monarquia no m'agrada gens ni mica, amb aquest dolç, li'n faria una excepció. Ha de ser boníssim. Besades

RUBEN ha dit...

Això ha de ser realment bo!!! Ho haig de provar!
Per cert! sempre que veig ortigues penso les agafo per fer les receptes de la Sara Maria o no?? Mai porto guants per agafar-les...
Fins aviat!

enric ha dit...

Quina colla de republicans més de pa sucat amb oli! :))

El que s'ha de fer en aquests casos és batejar amb un altre nom aquestes postres: "Copa del company Albert", per exemple, i llestos, i així no tindreu remordiments.

Ai, senyor, senyor... El que pot arribar a fer dir la xocolata! :))

Segueixen aquest bloc