Aquesta és una recepta que fa dies (en tinc un munt de pendents) ens va fer en Pep Nogué a l'Espai Consum de Bonpreu, és amb bacallà, però jo la suggereixo fer-la amb un altre peix, sardines... Senzillament el bacallà no m'agrada. La penjo però tal com ens la va donar.
Ingredients:
- tripa de bacallà
- 600 gr. de mongetes del ganxet cuites
- 250 gr. de patates mores (amb la pell vermella)
- 1 litre del suc de cocció de les mongetes o del brou que farem
- 1 dl d'oli d'oliva verge
- mitja cabeça d'alls
- 3 tomàquets madurs
- 1 pebrot verd italià (dels prims)
- 1 dl de vi blanc sec
- 1/2 quilo d'espines de bacallà
- 50 gr. de pell de bacallà salada (es pot substituir per llom de bacallà)
- 10 gr. de polpa de nyora
- 5 fulles de julivert
Dessalar la tripa de bacallà amb abundant aigua freda durant un parell d'hores. Traieu-li el tel de color fosc i talleu-la a daus regulars.
Poseu una olla al foc amb el suc de les mongetes i l'espina de bacallà. Deixar-ho coure 10 minuts a foc mitjà, colar i reservar.
Pelar les patates i fer-ne daus o boles a mida mitjana.
Pelar els alls i triturar-los amb l'oli, reservar-ne una cullerada per la picada i la resta posar-la en una cassola al foc. Quan comenci a agafar color, tirar-hi el tomàquet ratllat i deixar-ho coure lentament. Salar-ho.
Quan estigui concentrat, tirar-hi el vi blanc i deixar reduir.
Afegir el pebrot tallat ben menut i deixar coure 1 minut.
Incorporar el suc de les mongetes i del bacallà i les patates. Deixar coure uns 5 minuts.
Quan les patates siguin mig cuites afegir-hi les mongetes i la tripa de bacallà. Deixar coure uns 7 minuts. Salar.
Fer una picada d'all, la nyora, la pell de bacallà, les fulles de julivert i un cassó del suc de la cocció. Tirar-ho a la cassola i deixar que acabi de coure uns dos minuts més. Provar el punt de sal.
NOTA: Si es fa amb sardines. netes sense espines i afegides a última hora, es pot fer servir un brou de peix normal en comptes del suc de mongetes i espines de bacallà.
Un lloc on trobar temptacions culinàries, receptes senzilles, meves i dels meus amics que me les han enviat, trobades arreu, catalanes, del món, inventades i familiars. A tots un bon profit!
*
Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Segueixen aquest bloc
Els meus blogs a la premsa
- Revista Sentits - gener 2014
- Generació Digital del canal 33, 28 de setembre de 2011
- Al minut 1'24" surt la imatge del bloc - La Malla
- Delicies del Rebost a "Descobrir Cuina"
- Blocaires gastronòmics a "Descobrir Cuina"
- Bloc de Club de Cuines, 17 de març de 2010
- Bloc del Club de Cuines, 22 de juny de 2009
- Els meus blogs a La Vanguardia
- Ràdio Arenys. 22 desembre 2008 (11h) han parlat de Delícies del rebost
- El món RAC1. 29 de gener e 2009 (7.55h) parlen de Delícies del rebost (audio a sota)
- Directo al Paladar, 30 de març de 2010
6 comentaris:
Mmmmm, doncs jo trobo que bacallà yes si forever. Així que no li canvío ni una coma a la recepta.
Mmmmmmmmmm. :))
Una recepta ben original. M'ha sobtat això d'afegir-hi la pell del bacallà a la picada. Supose que deu donar un gust diferent. Salutacions
Benvolguda Sara Maria, em passa una de grossa amb el teu blog: al meu hi apareix un enllaç del teu que es diu "magdalenes de tonyina" i ara va i pitge damunt i em diu que això no existeix. M'haurà entrat un virus al blog? N'estic intrigadíssim. Besades
Una recepta sabrosa i força potent, potser millor rap o lluç que sardinas.
Una recepta de dinar de diumenge!
Amb sardines netes i sense espina, i afegides a última hora. Jo és que els peixos no m'entusiasmen... Lluç, no, rap encara... Però molt millor sardines.
Francesc, es penjarà demà, el volia programar i el vaig penjar per equivocació. El vaig despenjar i es tornarà a penjar.
Publica un comentari a l'entrada