*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimecres, 28 de març del 2012

Trobada al voltant del porc basc

En primer lloc agrair als que estan al davant del grup de Gastroblocaires catalans la feina de contacte i organització que fan. Les sortides per conèixer llocs i productes són sempre benvingudes però ho són especialment per que representen l’internet 3.0 del món blocaire gastronòmic català. Poder compartir unes estones amb aquells que coneixem de llegir-los a la xarxa... No té preu! (Soni o no a anunci).

Aquest cop qui va contactar va ser eltenedor.es i el grup Sagardi.
A la web eltenedor.es es poden fer reserves a restaurants amb molt bones ofertes.

El grup Sagardi, jo no ho sabia, va nèixer a Sant Pere de Ribes ara fa 15 anys amb l’Irati que posteriorment es traslladaria al carrer Cardenal Casañas de Barcelona i seria la primera tasca de pintxos de Barcelona. D’allí va anar creixent: Sagardi, Orio, Euskal Etxea, Golfo deBizkaia, la vinoteca Torres, Miguel Torres restaurant, Ibai, 1881 i l’últim, Sagàs una ventura amb els germans Rovira (el post de Sagàs aquí). I també han començat l'aventura d'un nou bloc gastronòmic Vivir al Pil-Pil.

Iñaki y Mikel López de Viñaspre, President i Director general del Grup (i fundadors) van estar amb nosaltres compartint presentació i taula acompanyats de Manel Jimenez xef executiu del grup. Així com en José Ignació Jáuregui, criador i recuperador del porc basc. Una bona oportunitat per conèixer més del grup i del porc.

El porc basc. Euskal Txerria. Pío negro.

A l’any 2000 quan en José Ignació (propietari de Maskarada) va començar feia anys que el porc basc havia anat minvant fins a un nombre de una seixantena de porcs. En aquest vídeo ens explica les diferents parts del porc.

Si a l’any 1921 estava classificat com a raça amb el nom “porc pío negre del País Basc, als anys 50 amb els canvis de les explotacions que buscaven animals més productius va començar a desaparèixer de les granges.

El porc basc s’adapta molt bé al clima i terreny que li és propi. Les mares tenen la meitat de cries, unes set, que les de altres races per cada cadellada. 

Maskarada a Lekunberri (Navarra) neix amb la voluntat de criar els porcs en granges ecològiques i en grans espais on els porcs poden caminar llargues distàncies diàries. També elabora productes a partir d’aquest porc. Els porc són criats en una granja genètica i quan tenen uns 30 quilos (tres mesos) són traslladats a Arruiz, el poble on hi ha la granja de 80.000 metres quadrats on els porc viuen en llibertat. Allí viuen fins que tenen 14 mesos i 170 quilos. Aquí podeu veure vídeos dels porc i de la granja.

El grup Sagardi, que sempre aposta pels productes bascos de qualitat, s’ha compromés en aquest projecte de recuperació conjuntament amb ells.

Després d’explicar-nos les diferents parts del porc, del que ja sabem que tot s’aprofita. Varem fer un pica-pica amb diferents embotits, i després varem passar a taula a degustar alguns plats de porc basc.

Xoriç i llonganissa

Llom i cap de llom, aquest últim exquisit.

Pernil curat, saborós.

Xistorra fregida, ja en tinc debilitat per la xistorra però aquesta esa molt bona.

Salsitxa tofonada amb puré cremós de patates

Papada de vidre amb pebrots, realment saborosa

Mongetes guisades amb orella i peus de garrí, m’encanta l’orella i els peus però aquest plat sols el tenen en algun dels restaurants del grup (cada porc  només té dues orelles...).

Garrí cruixent i confitat amb tomàquet confitat

Llom a la brasa, podia semblar que tant gruixut estaria estellós... Però aquí es va demostrar la qualitat i suculència de la carn del porc basc... Què tendre!!
Pluma a la brasa, molt saborosa, no necessita res més que una bona brasa (cal dir que als restaurants del grup la tenen, una brasa a l’estil basc)

Costella de porc a la brasa, el mateix que les dues anteriors

Amanida d’enciam i ceba tendra de l’hort d’Hernani, un enciam gustós i una ceba boníssima

Pebrot del piquillo escalivat i pelat a mà, molt bons

Taronja en almívar de Txacolí i gelat de nata, un postre molt bo, amb un gelat fet per ells que estava deliciós (els gelats se’ls fan ells)

I el vi, UCO acero’10 Malbec

4 comentaris:

Tapa't de tapes ha dit...

Carai Sara Maria! Quin festín! Petonets

Miquel ha dit...

brutal festin
peto

starbase ha dit...

Gran crònica, ben documentada Sara Maria. I gràcies per les gràcies a Gastrobloc@ires, per la part que em toca!! :)))

Ricard Sampere ha dit...

Havia llegit aquesta trobada en algun altre blog, però ho descrius perfecte... I no sabia que el grup Sagardi fos tant ampli...

Segueixen aquest bloc