*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Els Casals - La Malla


El primer dia de vacances no podia tenir una celebració més bona, una visita amb amics blocaires al restaurant Els Casals de Sagàs.

L’excusa, si en cal, veure en Martí, d’Apunts de cuina, que hi estava treballant una temporada; la recompensa, una visita a La Malla, la finca d’explotació agrícola i ramadera que proveeix al restaurant del bo i millor d’aquesta terra; i un àpat espectacular, ben lligat a casa nostra, com feia temps que no en gaudia.

No patiu els que no vareu poder venir: hi tornarem! Hi tant que hi tornarem!!

Els Casals i la seva filosofia, neix dels incendis que arrasaren la Catalunya central al 1994. No hagués pensat mai, després de viure els incendis amb informació privilegiada per la feina que feia en aquells moments, que algun dia pensaria que havien dut alguna cosa bona, molt bona.

Doncs si, aquesta família es va posar en marxa un cop el foc havia cremat tot el que tenien.

La mare s’encarrega de dur La Rovira, una de les antigues masoveries de la finca i que es lloga sencera.
Tres dels germans, un d’ells, en Lluís, ens va acompanyar en la visita, porten La Malla, cuiden l’hort, l’aviram, el bestiar, la terra i l’hort, i el manteniment del bosc.
Els altres dos germans, l’Oriol Rovira porta el restaurant i la serva germana que porta la casa rural, treballen als Casals.
Com diuen al seu web, es tanca el cercle, de la terra, origen del producte, a la taula dels Casals.

A l’hort varem poder veure verdures i hortalisses; ens va encuriosir un tipus de tomàquet japonès petit i molt gustós. Mentre fèiem la visita a l’hort varem poder veure a un membre de la cuina del restaurant collint el que potser seria part del nostre dinar.

També varem poder veure les aus i els porcs. I visitar el lloc on elaboren els embotits, així com les càmeres de curació dels mateixos.

Notar l’acolliment que ens va fer en Lluís, i una breu salutació de la mare de benvinguda. Realment ens varen fer sentir com a casa, una bona entrada per poder gaudir amb ganes del que ens oferirien després.
Un bon reportatge de Ver y Cocinar sobre Els Casals.

Podeu veure el post sobre l'àpat aquí.

5 comentaris:

el pingue ha dit...

¡¡Queremos más!!
¡Mira la Sara, qué veranito más mono se ha pegado!

Un abrazo

Roberto

Striper ha dit...

Nena que be que ho has pasat.Petons.

josep ha dit...

Es veu que ho vau passar bé. Les fotos com sempre, excel·lents.
Una abraçada

Fem un mos ha dit...

Ben tornada Sara Maria esperem què ens deleixis amb mes receptes.
Per cert el pollastre deu esta dallò mes bo.

Un peto

Vanesuky ha dit...

Quines fotos més entrenyables!!Es nota que has disfrutat!!

Petons i bon cap de setmana!

Vanesuky.

Segueixen aquest bloc