La recepta me la va passar un amic fa temps, pel comentari de la Montserrat l'he trobat a internet aquí.Ingredients:
- 4 botifarres dolces
- 4 pomes golden
- sidra
- farina
- llet
- ous
- sal
- menta
Agafeu una botifarra i una poma per persona. Coure les botifarres amb sidra. Quan gairebé siguin cuites, punxeu-les perquè en surti el sucre.
Retireu-les de la paella, aboqueu-hi les pomes, tallades en forma de boles petites per fer el plat més decoratiu, i deixeu-les caramelitzar amb el sucre de les botifarres. Reserveu-les junt amb el suc que hagi quedat a la paella. Prepareu una barreja per fer truita de farina, amb llet, ous, sal i menta, però en lloc de fregir-ho en una sola truita, fer-ho a cullerades petites per fer com truites petites. Ara només us queda muntar el plat.
Primer poseu les truites de farina amb menta; al damunt, les botifarres dolces i, al voltant, les boles de poma caramel·litzada. Finalment, regueu-ho amb el suc que han deixat anar les pomes.
(foto extreta de Picassa)
11 comentaris:
Com te que estar de bo...
Molt booooo!!! te d'estar de "muerte"!! m'ho apunto a la meva llista de pendents. ;)
Quin plat més elegant!
saps que no he tastat mai les botifarres dolces? per tant, se'm fa difícil imaginar el gust d'aquest plat, però ara mateix me'n menjaria una bona ració.
Estic d'acord amb la resta de blocaires i afegeixo que m'encantaria poder veure la foto del plat!!!
Devia ser tant bo que no devíeu tenir temps de fer la foto!!.
Ei! La meva sogra en fa ben sovint de botifarra dolça (coma bona gironina)...i mai sabem què veure-hi. És a dir...és millor maridar-la amb sidra? Vi blanc? Dolç o sec? Si ens poguéssis treure del dubte, em faries un favor. :)
Àngela
evidentment no vas publicar la foto al seu moment ni la publicaràs ... igual que no has posat de qui és la recepta, jajajaja. em sembla que ets una mica impostora. M'he passejat pel teu blog i he vist que afegeixes moltes i moltes receptes de les quals pràcticament mai hi ha fotografia. A les que hi ha fotografia veig que les has copiat d'algun lloc. En fi, a mí m'es igual, no sóc cap gran cuinera ... però aquesta recepta és ben meva, jajaja. t'has oblidat d'acabar de copiar el títol i has canviat el "truitons" (empordanesos) per "truites de farina petites", que no, que no cola. El títol és "botifarres dolces amb perles de poma caramelitzades i truitons de menta i per a la teva informació, vaig obtenir l'accessit de platillos a la Mostra Gastronòmica de Peralada (ja no recordo quin any)i la fotografia la tinc ... però la va fer el fotògraf Torner de Figueres. En fi, que a mi no em cal anar fent el fantasma per la xarxa. Això sí, dono voltes pels blogs que valen la pena ... i quan en sàpiga una mica més els hi deixaré comentaris. Per cert vaig veure que aquesta recepta que està publicada en el llibre recopilatori que editava l'Ajuntament de Peralada amb totes les receptes que es presentaven també éstà penjada a internet (tampoc recordo on) però hi consta el meu nom.
Hola anònim. En primer lloc no acostumo a fer les fotos dels plats, a més, moltes de les receptes les he fet fa temps i no les torno a fer expressament per penjar-les.
Aquesta recepta me la va passar un amic, me l'havia feta a casa seva en un sopar i em va agradar molt. Si és teva, i es pot comprovar, no tinc cap inconvenient en posar l'autoria, com sempre faig quan sé d'on surten les receptes i com pots comprovar visitant el meu bloc.
El meu nom és Montserrat i crec que el comentari que vaig fer en cap moment és ofensiu, simplement és una constatació, després de veure molts altres blogs, de com funciona el teu. No dubto que mengessis les botifarres dolces a casa d'un amic que les va cuinar en un àpat determinat ... però se'm fa estrany, què vols que et digui??!! i a més coincidir tant i tant en el títol (que per mí va ser més que res una broma, per posar un nom llarg i sonor a una recepta tant i tant senzilla). El tema d'utilitzar sidra, és un altre afer, la meva família està diversificada i un cosí té una sidreria a Astigarraga, al País Basc, i la sidra és seva, d'Egi-Luze. En fi, què vols que et digui?, a mi em va semblar un "corti-pegui i retoco" una mica descarat. Bé que quan la recepta és d'un curs o d'un taller o algú més hi ha assistit ho remarques ... En fi, que no he de donar més explicacions, la satisfacció de que la recepta sigui meva és un tema indefectible, a més publicada, tant a internet com en paper ... però tot això és una absoluta bajanada, que estem parlant d'una recepta de cuina, jajajaja!!!!, si a tu et fa contenta posar-la, posala-hi dona, posa-la-hi.
He buscat a internet i l'he trobat a un lloc. He afegit l'enllaç.
Publica un comentari a l'entrada