Món Sant Benet

Fundació Alicia
Amb el grup de blocaires hem fet una nova Trobada, aquest cop al Món Sant Benet.

Al 2003 es va crear la Fundació Alícia, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Caixa de Manresa i sota la direcció de Ferran Adrià i Valentí Fuster.
Es crea com a centre de recerca dedicat a la innovació tecnològica en cuina i a la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic, el seu nom ja ho diu Alimentació+ciència= alicia.

De dilluns a divendres hi treballen entre unes 8 i 10 persones, entre cuineres, químics, tecnòlegs… Llàstima que el cap de setmana no hi ha ningú treballant.

Els projectes de caire social volen donar resposta a persones amb necessitats especials; en aquest cap els últims dies s’ha presentat un receptari per als fenilcetonúrics, que no poden menjar proteïnes.
Actualment també estan treballant per a millorar l’alimentació dels afectats de diabetis i dels cel•líacs, entre d’altres.

En quant a investigació tecnològica ens van parlar d’aparells per destil·lar olors i gustos, com el rotaval que actualment es fa servir al Celler de Can Roca.

I la divulgació, adreçada, entre d’altres, a escolars d’entre P-3 a batxillerat. Amb tallers on ensenyen l’alimentació saludable i els diversos aliments de la nostra gastronomia.

Nosaltres també fem un taller, “El sentit dels sentits”. Ens mostren els sentits com a finestres dels nostres cossos. El nostre cos, intel•ligent, detecta el bo i dolent per a nosaltres.

Si ens agraden els sucres i les grasses és per que conservem un instint de supervivència, en un moment de l’evolució és el que ens donava energia. Ara hem evolucionat i les nostres necessitats són diferents.
Gràcies a una caixeta que ens trobem a la cadira anem fent un passeig pels nostres sentits.

Olfacte
Difícilment podem olorar tres olors a la vegada. És la última barrera, després de la vista; si ens agrada quelcom, l’olorem.
Ens fan olorar un tub on hi ha dos paperets; resulta que un fa olor de pinya i l’altre de coco.

Amb l’olfacte detectem perills, putrefacció, gas, ambient… Forma part dels sistema de supervivència: amb les feronomes els humans atraiem als del sexe contrari. Dutxes, perfums, desodorants, tendeixen a eliminar-los, a suplir-los.

Gust
A Occident tenim quatre sabors bàsics, salat, dolç, àcid i amarg. Aquests últims temps, des de l’Orient ens arriba un cinquè sabor, humami, que prové de les algues combo (un glutamat monosòdic, un potenciador del sabor). Ens en fan tastar unes gotes.
El gust també ens fa identificar els perills.

Des de petits, si ens hem alimentat amb llet materna, tenim assimilat el gust dolç de la lactosa, per això ens atrau el gust dolç.

Les ametlles amargues ho son per que porten àcid cianuric (cianur), detectem el perill amb el gust, hem d’anar amb compte.

Oïda
Una poma poc cruixent ens pot donar avís que no és bona. Escoltem com menjen els companys de taula.
Ens fan provar petazetes que peten un cop els poses a la boca.

Tacte
No sols el de la mà, si no també la temperatura, especialment quan ens ho posem a la boca.
El tacte gelatinós a molta gent no li agrada, peus de porc, ostres, cargols…
Ens fan provar un edulcorant, xilitol, que es fa servir en pastes de dents i caramels, i que dona un gran frescor a la boca. Dos sentits junts: dolç i fresc.

Vista
Finalment la vista, també ens avisa dels perills.
Una pols en un potet que no podem identificar per la vista, un cop la provem resulta ser iogurt iofilitzat.

Món Sant Benet

Cliqueu la imatge per veure l'àlbum

En acabar el taller anem a la Fonda a dinar.
El menú:
Coca de formatge, melmelada de tomàquet i verat escabetxat
Llom alt de xai amb samfaina
Sopa de síndria amb pastís de xocolata
Amb vi negre del Bages

La veritat és que tant la tria de menú com l’elaboració va ser d’allò més correcte.

A la tarda varem continuar la trobada amb la visita al Monestir de Sant Benet, dins mateix del complex. Podeu veure la crònica a Un racó del món.

Altres cròniques de la visita a:
El cafè de nit
Cuinar és generós
CocinArte
La menta fresca