*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

dimecres, 17 de desembre del 2008

Pollastre o llom a la llet i moixernons

Els comentaris del post anterior m’han fet recordar una recepta de llom o pollastre amb llet que ja feia la meva besàvia i que havia après de la seva àvia, o sigui que ha anat passant de mares a filles dins la meva família i sempre l’hem fet igual; aquí la teniu.

Amb el temps i anat coneixent les receptes anteriors al descobriment d'Amèrica, segurament aquesta recepta és anterior, gairebé segur que en comptes de llet de vaca es feia servir llet d'ametlles, com en tantes altres receptes d'aquell moment.

Ingredients:
- Pits de pollastre filetejats o filets de llom
- Una mica de farina
- Llet
- Moixernons
- Ceba
- Sal i pebre
- Oli d’oliva verge
- Picada catalana (ametlla, avellana, all i pa dur)



Deixar els filets de llom o pollastre en llet a la nevera el dia abans.


Salpebrar i enfarinar els pits de pollastre o filets de llom per les dues cares i fregir-los en oli d’oliva en una cassola, si és de fang millor. Reservar-los

Picar la ceba i fregir-la en el mateix oli on hem fregit la carn amb una mica de sal, a foc lent. Quan comenci a transparentar afegir els moixernons i un altre cop la carn. Banyar amb la llet i deixar coure a foc lent. Anar remenant de tant en quant per que no s’enganxi.

Quan la llet hagi reduït i unit a la farina de l’arrebossat, afegir la picada, deixar uns minuts i servir.

Opcionalment amb la llet s’hi pot afegir una branca de canyella.

6 comentaris:

Striper ha dit...

La recepta te que estar bonisima, la fare un dia, pero lo de la foto no son pas moixernos,

Sara Maria ha dit...

Posar moixerno al google imatges, i surt aquesta foto, i l'escrit parla de moixernons. Jo a això li dic moixernó... Però sé que a Cerdanya, per exemple, no. A la part de Lleida, si.

La cuina vermella ha dit...

Ets molt generosa Sara Maria, quin regal que ens fas, un tresor culinari dels vostres avantpassats!! gràcies bonica.

Mai ha dit...

Hola Sara Marí , estic descobrint aquests blogs que veig tant sovint i que no he entrat mai , i ja estava tardant perquè quines sorpreses!
I el teu n´és una i grossa , a l´entrar i amb els plats que hi ha ...m´he llepat els dits, però quan he arribat a l´index casi caic de cul , tinc feina per dies jejeje,així que amb el teu permís continuaré tafanejant per aquí.
una abraçada i espero veure´t sovint.

angels ha dit...

Acabo de fer la teva recepta la pinta i l'olor és boníssima, ja veurem que opinarà el meu fill demà segur que l'hi agradarà. Gràcies i Bones Festes

Sara Maria ha dit...

Àngels, que tal?

Segueixen aquest bloc