Quan el 4 de gener de 2007 va penjar la meva primera entrada al bloc de cuina, no pensava que acabaria coneixent aquesta meravellosa comunitat virtual de blocaires gastronòmics que ara són bons amics. Cadascú amb les seves coses, amb les seves idees, ens uneix quelcom, una cuina i una taula.
Aquest cap de setmana hem tingut la visita d’uns d’aquests bons amics, en Francesc i l’Oreto del bloc A la taula i al llit... I amb ells hem compartit bons moments.
El primer, i gràcies a la Mireia Carbó i al Club Social Caprabo i al es gestions de la Gemma, un curs de cuina amb unes receptes que penjaré més endavant. Podeu veure’n cròniques a La cuina de casa i al Cafè de nit.
Després de llegir les nostres cròniques del cursos de la Mireia, finalment varem poder assistir-ne a un, i com en van gaudir!
La Mireia ens va fer uns carquinyolis que varem poder degustar amb una mica de moscatell. La recepta és tant fàcil que no penso comprar-ne, me’ls faré jo a casa!
També ens va fer un graten esponjós de bacallà al perfum d’all confitat. El graten esponjós estava deliciós!! I com que a mi no m’agrada el bacallà el faré amb sardines!!!
Per acabar va fer uns galets amb anxoves i espinacs que van quedar d’allò més bons!! Ben cert que fora de l’època del Nadal ens acostumem a oblidar els galets, i es poden fer plats ben deliciosos de pasta amb ells! Ja aniré penjant les receptes.
Després varem anar a continuar la trobada al restaurant Piazze d’Italia, on com diu el Cafè de nit en Nicola i en Francesco ens van acollir d’allò més be. Ells van ser els que ens varen ensenyar a fer un bon risotto al curs que varem fer al gener, en podeu veure la crònica aquí.
Amanida, espàrrecs verds, porchetta (embotit romà), mortadel•la de festucs, i com no, risotto a la gorgonzola i raviolis de carbassa... I els postres, tarta de nutela, de formatge, tiramisú i panna cotta. Aaahhhh... I una que va demanar pizza en comptes del plat combinat de risotto i pasta.
Em va agradar especialment la porchetta, tallada ben fina. I també, com no, estava genial el risotto a al gorgonzola, al seu punt de formatge!
Amb en Nicola controlant en tot moment totes les taules per que tot estigui al seu lloc va ser un sopar genial. Un bon restaurant molt recomanable per la qualitat-preu.
7 comentaris:
Una llàstima no haver pogut anar al sopar... però bé, com a mínim vem poder estar a la classe Carboniana.
El descobriment dels carquinyolis tan fàcils ens ha deixat colpits a tots, oi?
una jornada molt ben aprofitada, classe magistral ... sopar magistral ... i companyia magistral .. que més es pot demanar? ....
Una abraçada!!
Ens ho vam passar força bé oi...., es veritat que la facilitat de fer els carquinyolis ens va deixar bocabadats.
Petons.
Tot va sortir rodó, però sense la bona companyia aquestes coses no funcionen.
Una abraçada
Gràcies per tot, guapa. Nosaltres ho vam passar pipa amb tota la colla, amb la Mireia... un 10!!!!
EEiiii, m'haig d'animar a vindre i coneixer aquesta colla tan maca!!
Petonets!!
Quin goig fa veure el bé que us ho vàreu passar...
Gràcis per la crònica!
PTNTS
dolça
Publica un comentari a l'entrada