Aquest cop a Gadgets de cuina, el cuiner Oscar Albiñana ens va oferir una recepta que és deliciosa. Encara mai he fet pasta fresca a casa, però la facilitat amb que mostra com fer-la aquest cuiner m’ho repensaré i en faré algun dia (hauré de comprar-me la maquineta de fer pasta, això si).
Per cert, l’Oscar va ser uns dels cuiners que ens varen ensenyar l’ús dels productes Sosa quan hi varem anar de visita. Va ser el millor restaurador júnior d’Espanya al 2007.
Ingredients:
- 100 gr. de farina per ou, si és vol fer pasta sense ou es pot substituir el pes de l’ou per aigua.
- pera
- gorgonzola
- una mica de nata líquida
- si es vol es poden posar herbes picades ben fines a la pasta de farina i ou
- una mica de menta picada
Es posa en un bol la farina, i els ous un a un fins que la farina se’ls mengi. S’ha d’amassar fins a trencar el gluten. Ens podem ajudar tot anant passant la massa per la màquina de fer pasta a la màxima obertura. S’ha de treballar fins que estigui ben elàstica.
Si veiem que necessita aigua afegir-la tot esquitxant.
Quan està amassada afegir-hi un cullerada d’oli d’oliva. Deixar reposar a la nevera.
Per fer el farcit tallarem a daus petits i regulars la poma.
La posarem en un estoig Lekué amb una branca de canyella i mitja cullerada de sucre que farà que perdi aigua i la confitarà. Ho posem al microones uns 3 minuts a temperatura màxima.
Passar pel colador de reixa la pera, aixafant-la, tot reservant-ne el suc que el farem servir per fer la salsa. El farcit no ha d’estar massa líquid.
Per estirar la massa podem posar una mica de farina, però no massa per què quedaria massa dura.
Fer una placa que pugui passar pel rodet de la màquina i anar passant-la amb compte tot estrenyent els rodets cada cop. Si veiem que li s’enganxa tocant-la amb els dits, afegim una mica de farina espolsant-la per sobre. Quan arribem a la mida més fina, passar-la dues vegades.
Dividim la massa en dos plaques, i una la posem sobre un motlle de raviolis empolsegat amb farina (una mica, recordem que un excés de farina ens faria la massa dura). Deixar que s’enfonsi sola i si cal, ajudar amb compte amb els dits.
Posar a cada forat una mica de pera i un trosset de gorgonzola.
Mullar amb aigua (o ou batut) les bores de la pasta per on s’han d’enganxar i posar a sobre l’altre placa de pasta que havíem reservat.
Passar-hi el corró per sobre i girar-ho sobre una superfície on no s’enganxi.
Passar el dit tot fent pressió als llocs on s’ha d’enganxar un cop mes i tallar els raviolis amb l’ajut d’un rodet de tallar pasta (molt millor que no pas amb el ganivet).
Per fer la salsa posar al foc sua un casso petit amb el suc de la pera i una mica de gorgonzola, deixar-ho fondre. Afegir una mica de nata líquida al gust.
Posar en aigua bullint durant dos minuts els raviolis.
Servir amb la salsa i una mica de menta picada per sobre (també pot ser alfàbrega).
Aquest recepta es pot fer servir amb molts altres farcits, jugar amb pebres, herbes, i fins i tot per raviolis dolços.
13 comentaris:
Aquesta gent dels gadgets fa una feina impecable, que xules les receptes. Un plat de festa Sara Maria. Molts petons.
M'encanta la pasta fresca! Fer-la a casa es molt fàcil. La maquineta em va costar 13 ó 14 euros al Makro. No et recomano que et compris una cara, perquè fan el mateix.
Gràcies per aquesta recepta!!
Petonets
Hola Sara Maria,aquests raviolis tenen una pinta molt bona i quan els facis tú amb la teva maquineta de pasta seran tant o més espectaculars,perquè...la maquineta caurà...segur...Una abraçada!mercè-destapant cassoles.
Doncs si Cuina Vermella, impecable. Gràcies MaryLou... Intentaré buscar-ne una, però penso que no son massa cares igualment. I si Mercè, aquests cursos serveixen per pensar-ne reedicions diferents... Foie i poma????
Ai guapa que estic a dieta!!!
...que bons aquest raviolis!!! i si els fas a casa millor! (jo no n'he fet mai)
Ptnts
Sara Maria; la maquina no es barata, eh!! la que tinc jo val 90 euros i no es res de sofisticada ;)) sort que me la van portar els reis de fa uns quants anys ;)
Però ben pensat uns raviolis així s´ho valen tu! comprat la maquina que l'amortizaras!
Rècords!!
Quina recepta més bona!!! Sempre m'ha fet gràcia això de fer la pasta a casa i fer-me variacions. Però no gosaria preparar-la. Ara, té un aspecte boníssim. Besades
Jo tinc una màquina de fer pasta però la faig servir molt poc...aquí estic tenint un 'fallo'.
Aquesta combinació de pera i formatge em sembla magnífica. Mag-ní-fi-ca.
Sara,
No te'n perds ni una eh?, no se a qui em recordes. El que importa és que en treus profit i el resultat és a la vista.
Una abraçada
Ostres, quina combinació més interessant! Des que vaig provar per primera vegada les postres de gorgonzolla i poma de l'Àtica que aquest formatge sempre el veig al costat d'una bona fruita. O sigui que aquesta recepta me l'apunto!
Per cert, els vermells tenen molta raó. Crec que tractaré d'apuntar-me a un curset d'aquesta gent...
Salut!
Quan hi va anar-hi el Miquel els van fer dolços de xocolata amb pera, i la pasta li va posar cacau, també tenim pendent la maquineta, el que la trobi barata que avisi d`acord.
Petons
Una recepta brutal... jo tinc màquina d'estirar pasta, així que aquesta no se'm pot escapar, de cap manera.
Per cert, com s'enrotllen els de gadgets, no?
Publica un comentari a l'entrada