*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.

diumenge, 8 de gener de 2012

Trobada gastroblocaire a la Garrotxa - Segona part


Després d’un matí intens, com podeu llegir en aquest post, varem anar a recuperar forces al restaurant l’Hostal dels ossos de Batet de la Serra.

Es diu així pels ossos que té clavats a la paret on es lligaven els cavalls de la gent que hi entrava a menjar.

El menú va consistir amb un menú de cuina volcànica, una cuina que s’arrela a la comarca de la Garrotxa tot utilitzant-ne els productes propis.

El col·lectiu de Cuina Volcànica neix al 1994 a partir d’un grups de restauradors que recuperen en els seus plats l’ús de productes propis de la comarca, alguns gairebé oblidats. Cuina de proximitat i temporada, una cuina tradicional sense por a les innovacions. Podeu veure el menú i les fotografies dels plats més abaix.

Havent dinat ens varem dirigir a Olot per visitar l’empresa d’on surt la centenària Ratafia Russet, on en Xavi ens va explicar com elabora la ratafia.

Herbes (unes divuit), espècies, i nous verdes, són el secret d’aquesta ratafia, que es deixen macerar en alcohol durant un any. Després de l’any, aproximadament, se li afegeix aigua. Es deixa reposar dos mesos i se’n treu la meitat del líquid tot afegint-hi aigua amb sucre. Es torna a deixar reposar tres mesos més i llestos, a punt de fer el tast.

En Pep ens va comentar el titular d’una entrevista que li varen fer i que reflecteix el que varem poder copsar d’aquest home que també li agrada investigar amb diferents sabors de ratafia. El titular deia que millor que la gent fes ratafia a casa per què així el tenia menys feina; així pot fer una producció assumible sense desvirtuar ni el gust ni la qualitat del seu producte. També en varem poder tastar una no comercialitzada i que varen realitzar juntament amb en Pep.
He de dir que jo la ratafia sols la faig servir per cuinar en substitució de l’anís, trobo que queda molt millor que aquest, us animo a provar-ho.

Alguns de nosaltres com que encara teníem forces, varem acabar el dia a ...5titius... una botiga gastronòmica d’Olot que porta l’Anna l’autora del bloc Petroglifa a la cuina; allí varem fer un tast de cinc cerveses molt ben guiat. Sols us dic una cosa, sort que la botiga no és més a prop doncs seria difícil la contenció: plena de plaers gourmets, menjar, vi, cervesa, i estris diversos.


EL DINAR
Els entrants
 

Cullereta de cabell d'àngel amb serrat d'ovella

Fesols de Santa Pau i confitat

Sopeta de farro

Niu volcànic (botifarra negra amb trinxat de verdures)

Braó de xai de ramat amb patata i ceba al forn

Mousse de iogurt de la Fageda amb poma i fajol

Farinetes de fajol amb mel

Si voleu veure totes les fotografies cliqueu sobre la presentació

2 comentaris:

Fem un mos ha dit...

És bo recordar els dies passats en bona companyia
Petons i Bon Any

fotograf vic ha dit...

Quina enveja de sortida i de dinar!
M'apunto la visita a Ratafia Rosset com a pendent. Aixó s'ha de veure... i tastar!

salut!

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...