A Brussel•les em van regalar un llibre de cuina, Une petite faim. 280 mets salés & sucrés. M’han atret especialment els purés. Aniré posant les receptes, malgrat no els vagi fent amb la mateixa rapidesa que els penjo.Ingredients:
- 450 gr. de pèsols (poden ser congelats)
- 3 talls de menta fresca
- 3 escalunyes o cebes petites
- 25 gr. de mantega
- 1 cullerada sopera de crema de llet
- sal i pebre
Peleu i piqueu petites les cebes, reserveu.
Separeu les fulles de les tiges de la menta reservant-ho tot.
Fondre la mantega en una cassola, posar-hi la ceba i deixar coure durant uns cinc minuts. Afegir-hi els pèsols i les tiges de la menta. Salpebrar. Afegir una mica d’aigua i deixar coure durant uns 25 minuts a foc suau.
Passat el temps afegir-hi les fulles de menta.
Quan els pèsols siguin cuits, retirar les tiges de la menta, passar pel túrmix tot afegint-hi la crema de llet.
12 comentaris:
M'apunto la recepta ,m'agrada.
¡Qué golosina los guisantes! ;)
Molt bé aquesta recepta tan saludable i senzilla!!
una abraçada
Aquest llibre que et van regalar a Brusel.les...dona per moooolt!
M'agraden molt els pèsols...i em fan riure...sempre penso en la frase aquella de Som el que mengem....i ho penso quan menjo pèsols!!!
Ptnts
Els purés m'encanten, a l'hivern calents i a l'estriu freds, però sempre genials com aquest que ens presentes.
Una abraçada
Sara Maria! Ha d'estar molt i molt bona aquesta crema de pèsols. I deu estar tan bona calenta com freda oi? Me l'apunto! Petons!
M'encanten els pésols i aquest puré ha de ser boníssim. Una altra recepta teua apuntada i ja en tinc... Besades
A mi també m'encanten els pèsols! Quan era petita i anava a l'hort a collir-ne, arribava a casa amb la panxa ben plena: me n'havia menjat més quantitat que els que portava a la cistella! Ara: em menjava els més tendres!
Aquesta recepta me l'apunto a pendents,perquè no se'm passi.
Petons
A mi no m'agraden els pèsols, pero aquesta recepta la penso provar per què és molt atraient. Ja he dit que vaig penjant les receptes més ràpidament que les provo... Però és que, com podue veure, no tenen desperdici. El de pastanaga estava boníssim!
Per cert Margarida, els pèsols crus si que m'agraden!!! Són, com diu el pingue, una llaminadura!!
tens raó Sara Mª, aquest llibre no deu tenir despeedici......aquesta crema de pèsols tb me l'apunto pq m'agraden molt
MMhhh m' encanta i me l' apunto, soc del club de les sopes i cremes...
Súper refrescant i saludable, m'encanta!
Publica un comentari a l'entrada